El ecoanarquisme, anarcoecologisme, anarquisme vert, anarquisme ecologiste o ecologisme anarquiste és una corrent de pensament dins de l'anarquisme i l'ecologisme que posa l'émfasis en la preservació del mig ambient i l'abolició de tot tipo d'Estat. Dins d'esta corrent conviuen postures anarcoindividualistas (com el primitivisme) en l'ecologia social, de cort anarcosocialista.

Anarquisme i mig ambient
Bandera verda i negra, integra l'ecologia i l'anarquisme.

Una important influència en l'anarquisme ecologiste és el pensament de l'anarcoindividualista nortamericà Henry David Thoreau i el seu llibre Walden, a on advoca per una vida simple i autosuficient, integrada en l'entorn natural, resistint-se a l'alvanç de l'industrialisació.

Ecoanarquisme

 
Murray Bookchin

Producte de la inminencia d'una série de problemàtiques ecològiques de nivell planetari i els seus consegüents efectes locals (com l'industrialisació, el calfament global, la crisis dels combustibles fòssils, etc.), els moviments anarquistes consideren cada volta en major importància les tesis «verdes», descobrint les similituts entre les idees ecologistes i libertarias.cita requerida

En 1898 el reconegut geógraf anarquiste Piotr Kropotkin, en Campos, fàbriques i tallers va mantindre que la societat anarquista es basaria en la confederació de comunitats que unirien el treball manual i l'intelectual aixina com l'indústria i l'agricultura en una harmonia sempre respectuosa en el mig ambient i el ser humà. Aixina mateix, en L'ajuda mútua (1902), Kropotkin va documentar com la cooperació dins de les espècies i entre elles i el seu entorn és igual o inclús més beneficiosa que la competició. L'obra de Kropotkin, junt en la de William Morris, els germans Reclus (abdós geógrafs de fama mundial), i la de molts uns atres, com per eixemple la d'Henry David Thoreau en la seua Walden, varen assentar les bases de l'interés de l'anarquisme pels problemes ecològics d'hui.cita requerida

Ecologia social

Artícul principal → Ecologia social.

L'ecologia social localisa les raïls de la crisis ecològica en les relacions de poder entre les persones. La dominació de la naturalea és vista com un producte de la dominació "de l'home per l'home". Per això, els ecologistes socials consideren essencial atacar les jerarquia, no a la civilisació com a tal. Ademés, l'ecologia social considera pertinent l'ús d'ecotecnias, per a lliberar a l'humanitat i al planeta.cita requerida

L'ecologia social està associada en Murray Bookchin, qui ha escrit sobre ecologia i anarquisme des dels anys 1950. Bookchin basa les seues tesis en un anarquisme-social, centrat en el pensament de Kropotkin i l'experiència de la Revolució social espanyola de 1936.cita requerida

“[…] No existix realment una diferència entre l'anarquisme i l'ecologia social. Considere a esta última com una tentativa d'ampliar l'horisó de l'anarquisme. No veig una oposició entre abdós; pense que l'ecologia social és una extensió de l'anarquisme cap a una esfera més àmplia d'interessos humans, en este periodo de descomposició de les classes socials. [...] En el periodo de descomposició en el que vivim, l'anarquisme deu reconéixer que el capitalisme va produir noves transformacions. Les noves preocupacions que generen eixos canvis no es corresponen més en la divisió entre classes tradicionals. Es tracta de preocupacions relatives a la guerra, la pau, el mig ambient, les noves tecnologies, noves institucions, la reducció del poder de les persones front al creiximent del poder de l'Estat i dels monopolis transnacionals. L'ecologia social tracta d'expressar eixe nou horisó i desenrollar eixos interessos per les qüestions generals i donar-els una coherència teòrica i una significació programàtica, pràctica i política."
Entrevista a Murray Bookchin

Primitivisme

Artícul principal → Anarquisme primitivista.

Mentres l'ecologia social és anarcosocialista i humaniste (antropocéntrica),[1] el primitivisme és anarcoindividualista, biocéntrico, ecocéntrico i/o sensocéntrico (com l'ecologia profunda), per lo que té una relació ambigua sobre determinades tesis libertarias clàssiques com el respal mutu, la lluita de classes o la Revolució social; incorporant una série de teories polítiques relacionades que es deriven o inspiren en moviments filosòfics i socials contraculturaels com el situacionisme, el neoludisme i la desindustrialisació.[2][3]

L'anarquisme primitivista està associat en una gama de revistes, la majoria originàries dels Estats Units, tals com The Fifth State o Green Anarchy entre unes atres, que fan recalcament en la naturalea antiecològica del capitalisme i adopten una posició antitecnològica i anticivilisació, estretament vinculada a l'ecologia profunda nortamericana. Generalment, són hostils a l'ecologia social, la qual veuen com a incapaç d'aplegar al fondo del problema, la "societat industrial" moderna, i creuen que el desig de part de l'ecologia social de retindre certs tipos de tecnologia resultarà en el nou creiximent de la "civilisació" que destruirà als sers humans i al planeta. Aixina i tot, és possible trobar postures conciliadores encara que minoritàries encara. Dins del moviment primitivista es destaca el filòsof John Zerzan, particularment conegut pel moviment antiglobalisació.

Referències

Vore també