Mig rural

Archiu:Belvitte à Xaffévillers 02.jpg

Mig rural

Archiu:Rural landscape in Finland.jpg

Una dòna camina per un camí en Lappeenranta, en Finlàndia.

Archiu:Striwal bodingar kador r.jpg

Paisage de bocage en Bretanya.

Archiu:Santenay (Bourgogne) - vignoble. CAPS 0

Paisage rural en vinyas, molí i bosc en Borgoña.

Archiu:Cambodia buffaloes in paddy fields.jpg

Ricicultura tradicional en Camboya.

Archiu:Harvesting soybeans.jpg

Cull mecanisada de la soja en Míchigan.

Archiu:Cotton planter and pickers1908.jpg

Escena rural tradicional en una plantació de cotó en Mississipi, 1908.

Archiu:Russian Village.jpg

Escena rural tradicional en un llogaret rus prop d'Arjánguelsk, 1896.

Archiu:Madeira, Apanha de canas - CAPS 1 n.º 155 (7).jpg

Escena rural tradicional de la zafra (collita de la canya de sucre) en Madeira.

Els térmens mig rural, paisage rural, zona rural i uns atres més aludixen a conceptes que identifiquen al espai geogràfic del camp, vist o calificat com opost a lo urbà (lo relatiu al poble per oposició a la ciutat). És estudiat per la geografia rural.

Una comunitat és rural quan per la seua oferta de recursos naturals, els seus habitants conseguixen desenrollar un sentit de pertinença al territori tal que es disponen a construir una societat sobre la base de dits recursos.

És equivalent als usos habituals dels térmens "camp" i "agro". No deu confondre's lo agrari en lo agrícola, puix mentres lo primer inclou la totalitat de lo rural, lo segon es llimita a la agricultura (sense incloure la ganaderia o atres activitats rurals). A voltes s'utilisa el terme "agropecuario".

El concepte de lo rural s'aplica, en distintes escales, al territori d'una regió o d'una localitat els usos econòmics de la qual són les activitats agropecuarias, agroindustrialés, extractivas, de silvicultura i de conservació ambiental. Depenent de cada llegislació, hi ha figures jurídiques que ho protegixen o delimiten (com a àrea no urbanisada o no urbanisable, diferenciada de les àrees urbanes o d'expansió urbana), especialment per a la llimitació del creiximent urbà.

El paisage rural inclou també les zones dedicades a atres usos (residencials, industrials, de transport o de servicis) en els municipis classificats prèviament com a rurals (atenent a criteris numèrics de població —en Espanya núcleus de menys de 10 000 habitants^{cita requerida}, en atres països més o menys— o funcionals —que el sector econòmic predominant siga el primari—). Sol llavors distinguir-se, front al de paisage rural (més inclusivo) el concepte de paisage agrari (llimitat als usos pròpiament agropecuarios, agroindustriales, extractivos, de silvicultura i de conservació ambiental), encara que també se sol incloure com a element del paisage agrari el hàbitat rural tradicional, sobretot quan és dispers. El paisage rural presenta una gran diversitat, que partix de les seues molt diferents aspectes físiques (geomorfología, clima) i del seu ocupació humana (factors històrics, jurídics, econòmics, etc.) Elements característics del paisage rural són el ganado i els cultius, aixina com les distintes instalacions i equipaments utilisats en cada forma de cultiu (seca o regadiu, ganaderia i agricultura intensiva o extensiva, de subsistència o de mercat, monocultivo o policultivo); i especialment les parcelas, que es classifiquen pel seu tamany (no necessàriament coincidente en els térmens latifundi i minifundi, indicadors de la concentració de la propietat), forma i característiques (camps oberts -openfield, rang, township- i camps tancats -bocage-, etc.)

• Image de satèlit d'una gran extensió de parceles rectangulars dedicades al cultiu de cotó, entre l'Nilo Blanco i l'Nilo Blau, en Sudan.
  Image de satèlit d'una gran extensió de parceles rectangulars dedicades al cultiu de cotó, entre l'Nilo Blanco i l'Nilo Blau, en Sudan.
• 
  Image de satèlit de grans parceles circulares irrigadas en dispositius mòvils de rec per aspersión, en el Sàhara egipcíac.
• Foto aérea d'una zona de menudes parceles de formes irregulars delimitades en bardices, en el Nuc de les Pastures colombià.
  Foto aérea d'una zona de menudes parceles de formes irregulars delimitades en bardices, en el Nuc de les Pastures colombià.

La definició de "espai" o "mig rural" és necessàriament tan ambigua com la del espai urbà, ya que els criteris de determinació de quina siga un núcleu de població rural front a un urbà no són uniformes: els criteris quantitatius (número d'habitants) són distints en cada país o regió, mentres que els criteris qualitatius (funcions o indicadors socioeconòmics) estan afectats per distintes distorsió, especialment les produïdes per la globalisació, que ha homogeneizado i terciarizado les formes de vida en tot lo món, afectant també a l'espai rural; en les activitats pròpies del qual s'han centrat especialment molts dels alvanços científics, genètics i tècnics portats a terme des de mediats de el XX en la cridada revolució verda. Ademés, front al èxodo rural tradicional (emigració del camp a la ciutat) en les últimes décades també s'ha portat a terme el denominat "èxodo urbà" o "neo-ruralización" propi de les societats postindustriales que ha dut de la ciutat al camp a un significatiu número de persones, be transitòriament o be de modo definitiu, per distintes raons: oci i descans, iniciatives de repoblament rural, teletreball, turisme rural, etc.

Archiu:Agricultural Map by Whittlesey, CAPS 4 .png

Distribució mundial dels paisages agraris proposts per Derwent Stainthorpe Whittlesey:

Plantilla:Color Groc: ganaderia nómada -Sàhara, Gobi, zones àrtiques-

Plantilla:Color Rosa suau i marró suau: ganaderia extensiva de mercat i ranchos estabulados -zones de baixes precipitacions de l'oest d'Amèrica del Nort, Amèrica del Sur (Veneçola, Argentina, gran part de Brasil), Àfrica meridional, Àsia Central o Austràlia-

Plantilla:Color Marró intens: agricultura de roces o tala i crema -en zones tropicals com Amazònia, Centre d'Àfrica, Indonèsia-

Plantilla:Color Morat: agricultura sedentaria tradicional de zones tropicals -Etiopia, Grans Lagos d'Àfrica, Senegal, zones dels Vages i Mesoamérica, zones de Birmània, de Filipines, interior de Nova Guinea-

Plantilla:Color Vert intens: agricultura intensiva de subsistència en ricicultura dominant -en el Surest asiàtic-

Plantilla:Color Vert suau: agricultura intensiva de subsistència sense ricicultura dominant -en zones de menor pluviosidad d'Àsia (China septentrional, Índia occidental, Mesopotamia), Valle de l'Nilo i zones d'Àfrica meridional-

Plantilla:Color Rojo: agricultura de plantació -monocultivos comercials tropicals com el café, la canya de sucre, el cacao, el caucho-

Plantilla:Color Taronja: agricultura mediterrànea -sur d'Europa, Magreb, Alce mediterràneu, zones de Califòrnia, Chile i Suràfrica-

Plantilla:Color Vert intermig 1: agricultura extensiva cerealista de mercat -en els grain belt i corn belt d'Estats Units, la condició extensiva o intensiva de l'explotació és molt variable, pero en tot cas s'orienten al mercat; la pròpia divisió regional de belts o "cinturons" és un concepte discutit-

Plantilla:Color Vert intermig 2: ganaderia i agricultura cerealista intensives de mercat -gran planura europea-

Plantilla:Color Vert intermig 3: ganaderia i agricultura de subsistència en latitut miges, somesa a fortes transformacions recents que les orienten a produir per al mercat -interior de Turquia i atres zones del Oriente pròxim, zones de l'antiga Unió Soviètica, zones de Mèxic-

Plantilla:Color Blau: ganaderia lletera -zones del nort d'Europa, zones entre Canadà i els Estats Units denominades dairy belt-

Plantilla:Color Rosa intens: horticultura especialisada -zones del sur i est d'Estats Units, al sur denominades cotton belt per la dominancia del cotó-

Plantilla:Color Gris: zones improductives

Vejau atres versions simplificades i actualisades basades en la divisió: agricultura de subsistència (itinerant - intensiva - extensiva - ricicultura) / agricultura de mercat (de plantació - mediterrànea - cerealista extensiva mecanisada - policultivo i pastures intensiva per a l'alimentació).

Atres definicions i característiques

En parlar del paisage rural, destaca el fet de que este no siga uniforme, distinguint tradicionalment en Europa, camps tancats i camps oberts, en variants intermiges, frut de condicionamientos no solament naturals sino, sobretot, jurídics i històrics.

Encara que tradicionalment estes àrees hagen segut primàriament utilisades per a la agricultura o ganaderia, actualment grans superfícies poden estar protegides com un àrea de conservació del mig ambient (flora, fauna o uns atres recursos naturals), terres indígenes, reserves extractivistas i tindre una atra importància econòmica, per eixemple, a través del turisme rural o ecoturismo.

Ordenament del territori en Amèrica Llatina i el Carib.

Per a delimitar l'àrea rural cada país en Amèrica Llatina i el Carib utilisen criteris particulars, com per eixemple: (i) cantitat d'habitants, (ii) tamany de l'assentament poblacional, (iii) disponibilitat de servicis bàsics, (iv) població econòmicament activa. Si ben no existix un únic criteri per a definir les àrees rurals, no obstant és molt comuna considerar definicions excloents entre el concepte de territori urbà i el rural, no considerant àrees intermiges. En pocs casos, com en Colòmbia, la llegislació d'ordenament territorial considera el concepte d'àrea d'expansió urbana, referint-se a zones que sent rurals, per estar molt pròximes del llímit de la zona urbana, pugues, previsiblement canviar d'us del sol cap a activitats característiques de l'àmbit urbà.

La necessitat d'establir criteris objectius per a definir àrees rurals i urbanes, ha dut a establir alguns paràmetros que permeten aclarir estos conceptes, necessaris per a la formulació de polítiques públiques i l'assignació de recursos públics. En este sentit, pot considerar-se una caracterisació qualitativa, tenint en conte aspectes jurídics, administratius i les activitats econòmiques desenrollades en l'àrea; i una caracterisació quantitativa, considerant la distribució espacial i la densitat de la població.

Per lo demés, cal considerar que l'organisació de l'espai, en particular entre les comunitats de les poblacions naturals de les regions rurals, respon a les seues particulars cosmovisión.

Caracterisació qualitativa

Aspectes jurídics administratius. Els instruments que tracten el tema van des de la constitució política, fins a lleis i polítiques públiques que procuren emmarcar el concepte de ruralidad. Per eixemple:

• Mèxic: La Llei General de Població (giner de 1974) crea el Consell Nacional de Planeación, la llei no establix una definició formal de zona rural, no obstant en els últims censos nacionals s'ha adoptat el criteri de considerar com a urbanes les poblacions en més de 2,500 habitants.

• Perú: La Llei Orgànica de Municipalitat (maig de 2003) definix com a municipalitat rurals aquelles en les que la població urbana no supera el 50% del total de la població del municipi.
• Colòmbia: El Departament Nacional de Planeación (DNP) entén per zona rural l'espai territorial comprés entre el llímit de la capçalera municipal i el llímit del municipi.

• Brasil, Panamà, Paraguay i Uruguay, definixen cualitativamente les zones rurals per exclusió; es consideren rurals aquelles zones que no presenten els paràmetros per a ser considerada com a urbana, o la que no és ciutat o vila.

• Cuba, Nicaragua, Hondures, i Veneçola, definixen les zones rurals i urbanes sobre la base de la densitat o al número de persones que habiten un determinat territori.

Activitats desenrollades en la zona. En les zones rurals predominen les activitats primàries, com: el cultiu, peixca, mineria, extracció forestal, i demés activitats agropecuarias.

Caracterisació quantitativa

En els països d'Amèrica Llatina i en el Carib, el número d'habitants que residixen en una determinada zona és el método més utilisat per a diferenciar l'espai urbà de l'espai rural. La majoria dels països consideren que el llímit per a considerar que un àrea és urbana és el de contar per lo manco en 2000 habitants. Poblats menors es considerarien rurals.

Les zones rurals a la seua volta es poden catalogar en dos grans grups: zona rural dispersa; i zona rural nucleada. La zona rural dispersa a la seua volta pot ser:

• De molt baixa densitat poblacional – (menys de 15 habitants per km²)
• De baixa densitat poblacional (entre 15 i 30 habitants per km²)

La zona rural nucleada pot ser:

• De regular densitat poblacional (entre 30 i 60 habitants per km²)
• D'alta densitat poblacional (més de 60 habitants per km²)

La precisió de la paraula desenrollar nos du a pensar en l'acció per al desenroll, la qual requerix de forces internes i externes als individus; existixen també factors d'espente i atracció per a entrar en un procés de desenroll. En este punt obrim la discussió sobre el desenroll, no com a concepte monolític, sino com un conjunt d'idees teòriques i filosòfiques dinàmiques sobre les distintes formes de progressar, créixer o acréixer varis àmbits de la vida social a partir d'accions concretes i significatives.

• 
  Ejido en Texcoco.
• 
  Escena rural entorn a un poblat masai.
• Terrats de irrigación en Yunnan.
  Terrats de irrigación en Yunnan.
• 
  Vacas pastando en la praderia d'Oregó.