Anar al contingut

Espai urbà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Espai urbà
Àrea del Gran Tòquio, Japó, l'aglomeració urbana més poblada del món, en una població aproximada de 38 millons d'habitants.
Espais urbans en a lo manco un milló d'habitants, 2025.

La definició de espai urbà (o, també, zona urbana, mig urbà, àrea urbana, centre urbà, núcleu urbà, caixco urbà o territori urbà) resulta tan difícil com la d'espai rural (o la del espai periurbano, que comprén l'espai entre els dos últims), sobretot despuix dels últims models de creiximent urbà. Les traces característiques de l'espai urbà són la seua alta densitat de població, la seua extensió i la seua major dotació de tot tipo d'infraestructures; pero sobretot la particularitat de les funcions urbanes, especialment les econòmiques, concentrant-se l'activitat i l'ocupació en els sectors secundari i terciario, sent insignificant el primari. L'espai urbà, front a la seua àrea d'influència, és emissor de servicis de tot tipo (burocràtics, educatius, sanitaris, financers, culturals, d'oci) i productes d'alt valor afegit; mentres que és atractor de població i recursos d'un atre tipo. L'alt preu del sol, resultat de l'alta demanda de vivendes, locals comercials i tot tipo d'activitats econòmiques, la falta d'infraestructures homogénees en la ciutat i la falta de cobro d'imposts al sol adequats, reforça la densificació en altura, aun cuando açò també és producte de l'importància de la localisació. L'espai rural, en el pas del temps, ha adquirit comportaments urbans en la seua població, activitats i dotació d'infraestructures, diluint-se en certa mida les diferències en l'urbà sobre la satisfacció de les necessitats de servicis elementals.

Definicions

Àrea d'espai urbà (km2), 2010[1]

China

Skyline de Wuhan, una de les ciutats més poblades de China.

Des de l'any 2000, les ciutats chinenques s'han expandit a un ritme mig del 10% anual. Es calcula que la població urbana de China aumentarà en 292 millons de persones per a 2050,[2] quan les seues ciutats alberguen una població combinada de més de mil millons.[3] La taxa d'urbanisació del país va aumentar del 17,4% al 46,6% entre 1978 i 2009.[4] Entre 150 i 200 millons de treballadors emigrants treballen a temps parcial en les grans ciutats i retornen periòdicament al camp en els seus ingressos.[5][6]

En l'actualitat, China conta en més ciutats en un milló de residents de llarga duració o més que qualsevol atre país, incloses les tres ciutats globals de Pequín, Hong Kong i Shanghái; en 2025, el país albergarà 221 ciutats en més d'un milló d'habitants.[7] Les sifres de la taula següent procedixen del cens de 2008, i són només estimacions de les poblacions urbanes dins dels llímits administratius de les ciutats; existix una classificació diferent si es considera el total de les poblacions municipals (que inclou les poblacions suburbanes i rurals). Les grans "poblacions flotants" de treballadors immigrants dificulten la realisació de censos en les zones urbanes;[8] les sifres que figuren a continuació només inclouen als residents de llarga duració.

Japó

En Japó, les zones urbanisades es definixen com a àrees contigües de districtes densament habitats (DID) utilisant els districtes d'empadronament com a unitats en un requisit de densitat de 4000 habitants per quilómetro quadrat (10 000/milla quadrada).

Estats Units

Chicago, ciutat més poblada d'Illinois i tercera més poblada d'Estats Units.

En Estats Units existixen dos categories d'àrees urbanes. El terme àrea urbanisada denota un àrea urbana de 50.000 o més persones. Les àrees urbanes de menys de 50.000 persones es denominen conglomerats urbans. Les àrees urbanisades es varen delimitar per primera volta en Estats Units en el cens de 1950, mentres que els conglomerats urbans es varen afegir en el cens de 2000. Hi ha 1371 àrees urbanes i clústers urbans en més de 10 000 persones. La Oficina del Cens dels Estats Units definix un àrea urbana com "grups de blocs censals centrals o blocs que tenen una densitat de població d'a lo manco 1.000 persones per milla quadrada (386 per quilómetro quadrat) i blocs censals circumdants que tenen una densitat general d'a lo manco 500 persones per milla quadrada (193 per quilómetro quadrat)".[9]

La major zona urbana d'Estats Units és el àrea metropolitana de Nova York. La població de la ciutat de Nova York, el núcleu de l'àrea metropolitana, supera els 8,5 millons de persones, la seua àrea estadística metropolitana té una població que supera els 20 millons i la població de la seua àrea estadística combinada supera els 23 millons. Les següents sèt àrees urbanes més grans d'EE. UU. són els Àngeles, Chicago, Miami, Filadèlfia, Sant Francisco, Houston i Atlanta.[10] Al voltant del 82% de la població d'EE. UU. viu dins dels llímits d'un àrea urbanisada en decembre de 2010.[11] Combinades, estes àrees ocupen al voltant del 2% de la superfície terrestre d'EE. UU. Molts nortamericans viuen en aglomeracions de ciutats, suburbis i pobles adjacents a la ciutat més gran de l'àrea metropolitana.

Índia

Per al cens de la Índia de 2011, la definició de zona urbana és la d'un lloc en una població mínima de 5000 habitants, en una densitat de 400 persones per quilómetro quadrat o superior, i en un 75% o més de població masculina empleada en activitats no agrícoles. Els llocs administrats per una corporació municipal, una junta d'acantonamiento o un comité de zona urbana notificada es consideren automàticament zones urbanes.[12]

El cens de l'Índia de 2011 també va definir el terme "aglomeració urbana" com una zona urbana integrada formada per un núcleu urbà junt en els seus "excrescències" (suburbis contigus).[13]

Brasil

São Paulo, la ciutat més gran de Brasil i la novena àrea urbana més gran del món per població.

Segons el IBGE (Institut Brasiler de Geografia i Estadística) les àrees urbanes ya concentren el 84,35% de la població, mentres que la regió Surest seguix sent la més poblada, en més de 80 millons d'habitants.[14] Les majors àrees metropolitanes de Brasil són São Paulo, Riu de Janeiro i Belo Horizonte, totes elles en la Regió Surest de Brasil, en 21, 12 i 5 millons d'habitants respectivament.[15] En general, les capitals dels estats són les majors ciutats dels seus estats, llevat Vitória, capital d'Espírito Sant, i Florianópolis, capital de Santa Catarina. També hi ha àrees metropolitanes no capitals en els estats de São Paulo (Campinas, Sants i la Vall del Paraíba), Mines Gerais (Valle de l'Acer), Rio Grande do Sul (Valle del Sinos) i Santa Catarina (Valle del Itajaí).[16]

Entorn urbà

Cultura

Toronto Chinatown, un barri canadenc en a on predomina la cultura chinenca.

La cultura urbana és la cultura de les ciutats. El tema que la definix és la presència d'un gran número de persones molt diferents en un espai molt llimitat, la majoria de les quals són estranyes entre sí,[17] lo que fa possible la creació d'un ampli palmito de subcultures propenques entre sí, expostes a l'influència dels demés, pero sense que necessàriament es entrometan en la vida privada de les persones.[18]

Clima

Hi ha varis factors que influïxen en el clima urbà, com el tamany de la ciutat, la morfologia de la mateixa, la configuració del us del sol i l'entorn geogràfic (com el relleu, l'elevació i el clima regional). Algunes de les diferències entre el clima urbà i el rural són la calitat de l'aire, el règim de vents i els canvis en el règim de pluges, pero una de les més estudiades és l'efecte illa de calor urbana.

Temperatura i efecte illa de calor

Els entorns urbans solen ser més càlits que les seues afores, com va documentar fa més d'un sigle Luke Howard.[19] Les zones urbanes són illes o taques a gran escala en comparació als terrenys circumdants més rurals. La distribució espacial de les temperatures es produïx a la parell que els canvis temporals, abdós relacionats causalmente en fonts antropogénicas. L'entorn urbà conta en dos capes atmosfèriques, ademés de la capa llímit planetària que es troba fòra i s'estén molt per damunt de la ciutat: (1) La capa llímit urbana es deu als intercanvis de calor i humitat espacialmente integrats entre la ciutat i el seu aire suprayacente. (2) La superfície de la ciutat correspon al nivell de la capa de dosel urbà. Els fluix que travessen este pla comprenen els procedents d'unitats individuals, com les teulades, els cims dels canons, els arbres, l'herba i les carreteres, integrats en divisions d'us del sol més àmplies (per eixemple, els suburbis). L'efecte d'illa de calor urbana ha segut un dels principals focs d'atenció dels estudis climatològics urbans i, en general, de l'efecte que l'entorn urbà té sobre les condicions meteorològiques locals.

Contaminació

Este camp inclou també els temes de la calitat de l'aire, els fluix de radiació, els microclima i inclús qüestions tradicionalment associades al disseny arquitectònic i l'ingenieria, com l'ingenieria eòlica. Les causes i els efectes de la contaminació, tal com s'entenen per mig de la climatologia urbana, són cada volta més importants per a la planificació urbana.[20]

Precipitació

Michenzani, proyecte de vivendes decadents en la ciutat de Zanzíbar, Tanzània

Els canvis en els vents i els patrons de convecció sobre i al voltant de les ciutats afecten a les precipitacions. Es creu que els factors que contribuïxen a això són l'illa de calor urbana, la major rugosidad de la superfície i l'aument de la concentració d'aerosols.[21]

Decadència

La decadència urbana (també coneguda com a podrimenta urbana, mort urbana i plaga urbana) és el procés sociològic pel que una ciutat que abans funcionava, o part d'ella, cau en la deterioració i la decrepitud. Pot caracterisar-se per la desindustrialisació, el despoblació o la desorganisació, la reestructuració econòmica, els edificis i infraestructures abandonats, l'elevada desocupació local, l'aument de la pobrea, la fragmentació de les famílies, el baix nivell i calitat de vida en general, la privació de drets polítics, la delinqüència, els elevats nivells de contaminació i un paisage urbà desolador, conegut com greyfield o praderia urbana. Des dels anys 70 i 80, la decadència urbana s'associa a les ciutats occidentals, especialment en Norteamérica i parts d'Europa (sobretot el Regne Unit i França). Des de llavors, els grans canvis estructurals en les economies globals, el transport i la política governamental varen crear les condicions econòmiques i despuix socials que varen donar lloc a la decadència urbana.[22]

Ciutat de múltiples intercanvis

Unitat de desenroll urbà equilibrat.

Hi ha diferents modos de vore i de llegir la ciutat. Una de les nocions més importants és la ciutat com a espai de múltiples intercanvis. Es pot propondre la ciutat com un espai cultural que agrupa vàries funcions: lo oficial i lo recreatiu; lo material i lo simbòlic. Conté ellogaret, el temple, la plaça i el teatre, és un “locus de la memòria colectiva, espai del desig, de lo imaginari i l'escritura”. La ciutat representa el poder i lo sacraliza, pero més encara, “polarisa, almagasena i transmet la cultura”. Curiosament, ellenguage representa millor la cultura de lo que la ciutat la podria representar. Per un atre costat, segons Henri Lefebvre la ciutat és la “proyecció de la societat sobre un terreny; no solament sobre l'espai sensible sino sobre el pla específic percebut i concebut pel pensament, que determina la ciutat i lo urbà”. Ademés, afig que “l'espai d'una ciutat es caracterisa per la seua simultaneidad”, està regida per una relació entre temps i espai. Holanda Esquerre planteja la llectura de la ciutat com si la ciutat fora un text, construït per vàries condicions econòmiques, culturals i socials, a on s'expressen vàries formes socials i mentals. Si partim de la noció de la ciutat com un text, llavors esta “posseïx un llenguage propi”. Dins de la llectura de la mateixa, podem trobar una relació “entre l'estructura urbana i la textual” en la qual podem associar-ho en un caminante caminant per la ciutat i un llector llegint un text. La ciutat no és únicament un sistema, sino que està construïda per varis sistemes interrelacionados: l'estructura fonamental que ocupa l'espai urbà, factors com la zonificació, emplaçament, història i desenroll i infraestructura i per últim, la seua “poètica particular” que determinen les llectures d'eixa ciutat. Lo que significa que l'estructura textual de la ciutat és com un “collage”, que podem recórrer inagotablemente i que té un llenguage únic. Com senyala Roland Barthes: la ciutat li parla als seus habitants i ells li parlen a la ciutat.[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Urban land area (km²)».
  2. ↑ City population to reach 6.4bn by 2050, Herald Globe.
  3. ↑ «Preparing for Chinenca's urban billion». McKinsey Global Institute.
  4. ↑ «China urbanization (PDF)». World Bank Institute (2011).
  5. ↑ Harney, Alexandra. Migrants llaure Chinenca's 'factories without smoke', CNN.
  6. ↑ Tschang, Chi-Chu. «A Tough New Year for Chinenca's Migrant Workers». Business Week.
  7. ↑ «Preparing for Chinenca's urban billion». McKinsey Global Institute.
  8. ↑ Francesco Sisci. "Chinenca's floating population a headache for census". The Straits Claves. 22 September 2000.
  9. ↑ «The Urban and Rural Classifications». United States Census Bureau.
  10. ↑ United States Census Bureau 2010 Census Urban Area List «Archived copy». 2010 Census Urban Area List. Retrieved May 7, 2013.
  11. ↑ [1] – accessed January, 2012
  12. ↑ «Provisional Population Totals Urban Agglomerations and Cities, Data Highlights». Census of Índia 2011.
  13. ↑ «Urban Agglomeration» (en en). Índia Economic Service.
  14. ↑ «IDBGE» (en pt). IBGE (2011).
  15. ↑ 2008 PNAD, IBGE. "População resident per situação, sexe i grups d'idade."
  16. ↑ «Principal Cities}», , MSN. Plantilla:Dubious
  17. ↑ Jacobs, Jane: The death and life of great America cities, 1961.
  18. ↑ Tönnies, Ferdinand: Community and society, 1957.
  19. ↑ Mills, G. 2009: LUKE HOWARD, TIM OKE AND THE STUDY OF URBAN CLIMATES IAUC newsletter
  20. ↑ “Rapid urban growth, land-use changes and air pollution in Santiago, Chile” (1999). Atmospheric Environment 33 (24–25): 4039–4047. doi:10.1016/S1352-2310(99)00145-4. Bibcode: 1999AtmEn..33.4039R.
  21. ↑ Han, J. et al. 2014: Urban impacts on precipitation; Àsia-Pacific Journal of the Atmospheric Sciences, Volume 50, Issue 1, pp 17-30
  22. ↑ Urban Sores: On the Interaction Between Segregation, Urban Decay, and Deprived Neighbourhoods, by Hans Skifter Andersen. ISBN 0-7546-3305-5. 2003.
  23. ↑ Esquerre, Holanda. “Introducció”, Acossament i ocàs de la ciutat. Sant Joan: Illa Negra Editors, 2002: 17-27.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espai_urbà&oldid=1596091»