Gossypium barbadense
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Gossypium barbadense és una de les espècies de cotó més conegudes comercialment, sent nativa de l'oest de Sudamérica, originalment es va domesticar en l'àrea que comprén Perú i el sur d'Equador, encara que el seu cultiu comercial s'ha estés a tot lo món de tal forma que existixen numeroses varietats desenrollades. Pertany al gènero Gossypium (algodoneros o cotons) de la família de les malváceas,[1] és una planta neotropical perenne, en flors grogues i llavors negres es caracterisa per les seues fibres llargues o extralargas en les seues varietats comercials.[2][3] És una de les sèt espècies conegudes tetraploides del gènero, totes d'Amèrica o el Pacífic, que es varen originar en un procés d'hibridació entre un a dos millons d'anys arrere de dos espècies diploides, entre les que s'ha reconegut al selvat Gossypium raimondii com un dels possibles progenitors.[4]
Cridat vernáculamente en la forma simple de algodonero o cotó de la mateixa manera que atres espècies, també és coneguda pel nom de les seues dos varietats comercials més famoses com a cotó Pima i cotó Tangüis, atres varietats comercials associades en esta espècie inclouen a Menufi i Giza 68 d'Egipte, i Sak de Sudan. Atres noms amprats són: cotó de fibra llarga, cotó Siga Island (sur d'Estats Units), cotó Creole i Indische katoen occidental.
Un atre nom associat és en el seu lloc natiu d'orige en el noroest de Perú com Lambayeque a on existix una antiga varietat nativa cridada cotó país o del país, també coneguda com a cotó natiu o cotó natiu peruà, que es caracterisa per les seues tonalitats de color diferents al blanc.[5][6][7][8]
Descripció
[editar | editar còdic]Creix com un menut arbust, i produïx un cotó de fibres inusualment llargues. Esta espècie té propietats antifúngicas, ya que conté el químic gosipol, fent-ho resistent a fongos i insectes. Se li usa també com a droga antifertilidad. En la medicina tradicional de Surinam, les fulls de Gossypium barbadense s'usen per a tractar hipertensió i menstruacions irregulars.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Preval en les costes del Pacífic i Atlàntic suramericanes.[9] Per a prosperar, requerix ple sol, alta humitat i pluges. En conseqüència, Gossypium barbadense és molt sensible a gelades.
Orige i història
[editar | editar còdic]S'estima que el cotó Gossypum barbadense va ser cultivat per primera volta en una regió entre les actuals costes sur d'Equador i nort del Perú.[10] Una recent troballa en la zona de Ñanchoc, en la vall del riu Zaña, consta d'evidència del cultiu d'esta planta cap al 3000 a. C.[11]
Este cotó va ser utilisat per cultures preincas, fa més de 5000 anys, per a elaborar teixits que conserven les seues propietats fins a hui.[12] Estes bales i textils pertanyen a la Cultura Paracas i la Cultura Naixca, en la regió Ica, en el sur del Perú. Els vestigis més antics del seu us es troben en el desert del nort de Chile cap al sigle XXXVI a. C., mentres que el seu cultiu es troba atestat des del sigle XXV a. C. en el lloc arqueològic d'Huaca Prieta (Dep. La Llibertat, Perú). El cotó es va cultivar en plantacions en esclaus en les Índies Occidentals, i en 1650 Barbados va ser la primera colónia britànica en exportar-ho. En 1670, es planta G. barbadense en les colónies angleses de Norteamérica.
Varietats
[editar | editar còdic]Cotó Pima
[editar | editar còdic]El cotó Pima és una de les varietats en Amèrica. Per les condicions climatològiques tropicals es va adaptar perfectament, a on va ser introduïda a principis de el XX.
La combinació de llavor, la terra, i l'microclima ha fet que el cotó Pima peruà siga el cotó més fi i de fibra més llarga en el món. Quan és processat correctament, té una lluentor especial i una suavitat al tacte insuperable. Ademés, a pesar de ser una fibra fina i llarga, el cotó Pima és també més resistent que casi tots els demés cotons, fent les penyores més durables. Té una llongitut (mm) de 38,10 a 41,27; una resistència (Pressley) de 92,5 a 100; una finura (Micronaire) de 3,3 a 4,00 i un color blanc cremoso. En este cotó es fabriquen penyores de vestir de grans marques com: Armani, Abercrombie, LaCoste, Latinmov, Theory entre unes atres. És de molt interés en l'indústria textil mundial per la seua alta calitat i costs.
Cotó Tangüis
[editar | editar còdic]El cotó Tangüis va ser denominat en honor a l'ingenier portorriqueny Fermín Tangüis, qui va desenrollar esta varietat comercial. Este cotó creix en les valls irrigados de la costa central i sur del Perú. El cotó Tangüis és un tipo de cotó que es produïx en el departament d'Ica, al sur de Llima des de començos de el XX. La seua aparició va revolucionar l'indústria textil en el Perú. Es caracterisa per la seua fibra llarga, resistència a malalties i paràsits, i bona adaptació a la majoria de les valls de les zones centre i sur de la Costa.
D'acort a la classificació internacional, el cotó Tangüis pertany al grup de "cotons de fibra llarga", juntament en els cotons Lambard de Sudan, Giza 47 i 67 d'Egipte i El Pas i Akala dels Estats Units principalment.
La fibra que s'obté d'esta varietat presenta característiques definides que la convertixen en única, especialment desijable per a mescles en llana i atres fibres de caràcter manufacturado. S'utilisa també en mescles en atres cotons d'inferior calitat. Per la bona calitat de la seua fibra, el Tangüis és molt apreciat en els mercats internacionals.
Cotó egipcíac
[editar | editar còdic]El terme cotó egipcíac s'aplica generalment a una varietat de cotó extra llarc produït en Egipte i utilisat en les marques de lux en tot lo món.
Usos
[editar | editar còdic]S'utilisa per a l'elaboració de gèneros de punt, popelinas pentinades, fins mocadors i atres productes de gran calitat. Per la llongitut de la seua fibra, està considerat entre els millors del món. S'exporta principalment a Europa.
Sinonímia
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ana Wegier, Valeria Alavez, Melania Vega. «Método d'Evaluació del Risc d'Extinció de Gossypium hirsutum».
- ↑ «Allozyme evidence for the origin and diversification of Gossypium barbadense L.».Theoretical and Applied Genetics.79(4)
- 529–542.ISSN 1432-2242.doi:10.1007/BF00226164.Consultat el 2025-04-15.
- ↑ «Gossypium barbadense L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «The Tale of Cotton Plant: From Wild Type to Domestication, Leading to Its Improvement by Genetic Transformation».American Journal of Molecular Biology.10(02)
- 91–127.ISSN 2161-6620.doi:10.4236/ajmb.2020.102008.Consultat el 2026-04-20.
- ↑ «Recuperen varietats de cotó peruà de color chocolate, vert i sirimomo» (en és-pe). www.gob.pe. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «Distribució i concentració de les races locals de cotó natiu en la costa nort de Perú».MINAM.Consultat el 2026-03-03.
- ↑ «L'us del cotó natiu com a tradició milenària» (en és). Perú Info. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «Reintroducción de cotó natiu (Gossypium Barbadense) en la costa nort del Perú: Anàlisis de factibilidad econòmica per a menuts productors».Revista de la Facultat de Ciències Agràries. Universitat Nacional de El.(1)
- 209–232.ISSN 1853-8665.Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «Variació geogràfica i orige de Gossypium barbadense en Argentina» (en és). Societat Argentina de Botànica. Consultat el 2025-04-15.
- ↑ S.I. McGregor (1976). Chapter 9: Crop Plants and Exotic PlantsInsect Pollination of Cultivated Crop Plants
- ↑ Dillehay et al. 2007: 1892
- ↑ «Gossypium barbadense: revaloración i sustentabilidad».Quaderns del Centre d'Estudis en Disseny i Comunicació. Ensajos.(141)
- 133–144.ISSN 1853-3523.Consultat el 2025-04-15.
- ↑ «Gossypium barbadense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sauer, J.D. 1993. Geografia històrica de cultius - un selecte roster. CRC Press, Boca Raton, Florida.
- AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- CONABIO, 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. Ca. nat. Mèxic 1.
- Correja A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catàlec de les Plantes Vasculars de Panamà. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1.
- Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. Chinenca Vol. 12.
- Funk, V., T. Hollowell, P. Berry, C. Kelloff, and S.N. Alexander 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Nee, M. 2008. Dilleniidae. Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia 3: 1-255.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gossypium barbadense.
- http://www.agroica.gob.pe/infocultivo2.shtml
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gossypium barbadense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.