Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà

Archiu:Bundesarchiv Bild 102-10541, Weimar, Aufmarsch der Nationalsozialisten.jpg

Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà

El Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà (en alemán: Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei; abreviat com NSDAP), conegut coloquialment com Partit Nazi, fon un partit polític d'extrema dreta actiu en Alemània entre 1920 i 1945 l'ideologia del qual va ser el nacionalsocialismo o nazisme. El seu predecessor va ser el Partit Obrer Alemà (DAP), que va existir entre 1919 i 1920.

El partit va sorgir a la calor de la cultura raciste i ultranacionaliste dels Freikorps, unitats paramilitars que varen combatre els #alçament comunistes que es varen produir al final de la Primera Guerra Mundial. La defensa d'una forma de «socialisme conservador» era comú en sectors de dreta des de l'época de Bismarck i fins a anys despuix de la Primera Guerra Mundial, sectors que varen influir en el nacionalsocialismo. Arthur Moeller van donen Bruck, del Moviment Revolucionari Conservador, va falcar el terme «Tercer Reich» i advocava per una ideologia que combinara el nacionalisme i el socialisme. En la pràctica, el partit va utilisar el terme socialisme per a intentar atraure a la classe obrera i aixina alluntar-la del comunisme (KPD) i la socialdemocracia (SPD), a l'hora que va utilisar el terme nacionalisme per a atraure als sectors nacionalistes i conservadors. En un principi el discurs del partit es va centrar en la lluita contra les grans empreses, en una marcada retòrica antiburguesa i anticapitalista; no obstant, posteriorment varen ser suavisant estos postulats i varen obtindre el respal i finançació de grans empreses industrials i riques personalitats. Des de la década de 1930, el partit va orientar els seus postulats al antisemitisme i al antimarxismo.

Des de 1921, el líder del partit va ser Adolf Hitler, qui va ser nomenat canceller pel president Paul von Hindenburg en 1933, despuix d'haver obtingut el partit en 1932 dos victòries en majoria simple en les eleccions democràtiques parlamentàries. Ràpidament, Hitler va establir un règim totalitari liquidant les institucions democràtiques de la República de Weimar i va instaurar el cridat Tercer Reich. Els nazis varen impondre la seua dictadura antidemocráticamente pero en una apariència de llegalitat formal gràcies al Decret de l'Incendi del Reichstag i a la Llei habilitante de 1933. El primer li va permetre eliminar al KPD com a força política i la segona autorisava al govern a legislar sense l'intervenció de les Cambres. L'aprovació d'esta llei suponia una modificació de la Constitució i, per això, requeria ser aprovada per dos terços dels membres del Reichstag, majoria que solament va poder obtindre en l'absència obligada de tots els parlamentaris comunistes i negociant el vot favorable dels catòlics de centre.

El racisme va ser un eix central de l'ideologia nazi. Els nazis varen tractar d'ampliar l'àrea d'expansió dels pobles germans a través de la purea racial, la eugenèsia, amplis programes de benestar social i un despreci sistemàtic del valor de l'individu, el qual podia ser sacrificat pel ben de l'Estat nazi i darrere d'una «raça ària superior». Per a mantindre la suposta purea i força de la raça ària, els nazis varen exterminar a judeus, romaníes, discapacitats, homosexuals, testics de Jehová, africans i dissidents polítics fonamentalment d'esquerra per tota Europa, que havien ocupat durant la primera mitat de la Segona Guerra Mundial. Si no eren assessinats, se'ls imponia la segregació i exclusió de la societat. En total uns 11 millons de persones fallirien a conseqüència d'estes polítiques, lo que en el cas judeu (entre cinc i sis millons de víctimes) es coneix com Holocaust. Hui en dia, les teories racials pròpies de l'ideologia nazi són rebujades de manera universal per carir de fonaments científics.

Despuix de la derrota alemana en la Segona Guerra Mundial en 1945, va ser declarat illegal i organisació criminal, i els líders que no s'havien suïcidat varen ser arrestats, culpats i jujats per crims de guerra, contra la humanitat i contra la pau en els juïns de Núremberg, celebrats entre novembre de 1945 i octubre de 1946.

Història

Orígens

En giner de 1919, el mecànic ferroviari Anton Drexler fundava en Munich (junt en Gottfried Feder, Dietrich Eckart, Alfred Rosenberg, Hermann Esser i Karl Harrer) el Partit Obrer Alemà (Deutsche Arbeiterpartei), com un dels moviments etnicistas (en alemà völkisch) que existien en Baviera i en Alemània com a resultat de la derrota teutona en la Primera Guerra Mundial. Per a investigar als diferents grups polítics de Munich, el Servici d'Inteligència de l'Eixèrcit alemà va enviar al jove veta Adolf Hitler per a que controlara les activitats de dit partit.

Hitler participa en una reunió el 16 de setembre de 1919 i és invitat a adherir-se al moviment pels seus dots com a orador, encara que molt despuix va declarar ser el «membre número 7 del Partit», per a fer creure que havia segut un dels fundadors. En realitat va ser el 7.º membre del comité central i responsable de propaganda. Durant la seua gestió varen escomençar a contar-se els membres del partit, iniciant-se el conte en el número 500 per a donar idea de gran cantitat, per la qual cosa va quedar assignat el 555 a Hitler. Segons el llibre Senyes per a l'història del NSDAP, una publicació nazi de l'época, el partit contava en 64 membres en 1919.

El 24 de febrer de 1920 es va celebrar, a petició d'Hitler, el primer mítin multitudinari del partit en Munich, a on el mateix Hitler va llegir els 25 punts del Programa Nacionalsocialiste, escrits per ell i Anton Drexler i que pretenien, mesclant anticomunismo, pangermanismo i antisemitisme, guanyar-se al proletariat per a la causa nacionalista. Dits punts varen constituir el programa dogmàtic del nacionalsocialismo i mai varen ser canviats. En esta mateixa assamblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se «Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà», les sigles del qual en alemà són NSDAP. En 1921, Hitler era el seu màxim dirigent, i la seua oratòria es considerava el principal motiu del creiximent del partit, que en 1923 tenia 50 000 afiliats. El periodiste alemà George Sylvester Viereck li va entrevistar per al periòdic The Fatherland:

"...Al contrari que el marxisme, el socialisme és patriòtic. Podríem haver triat el nom de Partit Lliberal, pero decidim cridar-nos a nosatres mateixos nacionalsocialistes. No som internacionalistas; el nostre socialisme és nacional. Exigim que l'Estat satisfaça les justes reclamacions de les classes productores sobre la base de la solidaritat racial. Per a nosatres, Estat i raça són la mateixa cosa."

Despuix de protagonisar el fracassat Putsch de Munich el 8 i 9 de novembre de 1923, el NSDAP va ser prohibit i, en Hitler en presó, es va produir una certa fragmentació del moviment nazi. Alçada la prohibició, el partit va ser refundat el 25 de febrer de 1925 en el mateix nom, i Hitler va conseguir la jefatura del partit. Mentres Hitler es va centrar en l'activitat política i en el cult a la seua image, est va llegar en uns atres l'administració del partit; Philip Bouhler, Franz Xaver Schwarz i Max Amann varen ser en bona mida els autors de la reconstrucció del partit. Franz Xaver Schwarz, concienzudo i exhaustiu, es va convertir en el tesorer nacional del partit i va reconstruir l'estructura administrativa i financera del NSDAP. Va ser també Schwarz el que va posar els diners per a finançar la publicació del llibre d'Hitler, Mein Kampf, i el que va negociar l'adquisició de la nova sèu central del partit, la cridada "Casa Parda", en 1930. En el seu llibre, Hitler descriu autobiográficamente les seues ideologies polítiques antisemites i anticomunista junt als seus plans futurs d'Alemània. També va explicar els orígens del seu partit i les seues tàctiques propagandístiques, com l'apropiació del color roig en els seus banderes per a atraure a la classe treballadora i alluntar-la dels partits d'esquerra.

En acabant de que el seu intent de colp d'Estat fracassara en Baviera, els nazis varen participar en les eleccions restants dels anys vint. En les eleccions al principi de la década de 1930, impulsats pels problemes econòmics d'Alemània deguts a l'incipient Gran Depressió, varen incrementar els seus vots considerablement convertint-se en el segon partit major en el Reichstag, lo que va millorar la seua posició en els anys venidors.

En les eleccions parlamentàries de juliol de 1932, a pesar de l'amenaça de proscripció de les SA (Sturmabteilung, Seccions d'Assalt, l'eixèrcit privat del partit) en 1932, els nazis varen alcançar un total de 13,57 millons de vots, i es varen convertir en el bloc més votat en el Parlament. No obstant, esta victòria va ser insuficient per a que Hitler accedira a la Cancelleria.

Pren del poder

Artícul principal → Machtergreifung.

Despuix de forjar una aliança en el Centre Catòlic i els Nacionalistes en el Parlament, i en vista de que els nazis havien guanyat dos processos electorals, Hitler va ser nomenat pel president Hindenburg canceller el 30 de giner de 1933. Immediatament es varen realisar noves eleccions parlamentàries, i els nazis i els seus aliats nacionalistes varen alcançar la majoria de la que es varen servir per a aprovar la Llei Habilitante de 1933, destinada a posar el poder absolut en les mans d'Hitler.

Despuix de la proscripció o cancelació de tots els demés partits (5 de juliol de 1933) i la prohibició de formar nous (14 de juliol de 1933), els nacionalsocialistes es convertixen en l'únic partit polític restant. Açò era part de la Gleichschaltung (lliteralment 'sincronisació', terme usat en un sentit polític per a descriure el procés per mig del qual el règim nazi va establir successivament un sistema de control totalitari sobre l'individu).

Varen nomenar a les SA com a braç armat del règim i a les SS com un organisme auxiliar de les SA, ademés de crear la Policia Secreta de l'Estat (en alemà: Geheime Staatspolizei, en les sigles Gestapo).

El himne del Partit Nazi era el Horst-Wessel-Lied (Cançó d'Horst Wessel) dedicada a un dels màrtirs inicials del moviment, Horst Wessel, mort durant les habituals refregues galliponteres en oponents polítics. Cada membre del Partit en ingressar rebia una constància per escrit que durava sis mesos, renovable per sis mesos més. A l'any rebia un cartó a on es deixava constar que la persona era militant actiu i tenia un espai per a pegar les dotze estampilles corresponents a la mensualitat, puix el partit era finançat pels seus propis membres. Als dos anys rebia un llibre roig de membresía a on constaven les senyes i fotos del militant, les seues aportacions polítiques i financeres, aixina com els seus deures i drets com a membre del partit.

El fi

L'esforç bèlic portat a terme pels aliats en Europa va tindre com a conseqüència que tot el territori del Reich nazi quedara baix domini dels vencedors de la Segona Guerra Mundial. En la «Proclama n° 1» al poble alemà de març de 1945, el general Dwight D. Eisenhower, comandant en cap de les Forces Aliades, va anunciar diverses mides que anaven a adoptar-se en l'Alemània ocupada, entre les quals estaven la dissolució del NSDAP, la Gestapo, les SS, el Tribunal Popular i la de qualsevol atre orgue jurisdiccional especial creat durant el Tercer Reich. La proclama també advertia de l'intenció dels aliats de jujar a tots els líders civils i militars del partit considerats responsables de la comissió de qualsevol delicte o atrocitat.

Pocs mesos despuix del fi de la guerra, les quatre potencies ocupants d'Alemània varen firmar l'acort del 20 de setembre de 1945, la secció del qual 11.1 va declarar illegal oficialment al Partit Nazi.

Durant els juïns de Núremberg, el tribunal va declarar com una organisació criminal al Partit Nazi i el seu cos de líders, declarant-ho prohibit en tot el territori alemà i sancionant la difusió de les idees nacionalsocialistes i dels seus símbols. Esta responsabilitat es va basar principalment en:

• La participació massiva dels seus militants en els fets de violència de la nit dels cristals trencats, del 9 i 10 de novembre de 1938, quan mils de tendes de propietat judeua varen ser destruïdes, saquejades i cremades en tot el territori alemà, fet del com varen quedar els teletipo que comprovaven les orientacions donades a la militància per a organisar i portar a terme estos sabotages.
• La participació formal del partit en la Conferència de Wannsee, a on es va determinar portar a terme la cridada «solució final» per a exterminar al poble judeu, fet del com varen tindre coneiximent en major o menor grau varis dirigents del partit.
• El partit va ser responsable a través dels seus organismes del reclutament forçós d'obrers en els territoris conquistats.
• La vigilància portada a terme de manera sistemàtica per part dels seus membres contra la població civil, detallant en reportes que després passarien a la Gestapo, sobre la conducta i visió política dels membres de cada comunitat.
• Participació de manera sistemàtica en respal a les SS, de la matança coneguda com «nit dels gavinets llarcs» del 30 de juny de 1934, a on bona part del cos de líders de les SA varen ser detinguts i eixecutats sense juí algun.

Finalment, totes les persones afiliades al NSDAP varen ser declarades com a criminals exceptuant a totes aquelles que hagueren renunciat a qualsevol dels seus càrrecs o membresía abans de l'1 de setembre de 1939. Esta prohibició continua hui en dia.

Programa polític

Artícul principal → Programa Nacionalsocialista.

El Programa Nacionalsocialiste va ser una formulació de les polítiques del partit. Contenia 25 punts i, per lo tant, també va ser conegut com el "pla de 25 punts" o "programa de 25 punts". Va ser el programa oficial del partit, en menuts canvis, des de la seua proclamació com a tal per Adolf Hitler en 1920, quan el partit encara era el Partit Obrer Alemà, fins a la seua dissolució.

Congressos del partit

Artícul principal → Congressos de Núremberg.

Hitler va decidir realisar, a ser possible cada any, un congrés de tots els militants del partit a nivell nacional. En estos events es trobaven les unitats de les SA, SS, Joventuts Hitlerianas, Lliga de Chicones Alemanes o BDM, NSKK i Cos de Líders del Partit.

Data	Denominació oficial	Lloc
27 de giner de 1923	–	Munich
4 de juliol de 1926	–	Weimar
20 d'agost de 1927	–	Núremberg
2 d'agost de 1929	–	Núremberg
30 d'agost-3 de setembre de 1933	Der Kongress dones Sieges (Congrés de la Victòria).	Núremberg
3-10 de setembre de 1934	Triumph dones Willens (Triumfo de la Voluntat).	Núremberg
10-16 de setembre de 1935	Reichsparteitag der Freiheit (Dia del Partit de la Llibertat).	Núremberg
8-14 de setembre de 1936	Reichsparteitag der Ehre (Dia del Partit de l'Honor).	Núremberg
6-13 de setembre de 1937	Reichsparteitag der Arbeit (Dia del Partit del Treball).	Núremberg
5-12 de setembre de 1938	Reichsparteitag Grossdeutschland (Dia del Partit de la Gran Alemània).	Núremberg
2-11 de setembre de 1939	Reichsparteitag dones Friedens (Dia del Partit de la Pau).	Núremberg

Els congressos varen ser filmats des dels seus inicis, pero a partir de 1933, en l'incorporació del sò i baixe la direcció de Leni Riefenstahl, varen adquirir la categoria de verdaders documentals cinematogràfics. En particular, els tres que reflectixen els congressos celebrats entre 1933 i 1935: Der Sieg dones Glaubens, Triumph dones Willens i Tag der Freiheit: Unsere Wehrmacht. Era el propi Hitler, no el seu ministre de Propaganda, qui supervisava l'organisació dels congressos, decidia els principals aspectes escenogràfics, els oradors que devien intervindre i, sobretot, el que exigia que anaren filmats de la millor manera possible.

Organisació

La màxima autoritat del partit era el Führer, Adolf Hitler, a qui no es discutia cap de les seues decisions.

Baix del Führer es trobava el conjunt dels Reichsleiter o Caps del Reich, nomenats pel Führer i compost pels ministres titulars, sense cartera i alguns líders propis del partit que tenien assignada una jurisdicció nacional. Tots ells conformaven el Reichsleitung. Este primer nivell directiu tenia al seu càrrec departaments d'organisació, personal, finances, propaganda i jurisdicció. Des de la pren del poder, en 1933, tots estos líders varen reproduir en l'estructura gubernativa estatal l'organisació burocràtica del partit. El Reichsleitung també incloïa seccions dedicades a Política exterior, censura de prensa, archius del partit, Política colonial, direcció del grup parlamentari del Reichstag i el Departament de Representants del Führer per al control de l'Educació Política i Ideològica del Partit.^{cita requerida}

El següent nivell inferior era el Gau o districte, dirigit pels Gauleiter. El número de Gaue en Alemània i en els territoris ocupats en 1943 era de 43.

Cada Gau estava dividit en vàries unitats administratives menors cridades Kreise (círculs), cada una d'elles dirigida per un Kreisleiter. El número de Kreise en 1943 era de 920.

Cada Kreis, a la seua volta, estava dividit en varis Ortsgruppen o grups locals, dirigits pels Ortsgruppenleiter (líder de grup local). El Ortsgruppe era l'unitat bàsica del NSDAP i devia estar format, a lo manco, per 15 militants. Els 30.601 Ortsgruppen varen ser dividits en Zellen (cèlules), dirigits per un Zellenleiter (líder de cèlula) i les 121.406 Zellen varen ser dividides en 539.774 Block (blocs), dirigides per un Blockleiter o líder de bloc. El Blockleiter era responsable de 40 o 60 llars i mantenia un archiu (Haushaltskarten) sobre totes les persones al seu càrrec en el que evaluava les actituts de cada ciutadà cap al partit i l'Estat.

Per a l'acció en l'estranger, el partit contava en un departament especial: el NSDAP/AO, que va escomençar a funcionar en 1931.

Finançació exterior

El Banc Harriman va ser la conexió principal de Wall Street en companyies nazis i en els variats interessos de Fritz Thyssen en Estats Units, qui fon un dels principals financers primerencs del Partit Nazi fins a 1938. Totes les transaccions varen ser completament aprovades pel departament del Tesor d'Estats Units, el qual va insistir que nortamericans manejaren els interessos alemans (nazis) en Estats Units. Una volta declarada la guerra en 1941, el president Roosevelt va firmar la Llei de Comerç en l'enemic (Trading With the Enemy Act). El 20 d'octubre de 1942, el Govern nortamericà va ordenar l'expropiació de tots els actius nazis en el país. Prescott Bush, pare del president George H. W. Bush i yayo del president George W. Bush respectivament, aixina com el seu sogre Samuel Walker, varen ser condenats en virtut d'eixa llei.

Composició interna

Oficines del Partit

• Rassenpolitisches Amt der NSDAP (RPA): Oficina de Polítiques Racials del Partit Nazi

• Außenpolitisches Amt der NSDAP (APA): Oficina d'Assunts Exteriors del Partit Nazi
• Kolonialpolitisches Amt der NSDAP (KPA): Oficina de Política Colonial del Partit Nazi
• Wehrpolitisches Amt der NSDAP (WPA): Oficina de Política Militar del Partit Nazi
• Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei der Auslands-Organization (NSDAP/AO): Organisació exterior del NSDAP
• Amt Rosenberg (Rogle): Oficina Rosenberg

Cancelleries del Partit

• Cancelleria del NSDAP
• Cancelleria del Führer

Grups paramilitars

• Schutzstaffel (SS): Esquadres de Protecció (tant les Allgemeine SS com les Waffen-SS)
• Sturmabteilung (SA): Secció d'Assalt
• Nationalsozialistisches Fliegerkorps (NSFK): Cos d'Aviadors Nacionalsocialistes
• Nationalsozialistisches Kraftfahrkorps (NSKK): Cos de Motoristes Nacionalsocialistes

Les Joventuts Hitlerianas era un grup paramilitar dividit en un cos de líders adults i una membresía general oberta a chiquets d'entre catorze i díhuit anys. La Lliga de Chicones Alemanes era el grup equivalent per a les chiquetes.

Organisacions afiliades

• Deutsche Arbeitsfront (DONES): Front Alemà del Treball
• Nationalsozialistische Lehrerbund (NSLB): Lliga Nacionalsocialista de Mestres
• Nationalsozialistische Volkswohlfahrt (NSV): Benestar Social Nacionalsocialiste
• Nationalsozialistische Kriegsopferversorgung (NSKOV): Assistència Nacionalsocialista per a Víctimes de Guerra
• Reichsarbeitsdienst (RAD): Servici de Treball del Reich
• Deutsche Glaubensbewegung: Moviment de la Fe Alemana
• Reichskolonialbund (RKB): Lliga Colonial del Reich
• Deutsches Rotes Kreuz (DRK): Creu Roja Alemana
• Kyffhäuserbund: Lliga de Kyffhäuser
• Technische Nothilfe (TENO): Ajuda d'Emergència Tècnica
• Reichsbund der Kinderreichen (RDK): Unió de Famílies Numeroses del Reich
• Reichsluftschutzbund (RLB): Lliga Nacional per a la Protecció contra Atacs Aéreus
• Bund Deutscher Osten (BDO): Federació Alemana de l'Est
• Amerikadeutscher Bund (AB): Lliga Germà-Americana
• Lliga Nacionalsocialista per al Manteniment de la Llei (NSRB, 1936-1945, abans coneguda com Lliga Nacionalsocialista d'Advocats Alemans)
• Lliga de Dònes Nacionalocialistas (NS-Frauenschaft)
• Lliga Nacionalsocialista de Professors Alemans (NSDD)
• Lliga Nacionalsocialista d'Estudiants Alemans (NSDStB)
• Lliga Nacionalsocialista d'Universitaris Alemans (NSDDB)
• Associació Nacionalsocialista de Meges Alemans (NSDÄB)
• Lliga del Reich d'Oficials Alemans (sindicat de funcionaris públics, predecessora de la Federació Alemana de Funcionaris Públics)

Membresía

Membresía general

La membresía general del Partit consistia principalment entre classes miges i baixes, urbanes i rurals. El 7 % pertanyia a la classe alta, el 7 % eren llauradors, el 35 % eren treballadors industrials i el 51 % eren de classe mija. A principis de 1933, just abans del registre d'Hitler per a la cancelleria, el partit indicat una representació insuficient de «treballadors», que constituïa el 29,7 % dels membres pero el 46,3 % de la societat alemana. Pel contrari, els empleats de coll blanc (18,6 % dels membres i el 12 % dels alemans), els treballadors independents (19,8 % dels membres i el 9,6 % dels alemans) i els funcionaris (15,2 % dels membres i el 4,8 % de la població alemana) units en proporcions majors que la seua participació en la població general. Estos membres estaven afiliats a les sucursals locals del partit, que eren 1.378 en tot el país en 1928. En 1932, el número havia aumentat a 11.845, lo que reflectix el creiximent del partit en este periodo.

Quan va aplegar al poder en 1933, el Partit Nazi tenia més de 2 millons de membres. En 1939, el total de membres va aumentar a 5,3 millons, en un 81 % d'hòmens i un 19 % de dònes. Continua atraent a molts més i en 1945 el partit alcançat el seu pico de 8 millons, en un 63 % d'hòmens i un 37 % de dònes (al voltant del 10 % de la població alemana de 80 millons).

Membresía militar

Es va encorajar als membres nazis en ambicions militars a unir-se a les Waffen-SS, pero un gran número es va allistar en la Wehrmacht i encara més varen ser reclutats per al servici despuix del començ de la Segona Guerra Mundial. Les primeres regulacions requerien que tots els membres de la Wehrmacht foren no polítics i qualsevol membre nazi que s'unira en la década de 1930 devia renunciar al Partit Nazi.

No obstant, esta regulació pronte es va renunciar i existix una àmplia evidència de que membres complets del Partit Nazi varen servir en la Wehrmacht en particular despuix de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Les Reserves de la Wehrmacht també varen vore un gran número de nazis d'alt ranc allistats, com Reinhard Heydrich i Fritz Todt unint-se a la Luftwaffe, aixina com Karl Hanke que va servir en l'eixèrcit.

El històriador britànic Richard J. Evans va escriure que els oficials subalternos de l'eixèrcit estaven inclinats a ser nacionalsocialistes especialment entusiastes, i que un terç d'ells s'havia unit al Partit Nazi en 1941. Reforçant el treball dels líders subalternos estaven els Oficials d'Orientació del Liderage Nacionalsocialiste que varen ser creats en el propòsit de adoctrinar a les tropes per a la «guerra d'extermini» contra la Rússia soviètica. Entre els oficials de major ranc, el 29,2 % eren membres del NSDAP en 1941.

Membresía estudiantil

En 1926, el partit va formar una divisió especial per a involucrar a la població estudiantil, coneguda com la Lliga Nacionalsocialista d'Estudiants Alemans (NSDStB). També un grup per a professors universitaris, la Lliga Nacionalsocialista d'Universitaris Alemans (NSDDB), va existir fins a juliol de 1944.

Membresía femenina

La Lliga de Dònes Nacionalocialistas era l'organisació de dònes del partit i en 1938 tenia aproximadament 2 millons de membres.

Membresía fòra d'Alemània

Els membres del partit que vivien fòra d'Alemània varen ser agrupats en la Organisació Auslands (NSDAP/AO, "Organisació estrangera"). L'organisació es llimitava solament als cridats «alemans imperials»; i els «alemans ètnics» (Volksdeutsche), els que no tenien la ciutadania alemana, no podien unir-se.

Segons el decret Beneš N.º 16/1945 Coll., En el cas dels ciutadans de Checoslovàquia, la pertinença al Partit Nazi es castigava en entre cinc i vint anys de presó.

Propaganda

Artícul principal → Propaganda nazi.

Periòdics del partit

• Völkischer Beobachter: L'Observador del Poble
• Der Angriff: L'Atac
• Der Stürmer: L'Atacant
• Der Panzerbär: L'Orso Blindat
• Dones Reich: L'Imperi
• Berliner Illustrirte Zeitung: Periòdic Ilustrat de Berlín

Revistes

• Dones Schwarze Korps: El Cos Negre
• Illustrierter Beobachter: L'Observador Ilustrat

Uns atres

• Neues Volk: Nou Poble

Símbols del partit

Artícul principal → Bandera de l'Alemània nazi.

Artícul principal → Símbols nazis.

Símbols principals

• Bandera nacionalsocialista: El Partit nacionalsocialiste va usar una esvástica orientada cap a la dreta com el seu símbol i es va dir que els colors roig i negre representaven Blut und Boden (Sanc i terra). Una atra definició de la bandera descriu els colors com a representants de l'ideologia del nacionalsocialismo, la esvástica que representa a la raça ària/blanca i l'agenda nacionalista ària del moviment; el blanc representa el nacionalisme i el roig representant la branca socialista del moviment. De fet, el negre, el blanc i el roig eren els colors de l'antiga bandera de la Confederació del Nort d'Alemània (inventada per Otto von Bismarck, basada en els colors prusianos blanc i negre i el roig utilisat pels estats del nort d'Alemània). En 1871, en la fundació del Reich alemà, la bandera de la Confederació Alemana del Nort es va convertir en el Reichsflagge alemà («bandera del Reich»). El negre, el blanc i el roig es varen convertir en els colors dels nacionalistes a través de la següent història (per eixemple, la Primera Guerra Mundial i la República de Weimar). El disseny de Parteiflagge, en el círcul de la esvástica centrada, va servir com a bandera del partit des de 1920. Entre 1933 (quan el Partit Nazi va aplegar en poder) i 1935, es va usar com la bandera nacional (Nationalflagge) i la bandera del comerciant (Handelsflagge), pero indistintament en el tricolor horisontal negre-blanc-roig. En 1935, el tricolor horisontal negre-blanc-roig va ser rebujat (novament) i la bandera en la esvástica descentrada i el círcul es va instituir com la bandera nacional, i va permanéixer com a tal fins a 1945. La bandera en el círcul centrat va continuar sent utilisat despuix de 1935, pero exclusivament com el Parteiflagge, la bandera del partit.

• Àguila Imperial: El partit nacionalsocialiste va usar la tradicional àguila imperial alemana, de peu sobre una esvástica dins d'una corona de fulls de roure. També es coneix com el «àguila de ferro». Quan l'àguila mira cap al seu muscle esquerre, simbolisa el Partit Nazi i es diu Parteiadler. Pel contrari, quan l'àguila mira cap al seu muscle dret, simbolisa el país (Reich) i, per lo tant, es diu Reichsadler. En acabant de que el Partit Nazi va aplegar al poder en Alemània, varen reemplaçar la versió tradicional de l'àguila alemana en el símbol del partit modificat en tot el país i en totes les seues institucions.

Rancs i insígnies

Artícul principal → Rancs i insígnies del Partit Nazi.

AP

Eslògans i cançons

Eslògans: "¡Sieg Heil!", "¡Heil Hitler¡"
Himne: Horst-Wessel-Lied

Resultats electorals

Eleccions	# de vots	% de vots	# d'escans	+/–	Govern	Nota
May.-1924	1.918.329 (#6)	6,55		–	Bloquege parlamentari	Partit illegalisat.
Dic.-1924	907.242 (#8)	3,00		Plantilla:Decreixent 18	Oposició	Partit illegalisat.
1928	810.127 (#9)	2,63		Plantilla:Decreixent 2	Oposició
1930	6.379.672 (#2)	18,25		Plantilla:Creixent 95	Bloquege parlamentari	Despuix del «crac del 29».
Jul.-1932	13.745.680 (#1)	37,27		Plantilla:Creixent 123	Bloquege parlamentari	Despuix de les eleccions presidencials.
Nov.-1932	11.737.021 (#1)	33,09		Plantilla:Decreixent 34	Bloquege parlamentari
Mar.-1933	17.277.180 (#1)	43,91		Plantilla:Creixent 92	Coalició (NSDAP-DNVP)	Despuix del nomenament d'Hitler com a Canceller.
1933 (nov.)	39.655.224 (#1)	92,11		Plantilla:Creixent 351	Coalició (NSDAP-DNVP)	Els atres 22 eren «invitats» triats pels nazis
1936	44.462.458 (#1)	98,80		Plantilla:Creixent 68	Governe	Els atres 22 eren «invitats» triats pels nazis
1938	44.451.092 (#1)	99,01		Plantilla:Creixent 50	Governe	Els atres 22 eren «invitats» triats pels nazis

Àustria

Eleccions	# de vots	% de vots	# d'escans	+/–	Govern
1927	779 (#10)	0,02		–	Extraparlamentario
1930	20.951 (#7)	3,03		–	Extraparlamentario

Vore també

• Alemània nazi
• Braunes Haus
• Nazisme
• Desnazificación
• Neonazismo
• Joventuts Hitlerianas
• Schutzstaffel (SS)
• Sturmabteilung (SA)
• Nazisme i religió
• Holocaust

Bibliografia

1. Daten für Geschichte der NSDAP (Senyes per a l'Història del NSDAP), pel Professor i Oficial SA Hans Volz, Munich, edicions del NSDAP, 1937.
2. Organizationsbuch der NSDAP, edicions del NSDAP, Munich 1943 (llibre d'Organisació del Partit Nazi editat pel mateix Partit en Munich cada any. Es varen publicar varis llibres d'este tipo per al consum dels mateixos militants que ingressaven al Partit).
3. Axis History, sitie web mantingut per Marcus Wendel i varis historiadors reconeguts.
4. Hitler, pel catedràtic Alan Bullock.
5. Hitler, némesis 1889–1936, pel professor Ian Kershaw.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà.

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene la Resolució del Parlament Europeu sobre l'importància de la memòria històrica europea per al futur d'Europa.