Cim de la Terra de Riu de Janeiro

El Cim de la Terra de Riu de Janeiro, també coneguda com la Conferència de l'Organisació de les Nacions Unides sobre Mig ambient i Desenroll o com a Cim de Riu (CNUMAD), va ser una conferència sobre mig ambient celebrada en Riu de Janeiro, Brasil, del 3 al 14 de juny de 1992.El Cim va ser successora de la Conferència sobre el Mig Humà (Suècia, 1972).

El Cim de Riu va reunir a líders i representants de diverses àrees de 179 països (inclós Brasil), aixina com a mijos de comunicació. Maurice Strong va ser el Secretari General de la CNUMAD. Al voltant de 10.000 delegats dels països participants i atres 20.000 assistents varen participar del cim.Al mateix temps, aproximadament 10.000 representants d'organisacions no governamentals (ONG) i atres assistents varen estar present en el Fòrum d'Organisacions No Governamentals celebrant en paralel al Cim.

En esta conferència es va finalisar el procés de negociació i adopció del Conveni sobre la Diversitat Biològica. Un atre resultat destacat va ser la Declaració de Riu sobre el Mig ambient i el Desenroll, que aclarix el concepte de desenroll sostenible.

Desenroll de l'event

La CNUMAD va ser l'oportunitat d'adoptar un programa d'acció per al sigle XXI, cridat Programa 21 (Agenda 21 en anglés) que enumera algunes de les 2500 recomanacions relatives a l'aplicació dels principis de la declaració. Va reafirmar la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig Humà, aprovada en Estocolm el 16 de juny de 1972, en l'objectiu d'establir una aliança mundial nova i equitativa per mig de la creació de nivells més alts de cooperació entre els Estats, els sectors claus de les societats i les persones; tot això, en procura d'alcançar acorts internacionals en els que es respecten els interessos de tots i es protegixca l'integritat del sistema ambiental, reconeixent la naturalea integral i interdependent de Planeta Terra.

La Declaració de dita cim consta de 27 principis, els quals tenen en conte qüestions relacionades en la salut, la vivenda, la contaminació de l'aire, la gestió de les mars, boscs i montanyes, la desertificación, la gestió dels recursos hídrics i el sanejament, la gestió de l'agricultura, la gestió de residus. Inclús hui, el Programa 21 és la referència per a l'aplicació del concepte de desenroll sostenible.

La secció III de l'informe de la Conferència de Riu va destacar el paper dels diferents actors en l'aplicació del desenroll sostenible: dònes, jóvens i chiquets, els pobles indígenes, les organisacions no governamentals, autoritats locals, sindicats, empreses, investigadors, agricultors, entre uns atres.

La Conferència de Riu va ser també testic de l'aprovació de la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que afirma la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, conduint a la firma en 1997 del Protocol de Kyoto. També varen ser ratificats en el Cim la Declaració de Principis relatius als Boscs i el Conveni sobre la Diversitat Biològica, que supedita l'us de l'herència genètica mundial a una série de condicions, entre moltes atres determinacions dirigides a detindre la pèrdua accelerada de la biodiversitat en totes les seues manifestacions.

Personalitats claus

Alguns dels principals caps d'estat i governe assistents:

1. George H. W. Bush - President dels Estats Units.
2. Fidel Castro - President de Cuba.
3. Fernando Collor de Mello - President de Brasil.
4. Gro Harlem Brundtland - Primera Ministra de Noruega.
5. François Mitterrand - President de França.
6. John Major - Primer Ministre del Regne Unit.
7. Helmut Kohl - Canceller d'Alemània.
8. Carlos Salines de Gortari - President de Mèxic.
9. Felipe González - President del Govern d'Espanya.
10. Paul Keating - Primer ministre d'Austràlia.
11. Suharto - President d'Indonèsia.
12. Yitzhak Shamir - Primer ministre d'Israel.

1. Hosni Mubarak - President d'Egipte.
2. Itamar Franco - Vicepresident de Brasil.
3. Ruud Lubbers - Primer ministre dels Països Baixos.
4. Alberto Fujimori - President del Perú

Personalitats de la ONU i organisacions internacionals:

1. Maurice Strong - Secretari General del Cim de la Terra.
2. Boutros Boutros-Ghali - Secretari General de la ONU.
3. Elizabeth Dowdeswell - Directora Eixecutiva del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA).
4. Jacques Delors - President de la Comissió Europea.
5. Klaus Töpfer - Ministre Federal de Mig ambient d'Alemània.
6. Al Gore - Senador de EE.UU. i defensor del mig ambient.
7. Vandana Shiva - Física i activista ecològica de l'Índia.
8. Wangari Maathai - Activiste migambiental de Kènia.
9. Barbara Ward - Economista britànica i pionera del desenroll sostenible.
10. René Dubos - Científic francés i defensor del lema "Pensa globalment, actua localment".

Representants d'organisacions no governamentals (ONGs):

1. José Lutzenberger - Ecologiste brasiler i exministre de Mig ambient de Brasil.
2. Anil Agarwal - Fundador del Centre per a la Ciència i el Mig ambient d'Índia.
3. Patricia Adams - Presidenta de Probe International, Canadà.
4. Marina Silva - Activiste ambiental i política brasilera.
5. David Suzuki - Científic i activiste migambiental canadenc.
6. Adriana Hoffmann - Biòloga i ecologista chilena.

Alguns diplomàtics i ministres destacats:

1. Timothy Wirth - Subsecretari d'Estat per a Assunts Globals de EE.UU.
2. Benito Javier Alarcón - Embaixador de Mèxic.
3. Marie-Louise Coleiro Preca - Diplomàtica maltés.
4. Richard Sandbrook - Director de la Comissió Internacional de Mig ambient i Desenroll (CIED).
5. Mikael Odenberg - Ministre de Mig ambient de Suècia.
6. Joan Clos - Alcalde de Barcelona i defensor del desenroll sostenible urbà.