Anar al contingut

Autarquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Autarquia (desambiguació).

L'autarquia és la característica d'autosuficiencia, generalment aplicada a societats, comunitats, estats i els seus sistemes econòmics. L'autarquia com a ideal o método ha segut adoptada per una àmplia gama d'ideologies polítiques i moviments, especialment d'esquerra, ideologies com el socialisme africà, el mutualisme, el comunisme de guerra, el comunisme consejista, el comunalisme, swadeshi, sindicalisme (especialment anarcosindicalisme) i populisme d'esquerra, generalment en un esforç per construir estructures econòmiques alternatives o per a controlar recursos contra estructures que un moviment particular considera hostils. Els moviments conservador, centraliste i nacionaliste també han adoptat l'autarquia en un intent de preservar part d'un orde social existent o de desenrollar una indústria en particular. Alguns moviments com el populisme de dreta i l'extrema dreta ocasionalment varen adoptar l'autarquia com a meta. Els defensors de l'autarquia han advocat per l'autosuficiencia nacional per a reduir les influències econòmiques, polítiques i culturals estrangeres, aixina com per a promoure la pau internacional.[1] Els economistes generalment recolzen elliure comerç.[2] Existix un ampli consens entre els economistes de que el proteccionisme té un efecte negatiu en el creiximent econòmic i el benestar econòmic, mentres que elliure comerç i la reducció de barreres comercials té un efecte positiu en el creiximent econòmic[3][4]

L'autarquia pot ser una política d'un estat o d'algun atre tipo d'entitat quan busca ser autosuficient com un tot, pero també pot llimitar-se a un camp estret com la possessió d'una matèria primera clau. Alguns països tenen una política d'autarquia sobre els aliments[5] i aigua per raons de seguritat nacional. L'autarquia pot resultar de l'aïllament econòmic o de circumstàncies externes en les que un estat o una atra entitat torna a la producció localisada quan carix de moneda o d'un excés de producció per a comerciar en el món exterior.

Una economia autàrquica que tampoc pot realisar comerç exterior, es coneix com a economia tancada.[6]

Etimologia

La paraula autarquia prové del grec αὐτάρκεια, que significa "autosuficiencia" (derivat de αὐτο, "yo" i ἀρκέω, "suficient"). El terme a voltes es confon en autocracia (grec: αὐτoκρατία "govern per un sol governant absolut") o autarquisme (grec: αὐταρχία, l'idea de rebujar el govern i governar-se a un mateix i a ningú més). A la persona que eixercita el domini de sí mateixa se li denomina «autarca».[7]

Filosofia

En l'estoïcisme el concepte d'autarquia representa l'independència de qualsevol cosa externa, inclosa l'independència de les relacions personals, de modo que un siga immune als caprichos de la fortuna. El estoico sapient és autàrquic en dependre solament de la seua pròpia virtut.[8]

En l'epicureisme el concepte d'autarquia representa tindre la menor cantitat de requisits possibles per a viure una vida de plaure, lliure de dolor (aponia).[9]

Història

Antiguetat i Edat Mija

Les primeres societats estatals que poden considerar-se autàrquiques inclouen el pastoralisme nómada i l'economia palatina, encara que en el temps tendixen a tornar-se menys autosuficients i més interconectades. L'última Edat del Bronze, per eixemple, va vore que les economies palatines que abans eren autosuficients depenien més del comerç, lo que pugues haver segut un factor que va contribuir a l'eventual colapse de l'Edat del Bronze tardana quan es varen produir vàries crisis i colps a eixos sistemes al mateix temps. Despuix d'eixe colapse, l'ideal de autarkeia va formar part de la cultura política grega emergent, emfatisant la autosuficiencia econòmica[10] i autogovern local. La filosofia populista chinenca d'agriculturalisme, prominent en els periodos de primavera i autumne i estats en guerra, va recolzar l'igualtat i la autosuficiencia[11] com un antídot contra la guerra desenfrenada i la corrupció. Durant la caiguda del Imperi romà d'Occident, algunes rebelions i comunitats varen perseguir l'autarquia com una reacció tant a l'agitació política i social com per a contrarrestar el poder imperial. Un eixemple destacat està en els Bagaudas, que es varen rebelar repetidament contra l'imperi i "varen formar comunitats autònomes" en la seua pròpia[12] economia interna i acunyament. Les comunas de l'Europa migeval varen combinar un intent d'autosuficiencia econòmica general per mig de l'us de terres i recursos comuns en l'us de pactes de defensa mútua, assamblees veïnals i milícies organisades per a preservar l'autonomia local[13] contra de les depredaciones de la noblea local. Moltes d'estes comunas es varen convertir més vesprada en potències comercials com la Lliga Hanseática o les ciutats comercials del Nort d'Itàlia. En alguns casos, les economies dels llogarets comunals varen mantindre el seu propi sistema de deute[14] com a part d'una economia autosuficient i per a evitar dependre d'interessos aristocràtics o comercials possiblement hostils. La tendència cap a la "autosuficiencia local" va aumentar[15] despuix de la Pesta Negra, inicialment com a reacció a l'impacte de l'epidèmia i més tarde com una forma de que les comunas i les ciutats-estat mantingueren el poder contra la noblea.[16]

També hi ha un debat considerable sobre cóm varen ser les cultures autàrquiques que varen resistir l'expansió del capitalisme primerenc. Les comunitats de pirates de l'edat d'or han segut denominades societats fortament autàrquiques a on[17] "els merodeadores... vivien en chicotetes democràcies autònomes "i com una "anti-autarquia" degut[18] a la seua dependència de les incursions. Encara que és més rar entre els estats imperials, algunes autarquies varen ocórrer durant periodos de temps específics. En China la dinastia Ming, durant el seu periodo posterior, més aislacionista, va mantindre una economia tancada que prohibia el comerç exterior i es va centrar en la distribució centralisada de bens produïts en granges i tallers localisats.[19] Una jerarquia de burócratas va supervisar[20] la distribució d'estos recursos des de depòsits centrals, inclós un de massiu ubicat en la Ciutat Prohibida de Beijing. Eixe depòsit era, en eixe moment, la base llogística més gran del món. En Amèrica del Sur l'Imperi Inca també va mantindre un sistema d'autarquia en tota la societat basat en imposts comunitaris de bens específics i "suministrament per orde", per l'inexistència de comerç i de moneda, per la qual'autoritat màxima de l'imperi controlava des de la seua capital en Cusco la distribució de la producció agrícola, ganadera, i artesanal entre les classes socials.

Sigle XIX i principis d'el XX

En algunes àrees del sur anterior a la guerra, les poblacions negres esclavizades i lliures varen forjar economies autosuficients en un esforç per evitar la dependència de l'economia més gran controlada per l'aristocràcia plantadora. En l'est de Carolina del Nort, les comunitats, a sovint basades en àrees pantanosas, varen utilisar una combinació d'agricultura i peixca per a forjar una "economia amagada" i assegurar la supervivència.[21] La relativa autosuficiencia d'estes poblacions afroamericanes marítimes va proporcionar la base per a una cultura política fortament abolicionista.[22] que va fer demandes cada volta més radicals despuix del començ de la guerra civil nortamericana. Per les tenses relacions en alguns comandants de l'Unió i faccions polítiques durant i despuix d'eixa guerra, estes comunitats "varen centrar els seus esforços organisatius en desenrollar les seues pròpies institucions, el seu propi sentit d'autosuficiencia i la seua pròpia força política".[23]

[24] També es pot vore en la reacció populista del Partit Popular (Estats Units) a les explotacions delliure comerç a fins d'el XIX i en molts moviments primerencs del socialisme utòpic. Societats d'ajuda mútua com la Grange i els sobirans de l'indústria varen intentar establir economies autosuficients (en diversos graus d'èxit) en un esforç per ser menys depenents de lo que varen vore com un sistema econòmic explotador i per generar més poder per a impulsar reformes. Els primers moviments socialistes varen utilisar estos esforços autàrquics per a construir la seua base en institucions com la Bourse du Travail, els menjadors socialistes i l'assistència alimentària. Estos varen jugar un paper important en assegurar la llealtat dels treballadors i convertir eixos partits en institucions cada volta més poderoses (especialment en Europa) a lo llarc de finals d'el XIX i principis d'el XX. A través d'estes cooperatives,[25] "Els treballadors varen comprar pa socialiste i sabates socialistes, varen beure cervesa socialista, varen organisar vacacions socialistes i varen obtindre una educació socialista". Les autarquies agrícoles locals i regionals en moltes àrees d'Àfrica i Surest d'Àsia varen ser desplaçades[26] per les administracions colonials europees a finals d'el XIX i principis d'el XX, que buscaven espentar als llogarets minifundista a plantacions més grans que, encara que menys productives, podien controlar més fàcilment. Les comunitats i societats autosuficients que varen terminar en el colonialisme varen ser citades més tarde com un eixemple útil pels anarquistes africans.[27] a finals d'el XX. Els moviments comunistes varen adoptar o varen rebujar l'autarquia com un objectiu en diferents moments. En el seu estudi del anarquisme a finals d'el XIX, Voltairine De Cleyre va resumir[28] els objectius autàrquics dels primers socialistes i comunistes anarquistes com "comunas chicotetes, independents, autosuficients i que operen lliurement". Peter Kropotkin en particular va advocar per l'autarquia local i regional[29] integrant l'agricultura i l'indústria, en lloc de la divisió internacional del treball. El seu treball repetidament va presentar a les comunitats "que no necessitaven ajuda ni protecció des de fòra" com un model més resistent.[30]

Algunes comunitats socialistes com Charles Fourier varen lluitar per l'autosuficiencia. La primerenca URSS en la guerra civil russa va lluitar per mantindre una economia autosuficient[31] sense necessitat de comerç exterior en el "Comunisme de guerra", pero més vesprada va buscar el comerç internacional vigorosamente baix la Nova Política Econòmica de Lenin per a aixina recuperar econòmicament al país. No obstant, si ben el govern soviètic durant l'últim periodo va encorajar el comerç internacional, també va permetre i inclús va encorajar[32] les autarquies locals en molts llogarets llauradores. Despuix de la mort de Lenin, el règim de Stalin va promoure l'autarquia en l'indústria pesada pero s'acceptava de facto el comerç internacional per a obtindre matèria primera o bens de consum, política seguida pels seus successors fins a la desaparició de l'URSS en 1991. A voltes, els grups d'esquerra es varen enfrontar per proyectes autàrquics. Durant la guerra civil espanyola, el anarcosindicalista CNT i el socialiste UGT havien creat cooperatives econòmiques en l'Alce espanyol que ells varen reclamar[33] estaven "gestionant" la vida econòmica de la regió independentment del govern. Pero les faccions comunistes varen respondre prenent mides enèrgiques contra estes cooperatives en un intent per tornar el control econòmic a les mans del govern central. Despuix de la guerra en Espanya, el règim de Franco va quedar aïllat pels vencedors de la Segona Guerra Mundial des de 1945, practicant l'autarquia econòmica fins a mediats de la década de 1950 quan el franquisme va restablir relacions diplomàtiques i econòmiques plenes en EE. UU. i Europa Occidental. Hi ha governs totalitaris de dreta que també s'han esforçat per conseguir l'autarquia, desenrollar l'indústria nacional i impondre aranzel elevats, pero que han esclafat a atres moviments d'autarquia per a conseguir-ho. Aixina en 1921, els fascistes italians varen atacar els proyectes autàrquics d'esquerra existents a instàncies dels grans terratinents, destruint aproximadament 119 cambres laborals, 107 cooperatives i 83 oficines llauradores solament eixe any[34] pero posteriorment el règim de Mussolini va favorir la "autosuficiencia" italiana en productes alimentaris com el blat per a evitar una "dependència econòmica" que amenaçara els seus plans d'expansionisme. l'Alemània nazi baix el ministre d'Economia Hjalmar Schacht, i més vesprada Walther Funk, favoria l'autarquia per a aixina sustentar el rearmament germà pero encara va mantindre un important comerç internacional, encara que baix un sistema diferent, per a escapar dels térmens del Tractat de Versalles, satisfer a les èlits empresarials i preparar-se per a la guerra. El règim nazi continuaria realisant intercanvis comercials fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, inclús en països com Estats Units, incloses les conexions en importants empreses com IBM i Coca-cola.[35]

Despuix de la Segona Guerra Mundial

La autosuficiencia econòmica va ser perseguida com a objectiu per alguns membres del moviment dels països no alineats, com Índia baix Jawaharl Nehru[36] i Tanzània,[37] baix l'ideologia d'Ujamaa[38] i el Moviment Swadeshi. Això va ser en part un esforç per escapar de la dominació econòmica tant d'Estats Units com de l'Unió Soviètica mentres es modernisa l'infraestructura dels països. Les autarquies a chicoteta escala varen ser utilisades a voltes pel moviment de drets civils, com en el cas del boicot d'autobusos de Montgomery. Els boicoteadores varen establir el seu propi sistema autosuficient de trànsit barat o gratuït per a permetre que els residents negres es posaren a treballar i evitar l'us dels sistemes públics llavors segregats en un esforç exitós per a eixercir pressió política. Els esforços autàrquics per la sobirania alimentària també varen formar part del moviment de drets civils. A finals dels 60, l'activista Fannie Lou Hamer va ser una de les fundadores de Freedom Farms Cooperative, un esforç[39] per a redistribuir el poder econòmic i construir la autosuficiencia en les comunitats negres. "Quan tens 400 litros de verdures i sopa de gumbo enlatada per a l'hivern, ningú pot pressionar-te o dir-te qué dir o fer", va resumir Hamer com el fonament de la cooperativa. Els esforços varen ser àmpliament dirigits[40] per segregacionista autoritats i l'extrema dreta en mides que van des de la pressió econòmica fins a la violència oberta. Despuix de la Segona Guerra Mundial, esforços autònoms en Europa, varen adoptar proyectes autàrquics locals en un esforç per crear espais d'esquerra antiautoritarios, especialment influint en el centre social i el Moviment okupa. Estos esforços seguixen sent una característica comuna dels moviments autonomistes i anarquistes en el continent en l'actualitat. El centre social Micropolis en Grècia, per eixemple, té gimnasis, restaurants, bars, espais per a reunions i distribució gratuïta d'aliments i recursos.[41]

Al voltant de 1970, el Partit Pantera Negra es va alluntar de l'internacionalisme comuniste ortodox cap al "intercomunalisme", un terme falcat[42] per Huey P. Newton, "per a retindre lo local quan el restant del pensament radical semblava moure's globalment". El intercomunalisme va atraure[43] proyectes autàrquics d'esquerra com a clíniques meges gratuïtes i programes de desdejuni, expressament articulats com a intents d'omplir un buit deixat pel fracàs del govern federal per a proporcionar recursos tan bàsics com a aliments a les comunitats negres. L'autarquia és una part clau de les idees del Comunalista de Murray Bookchin, qui va escriure[44] que en un futur més lliberat "cada comunitat s'aproximaria a l'autarquia local o regional" i es referiria a la autarkeia com a part essencial[45] de l'història dels esforços izquierdista per la lliberació local. Les idees de Bookchin, perfeccionades des de la década de 1960 fins a principis de la década de 2000, varen tindre una influència en múltiples ceps moderns d'anarquisme i socialisme libertario, inclosa l'economia de Rojava. L'influent[46] Ellibre anarquiste de 1983 birla'birla , d'Hans Widmer, defenia l'us de l'autarquia entre les seues utòpiques comunas anticapitalistas (conegudes com a birles), afirmant que "el poder de l'Estat es basa sobre el suministrament d'aliments. Solament sobre la base d'un cert grau d'autarquia poden les birles entrar en una ret d'intercanvi sense ser explotats ".[47] Widmer teorizó que per mig de la "autarquia tàctica"[48] tals comunas podrien evitar la tornada d'estructures opresivas i una economia monetària.[49]

Els esforços autàrquics per a contrarrestar la privatisació forçosa dels recursos públics i mantindre la autosuficiencia local també varen formar una part clau dels esforços alter-globalization. la guerra de l'aigua de Cochabamba va fer que els bolivians s'opongueren en èxit a la privatisació del seu sistema d'aigua per a mantindre el recurs en mans públiques.[50]

Contemporàneu

Hui en dia, les autarquies econòmiques nacionals són relativament rares. Un eixemple comunament citat és Corea del Nort, basat en l'ideologia governamental de Juche (autosuficiencia), que es preocupa per mantindre la seua economia localocalisada en el rostre del seu aïllament. No obstant, inclús Corea del Nort té comerç extens en Rússia, China, Síria, Iran, Vietnam, Índia i molts països d'Europa i Àfrica. Corea del Nort va tindre que importar aliments durant una hambruna generalisada en la década de 1990. Un millor eixemple modern a nivell social és la regió autònoma de Rojava, la regió autònoma del nort de Síria. En gran part aïllat del comerç internacional, enfrontant múltiples enemics i lluitant per una societat basada en el comunalisme, el govern i la constitució de Rojava emfatisen la autosuficiencia econòmica[51] dirigit pels ajuntaments i ajuntaments. La societat i l'economia de Rojavan estan influenciades per les idees de Bookchin, inclós l'émfasis en l'autogovern local i regional. Segons els canvis realisats en 2012, la propietat i els negocis pertanyen a els qui viuen en ells o els utilisen per a conseguir estos objectius, mentres que l'infraestructura, la terra i els principals recursos són bens comuns administrats pels consells locals i regionals. Bookchin, no obstant, estava preocupat pels efectes de l'autarkisme aislacionista sobre el tancament d'una comunitat i, per lo tant, sempre va emfatisar la necessitat d'un equilibri entre la localisme i el globalisme.[52]

Un eixemple d'un esforç contemporàneu en l'autarquia localisada, incorporant l'història del concepte de nacionalisme negre, Ujamaa, i el moviment de drets civils, va prendre el concepte de Cooperació Jackson,[53] un moviment destinat a crear una economia de classe treballadora negra autosuficient en Jackson, Mississipi. El moviment ha apuntat[54] assegurar la terra i construir cooperatives i llocs de treball autosuficients "per a transformar democràticament l'economia política de la ciutat" i rebujar la gentrificació. Cooperació Jackson també va vore un guany en el poder polític electoral quan la seua participació va resultar fonamental per a l'elecció d'alcalde de 2013 de Chokwe Lumumba i l'elecció de 2017 del seu fill, Chokwe Antar Lumumba.

Respal i oposició

Autarquia local

Autarquia social

Soport
Oposició

Teoria macroeconòmica

Soport
Oposició

Teoria microeconómica

Vore també

Referències

  1. ↑ Plantilla:Cite journalast=Helleiner
  2. ↑ Plantilla:Cite journalast=Krueger
  3. ↑ See P. Krugman, «The Narrow and Broad Arguments for Free Trade», American Economic Review, Papers and Proceedings, 83(3), 1993 ; and P. Krugman, Peddling Prosperity: Economic Sense and Nonsense in the Age of Diminished Expectations, New York, W. W. Norton & Company, 1994.
  4. ↑ «Free Trade» (en en-us). IGM Forum. Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2016. Consultat el 7 de setembre de 2021.
  5. ↑ «Archived copy».
  6. ↑ «closed economy» (en en).
  7. ↑ Autarca Consultat el 16 de novembre de 2023.
  8. ↑ Avishai Margalit, "Autonomy: Errors and Manipulation", Jerusalem Review of Llegal Studies, Vol. 14, No. 1 (2016), p. 102 December 20, 2016
  9. ↑ Nietzsche's Therapeutic Teaching: For Individuals and Culture edited by Horst Hutter, Eli Friedland, Bloomsbury Academic, September 21, 2013, pp 107-108
  10. ↑ Mossé, Claude (1969). The ancient world at work., New York: Norton, pp. 27–28. OCLC 66672. ISBN 978-0393053982.
  11. ↑ Denecke, Wiebke. The Dynamics of Masters Literature, Harvard University Àsia Center. doi:ctt1dnn8mc 10.2307/j. ctt1dnn8mc. ISBN 978-1-68417-058-6.
  12. ↑ Federici, Silvia.. Caliban and the witch, New York: Autonomedia, pp. 50. OCLC 53122730. ISBN 1-57027-059-7.
  13. ↑ Bookchin, Murray (2017). Urbanization without cities : the rise and decline of citizenship, Montréal, pp. 105–108. OCLC 1046676911. ISBN 9781551646237.
  14. ↑ David., Graeber (2011). Debt : the first 5,000 years, Brooklyn, N. I.: Melville House. OCLC 426794447. ISBN 978-1612191294.
  15. ↑ Federici, Silvia.. Caliban and the witch, New York: Autonomedia, pp. 62. OCLC 53122730. ISBN 1-57027-059-7.
  16. ↑ Bath, B. H. S. Van. (1963). The Agrarian History of Western Europe, A. D.. OCLC 650486546. ISBN 9780713153354.
  17. ↑ Ritchie, Robert C., 1938-. Captain Kidd and the war against the pirates, New York, N. I.: Barnes & Noble Books. OCLC 48085772. ISBN 0-7607-0840-1.
  18. ↑ Kuhn, Gabriel.. Life under the Jolly Roger : reflections on golden age piracy, Oakland, Calif., pp. 41. OCLC 1159982546. ISBN 978-1-62963-803-4.
  19. ↑ Ray., Huang. 1587, a year of no significance : the Ming dynasty in decline, New Haven: Yale University Press. OCLC 6280586. ISBN 0300025181.
  20. ↑ Hucker, Charles O.. The traditional Chinese state in Ming claves (1368-1644), Tucson: University of Arizona Press. OCLC 906066347. ISBN 0816500932.
  21. ↑ S., Cecelski, David. The waterman's song : slavery and freedom in maritime North Carolina, Chapel Hill, pp. 128–130. OCLC 605086965. ISBN 9781469602356.
  22. ↑ S., Cecelski, David. The waterman's song : slavery and freedom in maritime North Carolina, Chapel Hill, pp. 179–201. OCLC 605086965. ISBN 9781469602356.
  23. ↑ S., Cecelski, David (February 2015). The fire of freedom : Abraham Galloway and the slaves' Civil War, Chapel Hill. OCLC 900011294. ISBN 978-1469621906.
  24. ↑ Lawrence., Goodwyn. The Populist moment : a short history of the agrarian revolt in America, New York. OCLC 3650099. ISBN 978-0195024173.
  25. ↑ Tuchman, Barbara W. (2012). The Guns of August: The proud tower, MacMillan, Margaret, New York, NY: Library of America, pp. 1046. OCLC 731911132. ISBN 978-1598531459.
  26. ↑ C., Scott, James (1998). Seeing like a state : how certain schemes to improve the human condition have failed, New Haven: Yale University Press. OCLC 37392803. ISBN 978-0300070163.
  27. ↑ Mbah, Sam.. African anarchism : the history of a movement, Igariwey, I. I., Tucson, Ariz.: See Sharp Press, pp. [1]–53. OCLC 37510629. ISBN 1-884365-05-1.
  28. ↑ De Cleyre, Voltairine, 1866-1912 (2016). The selected works of Voltairine de Cleyre : poems, essays, sketches and stories, 1885-1911, Berkman, Alexander, 1870-1936,, Havel, Hippolyte, Chic, CA. OCLC 938996661. ISBN 978-1-84935-256-7.
  29. ↑ Plantilla:Cite journalast=Kinna
  30. ↑ Kropotkin, Petr Alekseevich, kni︠a︡zʹ, 1842-1921.. Mutual aid : a factor of evolution, Dover edició, Mineola, N. I.: Dover Publications, pp. [2]. OCLC 62282705. ISBN 0-486-44913-0.
  31. ↑ Bruce., Lincoln, W. (1999). Ret victory : a history of the Russian Civil War, 1st Dona Cape Press edició, New York: Dona Cape. OCLC 40510540. ISBN 978-0306809095.
  32. ↑ Lewin, Moshe. The making of the Soviet system : essays in the social history of interwar Russia, New York: New Press. OCLC 30841557. ISBN 978-1565841253.
  33. ↑ Abel, Pau. Story of the iron column : militant anarchism in the Spanish Civil War, Sharkey, Paul, Oakland, Califòrnia, pp. 170. OCLC 896845543. ISBN 9781849350655.
  34. ↑ De Grand, Alexander J. (2000). Italian fascism : its origins & development, 3rd edició, Lincoln: University of Nebraska Press, pp. 31–33. OCLC 42462895. ISBN 978-0803266223.
  35. ↑ Edwin, Black. IBM and the Holocaust : the strategic alliance between Nazi Germany and America's most powerful corporation, 1st edició, New York: Crown Publishers. OCLC 45896166. ISBN 978-0609607992.
  36. ↑ Plantilla:Cite journalast=NAYAR
  37. ↑ Plantilla:Cite journalast=Malima
  38. ↑ Jan., Blommaert. State Ideology and Language in Tanzània : Second and Revised Edition., 2nd edició, Oxford: Oxford University Press. OCLC 1024254210. ISBN 9780748668267.
  39. ↑ Plantilla:Cite journalast=White
  40. ↑ Edge, John T.. Opinion | The Hidden Radicalism of Southern Food (Published 2017) (in (en-US)), The New York Claves.
  41. ↑ activist), Bray, Mark (Political (2017). Antifa : the anti-fascist handbook, Brooklyn, NY. OCLC 984595655. ISBN 978-1612197036.
  42. ↑ «Huey Newton introduïxes Revolutionary Intercommunalism, Boston College, November 18 1970» (en en).
  43. ↑ The Havoc of Less (in (en-US)), The New Inquiry.
  44. ↑ Bookchin, Murray, 1921-2006.. Post-scarcity anarchism, 3rd edició, Edinburgh: AK Press, pp. 82. OCLC 56806454. ISBN 978-1-904859-06-2.
  45. ↑ Bookchin, Murray (2017). Urbanization without cities : the rise and decline of citizenship, Montréal. OCLC 1046676911. ISBN 9781551646237.
  46. ↑ Gordon, Uri, 1976-. Anarchy alive! : anti-authoritarian politics from practice to theory, London: Pluto Press, pp. 45. OCLC 664263431. ISBN 978-1-84964-367-2.
  47. ↑ P. M.. Birla'birla, 30th anniversary edició, Brooklyn, N. I.: Autonomedia, pp. 89. OCLC 753622961. ISBN 978-1-57027-241-7.
  48. ↑ P. M.. Birla'birla, 30th anniversary edició, Brooklyn, N. I.: Autonomedia, pp. 97. OCLC 753622961. ISBN 978-1-57027-241-7.
  49. ↑ P. M.. Birla'birla, 30th anniversary edició, Brooklyn, N. I.: Autonomedia, pp. 139. OCLC 753622961. ISBN 978-1-57027-241-7.
  50. ↑ Oscar., Olivera. Cochabamba!: Water War in Bolívia, Lewis, Tom, Cambridge, Massachusetts: South End Press. OCLC 56194844. ISBN 9780896087026.
  51. ↑ (2015) Strangers In A Tangled Wilderness (ed.). A small key ca open a large door: the Rojava revolution, United States. OCLC 900796070. ISBN 978-1938660177.
  52. ↑ Bookchin, Murray (1990). The meaning of confederalism. «"Sense els canvis culturals i polítics holísticos que he defés, les nocions de descentralisme que emfatisen l'aïllament localista i un grau d'autosuficiencia poden conduir al provincianisme cultural i a el chovinisme. El parroquialisme pot conduir a problemes tan sérios com una mentalitat “global” que passa per alt la singularitat de les cultures, les peculiaritats dels ecosistemes i ecorregiones, i la necessitat d'una vida comunitària a escala humana que faça possible una democràcia participativa."»
  53. ↑ «Welcome» (en en-us).
  54. ↑ (2017) Jackson rising : the struggle for economic recovery and black self-determination in Jackson, Mississippi, Nangwaya, Ajamu,, Cooperation Jackson, Montreal, Quebec. OCLC 976416348. ISBN 9780995347458.
  55. ↑ Gorz, Andre. "Towards a Dual Society." Adieux au proletariat, translated by Mike Sonenscher, Pluto Press London, 1982. pp. 102-103.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Autarquia&oldid=1590216»