Principi de precaució
El principi de precaució o principi precautorio (no confondre en el principi de prevenció) és un concepte que respala l'adopció de mides protectores davant les sospites fundades de que certs productes o tecnologies creen un risc greu per a la salut pública o el mig ambient, pero sense que es conte encara en una prova científica definitiva.[1]
Orígens i teoria
[editar | editar còdic]Es considera generalment que el concepte de "principi de precaució" va sorgir en anglés a partir d'una traducció del terme alemà Vorsorgeprinzip en la década de 1970 en resposta a la degradació forestal i la contaminació marina, a on els llegisladors alemans varen adoptar una llei d'aire net que prohibia l'us de certes substàncies sospitoses de causar danys ambientals, encara que l'evidència del seu impacte no era concloent en eixe moment.[2] El concepte es va introduir en la llegislació ambiental junt en atres mecanismes innovadors (en eixe moment) com "qui contamina paga", el principi de prevenció de la contaminació i la responsabilitat per la supervivència dels ecosistemes.[3]
El principi de precaució va ser promulgat en filosofia per Hans Jonas en el seu text de 1979, El principi de responsabilitat, en el que Jonas va argumentar que la tecnologia havia alterat l'alcanç de l'impacte de l'acció humana i, com a tal, l'ètica deu modificar-se per a que ara es consideren els efectes a llarc determini de les accions d'un. La seua màxima està dissenyada per a incorporar el principi de precaució en la seua prescripció de que un deu "Actuar de manera que els efectes de la seua acció siguen compatibles en la permanència de la vida humana genuïna" o, dit a l'inversa, "No comprometre les condicions per a una continuació indefinida de la humanitat en la terra".[4] Per a conseguir açò, Jonas va advocar pel cultiu d'una actitut cautelosa cap a les accions que poden posar en perill el futur de la humanitat o la biosfera que la sustenta.
En 1988, Konrad von Moltke, (1941-2005), el fundador del Institute for European Environmental Policy en Bonn i fellow del Dartmouth College, va descriure el concepte alemà per a una audiència britànica, que va traduir a l'anglés com el precautionary principle, el principi de precaució.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
En economia, el principi de precaució ha segut analisat en térmens de el "efecte sobre la presa de decisions racional", de la "interacció de l'irreversibilitat" i la "incertitut". Autors com Larry G. Epstein (1980)[6] i Kenneth J. Arrow i Anthony C. Fisher (1974)[7] mostren que la “irreversibilitat de les possibles conseqüències futures” crea un “efecte cuasi-opció” que deuria induir a una societat “neutral al risc” a favorir prendre decisions en un moment ya que permeten una major flexibilitat en el futur. L'economiste belga Christian Gollier et al. conclouen que “una major incertitut científica sobre la distribució d'un risc futur –és dir, una major variabilitat de creències– deuria induir a la societat a adoptar mides de prevenció més fortes hui”.[8]
Este principi de precaució també s'ha derivat per part d'alguns a partir de creències religioses de que determinades àrees de la ciència i la tecnologia deurien estar restringides perque “pertanyen al regne de Deu”, com varen postular el Príncip Carlos d'Anglaterra i el Papa Benedicto XVI.[2]
Formulació
[editar | editar còdic]Existixen moltes definicions del principi de precaució: "precaució" pot definir-se com "cautela per avant", "cautela practicada en un context d'incertitut" o prudència informada. Dos idees es troben en el núcleu del principi:[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- Una expressió de la necessitat dels prenedors de decisions d'anticipar el dany ans que ocórrega. Dins d'este element es troba una inversió implícita de la càrrega de la prova: baixe el principi de precaució és responsabilitat del proponente d'una activitat demostrar que l'activitat proposta no resultarà (o és molt improvable que resulte) en un dany significatiu.
- El concepte de proporcionalitat del risc i el cost i la viabilitat d'una acció proposta.
Un dels fonaments principals del principi de precaució i de les definicions acceptades a nivell mundial és el resultat de la llabor de la Cim de la Terra de Riu de Janeiro, o "Cim de la Terra", de 1992. El Principi 15 de la Declaració de Riu senyala:[10][3]
En 1998, la Conferència Wingspread sobre el Principi de Precaució va ser convocada per la Ret de Ciència i Salut Ambiental i va concloure en la següent formulació,[11] descrita per Stewart Brand com "la més clara i citada en més freqüència":[2]
En febrer de 2000, la Comissió Europea va senyalar en la seua Comunicació de la Comissió sobre el principi de precaució que "el principi de precaució no està definit en els Tractats de l'Unió Europea, que ho prescriu [el principi de precaució] només una volta: per a protegir el mig ambient. Pero en la pràctica, el seu alcanç és molt més ampli, i específicament quan una evaluació científica objectiva preliminar indica que hi ha motius raonables per a preocupar-se de que els efectes potencialment perillosos per al mig ambient, la salut humana, animal o vegetal poden ser incompatibles en l'alt nivell de protecció [que] s'ha elegit per a la Comunitat".[12]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
El Protocol de Cartagena sobre Seguritat de la Biotecnología de giner de 2000 diu, en relació en les controvèrsia sobre els organismes genèticament modificats OGM: "La falta de certea científica per l'informació científica pertinent insuficient ... no impedirà que la Part d'importació, a fi d'evitar o minimisar eixos possibles efectes adversos, adopte una decisió, segons corresponga, sobre l'importació de l'organisme viu modificat en qüestió."[13]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
El Papa Francisco fa referència al principi i a la Declaració de Riu en la seua carta encíclica de 2015, 'Laudato si', senyalant que junt a la seua importància ambiental, el principi de precaució "permet protegir als més vulnerables i la capacitat dels quals per a defendre els seus interessos i reunir proves incontrovertibles és llimitada".[14]
Vore també
[editar | editar còdic]- Argument ad ignorantiam
- Bioseguridad
- Ciència post-normal
- Conseqüències imprevista
- Difusió d'innovacions
- Inteligència sanitària
- Millor Tècnica Disponible
- Paradoxa de Ellsberg
- Prevenció cuaternaria
- Principi de proporcionalitat
- Sostenibilitat
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andorno, Roberto (2008). Principi de precaució, Bogotà: Unibiblos i Ret Llatí Americana i del Carib de Bioética de la UNESCO, pp. 345-347. ISBN 9587019742.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Brand, Stewart (2010). Whole Earth Discipline, Penguin Books. ISBN 9780143118282.
- ↑ 3,0 3,1 Rupert Read and Tim O'Riordan (2017). “The Precautionary Principle Under Fire”. Environment: Science and Policy for Sustainable Development 59 (September–October 2017): 4–15. Environment. doi:. Bibcode: 2017ESPSD..59i...4R.
- ↑ Jonas, H. (1984). The imperative of responsibility: In search of an ethics for the technological age. University of Chicago press.
- ↑ Christiansen, Sonja Boehmer (1994). «Chapter 2: The Precautionary Principle in Germany: Enabling Government», Interpreting the Precautionary Principle, Earthscan Publications Ltd. ISBN 1134165781.
- ↑ Epstein, L.G. (1980). “Decision-making and the temporal resolution of uncertainty”. International Economic Review 21 (2): 269–283. doi:.
- ↑ “Environmental preservation, uncertainty and irreversibility” (1974). Quarterly Journal of Economics 88 (2): 312–9. doi:.
- ↑ “Scientific Progress and Irreversibility: An Economic Interpretation of the 'Precautionary Principle'” (2000). Journal of Public Economics 75 (2): 229–253. doi:.
- ↑ Andrew Jordan & Timothy O'Riordan. Chapter 3, The precautionary principle: a llegal and policy history, in The precautionary principle: protecting public health, the environment and the future of our children [1] archivat en Wayback Machine.. Edited by: Marco Martuzzi and Joel A. Tickner. World Health Organization 2004
- ↑ UNEP. «Rio Declaration on Environment and Development» (en anglés).
- ↑ Staff, Science and Environmental Health Network. 26 January 1998 Wingspread Conference on the Precautionary Principle [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Commission of the European Communities. 2 February 2000 Communication From The Commission on the Precautionary Principle
- ↑ «Official text of the Cartagena Protocol». United Nations.
- ↑ Pope Francis, Laudato si', paragraph 186, published 24 May 2015, accessed 1 May 2024
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio de precaución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.