Monocultivo
Un monocultivo és una plantació de gran extensió d'una única espècie. Generalment s'utilisen els mateixos métodos de cultiu per a tota la plantació (control de pestas, fertilisació i alta estandardisació de la producció), lo que fa més eficient la producció a gran escala, pero acurta la vida útil del terreny. Casos freqüents de monocultivo es donen en les grans plantacions de cereal, soja, cotó, dacsa, blat i canya de sucre, o en l'eucalipto, pi, en el cas d'arbres. El monocultivo produïx la degradació del sol degut a que estos productes solament absorbixen els nutrients que consideren necessaris per al seu creiximent, fent que el sol perga la fertilitat en terminar-se un o més dels seus nutrients.
Ventages del monocultivo
- Pot alcançar en poc temps la producció massiva de productes agrícoles, sobretot de cultius d'aliments bàsics, que tenen que produir-se en grans cantitats i alcançar preus baixos per volum o pes (cereals, aliments bàsics en general).
- És molt apropiat en les àrees d'escassa cantitat de mà d'obra,Plantilla:¿quins? ya que els monocultivos apleguen a ocupar grans extensions pero en molt pocs treballadors per unitat de superfície. Es tracta d'un procés que va substituint la mà d'obra, que disminuïx per una creixent utilisació de maquinària i tècniques modernes, és dir, la substitució en el procés productiu del factor treballe pel factor capital.
- El monocultivo és el típic eixemple de l'economia d'escala, en el que s'alcancen preus baixos del producte collit gràcies a la racionalisació de la producció.
Desventages
- La diversitat natural del lloc es considera maleza i es destruïx per a favorir l'uniformitat. En el cas de l'explotació forestal, per eixemple, preval el criteri de conseguir, al mínim cost i en el menor temps possible, la major cantitat de fusta comercialisable, lo que resulta millor i més rendable, a curt i mijà determini, en l'uniformitat del monocultivo.[1]
- Al no diversificarse lo cultivat, pot haver una ràpida dispersió de malalties i és possible que apareguen les plagues; quan el cultiu és uniforme, és més susceptible a elements patógenos. Com a contrapartida, també el control de malalties és més fàcil de realisar.
- Una atra desventaja de la falta de diversitat dels cultius, especialment en àrees molt extenses, és que les espècies que abans habitaven la zona no troben aliment ni protecció i inclús no poden reproduir-se. Per un atre costat, alguns insectes troben aliment constant, pocs predadores i es reproduïxen intensament, en lo que es convertixen en plagues. I es fa necessària l'utilisació de plaguicidas per a reduir les seues poblacions. Estos plaguicidas tenen una acció ràpida i uniforme, de fàcil aplicació i relativa llarga vida activa, pero carregen efectes inesperats, com el resorgiment d'atres plagues, lo que produïx un aument en la necessitat del químic, que també genera una resistència en la plaga i atres insectes, canvis en la flora de malezas, toxicitat dels organismes vivents i contaminació al mig ambient. Açò també ocorre en els fungicidas.[2]
- El sol sofrix un desgast dels nutrients i a la llarga tendix cap a l'erosió i desertificació. Açò es deu a que en molts cultius es retira la planta completa, i aixina s'interromp el procés natural de reciclage del sol. El sol s'empobrix i pert productivitat per lo que és necessari l'adició de fertilisants.
- No es pot cultivar en terres en relleu irregular que requerixca de l'ocupació de parceles de chicotet tamany.
- Els monocultivos solen ser molt vulnerables, tant als problemes físics com a històrics, per lo que en moltes ocasions, convé aplegar a una espècie de diversificació controlada dels cultius
- En cas de sequia en el producte sembrat, s'incorre en grans pèrdues potencials, fent que els agricultors carixquen de més productes per a vendre.
Alguns eixemples de monocultivos agressius en el mig ambient
- Monocultivo de palma africana setrill[3]
- Monocultivo de canya de sucre[4]
- Monocultivos de pins[5]
- Monocultivos de soja[6]
- Monocultivos d'eucalipto
- Monocultivos d'albocat.
- Monocultivos de papa
Referències
- ↑ Shiva, Vandana (1998). «Monocultivos (monocultura de la ment)», Adriaa Hoffmann et al. (ed.). La tragèdia del bosc chilé, Santiago de Chile: Huit Llibres, pp. 298. ISBN 956-7721-10-6.
- ↑ «Tipos d'agricultura». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 7 de març de 2012.
- ↑ «Case Chiapas i el monocultivo de la Palma Africana».
- ↑ «Territorial transformations produced by the sugarcane agroindustry in the ethnic communities of López Adins and El Tiple, Colòmbia».Land Use Policy.doi:10.1016/j.landusepol.2018.03.026.Consultat el 20 de març de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 de març de 2019.
- ↑ «Soja transgènica i la crisis del model agroalimentari argentí».Realitat Econòmica.Consultat el 20 de març de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monocultivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.