Anar al contingut

Neoludisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El neoludismo o nou ludisme és una corrent filosòfica que s'opon al desenroll tecnològic i científic de la societat moderna.[1] El terme s'aplica a les persones que tenen rebuig a l'alvanç tecnològic, i està associat al llegat dels luditas britànics, actius entre 1811 i 1817.[2]

Li'l considera un moviment sense líders o de grups no associats, els qui es resistixen a les noves tecnologies i exigixen una tornada d'algunes o totes les tecnologies a un nivell més primitiu.[3]

El neoludisme es basa en la preocupació del impacte tecnològic negatiu en els individus, les seues comunitats, i el mig ambient.[4] El neoludisme estipula l'us del principi de precaució para totes les noves tecnologies, exigint que eixes tecnologies siguen provades i segures abans de ser adoptades per la societat, pels efectes desconeguts que podria dur la seua implementació.

Definició de neoludisme, orige i filosofia

Definició de neoludisme

D'acort al manifest elaborat pel Segon Congrés Ludita en abril de 1996 en Ohio, EE. UU., el neoludisme és

"Un moviment sense líders de resistència passiva al consumismo i a les tecnologies cada volta més estranyes i amenazadoras de l'Edat Informàtica".[3]

Els moderns neoluditas es caracterisen per una o més de les següents pràctiques:

  • Passiu abandó d'us de la tecnologia
  • Danyar a aquells que produïxen tecnologia
  • Dur una vida simple
  • Sabotejar a la tecnologia[3]

Els neoluditas també temen els futurs efectes desconeguts que les noves tecnologies puguen desencadenar. El modern moviment neoludita té conexions en els moviments antiglobalisació, en l'anarco primitivisme, en l'ecologisme radical i en l'ecologia profunda.[3]

Orige del neoludisme

El terme es creu que prové d'un jove cridat Ned Ludd (que va poder ser un pseudónimo), que davant el seu descontent per les males condicions laborals va trencar i va cremar telers a principis de el XIX. Influenciats per Ned, els obrers varen iniciar un moviment cridat Luditas, els que enviaven amenaces de mort anònimes, varen invadir fàbriques i varen destruir maquinàries.[5]

Estos actes varen ocórrer en l'época per descontents socials de la classe obrera ya que li atribuïen a la tecnologia els acomiadaments dels treballadors i les males condicions laborals, no obstant el pensament contemporàneu Neo Ludita ha vinculat estos actes en un odi cap a la tecnologia, donant pas a nous creents que s'autodenominen Neo Luditas i successors dels Luditas.[5]

Filosofia del neoludisme

El Neoludismo promou frenar o detindre el desenroll de noves tecnologies. Est prescriu un estil de vida que abandona les tecnologies, per la seua creència de que esta és la millor perspectiva per al futur. Com Robert i Webster varen dir "una tornada a la naturalea i lo que és imaginat com a natural per a la comunitat". En lloc del capitalisme industrial, el Neoludismo prescriu comunitats agricultores de chicotetes escales com les dels Amish i el moviment Chipko en Nepal i Índia[6] com a models per al futur.

El Neoludismo nega la capacitat de qualsevol nova tecnologia de poder resoldre els problemes actuals, com per eixemple la degradació del mig ambient,[6] Guerra nuclear i armes biològiques, sense crear més potencials problemes.[7][8] El Neoludismo generalment s'opon al Antropocentrisme, Globalisació i el Capitalisme.

Els Neoluditas contemporàneus són un ampli i diversificado grup llaugerament associat o no associat el qual inclouen escritors, acadèmics, estudiants, famílies, ecologistes, jóvens idealistes buscant un mig ambient lliure de tecnologia, entre uns atres.[9] Alguns luditas es veuen ells mateixos com a víctimes de la tecnologia tractant de previndre major victimisació (com els ciutadans contra l'us indegut de pesticidas). Uns atres es veuen ells mateixos com a defensors de l'orde natural i es resistixen a la degradació del mig ambient causat per la tecnologia (per eixemple Earth First!).[9]

Una assamblea Neoludita va ser la de el "Segon congrés Neoludita" entre el 13 a 15 d'abril de 1996, en una trobada en el saló de Cuáqueros de Barnesville, Ohio. El 24 de febrer de 2001, el "Aprenentage sobre tecnologia i globalisació" va ser portat a terme en Hunter College, en Nova York en el propòsit de reunir als crítics de la tecnologia i globalisació.[9] Les dos figures que es consideren com a fundadores del moviment neoludita són Chellis Glendinning i Kirkpatrick Ix. Famosos neoluditas inclouen a educadors com S. D. George, ecologistes com Stephanie Mills, Theodore Roszak, Clifford Stoll, Bill McKibben, Neil Postman i Wendell Berry.[9][6]

Activisme i atacs

Unabomber

Theodore Kaczynski en 1968 a les seues 25 anys, quan era membre docent en la facultat de Berkeley

Theodore John Kaczynski, o conegut per com ho va identificar el F.B.I. Unabomber (University and Airline Bomber) va ser un destacat matemàtic graduat de Harvard, en un gran coeficient intelectual (167), gran trayectòria acadèmica i grans aportes a les matemàtiques. No obstant, totes estes qualitats les va desestimar per a convertir-se en lo que hui coneixem d'ell, com un representant extremiste del neoludisme, lo que va plasmar en la seua vida quan es va anar a viure en les montanyes sense llum, sense aigua i sense diners.[10]


Kaczynski lluita per la “vida salvage” per mig de la total destrucció de la societat industrial moderna, açò ho va fer manant cartes bomba o colocant una bomba en un avió. Per açò va ser buscat i capturat per el F.B.I, sense abans publicar el seu manifest La societat industrial i el seu futur que hui en dia, és el text de referència per a qualsevol Neoludista. En este manifest dins de lo exhaustiu que és, Kaczynski explica el criteri que va usar per a haver assessinat gent: "En la finalitat de presentar el nostre mensage davant la gent en alguna esperança de deixar-los una impressió duradora, vàrem tindre que matar gent". Theodore Kaczynski.[11]

Este manifest, conegut com a “Manifest de Unabomber”, analisa els errors del sistema basat en la tecnologia i propon una llínea completa per a acabar en ell.

En el manifest s'analisen dins d'unes atres, les següents problemàtiques que li donen a la tecnologia:

  • La "Revolució Industrial i les seues conseqüències han supost un desastre per a l'humanitat".
  • S'obliga a la gent a comportar-se d'un modo que està cada volta més alluntat dels patrons naturals de la conducta humana.
  • La tecnologia i la societat entorn a ella generen una pèrdua de llibertat dels humans.
  • Falta d'autonomia a el hora de tindre metes reals, açò es veu reflectit en activitats sustitutorias que són metes en les quals les persones mai queden satisfetes, com el conseguir un cos correcte, riquea, autorrealizaació, etc. Estes metes han segut impostes per la societat de mercat i no complixen una meta vital per a les persones, lo que es reflectix que moltes persones no troben un sentit a les seues vides o estiguen en una constant busca d'una meta consagratoria.
  • Les persones viuen en una societat industrial que crea necessitats artificials, les quals se satisfan en tecnologia per a una major eficiència o comoditat. Això ocorre en el curt determini pero en el llarc determini estes necessitats es convertixen en necessitats socials, les quals la persona no pot deixar de la mateixa manera que la tecnologia (nugats a una tecnologia).
  • La societat industrial no pot ser reformada per a incrementar la llibertat, açò ya que és un sistema integrat, en a on lo mal de la tecnologia no pot separar-se de lo bueno de ella.
  • Excessiva densitat de població.
  • La restricció de la llibertat és inevitable en la societat industrial ya que el home està atrapat en normes i regulacions i els seus destins depenen d'accions de persones que estan llunt d'ells, per lo que no poden influir en estes.
  • Aïllament del home sobre la naturalea.
  • No és possible fer un equilibri entre tecnologia i llibertat, ya que la primera és més poderosa i contínuament restringix la llibertat dels individus.
  • Desaparició de chicotetes comunitats com a llogarets o tribus.[12]

Totes estes afirmacions i sentències són explicades exhaustivament en el manifest, que va ser publicat per a evitar noves explosions en 1995 pel New York Claves i Washington Post.

Atres atacs

En l'any 2011 un autodenominat grup terroriste cridat Individualistes Tendint a lo Salvage (ITS) va perpetrar una série d'atacs en artefactes explosius a investigadors i centres d'investigació en campus mexicans.[13] Este grup es va definir com ecoextremistas al que acusen al progrés científic i tecnològic de ser responsable de la devastación dels ecosistemes i d'una hipercivilizaació urbana que s'allunta de la naturalea. La metodologia i ideari d'este grup s'inspira parcialment en el desenrollat per Ted Kaczinsky i reconeixen ser influenciats per ell i el seu manifest La societat industrial i el seu futur.[14][15] No obstant, ITS es va enfrontar a atres grups neoludistas o anarcoprimitivistas i el propi Kaczinsky va escriure en 2012 una carta en la que critica agriament a ITS per una proposta d'acció revolucionària i una interpretació de l'història poc realista i ingènua.[16][17][18] A partir de 2014 ITS anuncia un increment de la seua activitat terrorista, internacionalizándose, pero la majoria de les seues accions terroristes reivindicades es demostren falses i la seua activitat contrastable resulta ser inexistent.[19][20][21]

Vore també

Referències

  1. ↑ Brosnan, M.J. (1998). Technophobia: the psychological impact of Information Technology. pg 155. London: Routledge.
  2. ↑ Jones (2006). Against technology: from the Luddites to neo-Luddism, CRC Press, pp. 20. ISBN 978-0-415-97868-2.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «America’s new Luddites». Consultat el 16 de maig de 2015. «un moviment sense líders de resistència passiva a el consumismo i a les tecnologies cada volta més estranyes i amenazadoras de l'Edat Informàtica»
  4. ↑ Christensen, Karen (2003). Encyclopedia of community: from the village to the virtual world, Volume 3, SAGE, pp. 886. ISBN 978-0-7619-2598-9.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Els neoluditas i l'odi a la tecnologia». Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2015. Consultat el 15 de maig de 2015.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Questioning Progress».Consultat el 17 de juny de 2015.
  7. ↑ Graham, Gordon (1999). The Internet: a philosophical inquiry, Routledge, pp. 9. ISBN 978-0-415-19749-6.
  8. ↑ Huesemann, Michael H., and Joyce A. Huesemann (2011). Technofix: Why Technology Won’t Save Us or the Environment, New Society Publishers, Gabriola Island, British Columbia, Canada, ISBN 0-86571-704-4, 464 pp.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 18 de juny de 2015.
  10. ↑ «Ted Kaczynski, Unabomber: el matemàtic terroriste» (en espanyol). Consultat el 17 de maig de 2015.
  11. ↑ «El manifest de Unabomber». Consultat el 17 de maig de 2015.
  12. ↑ «La societat industrial i el seu futur». Consultat el 17 de maig de 2015.
  13. ↑ «Nanotechnology: Armed resistance».Nature.488
    576–579.doi:10.1038/488576a.
  14. ↑ «¿Qué és l'Eco-extremisme?. Anàlisis de “Individualistes Tendint a lo Salvage”». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  15. ↑ John H. Richardson. «Children of Ted». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  16. ↑ «Anònims en Cautela i Últim Reducte: Crítica pública a Individualitats Tendint a lo Salvage». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  17. ↑ «Mèxic: Resposta Indirecta». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  18. ↑ «Ted Kaczynski sobre ITS». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  19. ↑ Antonio Ortigoza Vázquez. «El grup terroriste ITS posa en sus a l'Estat de Mèxic». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  20. ↑ Víctor Rivera i Felipe Díaz. «Raúl Guzmán, fiscal del case bombes: “Són accions terroristes que no obedixen a ideologies polítiques”». Consultat el 10 d'abril de 2019.
  21. ↑ «AMLO descarta operació de grup terroriste en Mèxic davant violència». Consultat el 10 d'abril de 2019.

Bibliografia

  • Steven E. Jones, Against Technology: From the Luddites to Neo-luddism, Routledge, 2006, 208 p., ISBN 041597867X


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neoludisme&oldid=1421256»