Anar al contingut

Teler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Telers tradicionals en una associació femenina en el parc nacional de Souss-Massa, Marroc.

El teler[1] és una màquina per a teixir, construïda en fusta o metal, en la que es coloquen uns fils paralels, denominats urdimbre, que deuen subjectar-se per abdós extrems. Per mig d'un mecanisme, estos fils són elevats individualment o en grups, formant una obertura denominada calada, a través de la qual passa la trama.[2][3]

Pot ser artesanal o industrial. Els telers artesanals es classifiquen en tres grans famílies: bastidors, verticals i horisontals. Els telers industrials es classifiquen segons el tipo de teixit que produïxen: hi ha plans, circulars i textils.[4]


Telers artesanals

Elementos de un telar de suelo de pedal
  1. Marque de fusta
  2. Assente per al tejedor
  3. Warp beam- let off
  4. Fils d'urdimbre
  5. Fes atrasser o platena
  6. Varetes – usats per a fer una calada
  7. Marque de lizo - també denominat arnés
  8. Lizo- també denominat "l'ull"
  9. Llançadora en fil de trama
  10. Calada
  11. Tela completada
  12. Fes de pit
  13. Batidora en pentine de reixeta
  14. Ajuste de batidora
  15. Pedals
  16. Receptor rodante de teixit

Els bastidors són tots aquells marcs de fusta quadrats, rectangulars, triangulars i hexagonals, en mida menor a 50 × 70 cm, per a fer teixits plans - no elàstics. Els bastidors circulars i el cridat erròneament "maya" (en realitat, "de malla") són per a fer teixit de punt —elàstic—.[5]

Els verticals són rectànguls de fusta, que se sostenen verticalment sobre una base i que a voltes tenen una taula, a manera d'assent, adicionada als seus voltons verticals. S'utilisen principalment per a fabricar tapissos, tapets i coixins en teixit nugat.[6]

Els horisontals són màquinas en marcs de fusta que contenen les agulles o malles per a on passen centenars i mils de fils per a teixir la tela, principalment en cotó o utilisant la llana dels camélidos andinos (guanac, flama, alpaca o vicuña), també les d'ovella i cabra.[7]


Telers industrials

Per a realisar un teler en plana teñir, en primera instància és deu realisar una eixida al camp i buscar plantes autòctones de la Patagonia en propietats tintóreas. És pot recolectar zampa, vidriera, yaoyin, calafate, molle, entre unixes atres. El següent pas consistix en llavar i hilar la plana per a despuix teñir utilisant un gorc en aigua hervir, en la que s'introduïx la planta. Una volta obtingut el color desijat, s'utilisa la plana per a confeccionar el teler, construït en fusta i taches i pilles.

Els telers industrials plans teixixen teles en base en els tres lligaments bàsics: tafetán, sarga i ras.[8]


Funcionament

Llançadores

En els telers per a teixit pla o rectangulars, els fils base, sobre els quals es teixix són la urdimbre, es coloquen verticalment. Els fils en els quals es teixix, colocats horisontalment, es denominen trama. El teixit o tisaje és un procés pel qual es va passant la urdimbre per dalt i baix de la trama, creuant-la. En este cruzamiento entre trama i urdimbre es conseguix la tela.[9]


Eixemple d'operació d'un teler artesanal

  • Teler en ple funcionament.
    Teler en ple funcionament.
  • Els peses de teles i la llançadora en acció.
    Els peses de teles i la llançadora en acció.
  • Bobinado de plana en ajuda d'una roda de bicicleta.
    Bobinado de plana en ajuda d'una roda de bicicleta.


Història

Existixen diferents versions sobre l'invenció del teler. La tradició chinenca ubica la seua invenció en l'época de l'Emperador Groc,[10] mentres que alguns han assegurat que el teler va ser inventat pels indígenes suramericans.[11] Uns atres especulen que va ser desenrollat en el periodo neolític[12] en Mesopotamia.[13]

El teler de pedal va ser inventat en el X, en la primerenca Edat Mija.[14] El clerc escocés William Lee va inventar el primer teler per a miges en 1589. El teler de Jacquard automàtic va ser inventat en 1801 per Joseph Marie Jacquard, i una versió del teler mecànic (el qual va jugar un paper important en la revolució industrial) va ser inventada pel clerc anglés Edmund Cartwright en 1784. Esta va ser patentada un any despuix, pero per fallos, Cartwright va desenrollar la seua versió definitiva en 1789, la qual va servir de model per a desenrolls posteriors.

Charles Babbage, en ajuda d'Augusta Llig, va descobrir un patró per a targetes perforades per mig del teler, la qual cosa va contribuir a l'idea de la computadora.[15]


Teler de cintura

Tejedora en teler de cintura. Note's la faixa en el sector baix de la seua esquena.

El teler de cintura és un teler simple que té les seues raïls en civilisacions antigues. Els textils produïts en les cultures dels Vages, que encara es fabriquen hui en el teler de cintura, es varen originar fa mils d'anys en el mateix procés de teler de cintura. Consistix en dos pals (enjulios) entre els que s'estiren les urdimbres.[16] Un enjulio està subjecte a un objecte fix i l'atre a la tejedora, generalment per mig d'una faixa que passa al voltant de la seua esquena. La tejedora s'inclina cap a arrere i usa el pes del seu cos per a tensar el teler.[17] En els telers tradicionals, les dos calades principals es manegen per mig d'un roll de calada sobre el que passa un joc d'urdimbre i lizos de fil continu que tanquen cada una de les urdimbre en l'atre conjunt. Per a obrir la calada controlada pels lizos de fil, el tejedor relaixa la tensió en les urdimbre i alça els lizos. L'atra calada generalment s'obri simplement duent el roll de la calada cap al tejedor.[18]

Teler de cintura costa chica, Guerrero, Mèxic

En este teler es poden teixir teixits simples i complexos. L'ample es llimita a la distància que pot alcançar el tejedor de costat a costat per a passar la llançadora. En l'actualitat, els pobles indígenes de tot lo món teixixen textils en efecte d'urdimbre, a sovint decorats en intrincados patrons arreplegats teixits en tècniques d'urdimbre complementàries i complementàries. [19]Produïxen coses com a cinturons, ponchos, bossos, cintes per a capells i panys per a dur. El patró de trama complementari i el brocat es practiquen en moltes regions. Els teixits equilibrats també són possibles en el teler de cintura. Hui en dia, els kits de teler de cintura produïts comercialment a sovint inclouen un lizo rígit.[20]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Evolución de los telares a lo largo de la historia.
  3. ↑ Eric Broudy. The Book of Looms: A History of the Handloom from Ancient Times to the Present.
  4. ↑ Albornoz, Katerine. «Tejido en telar, una técnica ancestral - El Brujo» (en es). www.elbrujo.pe. Consultat el 2026-09-11.
  5. ↑ «Tejer no es solo de doñas». Gobierno de España.
  6. ↑ «Tejido de telar vertical de alto liso:anudado a mano». www.cultura.gob.mx. Consultat el 2026-09-11.
  7. ↑ «Telar» (en es). museotik.euskadi.eus (2024-09-14). Consultat el 2026-09-11.
  8. ↑ «Acervos del Museo Textil de Oaxaca : Acervo textil : Dechado escolar mexicano [DEC0434]». acervos.museotextildeoaxaca.org. Consultat el 2026-09-11.
  9. ↑ «El tejido-1». www.iegsc-integratic.edu.co. Consultat el 2026-09-11.
  10. ↑ John C. Ferguson. Survey of Chinese Art. Chapter IX. Textiles. p. 117
  11. ↑ Katanga A. Bongo (2008). "Civilization and the Ancient Egyptians". OUTSKIRTS PRESS. p. 24
  12. ↑ Jorge Juan Eiroa (1994), "La prehistoria I". Ediciones AKA. p. 51
  13. ↑ Karen Rhea Nemet-Nejat (1998). "Daily Life in Ancient Mesopotamia". Greenwood Publishing Group., p. 288
  14. ↑ Misperceptions about Medieval Clothing. Barony of Carillion
  15. ↑ F. David Peat (2012). "Acción suave: Alternativas innovadoras para un mundo en crisis". Editorial Kairós, p. 22
  16. ↑ «Telar de cintura | Elaboración artesanal | Tekiti México» (en es-mx). TEKITI MX. Consultat el 2026-09-11.
  17. ↑ «Telar artesanal de cintura: La Tradición Textil San Juan Colorado, Oaxaca». tuuxmexikoo.com. Consultat el 2026-09-11.
  18. ↑ «Museo Nacional de Antropología». mna.inah.gob.mx. Consultat el 2026-09-11.
  19. ↑ Gaby (2024-05-17). «Teler de Cintura: Art i Tradició de Chiapas» (en es). Maray, Bosses i Accessoris Artesanals.
  20. ↑ «Telar de cintura» (en es). Arqueología Mexicana (2018-12-17). Consultat el 2026-09-11.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teler&oldid=1648352»