Arrossar

Arrossar

Plantant arròs de forma tradicional en Bangladés.

Erro al crear miniatura:

Arrossars prop del llac Inawashiro, Japó.

Erro al crear miniatura:

Arrossar en Angkor, Camboya.

Els arrossars són el terreny a on es realisa la ricicultura, és dir, el cultiu del arròs i la forma de vida organisada entorn a ell, que constituïx tota una cultura o civilisació. La forma habitual de realisar-ho són terres de labrantío inundades; puix encara que l'arròs es pot també produir en camps de secar, des de el XX, pràcticament no s'usa eixa tècnica.^{cita requerida}

El cultiu d'arròs es realisa en pràcticament en tot lo món, en terrenys anegados i en terrenys secs, en les selves tropicals d'Àfrica i en els àrits deserts de Mig Orient, en les planures costeres i en les montanyes del Himalaya.

Eixe tipo de cultiu és molt freqüent en dimensions colossals en els països asiàtics, definint el paisage agrari característic del Àsia monsònica (agricultura irrigada monsònica), a on és pràcticament un monocultivo que ha aplegat a produir problemes econòmics (per l'excessiva dependència de les collites i les cotisacions del mercat internacional) i problemes alimentaris (hambrunes esporàdiques i, específicament, l'avitaminosis denominada beriberi). També existix en atres zones de clima més templat, com l'agricultura tradicional de Japó, que a diferència de l'anterior, és de regadiu; actualment en reculada, pero protegida per l'estat per a mantindre el mig ambient i la forma de vida tradicional que es considera fonamental per a la seua cultura (formada des de el III —Yayoi— i conformada d'una forma molt estable en el temps en la reforma Taika —sistema jori: lots quadrangulars dividits en parceles diminutes—).

També està present en moltes zones de clima tropical (Àfrica o Amèrica) i, en una extensió més reduïda, en zones de clima templat associant-se al regadiu, com és el cas d'Espanya, a on hi ha zones d'arrossar en el Baix Guadalquivir, l'Albufera de Valéncia i el delta de l'Ebre, tots ells chapulls ecològicament molt sensibles a l'us de maquinària agrícola i productes fitosanitarios, lo que ha suscitat intents de protecció i l'estímul estatal a l'agricultura biològica.^{cita requerida}

Els arrossars se solen construir prop de recursos naturals com a rius, pantans o, en menor freqüència, en ales escarpadas, requerint estes últimes molt més treball manual i materials per a la construcció.^{cita requerida}

Les plantacions requerixen cantitats abundants d'aigua per a l'irrigación, la cantitat d'aigua aplicada per a produir 1 kg d'arròs varia entre 800 i 5000 L, corresponent a l'extracció del 24% al 30% d'aigua dolça total del món. Per un atre costat, el líquit també proporciona un ambient favorable, desalentando el creiximent de moltes espècies de males herbes que poden llevar-li els nutrients, espai i llum, ademés d'atraure plagues.

El búfalo d'aigua és l'únic animal de bosqueig adaptat per a la vida en chapulls, aixina que són freqüentment utilisats en els arrossars, principalment, en llogarets asiàtics a on no ha pogut o volgut aplegar la mecanisació del procés.

El cultiu d'arròs té conseqüències per al mig ambient adverses per les grans cantitats de metà que generen. La producció del metà del món pels arrossars s'ha estimat entre 50 i 100 millons de tonellades per any.

Erro al crear miniatura:

Arrossar en la Delta del ric Ebre, Espanya.

Història

Els arqueòlecs accepten generalment que el cultiu en chapulls es va originar en China, encara que a data de hui, els arrossars més antics es troben en Corea Hi ha evidències arqueològiques de que l'arròs sense pelar va ser almagasenat per als militars i per al sepeli en els difunts a partir del periodo neolític durant la dinastia Han en China.