Ludisme

El líder dels luditas, gravat de 1813.

El ludismo (en inglés: Luddism) va ser un moviment encapçalat per artesàs anglesos en el XIX, que varen protestar entre els anys 1811 i 1816 contra les noves màquinas que els reemplaçaven el treball. Els telers industrials i la màquina de hilar industrial introduïts durant la Revolució Industrial amenaçaven en reemplaçar als artesans en treballadors menys qualificats i que cobraven salaris més baixos, deixant-los sense treball.

Encara que l'orige del nom ludita és confús, una teoria popular és que el moviment va rebre el seu nom a partir de Ned Ludd, un jove que supostament va trencar dos telers en 1779, i el nom dels quals va passar a ser emblemàtic per als destructors de màquines; en l'imaginari ludita el nom va evolucionar a Rei Ludd, una figura que, com Robin Hood, era famós per viure en el bosc de Sherwood. El historiador Eric Hobsbawm ha considerat a este moviment de destrucció de màquines com una forma de "negociació colectiva per disturbi", lo que seria en esta formulació una tàctica utilisada en Gran Bretanya des de la Restauració, ya que la disseminació de fàbriques a través del país va fer que les manifestacions a gran escala foren poc pràctiques.

Precedents

El moviment pot ser vist com a part d'un creixent moviment de descontent de la classe obrera britànica al començament de el XIX. Una variant agrícola del Ludismo, que es va centrar en trencar les màquines trilladoras, va tindre lloc durant els Disturbis Swing de 1830 en el sur i est d'Anglaterra. L'investigació de Kevin Binfield i uns atres afirma que, ya que l'acció organisada dels zurcidores havia tingut lloc en diferents moments des de 1675, els moviments de principis de el XIX deuen ser vists en el context de les penalidades sofrides per la classe obrera durant les Guerres Napoleòniques, abans que com una forma d'aversió absoluta front a les màquines. Malcolm L. Thomis va argumentar en la seua història publicada en 1970, "Els Ludites", que sense l'estructura d'un sindicat, la destrucció de màquines era solament un dels mecanismes que els treballadors podien utilisar per a aumentar la pressió sobre els empleadores, per a debilitar als treballadors pijor pagats que competien en ells, i per a crear solidaritat entre treballadors. "Estos atacs contra les màquines no implicava necessàriament hostilitat front a les màquines com a tals. La màquina era solament un objectiu convenient contra el que un atac podia ser portat a terme". L'objectiu dels luditas era guanyar una millor posició negociadora en les seues empleadores. No tenien por de la tecnologia per si, pero eren "estrategues laborals".

Els auments espasmódicos del preu dels aliments varen provocar que els keelmen del port de Tyne provocaren disturbis en 1710 i els miners de l'estany saquejaren els graners de Falmouth en 1727. Va haver una rebelió en Northumberland i Durham en 1740, i destrosses de comerciants cuáqueros de dacsa en 1756. De modo més pacífic, els artesans qualificats del textil, la construcció, la construcció de barcos, l'imprenta i les cuberterías varen organisar associacions d'amics per a assegurar-se front a la desocupació i la malaltia, i en ocasions, de modo semblat als gremis, contra l'intrusió de treballadors "estrangers" en els seus oficis.

El moviment ludita va emergir durant el dur clima econòmic que es respirava durant les guerres napoleòniques, que varen vore un aument de les difícils condicions laborals en les fàbriques textils. Les disensions produïdes sobre els salaris, renda de telers, cantitat d'empleats en aprenentage, i que el treball es realisava en un material de menor calitat, va provocar que 1811 començaren els altercats, llançant a la fama la figura de Ned Ludd. El moviment va començar en Nottingham l'11 de març de 1811 i es va expandir ràpidament a través d'Anglaterra durant els següents anys. Els tejedores d'Handloom varen cremar molins i peces de les màquines de les fàbriques.

Història

Accions luditas entre 1811 i 1816

Els luditas es trobaven de nit en els páramo que rodejaven les localitats industrials, a on podien practicar en taladros i atres operacions. Les seues principals àrees d'intervenció varen ser Nottinghamshire en novembre de 1811, seguida de West Riding of Yorkshire al començament de 1812 i Lancashire en març de 1813. Els luditas es varen enfrontar a l'eixèrcit britànic en Burton's Mill en Middleton i en Westhoughton Mill, abdós en Lancashire. Els rumors es varen estendre en l'época sobre la possibilitat de que els magistrats locals utilisaren agents provocadors per a instigar els atacs.^{cita requerida} Utilisant el pseudónimo de Rei Ludd, els luditas i els seus seguidors enviaven amenaces de mort anònimes i inclús varen aplegar a atacar als magistrats aixina com a comerciants d'aliments.

Incidents aïllats despuix de 1814

Els activistes varen destrossar la màquina de cordoneres de Heathcote en Loughborough en 1816. Tant ell com uns atres industrials disponien de cambres secretes construïdes en els seus edificis que podien utilisar-se com a amagatalls.

En 1817, un tejedor desocupat de Nottingham i provable exludita cridat Jeremiah Brandreth va dirigir l'alçament de Pentrich, que va ser un tumult general no relacionada en les màquines, pero que podria ser vista com l'última acció ludita important.

El ludisme en Espanya

En Espanya, una de les primeres manifestacions de ludisme varen ser els successos d'Alcoy de 1821. També es considera una expressió ludista pionera en Catalunya la crema de la fàbrica Bonaplata en Barcelona a lo llarc de les gresques populars conegudes com la bulla anticlerical de 1835.

En 1857, en la Fàbrica de Tabacs de La Corunya, va tindre lloc la primera folga de treballadores en Galícia, com a protesta a l'implantació de les noves màquines de picar tabac que amenaçaven els seus llocs de treball.

La seua repercussió en el camp

Aproximadament una década despuix dels moviments luditas urbans, tot açò es va traslladar al camp en la figura del Capità Swing, tenint el seu major auge en 1830. Les causes eren molt paregudes, els treballadors afectats per l'introducció de noves maquinàries com la trilladora es varen rebelar contra elles i varen provocar la seua destrucció. De totes les accions rebels que varen ocórrer en esta época, la protagonisada pel cridat Capità Swing, es va ocupar d'enviar cartes amenaçant als empleadores i va provocar varis incendis en finques, graners, etc. Estos actes varen ser més virulent i varen tindre més repercussió que la pròpia destrucció de les màquines.

Vore també

• Conflicte de les selfactinas
• Revolució industrial
• Maquinismo
• Neoludismo
• Corrents antiindustriales
• Erewhon

Bibliografia

• Archer, John E. (2000). «Chapter 4: Industrial Protest», Social unrest and popular protest in England, 1780–1840, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57656-7.
• Bailey, Brian J. (1998). The Luddite Rebellion, NYU Press. ISBN 0-8147-1335-1.
• Binfield, Kevin (2004). Writings of the Luddites, JHU Press. ISBN 0-8018-7612-5.
• Fox, Nicols (2003). Against the Machine: The Hidden Luddite History in Literature, Art, and Individual Lives, Island Press. ISBN 1-55963-860-5.
• Grint, Keith & Woolgar, Steve (1997). «The Luddites: Diable ex Machina», The machine at work: technology, work, and organization, Wiley-Blackwell. ISBN 978-0-7456-0924-9.
• Jones, Steven E. (2006). Against technology: from the Luddites to Neo-Luddism, CRC Press. ISBN 978-0-415-97868-2.
• Randall, Adrian (2002). Before the Luddites: Custom, Community and Machinery in the English Woollen Industry, 1776–1809, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-89334-3.
• Rude, George (2005). «Chapter 5, Luddism», The crowd in History, 1730-1848, Serif. ISBN 978-1-897959-47-3.
• ^{[enllaç trencat]}
• Thompson, E. P. (1991). The Making of the English Working Class, Penguin Books. ISBN 978-0-14-013603-6.