Anar al contingut

Revolució social

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revolució social
Miliciana posa en un rifle sobre un canó en Barcelona (1936). La Revolució social espanyola de 1936 es va caracterisar per la involucración de les dònes en l'àmbit polític i militar, l'anticlericalisme i el colectivisme autogestionario d'indústries i explicacions agrícoles.
Columna Vendôme derribada durant la Comuna de París.

Una revolució social és una ruptura del sistema portada a terme directament per la societat.[1] Es tracta d'una transformació radical i global del conjunt de relacions socials quotidianes i de les interaccions d'un grup humà en el sí d'un espai donat.[2] De manera més general, el concepte de revolució social s'usa en ocasions per a designar els canvis majors d'una societat, com la Revolució francesa, el Moviment pels drets civils dels Estats Units, la contracultura en la década de 1960 o el moviment feministe.[3] La revolucions socials, puix, es caracterisen per haver transformat no solament el sistema polític, sino també la societat, l'economia, la cultura, la filosofia i la tecnologia.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Theda Skocpol és este artícul Els estats i les revolucions socials: un anàlisis comparatiu de França, Rússia i China afirma que la revolució social és una "combinació d'una profunda transformació estructural i grans turbulències de classe".[5] Aplega a esta definició combinant la de Samuel P. Huntington, de que "és un canvi nacional, ràpit, fonamental i violent dels valors i mits dominants en la societat, en les seues institucions polítiques, estructura social, liderage i activitats i polítiques governamentals",[6] i la de Vladimir Lenin, segons el qual les revolucions són "els festivals dels oprimits ... [que actuen] com a creadors d'un nou orde social".[5] També afirma que esta definició exclou moltes revolucions, per no complir en una o abdós parts d'eixa definició.[5]

Per al marxisme-leninisme, les revolucions són el resultat necessari, subjecte a lleis, del desenroll de la societat clasista. En les époques revolucionàries sorgixen noves idees socials que organisen i movilisen a les masses, de modo que els qui abans estaven fora de la vida política, ara s'incorporen a la lluita conscient i, per tant, es produïx una gran acceleració del desenroll social. Per això, segons Marx, les revolucions són les locomotores de l'Història.[7]

Al contrari que Li Grand Soir o que la revolució política, la revolució social és un procés ascendent d'acció directa -en contraposició als dirigits de dalt cap a avall per les vanguardes polítiques-, en l'objectiu de reorganisar tota la societat. La revolució social és la capacitat colectiva de les persones per a transformar radicalment les seues condicions d'existència.[3] Aixina, una revolució social no se centra en la pren del poder polític, puix no es tracta de substituir un poder polític per un atre, sino en la reapropiación del poder de cada membre de la societat, un procés d'igualació radical de les condicions i de lluita contra totes les formes de dominació. L'eixemple més citat és el de la Revolució Russa de 1917 i el seu profunt procés de transformació social lligat a l'experiència de la democràcia directa autogestionar pels soviets (1905-1917), una pràctica social radicalment diferent de la pren militar de l'aparat de l'Estat que varen portar a terme els bolcheviques durant la Revolució d'Octubre. Es tracta, puix, d'un canvi profunt, que va més allà del marc polític o econòmic, pero que permea totes les dimensions de la vida quotidiana i social.

La Revolució Mexicana (1910-1917) es presenta a sovint com un eixemple de revolució social,[8] aixina com la Revolució social espanyola de 1936, que va tindre lloc durant els primers mesos de la Guerra civil espanyola. En el seu llibre Homenage a Catalunya, George Orwell descriu la profunditat d'estos canvis a través d'una anècdota: “Els cambrers i els clients et miraven a la cara i et tractaven com a un igual. Les formes de parlar serviles i inclús ceremonials varen desaparéixer temporalment. Ningú dia 'senyor', ni tan sols 'vosté', tots cridaven a tots 'camarada' i 'tu', dien 'hola' en lloc de 'bon dia'. Les propines es varen prohibir per llei, lo que vaig descobrir quan el gerent d'un hotel em va sunyir per intentar donar-li propina a un empleat."[9]

Elements històrics

[editar | editar còdic]
Barricada de la Plaça Blanche, defesa per dònes, durant la Semana Sanguinosa.

La Comuna de París (1871)

[editar | editar còdic]

La Comuna de París va ser un tumult patriòtic i revolucionària contra el Segon Imperi francés, despuix de la derrota de la Guerra franc-prusiana de 1870 i la capitulació de París. Va durar poc més de dos mesos, des del 18 de març de 1871 fins a la Semana sanguinosa del 21 al 28 de maig de 1871.[10] En eixe tumult espontàneu, que va establir una comuna lliure per a promoure el federalisme i que advocava per les relacions contractuals, Mijaíl Bakunin va vore "la primera manifestació lluenta i pràctica del anarquisme".[11] Per als anarquistes, el fracàs de la Comuna comporta riques i valioses lliçons. La Comuna, segons ells, no va aplegar lo suficientment llunt en la descentralisació, no va completar el procés de destrucció en el sí de l'Estat, no va impulsar fins a l'autogestió les reformes mampreses en el pla econòmic, no va consumar el seu moviment cap a una autèntica i completa democràcia participativa i, per últim, no va arrematar les seues revolucions polítiques i econòmiques en una revolució social.[12] En eixe mateix sentit, Kropotkin va escriure de que els comuneros varen intentar primer consolidar la Comuna, posponent la revolució social, "mentres que l'única forma de procedir era consolidar la Comuna per mig de la revolució social".[13]

Erro al crear miniatura:
Manifestació d'obrers armats i la Guàrdia Roja en Petrogrado en 1917.

La Revolució social espanyola (1936)

[editar | editar còdic]
Milicians republicans fusilant l'estàtua del Sagrat Cor, en el Cerro dels Àngels (Getafe, Madrit) La prensa del Front Popular va publicar en portada i en primera pàgina les fotografies del "fusilament" i va comentar favorablement el fet ("Desaparició d'una nosa").
Milicianes anarquistes durant la Revolució social espanyola de 1936

La revolució social espanyola de 1936, engloba tots els acontenyiments de tipo revolucionari desnugats en Espanya, durant la Guerra civil, en resposta a l'alçament militar i intent del colp d'Estat del 17 al 18 de juliol de 1936. Els principals representants d'estos moviments varen ser la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), aixina com les branques radicals del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) i de l'Unió General Treballadors (UGT). Les bases ideològiques d'esta revolució estan lligades al anarcosindicalisme i al comunisme libertario, extremadament potent en l'Espanya dels anys trenta, pero també en part al marxisme revolucionari. El seu ideari es va basar en gran mida en: una forta descentralisació, cridada “cantonalisme”, en l'àmbit administratiu; la colectivización i l'autogestió en l'àmbit econòmic;[11] lliberalisme en els terrenys moral i social; anticlericalisme virulent en l'àmbit religiós; i racionalisme en l'educació.

L'excepcionalitat britànica

[editar | editar còdic]

Els acadèmics han identificat certs factors mitigadores en l'auge de les revolucions. Molts historiadors sostenen que el sorgiment i l'expansió del metodisme en Gran Bretanya va impedir que allí tinguera lloc una revolució. Segons Eric Hobsbawm, "l'avivamiento religiós de finals del sigle XVIII va distraure les ments dels anglesos dels pensaments revolucionaris".[14] Ademés de predicar el evangeli cristià, John Wesley i els seus seguidors metodistas varen visitar als encarcerats, aixina com als pobres i vells, a l'hora que construïen hospitals i dispensaris que brindaven atenció mèdica gratuïta a les masses.[15] El sociòlec William H. Swatos va afirmar que "l'entusiasme metodista va transformar als hòmens i els va cridar a reivindicar un control racional sobre les seues pròpies vides, a l'hora que proporcionava, en el seu sistema de disciplina mútua, la seguritat sicològica necessària per a que la consciència autònoma i els ideals lliberals s'interiorisaren; una part d'aquells 'hòmens nous' ... es va regenerar per la prédica wesleyana".[16] La pràctica de la templanza entre els metodistas, aixina com el seu rebuig al joc, els va permetre eliminar la pobrea secundària i acumular capital.[16] Les persones que freqüentaven les capelles metodistas i les escoles dominicals "varen adoptar, en la vida industrial i en la política, les qualitats i talents que havien desenrollat dins del metodisme, i els varen dur a la pràctica en nom de les classes treballadores d'una manera no revolucionària".[17] L'expansió de l'Iglésia Metodista en Gran Bretanya, afirma l'autor i professor Michael Hill, "va omplir un buit social i ideològic" en la societat anglesa, "obrint aixina els canals de movilitat social i ideològica ... que varen obrar contra la polarisació de la societat anglesa en classes socials rígides".[16] L'historiador Bernard Semmel sosté que "el metodisme va ser un moviment antirrevolucionario que va triumfar (fins a a on ho va conseguir), perque va ser una revolució d'un tipo radicalment diferent", capaç d'efectuar canvis socials a gran escala.[16]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Social Revolution | Definition of Social Revolution by Oxford Dictionary on Lexico. com also meaning of Social Revolution» (en en). Lexico Dictionaries | English. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2022. Consultat el 2021-02-15.
  2. ↑ «Social revolution | theory» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-02-15.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Rendre visible la révolution sociale» (en fr). Libération. Consultat el 2021-02-15.
  4. ↑ Fang, Irving I. (1997). A History of Mass Communication: Six Information Revolutions, Focal Press, p. xv. ISBN ISBN 0-240-80254-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Skocpol, Theda (1979). Els estats i les revolucions socials : un anàlisis comparatiu de França, Rússia i China, FCE.
  6. ↑ Huntington, Samuel P. (1968). Political Order in Changing Societies, New Haven: Yale University Press, p. 264.
  7. ↑ «Revolució social». www. filosofia. org. Consultat el 2021-02-15.
  8. ↑ «La Révolution mexicaine».
  9. ↑ «Li cavalier bleu».
  10. ↑ «La Comuna de París i la caiguda de la Columna Vendôme» (en local). www. elsaltodiario. com. Consultat el 2021-02-15.
  11. ↑ 11,0 11,1 «The Meaning of Anarchism, via twelve libertarians (Part 1) – Anarchist Writers» (en en-us). Consultat el 2021-02-15.
  12. ↑ Baillargeon, Normand (2008). L'Ordre moins li pouvoir: Histoire et actualité de l'anarchisme, Agone, p. 94-95.
  13. ↑ Larguier, Gilbert (2000). La Commune de 1871: utopie ou modernité, Presses Universitaires de Perpignan, p. 304.
  14. ↑ «».
  15. ↑ Maddox & Vickers (2010). The Cambridge Companion to John Wesley, Cambridge University Press, p. 179. ISBN 9780521886536.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Swatos, William H. (1998). Encyclopedia of Religion and Society, Rowman Altamira, p. 385. ISBN 9780761989561.
  17. ↑ Thomis & Holt (1977). Threats of Revolution in Britain 1789–1848, Macmillan International Higher Education, p. 132. ISBN 9781349158171.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Mijaíl Bakunin: La révolution sociale ou La dictature militaire, Imprimerie coopérative, Ginebra, 1871 (en francés)
  • Emma Goldman: La révolution sociale est porteuse d'un changement radical de valeurs, 1923 (en francés)
  • Karl Kautsky: La Révolution Sociale, Marcel Rivière, París, 1902 (en francés)
  • César M. Lorenzo, Li Mouvement anarchiste en Espagne : pouvoir et révolution sociale, Éditions Libertaires, 2006, (OCLC 421509499)
  • Voline, La Révolution inconnue, Livre troisième : Els luttes pour la véritable Révolution sociale (1918-1921), éditions Entremonde, Lausanne, 2009, (ISBN 978-2-940426-04-1) (en francés)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Revolució_social&oldid=1321560»