Batalla de Haliarto
La batalla de Haliarto es va lliurar en l'any 395 a. C. entre les polis gregues d'Esparta i Tebas. Els tebanos varen derrotar a les forces espartanas, que intentaven apoderar-se de la ciutat d'Haliarto, causant la mort del caudillo espartano Lisandro. La batalla va marcar el principi de la guerra de Corinto, que continuaria fins a 387 a. C.
Antecedents
En 396 o 395 a. C., un embaixador del sátrapa persa Farnabazo II, Timócrates de Rodas, va aplegar a Grècia. Va prometre finançació i respal als principals Estats grecs en cas que declararen la guerra a Esparta. Les agressives accions unilaterals de Esparta havien encolerizado a molts dels seus aliats, i la perspectiva de respal persa va ser suficient per a induir a alguns Estats i, en particular a Tebas, a declarar la guerra a Esparta.
En lloc de mamprendre immediatament operacions ofensives, els tebanos varen optar per precipitar una guerra indirectament. Per a això, varen persuadir als locrios de que realisaren una incursió contra Fócida, coligada en Esparta. Tebas, com a aliada de Lócrida, estava obligada a auxiliar-l'en el consegüent conflicte; Fócida, per la seua banda, va fer una crida a la seua aliada, Esparta. Els espartanos, veent la possibilitat de castigar als cada volta més inquiets tebanos, varen decidir portar a terme una gran campanya contra ells. Mentrestant, els tebanos varen enviar emissaris solicitant ajuda a Atenes; la petició va donar lloc a la formació d'una lliga perpètua entre atenienses i beocios.[1]
Batalla
L'estratègia espartana per a la campanya consistia que dos eixèrcits, un de baix Pausanias, compost per tropes espartanas i aliats peloponesios, i un atre baix Lisandro, format per focios i atres aliats del noroest de Grècia, es reuniren i verificaren un atac coordinat sobre la ciutat de Haliarto.[2] Pausanias, no obstant, es va retardar durant varis dies en el Peloponeso; para quan Lisandro va aplegar a Haliarto en el seu hueste, Pausanias encara es trobava a varis dies de camí de la ciutat.
Poc dispost a esperar la seua arribada, Lisandro va marchar en el seu eixèrcit cap a les muralles de Haliarto. Quan un intent de prendre la ciutat per subversió no va funcionar, es va llançar un assalt a les muralles. No obstant, una considerable força tebana es trobava prop, tal volta sense coneiximent de Lisandro. Esta força es va afanyar a acodir en recobre dels defensors de la ciutat. En l'enconada lluita que es va entaular baix els murs de Haliarto, les forces de Lisandro varen resultar vençudes i ell va perir. Els tebanos, empero, varen perseguir a les tropes derrotades massa llunt i, quan varen alcançar una zona abrupta, els soldats que fugien es varen donar el regrés i els infligieron greus pèrdues; en conseqüència, els perseguidors varen tindre que retirar-se. Este revés desalentó breument als tebanos, pero, al sendemà, l'eixèrcit de Lisandro es va dissoldre i cada contingent va retornar al seu país d'orige.[3]
Referències
Bibliografia
- Fine, John Van Antwerp. (1983). The Ancient Greeks: A Critical History (en anglés), Harvard University Press. ISBN 0-674-03314-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Haliarto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.