Alemània nazi

La Alemània nazi o Alemània nacionalsocialista, coneguda també com el Tercer Reich, és el terme historiográfico comú en espanyol per a referir-se al Estat alemà entre 1933 i 1945, durant el govern del Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà (NSDAP) i el seu màxim dirigent, Adolf Hitler, al front del país. L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques totalitàries i dictatorials i les seues ideologies racistes i ultranacionalistes, i és conegut més que res pel seu paper en la Segona Guerra Mundial i events relacionats, entre ells la perpetración del Holocaust. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent Deutsches Reich (Reich alemà), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a Großdeutsches Reich (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la Gran Alemània o Großdeutschland). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme Reich varen tocar el seu fi despuix de la derrota alemana en la Segona Guerra Mundial. El 30 de giner de 1933, Hitler va ser nomenat canceller d'Alemània, cap de Govern, pel president de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, cap d'Estat. El Partit Nacionalsocialiste va començar llavors a eliminar tota oposició política i a consolidar el seu poder. Hindenburg va morir el 2 d'agost de 1934 i Hitler es va convertir en dictador d'Alemània en fusionar les oficines i els poders de la Cancelleria i la Presidència. Un referèndum nacional celebrat el 19 d'agost de 1934 va confirmar a Hitler com a únic führer («caudillo») d'Alemània. Tot el poder estava centralisat en la persona d'Hitler i la seua paraula es va convertir en la llei suprema. El govern no era un organisme coordinat i cooperatiu, sino una colecció de faccions que lluitaven pel poder i el favor d'Hitler. En mig de la Gran Depressió, els nazis varen restaurar l'estabilitat econòmica i varen acabar en la desocupació massiva utilisant una forta despesa militar i una economia mixta. Utilisant la despesa deficitària, el règim va mamprendre un programa de rearmament secret massiu i la construcció d'amplis proyectes d'obres públiques, inclosa la construcció d'autopistes. La tornada a l'estabilitat econòmica va impulsar la popularitat del règim. el racisme, l'eugenèsia nazi i, especialment, l'antisemitisme, varen ser traces ideològiques centrals del règim. Els nazis consideraven als pobles germànics com la raça superior, la branca més pura de la raça ària. La discriminació i la persecució de judeus i gitanos varen començar en sério despuix de la pren del poder. Els primers camps de concentració es varen establir en març de 1933. Els judeus i atres persones considerades indesijables varen ser encarcerades, i Lliberalliberals, socialistes i comunistes varen ser assessinats, encarcerats o exiliats. Les iglésies cristianes i els ciutadans que es oponien al govern d'Hitler varen ser oprimits i molts líders encarcerats. L'educació es va centrar en el racisme científic, la política de població i l'aptitut per al servici militar. Es varen reduir les oportunitats professionals i educatives de les dònes. La recreació i el turisme es varen organisar a través del programa Força a través de l'alegria, i els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 varen mostrar a Alemània en l'escenari internacional. el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va fer un us eficaç del cine, les manifestacions massives i l'oratòria hipnòtica d'Hitler per a influir en l'opinió pública. El govern controlava l'expressió artística, promovia formes d'art específiques i prohibia o desalentaba atres. Des de la segona mitat de la década de 1930, l'Alemània nazi va fer demandes territorials cada volta més agressives, amenaçant en la guerra si no es complien. el Sarre va votar per plebiscit per a reunir-se en Alemània en 1935, i en 1936 Hitler va enviar tropes a Renania, que havia segut desmilitarizar despuix de la Primera Guerra Mundial. Alemània es va apoderar d'Àustria en el Anschluss de 1938, i va exigir i va rebre la regió dels Sudetes de Checoslovàquia en eixe mateix any. En març de 1939, l'estat eslovaco va ser proclamat i es va convertir en un estat client d'Alemània, i el protectorat alemà de Bohèmia i Moravia es va establir en el restant de les terres cheques ocupades. Poc despuix, Alemània va pressionar a Lituània per a que cedira Memel al Tercer Reich. Alemània va firmar un pacte de no agressió en l'Unió Soviètica i va invadir Polònia l'1 de setembre de 1939, iniciant la Segona Guerra Mundial en Europa. A principis de 1941, Alemània i els seus aliats europeus en les potències de l'Eix controlaven gran part d'Europa. Els Reichskommissariats varen prendre el control de les àrees conquistades i es va establir una administració alemana en el restant de Polònia. Alemània va explotar les matèries primeres i la mà d'obra tant dels seus territoris ocupats com dels seus aliats. el genocidi i els assessinats en massa es varen convertir en senyes d'identitat del règim. A partir de 1939, centenars de mils de ciutadans alemans en discapacitats mentals o físiques varen ser assessinats en hospitals i asils. Els esquadrons de la mort paramilitars d'Einsatzgruppen varen acompanyar a les forces armades alemanes dins dels territoris ocupats i varen portar a terme matances en massa de millons de judeus i unes atres víctimes. Despuix de 1941, millons de persones més varen ser encarcerades, exterminades per mig de treballs forçats o assessinades en camps de concentració i camps d'extermini nazis. El genocidi de sis millons de judeus es coneix com l'Holocaust. Si be l'invasió alemana de l'Unió Soviètica en 1941 va ser inicialment exitosa, el resorgiment soviètic i l'entrada dels Estats Units en la guerra varen significar que la Wehrmacht (forces armades alemanes) perguera la superioritat en el Front Oriental en 1943, i a fins de 1944 ya havia segut espentat a la frontera anterior a 1939. Els bombardejos aéreus a gran escala d'Alemània es varen intensificar en 1944 i les potències de l'Eix varen ser rebujades en Europa de l'Est i del Sur. Despuix de l'invasió aliada de França, Alemània va ser conquistada per l'Unió Soviètica des de l'est i els atres aliats des de l'oest, i va capitular en maig de 1945. La negativa d'Hitler a admetre la derrota va provocar la destrucció massiva de l'infraestructura alemana i moltes morts adicionals relacionades en la guerra en els últims mesos. Els aliats victoriosos varen iniciar una política de desnazificación i varen dur a molts líders nazis supervivents a juí per crims de guerra en els juïns de Núremberg.

Etimologia

Els térmens comuns en espanyol per a l'Alemània de l'era nazi són «l'Alemània nazi» i «el Tercer Reich», este últim sent una traducció de l'alemà Drittes Reich, en principi apropiat per la propaganda nazi del títul dellibre d'Arthur Moeller van donen Bruck, Dones Dritte Reich, publicat en 1923. Els nacionalsocialistes ho varen convertir en el terme comú per a l'entitat territorial alemana, que incloïa tant l'Estat alemà com els territoris ocupats, ademés dels seus significats històrics, polítics i socials. Moeller van donen Bruck va intentar també conciliar els conceptes de nacionalisme i justícia social, la qual cosa podria vore's com un exordio del nacionalsocialisme. Els nazis, no obstant, es varen ser alluntant de les idees originals de Moeller en la posada en pràctica d'abdós térmens.

La paraula Reich en sí significa un domini o extensió governada a nivell supranacional, per lo que moltes voltes es traduïx en Imperi, encara que la denominació «Imperi alemà» sol ser reservada als periodos que contaven en la figura del Kàiser, o emperador (dita distinció es fa en alemà per mig del terme Kaiserreich). Originalment, l'ocupació dels ordinals va tindre el fi de preparar el terreny per a un tercer i definitiu Reich alemà, que contaria en la restauració de la dinastia imperial més que en la figura del Führer (d'ahí que els nazis despuix d'adoptar-ho en entusiasme es varen afanyar a alluntar-se del seu significat original). Sobre el terme Primer Reich, encara que en principi identificat en el Sacre Imperi Romà, durant cert temps es va deixar en l'ambigüitat per motius polítics relatius a qüestions hereditàries en Àustria.

Un atre terme usat en freqüència pels nazis, el Reich dels Mil Anys (Tausendjähriges Reich), té el seu orige precisament en l'identificació del Sacre Imperi Romà (800-1806) com la primera part d'un Reich que mai va deixar d'existir, del que Carlomagno seria el primer caudillo, i obviant el fet de que dita entitat —per llavors un cúmul de territoris units per motius religiosos més que ètnics— va ser establida de fet per l'autoritat papal (despuix d'haver defés al papa León III front a la rebelió dels habitants de Roma).

El terme Tercer Reich ha quedat per tant com una expressió pròpia, en la que la paraula Reich no es traduïx (a diferència de les primeres dos "etapes imperials"), identificant-ho en l'Alemània nazi.

Antecedents

Artícul principal → Ascens d'Adolf Hitler al poder.

Alemània va ser coneguda com la República de Weimar durant els anys 1919 a 1933. Era una república en un sistema semipresidencialista. La República de Weimar va enfrontar numerosos problemes, inclosa l'hiperinflación, l'extremisme polític (inclosa la violència dels paramilitars d'esquerra i dreta), les relacions contencioses en els vencedors aliats de la Primera Guerra Mundial i una série d'intents fallancs de govern de coalició per partits polítics dividits. Despuix del fi de la Primera Guerra Mundial varen començar greus revessos a l'economia alemana, en part pels pagaments de reparació exigits pel Tractat de Versalles de 1919. El govern va imprimir diners per a fer els pagaments i reembossar el deute de guerra del país, pero la hiperinflación resultant va dur a preus inflados per als bens de consum, caos econòmic i disturbis per aliments. Quan el govern no va complir en els seus pagaments de reparacions de danys en giner de 1923, les tropes franceses varen ocupar àrees industrials alemanes a lo llarc del Ruhr i varen seguir disturbis civils generalisats.

el Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei), comunament conegut com el Partit Nazi, va ser fundat en 1920. Va ser el successor rebatejat del Partit dels Treballadors Alemans (DAP) format un any abans, i un de varis partits polítics de dreta actius llavors en Alemània. la plataforma del Partit Nazi va incloure la destrucció de la República de Weimar, el rebuig dels térmens del Tractat de Versalles, l'antisemitisme radical i l'antibolchevisme. Varen prometre un govern central fort, aument del Lebensraum ("espai vital") per als pobles germànics, formació d'una comunitat nacional basada en la raça i neteja racial per mig de la supressió activa dels judeus, que serien despullats de la seua ciutadania i drets civils. Els nazis varen propondre una renovació nacional i cultural basada en el moviment Völkisch. El partit, especialment la seua organisació paramilitar Sturmabteilung (SA; Storm Detachment), o Brownshirts, va utilisar la violència física per a promoure la seua posició política, interrompent les reunions d'organisacions rivals i atacant als seus membres i al poble judeu en els carrers. Estos grups armats d'extrema dreta eren comunes en Baviera i varen ser tolerats pel govern estatal d'extrema dreta de Gustav Ritter von Kahr.

Quan el mercat de valors dels Estats Units va colapsar el 24 d'octubre de 1929, l'efecte en Alemània va ser terrible. Millons es varen quedar sense treball i varis bancs importants varen colapsar. Hitler i els nazis es varen preparar per a aprofitar l'emergència per a obtindre respal per al seu partit. Varen prometre enfortir l'economia i generar ocupació. Molts votants varen decidir que el Partit Nazi era capaç de restaurar l'orde, sofocar els disturbis civils i millorar la reputació internacional d'Alemània. Despuix de les eleccions federals de 1932, el partit era el més gran del Reichstag, en 230 escans en el 37,4 per cent del vot popular.