Anar al contingut

Subversió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el terme subversió[1] (en latín: subvertor ‘trastocar, dar vuelta’) es denomina allò que es propon alterar un orde establit o que és capaç d'això, be siga d'índole política, social o moral.[2] Aixina mateix, com subversivo també pot calificar-se allò que simplement pretén alterar l'orde públic o l'estabilitat política.


Descripció

Ya en el XIV s'utilisava en anglés en referència a temes de dret i en el XV va escomençar a amprar-se con relacó a regnats. Est és l'orige del seu us modern, que es referix a intents de derrocar estructures d'autoritat, incloent a l'Estat. A este respecto, pot relacionar-se en la paraula sedició i no substituir-la, ya que la connotació d'abdós paraules és una miqueta diferent, ya que sedició sugerix un alçament obert contra l'autoritat, mentres que subversó es referix a les bases de la fe en el statu quo o crear conflictes entre persones.

Varis autors recents, en tradicions postmodernas i postestructurales (incloent particularment a autors feministes), han prescrit una llaugera forma de subversó. Des del seu punt de vista no és, directament, l'Estat el que deu ser subvertido, sino les forces culturals predominants, com el patriarcat, l'individualisme i el racionalisme científic. L'implementació d'este nou blanc de la subversó es deu sobretot a les idees d'Antonio Gramsci, qui va senyalar que la revolució comunista requeria l'erosió de l'hegemonia cultural en qualsevol societat.


Us en Argentina

El terme «subversó» o «organisacions subversivas» ha segut usat des de principis del XX en documents o comunicats oficials del govern.

El llibre Mai Més, d'un informe oficial de la CONADEP, senyala que les autoritats del Procés de Reorganisació Nacional varen usar dit terme en un alcanç imprevisible durant la caça de bruixes que havien desencadenat:

perque la lluita contra els «subversivos», en la tendència que té tota caça de bruixes o de endemoniados, s'havia convertit en una repressió demencialmente generalisada, perque l'epítet de subversivo tenia un alcanç tan vast com a imprevisible. En el deliri semàntic, encapçalat per calificacions com a «marxisme-leninisme», «apátridas» , «materialistes i ateus» , «enemics dels valors occidentals i cristians» , tot era possible: des de gent que propiciava una revolució social fins a adolescents sensibles que anaven a viles-misèria per a ajudar a el seu moradores. Tots caïen en el bol: dirigents sindicals que lluitaven per una simple millora de salaris, chicons que havien segut membres d'un centre estudiantil, periodistes que no eren adictes a la dictadura, sicòlecs i sociòlecs per pertànyer a professions sospitoses, jóvens pacifistes, monges i sacerdots que havien dut les ensenyances de Crist a barriades miserables. I amics de qualsevol d'ells, i amics d'eixos amics, gent que havia segut denunciada per venjança personal i per seqüestrats baix tortura.[3]

Segons Nora Veiras, despuix de 1983 persones o associacions en pensament pròxim a la dictadura[4][3] i per cert nacionalisme conservador,[4] parlen de "subversó" referides a els qui elles consideren que volien "subvertir" l'orde constitucional per a instaurar un govern socialiste.[5]

Els historiadors es referixen a les organisacions armades d'esquerra que actuaven en les décades de 1960 i 1970 en Argentina com a «grups terroristes»,[6][7] o «revolucionaris»,,[8] o «guerrillers»,[8] o «subversivos»,[9][10] També s'usa el terme «guerrilla»[11] «terrorisme»[12] i, en sentències judicials,[13] banda o associació ilícita terroriste[13][14]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ 3,0 3,1 CONADEP (mayo de 1995). «Prólogo», Nunca Más, 20ª edició, Eudeba, p. 9. ISBN 950-23-0584-1.
  4. ↑ 4,0 4,1 (7 d'agost de 2008).[http://www.pagina12.com.ar/diari/elpais/subnotas/109212-34473-2008-08-0 7.html «El verdader rostre de Cecilia»].Pàgina/12.Consultat el 15 de juliol de 2010.«Enguany la tropa pandista va intentar disputar cada dimarts la Plaça de Maig. Un grup raleado va pintar crespones prop dels mocadors de les Mares per a demanar justícia pels morts per la subversó” / (Famus), l'entitat que durant el alfonsinisme havia intentat contrarrestar la lluita dels organismes defensors dels drets humans.»
  5. ↑ «…nosotros no queríamos un régimen de democracia liberal en la Argentina. Nos proponíamos un Estado socialista, y estábamos convencidos de que un Estado socialista sólo podía ser conquistado por la fuerza de las armas.»Lo pasado pensado.Luis Mattini, dirigente de l'ERP en Lo pasado pensado, Por Pigna Felipe. Página 167.
  6. ↑ Page, Joseph A.: Perón. Segunda parte (1952-1974) pág. 256 Buenos Aires 1983 Javier Vergara Editor ISBN 950-15-0316-X
  7. ↑ Potash, Roberto A,: El ejército y la política en la Argentina 1962-1973 2* parte 1966-1973 pág. 309 1* d. Buenos Aires 1994 Editorial Sudamericana ISBN 950-07-0973-2
  8. ↑ 8,0 8,1 Rouquié, Alain: Poder militar y sociedad política en la Argentina II 1943-1973 pág. 291 Buenos Aires 1982 Emecé Editores S.A. ISBN 950-04-0119-3
  9. ↑ Potash, Roberto A,: El ejército y la política en la Argentina 1962-1973 2* parte 1966-1973 pág. 279 1* d. Buenos Aires 1994 Editorial Sudamericana ISBN 950-07-0973-2
  10. ↑ Page, Joseph A.: Perón. Segunda parte (1952-1974) pág. 275 Buenos Aires 1983 Javier Vergara Editor ISBN 950-15-0316-X
  11. ↑ Rozenthal, Norman (8 de març de 2008). «Volen indemnisar a les víctimes de la subversó». Infobae. Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 28 de març de 2010.
  12. ↑ «Ratifican que el asesinato de Larrabure es de lesa humanidad». La Gaceta (22 de agosto de 2008). Consultat el 19 de abril de 2010.
  13. ↑ 13,0 13,1 Sentencia del 9 de diciembre de 1985 de la Cámara Nacional de Apelaciones en lo Criminal y Correccional Federal de la Capital Federal, dictado en el llamado Juicio a las Juntas [http://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ACausa_13_Sentencia.pdf
  14. ↑ Sentencia del 29 de mayo de 1986 de la Sala II de la Cámara Nacional de Apelaciones en lo Criminal y Correccional Federal (Boletín de Jurisprudencia de la Cámara Nacional de Apelaciones en lo Criminal y Correccional Federal de la Capital Federal año 1986 N° 2 pág. 334)

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Subversió&oldid=1661348»