L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Descentralisació

En este artículo de Referències adicionals se detectó el siguiente problema. Por favor, edítalo y/o discute el problema en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 29 de agost de 2018.

La descentralisació és el procés de dispersar funcions, poders, persones o coses fòra d'una ubicació o autoritat central.[1][2] Si be la centralisació, especialment en l'àmbit governamental, és àmpliament estudiada, no existix una definició o comprensió comuna de la descentralisació. La dedicació de la descentralisació pot variar en part per les diferents formes en que s'aplica.[3] Els conceptes de descentralisació s'han aplicat a dinàmica de grups i administració empreses i organisacions privades, ciència política, dret i administració pública, economia i tecnologia.

Mapa dels territoris de la Monarquia Hispànica en temps de Felipe II. El regnat de la dinastia Habsburgo es va caracterisar per una política molt descentralisada, distinguint l'àmbit de cada Consell territorial en el denominat sistema polisinodial:
  •  Territoris adscrits al Consell de Castella
  •  Territoris adscrits al Consell d'Aragó
  •  Territoris adscrits al Consell de Portugal
  •  Territoris adscrits al Consell d'Itàlia
  •  Territoris adscrits al Consell d'Índies
  •  Territoris adscrits al Consell de Flandes.
    • Issat de la bandera cantonal en el Castell de Galeras de Cartagena (Espanya), 1873. Durant la Primera República Espanyola, es va desnugar una intensa Rebelió cantonal, que perseguia la formació d'un Estat descentralisat i federal per mig de la proclamació de cantons locals independents, com els de Cartagena, Màlaga, Valéncia, Sevilla, Tarifa o Càdis.
    Referèndum autonòmic de 1933 en Éibar, Espanya; per a l'aprovació d'un nou text d'estatut. Durant la Segona República Espanyola es varen aprovar varis estatuts d'autonomia per a concedir una major independència a determinades regions. Destaquen el de Catalunya (1932) i el del País Vasc (1936), aixina com els respectius proyectes d'estatuts de Galícia, Andalusia, Aragó, Cantàbria i Valéncia, que varen quedar abortats per l'esclat de la Guerra civil espanyola en 1936.

    Història

    La paraula «centralisació» va entrar en us en França en 1794 quan eliderage del Directori en la post-Revolució francesa va crear una nova estructura de govern. La paraula «descentralisació» va entrar en us en la década de 1820.[4] «Centralisació» va entrar a l'anglés escrit en el primer terç del sigle XIX;[5] les mencions de la descentralisació també apareixen per primera volta durant eixos anys. A mitan de la década de 1800, Tocqueville escriuria que la Revolució Francesa va escomençar en «un impuls cap a la descentralisació [...] [pero es va convertir,] al final, en una extensió de la centralisació».[6] En 1863 el burócrata francés retirat Maurice Block va escriure un artícul titulat «Descentralisació» per a una revista francesa que va revisar la dinàmica del govern i la centralisació burocràtica i els recents esforços francesos en la descentralisació de les funcions del govern. Les idees de la llibertat i la descentralisació varen ser dutes a les seues conclusions llògiques durant els sigles XIX i XX per activistes polítics antiestatals que s'autodenominaven «anarquistes», «libertarios» i inclús «descentralistas». Tocqueville va ser un defensor, escrivint:

    La descentralisació té, no solament un valor administratiu, sino també una dimensió cívica, ya que aumenta les oportunitats per a que els ciutadans s'interessen en els assunts públics, els fa acostumar-se a usar la llibertat. Estes llibertats locals, actives i persistents, naixen com el contrapeso més eficient contra els reclams del govern central, inclús si estigueren respalats per una voluntat colectiva i impersonal.[7]

    Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), influent teòric anarquiste,[8][9] va escriure: «Totes les meues idees econòmiques tal com es varen desenrollar durant vinticinc anys es poden resumir en les paraules: federació agroindustrial. Totes les meues idees polítiques es reduïxen a una fòrmula similar: federació política o descentralisació».[10]

    A principis del sigle XX, una resposta a la centralisació de la riquea econòmica i el poder polític va ser un moviment descentralista. Va culpar a la producció industrial a gran escala per destruir tendes de classe mija i chicotets fabricants i va promoure una major propietat i una tornada a la vida a chicoteta escala. El moviment descentralista va atraure a Southern Agrarians com Robert Penn Warren, aixina com a Herbert Agar.[11] Els individus de la Nova esquerra i libertarios que es varen identificar en el descentralisme social, econòmic, i a sovint polític a través dels anys següents inclouen a Ralph Borsodi, Wendell Berry, Paul Goodman, Carl Oglesby, Karl Hess, Donald Livingston, Kirkpatrick Ix (autor de Human Scale),[12] Murray Bookchin,[13] Dorothy Day,[14] el senador Mark O. Hatfield,[15] Mildred J. Loomis[16] i Bill Kauffman.[17]

    Leopold Kohr, autor dellibre de 1957 The Breakdown of Nations, conegut per la seua declaració «Quan alguna cosa està mal, alguna cosa és massa gran», va ser una gran influència en I. F. Schumacher, autor del best-seller de 1973 Small is Beautiful:Economics As If People Mattered .[18][19] En els anys següents, varis llibres més venuts varen promoure la descentralisació. The Coming of Post-Industrial Society de Daniel Bell va discutir la necessitat de descentralisació i una «revisió integral de l'estructura governamental per a trobar el tamany i l'alcanç de les unitats», aixina com la necessitat de separar les funcions de les fronteres estatals actuals, creant regions basades en funcions com a aigua, transport, educació i economia que podria tindre «superposicions diferents» en el mapa.[20][21] Alvin Toffler va publicar Future Shock (1970) i The Third Wave (1980). En parlar dels llibres en una entrevista posterior, Toffler va dir que la planificació burocràtica centralisada i d'estil industrial seria reemplaçada per un estil més obert, democràtic i descentralisat al que va cridar «democràcia anticipatoria».[22] Ellibre del futuriste John Naisbitt de 1982, Megatrends, va estar en The New York Claves Best seller list durant més de dos anys i va vendre 14 millons de còpies.[23] Ellibre de Naisbitt descriu 10 «megatendencias», la quinta de les quals és de la centralisació a la descentralisació.[24] En 1996, David Osborne i Ted Gaebler tenien un superventas, Reinventing Government, que proponia teories descentralistas de l'administració pública que es varen etiquetar com a «Nova administració pública».[25]

    Stephen Cummings va escriure que la descentralisació es va convertir en una «megatendencia revolucionària» en els anys huitanta.[26] En 1983 Diana Conyers va preguntar si la descentralisació era la «última moda» en l'administració del desenroll.[27] El proyecte de l'Universitat de Cornell sobre reestructuració del govern local establix que la descentralisació es referix a la «tendència global» de delegar responsabilitats als governs regionals o locals.[28] Intergovernmental Relations and Markets: Towards a Post-Welfare Agenda de Robert J. Bennett descriu cóm despuix de la Segona Guerra Mundial els governs varen seguir una política centralisada de drets «asistencialistas» que ara s'ha convertit en una política de descentralisació «post benestar» de caràcter intergovernamental i de mercat. En 1983, la «descentralisació» es va identificar com un dels «dèu valors clau» del Moviment Vert en els Estats Units. Segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenroll de 1999:

    Una gran cantitat de països en desenroll i en transició s'han embarcat en algun tipo de programes de descentralisació. Esta tendència es combina en un creixent interés en el paper de la societat civil i el sector privat com a socis dels governs en la busca de noves formes de prestació de servicis (...) La descentralisació de la gobernanza i l'enfortiment de la capacitat de govern local són, en part, també una funció de tendències socials més àmplies, com per eixemple la creixent desconfiança cap al govern en general, l'espectacular desaparició d'alguns dels règims més centralisats del món (especialment l'Unió Soviètica) i les emergents demandes separatistes que semblen sorgir rutinariamente en una o una atra part del món. No obstant, el moviment cap a la rendició de contes local i un major control sobre el destí no és únicament el resultat de l'actitut negativa cap al govern central. Estos desenrolls, com ya hem senyalat, estan impulsats principalment per un fort desig d'una major participació de ciutadans i organisacions del sector privat en el govern.[29]

    Un govern descentralisat

     
    Còdex dels Furs de Valéncia, 1329, que arreplega els drets i competències exclusives de l'administració del Regne de Valéncia fins a ser abolits (junt en els demés furs de la Monarquia Hispànica) en el Decret de Nova Planta de Felipe V, al començament del sigle XVIII.

    En un Estat centralisat el seu poder és atribuït a un Govern central, de manera que els governs locals actuen com els seus agents. En el cas d'un Estat descentralisat, s'otorga major poder als governs locals, els quals els permet prendre decisions pròpies sobre la seua esfera de competències. L'orientació política i governamental que planteja que els diversos organismes de l'administració estatal deuen gojar autonomia regional.

    Característiques

    • Transferència de competències des de l'administració central a nous ents morals o jurídics.
    • L'Estat dota d'entitat jurídica a l'orgue descentralisat.
    • Se li assigna un patrimoni propi i una gestió independent de l'administració central.
    • L'Estat solament eixercix sobre estos una funció coordinadora i excepcionalment una funció de tutelar.
    • Es basa en un principi d'autarquia (organisació política i econòmica d'un Estat fundada en l'autoabastecimiento). La descentralisació reforça el caràcter democràtic d'un Estat i el principi de participació colaboratiu consagrat en numeroses constitucions de la tradició jurídica hispanoamericana.

    Formes de descentralisació de l'Estat

    La descentralisació, en suma, «es pot considerar com un procés social de transferència de competències des de l'administració central a les administracions intermiges i locals» i pot adoptar diverses formes:

    • Descentralisació vertical: permet que alguns poders del govern central es deleguen cap a nivells d'administració inferiors (locals o territorials) i pot adquirir les formes ya referides de desconcentració, delegació, devolució i privatisació.
    • Descentralisació horisontal: és la que dispersa el poder entre institucions del mateix nivell, com per eixemple les decisions sobre la despesa d'un ministeri que pot distribuir-se entre varis.
    • Descentralisació administrativa: supon el trasllat de competències de l'administració central de l'estat a noves persones jurídiques del dret públic, dotades d'un patrimoni propi. Encara que el poder central té un control molt llimitat sobre les activitats de les entitats documentades, estes es troben subjectes a les órdens d'aquell i no gogen de personalitat jurídica pròpia. L'objectiu d'este tipo de descentralisació és conseguir una gestió administrativa més àgil i efectiva.
    • Descentralisació política: en ella els poders, competències i funcions administratives, normatives i de govern es traslladen a un orgue en una base territorial determinada (regió, territori, localitat, comuna, etcétera), una certa autonomia per a crear el seu propi dret i un orige democràtic dimanado d'un procés electoral. Per a alguns especialistes lo més important de la descentralisació política és que supon un centre decisori en capacitat per a crear dret, normes d'igual jerarquia que la llei comuna; pel contrari, la descentralisació administrativa acota la facultat de l'entitat descentralisada d'eixecutar la llei nacional o dictar excepcionalment normes jurídiques baix la jerarquia de la llei comuna.
    • Descentralisació funcional: consistix en el reconeiximent a l'orgue corresponent de competències específiques o delimitades solament a un sector d'activitat; és dir, l'Estat assigna una funció tècnica o de servicis a una entitat gestora que dispon de personalitat jurídica i patrimoni propi. Un eixemple pot ser una empresa pública.
    • Descentralisació mixta: les dos formes anteriors es poden combinar i donar pas a una descentralisació política en una base territorial, com és el cas dels governs territorials, o be a una funcional i territorial, com succeïx en una empresa estatal en una província.
    • Descentralisació fiscal: segons Wiener, esta forma naix de «la busca d'eficiència en la prestació i el finançament de bens públics locals i nacionals; significa alcançar un equilibri entre els nivells impositius, les despeses, les transferències dels governs centrals i els reglaments imposts sobre un govern local determinat».cita requerida

    Si be la descentralisació permet un acostament ràpit i oportú a la presa de decisions, a l'hora que descongestiona un grup de funcions en el nivell central, també dona peu a un desenroll territorial desproporcionado, impossibilita el verdader paper del Estat en la societat i senta les bases per a la conformació d'èlits locals en interessos particulars, que poden atentar contra el benestar de la societat. El tema de la descentralisació seguix sent molt polèmic i de gran complexitat, per lo que en un model de desenroll pot ser permissible en alguns aspectes i inadmissible en uns atres. És menester prendre en conte i analisar les condicions concretes de cada país, sense oblidar la seua identitat, la seua història i les seues costums.[30]

    Vore també

    Referències

    1. ↑ «Decentralization» (en en). The Free Dictionary. «To distribute the administrative functions or powers of (a central authority) among severalocal authorities»
    2. ↑ Diccionario de la lengua española
    3. ↑ UNDP-Governe d'Alemània, 1999, pp. 1, 3-6. «In fact, a quick review of the literature shows that there is no common definition or understanding of decentralization, although much work has gone into exploring its differing applications.»
    4. ↑ Schmidt, 2007, p. 22.
    5. ↑ (1993) Claudius (en en), Routledge, p. 81. ISBN 978-0415166195.
    6. ↑ Schmidt, 2007, p. 10.
    7. ↑ «A History of Decentralization» (en en). The Online Sourcebook on Decentralization and Local Developmen.
    8. ↑ (1918) Encyclopedia Americana (en en), New York: Encyclopedia Americana Corp., p. 624. OCLC 7308909.
    9. ↑ (1995) Emile Durkheim: Critical Assessments, New York: Routledge, p. 79. ISBN 0415110475.
    10. ↑ (2014) El principi federatiu, Minimal. ISBN 978-8416099825.
    11. ↑ (2008) Debating God's economy: social justice in America on the eve of Vatican II, 1.ª edició (en en), Pennsylvania State University Press, p. [1]. ISBN 978-0271033419.
    12. ↑ Kauffman, 2008, pp. 111-113.
    13. ↑ (1994) [2] (en en), Greenwood Press, p. [3]. ISBN 978-0313274145.
    14. ↑ (1985) Dorothy Day and the Catholic worker (en en), State University of New York Press, p. [4]. ISBN 978-0873959391.
    15. ↑ «Mark O. Hatfield, RIP» (en en). Hit & Run. Reason. com.
    16. ↑ Loomis, 2004.
    17. ↑ (2010) Bye bye, Miss American Empire: neighborhood patriots, backcountry rebels, and their underdog crusades to redraw America's political map (en en), Chelsea Green Publishing. ISBN 978-1933392806.
    18. ↑ «Dr. Leopold Kohr, 84; Backed Smaller States» (en en). The New York Claves.
    19. ↑ «The Relevance of I. F. Schumacher in the 21st Century» (en en). Schumacher Center For New Economics.
    20. ↑ (2012) The visioneers: how a group of elite scientists pursued space colonies, nanotechnologies, and a limitless future (en en), Princeton University Press, p. [5]. ISBN 978-0691139838.
    21. ↑ (1976) The coming of post-industrial society: a venture in social forecasting (en en), Basic Books, pp. [6]. ISBN 978-0465097135.
    22. ↑ (1983) Previews & premises: an interview with the author of Future shock and the third wave (en en), Black Rose Books, p. [7]. ISBN 978-0920057377.
    23. ↑ «Megatrends» (en en). John & Doris Naisbitt.
    24. ↑ (1999) Mediapolis: aspects of texts, hypertexts, and multimedial communication (en en), Walter de Gruyter and Company, p. [8]. ISBN 978-3110161410.
    25. ↑ «Role of the "Reinventing Government" Movement in Federal Management Reform».Public Administration Review.56(3)
      247-255.doi:10.2307/976448.
    26. ↑ (2002) Recreating strategy (en en), SAGE Publications, p. [9]. ISBN 978-0857026514.
    27. ↑ Conyers, 1983, pp. 97-109.
    28. ↑ «Decentralization» (en en). Restructuring Local Government.
    29. ↑ UNDP-Governe d'Alemània, 1999, pp. 11-12.
    30. ↑ Méndez Prim y Lloret Feijóo, 2007.

    Bibliografia

    97-109.doi:10.1002/pad.4230030202.

    Enllaços externs

    Erro al crear miniatura: Descentralisació en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Descentralisació&oldid=1521848»