Contaminació

Contaminació

Contaminació de l'aire generada per una fàbrica

La contaminació és l'introducció de substàncies nocives o elements físics en un mig ambient, lo que provoca que este siga insegur o no apte per al seu us. Pot afectar ecosistemes, mijos físics o sers vius, i les seues causes solen estar associades a activitats humanes, considerant-se una forma d'impacte ambiental. Els contaminants poden ser substàncies químiques (com plaguicidas, metals pesats o petròleu) o formes d'energia (com calor, soroll, llum o radiació). La contaminació es classifica segons la seua font (natural o antropogénica), el tipo de contaminant (químic, biològic, energètic) o el mig afectat (aire, aigua, sol). Entre els seus impactes més destacats estan la deterioració dels ecosistemes, el canvi climàtic, la pluja àcida i l'afectació directa a la salut humana, com malties respiratòries i cardiovasculars. Els principals components identificats varen ser la contaminació atmosfèrica causada per vehículs i indústries, la generació excessiva de fem, el creiximent urbà i la falta d'educació ambientals en alguns sectors de la població. Les senyes indiquen que les partícules PM10 i PM2.5 són alguns dels contaminants més comuns, estes partícules poden provocar malties respiratòries i cardiovasculars

En matèria de residus, Mèxic genera millons de tonellades de rebujos cada any. Senyes recents indiquen que en 2022 es varen depositar més de 35 millons de tonellades de residus. Ademés, una gran part d'estos residus va terminar en llocs no controlats o en llocs en controls llimitats, lo que pot generar contaminació del sol, aire i aigua

Conseqüències econòmiques de la contaminació

La contaminació ambiental també té efectes econòmics. Els governs destinen recursos al tractament de malties relacionades en la mala calitat del aire i del aigua. Ademés, les empreses poden enfrontar costs adicionals per regulacions ambientals, mentres que les activitats turístiques poden vore's afectades quan els espais naturals presenten problemes de contaminació.

Educació ambiental

L'educació ambiental és una ferramenta important per a reduir la contaminació. Diverses escoles, universitats i organisacions civils realisen campanyes de concientización sobre el reciclage, l'aforro d'aigua, la reducció de l'us de plàstics i el conte dels ecosistemes. Estes accions busquen fomentar hàbits sostenibles des d'edats primerenques.

Canvi climàtic i contaminació

Encara que la contaminació ambiental i el canvi climàtic són fenomens distints, abdós estan relacionats. La crema de combustibles fòssils en vehículs, indústries i plantes de generació elèctrica llibera gasos d'efecte hivernàcul que contribuïxen al calfament global. Al mateix temps, estes activitats generen contaminants que afecten directament la calitat del aire.

Participació ciutadana

La participació de la població és fonamental per a combatre la contaminació. Accions com separar residus, utilisar transport públic, reduir el consum de plàstics d'un sol us i participar en jornades de neteja poden contribuir a disminuir l'impacte ambiental en les ciutats.

Innovació tecnològica per al mig ambient

En els últims anys s'han desenrollat tecnologies que ajuden a monitorear i reduir la contaminació. Entre elles es troben sensors per a medir la calitat de l'aire, sistemes de tractament d'aigües residuals més eficients, energies renovables i aplicacions digitals que permeten reportar problemes ambientals en temps real.

Biodiversitat i contaminació

La contaminació pot afectar a numeroses espècies de plantes i animals. Els contaminants presents en l'aigua, el sol i l'aire alteren els ecosistemes, reduïxen la disponibilitat de recursos naturals i poden provocar la disminució d'algunes poblacions de fauna i flora, especialment en zones urbanes i industrials.

El volcà Iztaccíhuatl, en Mèxic, a conseqüència de la contaminació. L'atmòsfera grisa i el calfament global, característica de les grans ciutats, ha provocat una disminució considerable de masses de gèl de les grans montanyes.

Segons senyes de 2015, més de nou millons de persones varen morir pels efectes de la contaminació. Ademés, l'aument de gasos d'efecte hivernàcul, com el diòxit de carbono, ha alcançat nivells històrics: en 2021, la concentració de CO2 en la atmòsfera va aplegar a 419,7 parts per milló, segons la Organisació Meteorològica Mundial. Els principals emissors de CO2 inclouen China, Estats Units i Índia, mentres que països com Alemània presenten alts nivells per la seua dependència del carbó. Front a este problema global, s'han implementat estratègies de mitigació, com la regulació d'emissions i el foment del desenroll sostenible. Organismes internacionals com la ONU promouen estes iniciatives per a protegir el mig ambient i garantisar un futur sostenible per a les pròximes generacions.

Història

Cultures antigues

La contaminació de l'aire a chicoteta escala sempre ha estat entre nosatres. Segons un artícul de 1983 de la revista Science: el suja trobat en el sostre de coves prehistòriques proveïx àmplia evidència d'alts nivells de contaminació que estaven associats a una inadequada ventilació de les fogatas.

Caricatura publicada en la revista satírica Punch el 21 de juliol de 1855 sobre la contaminació del riu Támesis que va ocasionar en l'estiu de 1858 lo que es coneix com el Gran Pudor en Londres

El forjat de metals sembla ser el moment de l'aparició de contaminació de l'aire fora de la llar. Segons investigacions realisades sobre mostres obtingudes en capes de gèl dels glaciars de Groenlàndia, s'observen increments en l'aparició de metals (contaminació) associats als periodos de producció de metals de les civilisacions grega, romana i chinenca. Estes observacions es poden fer per mig de l'anàlisis de les bombetes d'aire contingudes en les capes de gèl (de dalt cap a avall cada capa de gèl és un registre històric de l'atmòsfera); comparant bombetes atrapades en el gèl fa mils d'anys en mostres de l'atmòsfera actual, s'obtenen les concentracions per a cada periodo. Quant més profunt és obtinguda la mostra més antic serà el registre de l'atmòsfera.

Primers registres

En 1272 Eduardo I d'Anglaterra en una proclamació va prohibir la crema de carbó en Londres, quan la contaminació atmosfèrica en la ciutat es va convertir en un problema.

La contaminació de l'aire va continuar sent un problema en Anglaterra, especialment en l'arribada de la revolució industrial. Londres també va registrar un dels casos més extrems de contaminació de l'aigua en aigües residuals durant el Gran Pudor del Riu Támesis en 1858, i açò va donar lloc a la construcció de la ret de sanejament de Londres. Va ser la revolució industrial la que va iniciar la contaminació com un problema migambiental. L'aparició de grans fàbriques i el consum d'immenses cantitats de carbó i uns atres combustibles fòssils varen aumentar la contaminació de l'aire ocasionant un gran volum d'abocades de productes químics industrials a l'ambient, als que cal sumar l'aument de residus humans no tractats. En 1881 Chicago i Cincinnati varen ser les dos primeres ciutats nortamericanes en promulgar lleis per a garantisar l'aire net. Atres ciutats nortamericanes varen seguir l'eixemple durant principis del XX, quan es va crear un chicotet Departament de Contaminació de l'Aire, dependent del Departament de l'Interior. els Àngeles i Donora (Pennsilvània) varen experimentar grans cantitats d'esmog durant la década del 1940.

Contaminació local

Erro al crear miniatura:

El DDT va ser utilisat en intensitat com insecticida. Ara el seu us està prohibit en comprovar-se que es acumulen en les cadenes tróficas i pel perill de contaminació dels aliments.

La contaminació es va convertir en un assunt de gran importància despuix de la Segona Guerra Mundial, en acabant de que es feren evidents les repercussions de la pluja radiactiva ocasionada pels ensajos nuclears.^{cita requerida} En 1952 ocorreria un event catastròfic de tipo local, conegut com la Gran Boira de 1952 en Londres, que va matar a unes 4000 persones. Este tràgic event va motivar la creació d'una de les més importants lleis modernes sobre el mig ambient: la Llei de l'Aire Net de 1956.

En els Estats Units la contaminació va començar a rebre l'atenció pública a mitan de la década de 1950 i a principis dels anys 1970, dates que coincidixen en la creació i aprovació de la Llei de l'Aire Net, la Llei de l'Aigua Neta, la Llei de Política Ambiental dels Estats Units i la Llei del Soroll. Alguns successos han ajudat a conscienciar a la gent sobre els efectes negatius de la contaminació en els Estats Units. Entre estos es troba l'abocada de bifenilos policlorados (PCB) en el riu Hudson per part de la companyia General Electric, donant com resultat l'establiment d'una série de prohibicions emeses en 1974 per la EPA, com la peixca en les seues aigües. Un atre succés és el desastre ecològic en el barri de Love Canal en Niagara Falls. El conjunt residencial de Love Canal va ser construït sobre un terreny en el qual'empresa Hooker Chemical and Plastics Corporation havia enterrat en 1947 residus químics i dioxinas. Aixina, en 1978 els habitants de Love Canal varen tindre que abandonar les seues vivendes en descobrir-se filtracions d'aigua en la superfície en materials cancerígenos dissolts, convertint-se aixina en una notícia a nivell nacional, i promovent la creació en 1980 de la Llei de Superfondo (en anglés «Superfund»), a on s'inclou una llista dels agents contaminants més perillosos.

Alguns dels procediments penals de la década dels noranta varen ajudar a revelar emissions de cromo hexavalente en Califòrnia, una substància química que aumenta el risc de càncer bronquial, esofagitis, gastritis, entre atres padecimientos. La contaminació dels sols industrials va ajudar a la creació del terme zona industrial abandonada, per a identificar durant la planificació urbana els llocs que han segut contaminats i que el seu terreny no pot ser usat per a cap propòsit. Despuix de la publicació dellibre Primavera silenciosa de Rachel Carson, el DDT va ser prohibit en la major part de països desenrollats.

Ensage nuclear, 14 de juliol de 1962, part de l'Operació Raer de sol, en Nevada Test Site

En el desenroll de la ciència nuclear va aparéixer la contaminació radioactiva, la qual pot permanéixer en l'ambient de manera letalmente radioactiva per millons d'anys. Els països dedicats a l'experimentació i fabricació d'armes nuclears produïxen rebujos militars radioactius, i en varis casos, el no haver-els depositat en llocs segurs ha causat desastres ecològics. En les décades de 1950 i 1960, quan encara existia la Unió Soviètica, els rebujos radioactius produïts per l'instalació nuclear Mayak varen ser tirats en el llac Karachai i en el riu Techa, ocasionant casos de leucèmia en la població i afectant directament a la província de Cheliábinsk. D'acort en el Worldwatch Institute, el llac Karachai era elloc «més contaminat de la Terra».

En la Guerra Freda es varen realisar ensajos en armes nuclears, algunes voltes prop de zones habitades i en major freqüència durant les primeres etapes d'investigació i desenroll armamentístico. L'impacte negatiu que ha tingut la contaminació nuclear sobre les poblacions, i el progressiu enteniment dels efectes de la radiactivitat en la salut humana, són també algunes de les dificultats que compliquen l'us de la energia nuclear.^{cita requerida} La possibilitat de que ocórrega una catàstrofe com en els accidents de Three Mile Island i Chernóbil fa desconfiar al públic.^{cita requerida} Un dels llegats de les detonació i ensajos nuclears, ans que s'instauraren la majoria de Tractat de Prohibició Completa dels Ensajos Nuclears prohibicions i tractats nuclears, va anar el considerable increment dels nivells de radiactivitat.^{cita requerida}

Contaminació global

1. Catàstrofe internacionals com l'afonament en 1978 del petroler Amoco Càdis en les costes de Bretanya i el Desastre de Bhopal ocorregut en 1984 han demostrat l'universalitat de dits events i la magnitut d'ajuda requerida per a remediar-els. La naturalea sense fronteres de la atmòsfera i els oceàs ha donat com a resultat que el problema de la contaminació siga considerat a nivell mundial, especialment quan es tracta l'assunt del calfament global. Recentment ha segut utilisat el terme contaminant orgànic persistent per a descriure un grup de substàncies químiques entre els que es troben: els PBDE, els PFC, etc. Per la falta d'experimentació els seus efectes es desconeixen en profunditat, no obstant, han segut detectats en varis hàbitats ecològics aïllats dels centres d'activitat industrial com el àrtic, demostrant aixina la seua difusió i bioacumulación a pesar d'haver segut usats de manera extensa per un breu periodo de temps. La creixent evidència de contaminació local i global, junt en un públic cada volta més informat, han impulsat el desenroll del moviment ecologiste, el qual té com a propòsit protegir el mig ambient i disminuir l'impacte dels humans en la naturalea.

Formes de contaminació

Classificació segons el tipo de contaminació

La contaminació pot afectar a distints mijos o ser de diferents característiques. La següent és una llista en els diferents tipos de contaminació, els seus efectes i els seus contaminants més rellevants:

Contaminació atmosfèrica

Erro al crear miniatura:

La combustió del carbó produïx diòxit de carbono junt en cantitats variables de diòxit de sofre

Contaminació del sol

Contaminació del sol causada per desborde de ret cloacal. Ubicat en la ciutat General Roca, Riu Negre, Argentina.

Fem

Les grans acumulacions de residus i de fem són un problema cada dia major, s'origina per les grans aglomeracions de població en les ciutats industrialisades o que estan en procés d'urbanisació. El fem és acumulat majorment en abocadors, pero moltes voltes és arrastrada pel vent o rius i es dispersa per la superfície de la terra i algunes voltes aplega fins a l'oceà.

Classificació en funció de l'extensió de la font

• Contaminació puntual és quan la font es localisa en un punt. Per eixemple, els fumerals d'una fàbrica o el desaiguador en el riu d'una ret de sanejament.
• Contaminació llineal és quan es produïx a lo llarc d'una llínea. Per eixemple, la contaminació acústica, química, i residus tirats a lo llarc d'una autopista o els rebujos de combustió d'un avió en vol.
• Contaminació difusa és quan el contaminant aplega a l'ambient de forma distribuïda. La contaminació de sols i aqüífers pels fertilisants i pesticidas amprats en la agricultura és d'este tipo. També és difusa la contaminació dels sols quan la pluja arrastra fins a allí contaminants atmosfèrics, com a passa en la pluja àcida. Açò afecta a certes espècies animals i vegetals, modifica la composició dels sols i desgasta els monuments i l'exterior dels edificis.

Degradabilidad

• Contaminants no degradables són aquells contaminants que no es descomponen per processos naturals. Per eixemple, són no degradables el plom i el mercuri. La millor forma de tractar els contaminants no degradables (i els de degradació llenta) és per una part evitar que es tiren al mig ambient i per una atra reciclar-els o tornar-els a utilisar. Una volta que es troben contaminant l'aigua, l'aire o el sol, tractar-els o eliminar-els és molt costós i, a voltes, impossible.
• Contaminants de degradació llenta o persistent són aquelles substàncies que s'introduïxen en el mig ambient i que necessiten décadas o inclús a voltes més temps per a degradar-se. Eixemples de contaminants de degradació llenta o persistent són el DDT i la major part dels plàstics.
• Contaminants degradables o no persistents són els contaminants degradables o no persistents es descomponen completament o es reduïxen a nivells acceptables per mig de processos naturals físics, químics i biològics.
• Contaminants biodegradables són els contaminants químics complexos que es descomponen (metabolizan) en composts químics més senzills per l'acció d'organismes vius (generalment bactèrias especialisades) es denominen contaminants biodegradables. Eixemple d'este tipo de contaminació són les aigües residuals humanes en un riu, les que es degraden molt ràpidament per les bactèries, a no ser que els contaminants s'incorporen en major rapidea de lo que du el procés de descomposició.

Agents contaminants

Vore també: Contaminant

Existixen diferents tipos de contaminants que poden ser químic, físic o biològic, que es definixen pels seus distints tipos a la presència que es dona en la contaminació, pero es veu que cada una és considerat com un agent contaminant.

Abocada de residus sòlits urbans

Els residus urbans són una de les formes més comunes de contaminació. Cada ciutadà en les grans urbs aporta una cantitat d'estos residus. La minimisació de residus és una manera de combatre este mal.

Els residus sòlits domèstics generen ingents cantitats de rebujos (orgànics 30 %, paper 25 %, plàstics 7 %, vidre 8 %, textils 10 %, minerals 10 %, metals 10 %). És prioritari compatibilisar el desenroll econòmic i social en la protecció de la naturalea evitant les agressions als ecosistemes vius i al mig ambient en general. És sumament necessari el reciclat o la minimisació de residus que evita el continu consum de matèries primeres agotadores i la seua abocada contaminant en la naturalea.

Els abocadors comuns municipals són font de substàncies químiques que entren al mig ambient del sol (i a voltes a capes d'aigua subterrànees), que emanen de la gran varietat de residus acceptats, especialment substàncies illegalment abocades allí, o d'abocadors antics d'abans dels anys 1970 quan es varen implementar llaugers controls en Estats Units o l'Unió Europea. Hi ha hagut també un inusual descàrrega de policlorodibenzodioxinas, comunament cridades Dioxinas per simplicitat, com la TCDD.

Residus orgànics

Els residus orgànics són biodegradables. Naturalment estos rebujos poden recuperar-se i utilisar-se per eixemple per a la fabricació d'un fertilisant eficaç i beneficiós per als cultius.

Les plantes depuradores d'aigües residuals són indispensables per a potabilizar les aigües rebujades per les grans ciutats evitant aixina la dispersió de malties prevenibles en humans i animals.

Una causa de contaminació orgànica són els rebujos animals de les granges d'animals. Els excrements dels animals i purines generen una important contaminació, existix un gran número d'estudis d'investigació per a conseguir convertir estos contaminants en productes aprovechables i inocuo.

Els residus humans generalment són tractat en plantes de tractament, pero en països poc desenrollats en pocs recursos i que prescindixen d'estes plantes, estos lliberen els seus residus sense tractar, contaminant l'ambient i principalment fonts d'aigua potable, açò carreja moltes malties a la població, com per eixemple el còlera. Per açò si ben els residus d'orige humà es degraden solo en el temps, és convenient tractar-els pel be de la salut de la població.

Agents químics

En l'actualitat, existixen de l'orde de 70 000 productes químics sintètics, incrementant-se cada any en uns 200 a 1000 noves substàncies químiques. Els efectes que produïxen estes substàncies en alguns casos són coneguts, pero en uns atres se sap poc sobre els seus efectes potencials sobre els humans i sobre el mig ambient a llarc determini. Aixina, el càncer originat per un producte químic pugues, en alguns casos, tardar de 15 a 40 anys en manifestar-se.

Agricultura: fertilisants, plaguicidas i herbicida

El sector de l'agricultura és un dels que més contaminació indirectament produïx. Els causants de la contaminació són els fertilisants i plaguicidas utilisats per a la fertilitat de la terra i per a fumigar els cultius de les plagues que disminuïxen la producció. A través de les pluges i els recs, estos productes contaminen les aigües superficials i els aqüífers.

D'acort en la Convenció d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, nou dels 12 composts orgànics més perillosos i persistents són plaguicidas.

En el 2001, una série d'informes varen culminar en un llibre cridat Fateful Harvest, que va donar a conéixer la pràctica generalisada de reciclar subproductes industrials en fertilisants, contaminant el sol en varis metals i substàncies.

Estampilla que aludix a la descàrrega de rebujos a la mar

Dioxina i polifenilos

Les dioxina són una série de composts químics que són molt resistents a una degradació química o bioquímica i per tant terminen acumulant-se en els organismes vius. S'originen a partir de la reacció del clor en matèria orgànica i oxigen a alta temperatura. En 1940 les dioxina no existien, pero ha segut l'industrialisació de productes químics orgànics associada al desenroll econòmic que s'ha produït en les sèt últimes décades i ha originat la seua aparició en certs plàstics, pesticidas, insecticida, entre uns atres, que contenen importants cantitats de clor.

Metals pesats

Els metals pesats representen una important forma de contaminació antropogénica. Hi ha una série de metals pesats essencials en el cicle vital dels sers vius, els denominats oligoelementos. Atres metals pesats no eixercixen funció biològica alguna. A partir de certes concentracions en els sers vius poden ser perillosos. Els principals metals tòxics que es troben dispersos en qualsevol mig són el mercuri, el cadmi, el plom, el coure, el zinc, el estany, el cromo, el vanadi, el bismut i el alumini. Els metals, de forma similar al restant d'agents contaminants, es diluïxen en facilitat en l'aigua. En la mar són dispersats per les corrents marines, encara que alguns es depositen en el bentos. Les accions d'estos metals sobre alguns organismes marins poden afectar el seu creiximent, inhibir la seua reproducció i inclús convertir-se en letals. El plom és trobat en pintures en plom, combustible d'aviació i, encara que s'ha reduït l'us en la majoria dels països, encara seguix amprant en la gasolina com a producte antidetonante. La contaminació atmosfèrica que ha provocat la combustió de les gasolina en plom ha fet aplegar este metal fins a el mar. Se sap que el plom es deposita en les brànquias dels peixos, provocant-els sérios problemes respiratoris. El mercuri és el principal metal contaminant marí. S'acumula en els peixos i aplega a través del seu consum als humans que són més sensibles a la seua toxicitat i poden sofrir enverinament per mercuri. Els llímits llegals màxims en Espanya en els productes peixquers és de 0,5 mg/kg de mercuri. L'Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va publicar en 2005 una aplicació per a evaluar a partir del consum personal els riscs del consum de peix per la seua concentració de contaminants, front als beneficis pels seus nutrients.

Cianur

El cianur és un anión de representació CN^- i consistix d'un àtom de carbono en un enllaç triple en un àtom de nitrogen. Els cianur són més comunament referits a sals en el anión CN⁻. La majoria dels cianur són altament tòxics. Un enverinament en cianur ocorre quan un organisme està expost a un compost que emet ions (CN^-) dissolt en aigua. El cianur té molts usos, en l'actualitat s'utilisa en l'indústria, per a exterminar plagues, i fins a en la medicina. baix un us controlat pot ser segur. En la mineria li l'utilisa per a la extracció de l'or, coure, zinc i argent, utilisant un procés molt controversial i per açò el seu us està prohibit en varis països i territoris. Açò es deu a varis desastres ecològics ocorreguts per derrames o filtrat de cianur de les mines o el colapse dels dics de coes. I a que pel procés de cianuración de l'or, a banda d'obtindre els metals requerits també s'extrauen metals pesats de poca importància econòmica que queden depositats en els dics de coa i algunes voltes estos són abandonats sense realisar processos de remediación. Un cas notori va ser el derrame de Baia Mare el 30 de giner del 2000 en el nort de Romania, quan es va derramar 130 000 m³ de cianur diluït en aigua que després va aplegar als rius Danubio i Tisza a través de rius tributaris. L'alta concentració de cianur d'eixa abocada es va traduir en la casi total destrucció de la fauna i la flora aquàtiques en el riu Someş i després en el Tisza. Els efectes del derrame varen aplegar fins al mar Negra. Hongria va presentar una denúncia contra l'empresa australiana Esmeralda, accionista majoritària de les accions de l'empresa Aurul de Baia Mare.

Detergents i dispersantes de petròleu

Avió de la força aérea d'Estats Units, escampant dispersante sobre la fuga de petròleu del Deepwater Horizon en el golf de Mèxic.

El consum de detergents aumenta constantment en el món. En 1995 es varen consumir 10,2 millons de tonellades i les estimacions per a 2005 eren de 13,8 millons de tonellades. Els dispersantes de petròleu són líquits utilisats en els derrames de petròleu i complixen la funció de fer soluble el petròleu en aigua, i transferir-ho des de la superfície de l'aigua cap a la columna d'aigua. Existixen vàries marques de dispersantes, una de les més conegudes és Corexit, utilisada en els desastres ambientals d'Exxon Valdez i el recent derrame de Deepwater Horizon. Una qualitat dels dispersantes és la d'a voltes ser més tòxics per al mig ambient i la salut que el mateix petròleu i de bioacumularse en els teixits de sers vius. Ademés, el fet de que els dispersantes transferixquen el petròleu flotant cap a la columna d'aigua significa un sério risc per als sers que viuen baix la mar i per a les aus marines que s'alimenten d'ells.

Petròleu

El petròleu és un dels hidrocarburs d'orige fòssil, frut de la transformació de matèria orgànica procedent de zooplancton i algues que, depositats en grans cantitats en fondos anóxicos de mars o zones llacustres del passat geològic, varen anar posteriorment enterrats baix pesades capes de sediment.

Toxicitat

El petròleu és una mescla homogénea de composts orgànics, principalment hidrocarburs insolubles en aigua. Molts d'estos composts són altament tòxics i causen càncer (carcinógenos). El petròleu és molt letal per als peixos, els mata ràpidament a una concentració de 4000 parts per milló (ppm) (0,4 %). "Alcança solament un quart de gasolina per a fer 250 000 galons d'aigua de mar tòxics per a la vida salvage". És equivalent la concentració d'1 ppm de petròleu o destilats d'est per a causar malties congènites en aus.

El benceno està present en el petròleu i la gasolina, se sap que causa leucèmia en humans. Se sap que el compost reduïx els leucocits en la sanc humana, lo que deixa a les persones expostes a este compost, més susceptibles a infeccions. "Estudis han relacionat exposicions al benceno en un escàs ranc de parts per billó (ppb) a leucèmia terminal, maltia d'Hodgkin, i atres malties de la sanc i el sistema inmunitario en exposicions d'entre 5 a 15 anys".

Extracció

L'extracció de petròleu és simplement remoure el petròleu d'un reservorio. Est és a sovint recuperat com una emulsió d'aigua i petròleu, i s'utilisen químics demulsificantes per a separar el petròleu de l'aigua. L'extracció de petròleu és costosa i moltes voltes danya el mig ambient. L'extracció ha evolucionat molt des dels seus principis sumant-se al procés d'extracció una àmplia varietat de tècniques i noves tecnologies, pero encara en alguns casos seguix sent contaminant. Per eixemple el cas dels camps petrolers de Llac Agre en Equador a on es varen contaminar el sol i aigua de la regió i es varen produir molts problemes de salut a la població. Açò va ser degut a que l'empresa encarregada de l'explotació dels pous petrolífers no tracte el aigua produïda (aigua contaminada provinent de l'interior del pou), i la varen acumular en piletas a l'aire lliure sense cap tractament previ, açò va produir que estes aigües contaminades es filtraren als sols, rius i napas subterrànees de la regió.

Plàstics

Entre els residus domèstics els plàstics són un dels principals components, suponent el 7 % del seu pes total i el 20 % del seu volum. Són uns materials molt resistents a la degradació que impon la naturalea i en una vida mija molt alta. En 1955 era un residu inexistent en la majoria dels països i hui ha cobrat un gran protagonisme.

Es coneixen per les seues sigles en anglés: polipropileno (PP), poliestireno (PS), policloruro de vinil (PVC), polietileno d'alta densitat (PDPE), polietileno de baixa densitat (LDPE), etc.

Donada la seua alta resistència a la degradació i lo útil que resulta la seua ocupació, en l'actualitat pràcticament indispensable, la forma per a disminuir la seua proliferació com a residu seria el reciclat. Pero per a això es troba en el problema de que cada objecte de plàstic respon a una composició diferent lo que impedix el seu reciclat. Lo idòneu seria homogeneizar la recollida per tipo de plàstic, pero de moment este problema no està resolt.

El plàstic ha substituït al vidre es trobe en tots els llocs és dir no existix una consciència per a reciclar independentment de lo útil que siga. En el cas de Perú, segons la font "El comerç", Lima, i el Callao, són responsables de 3 millons de tonellades a l'any; els rebujos orgànics són els més freqüents (53%), despuix li seguix el plàstic en 36 000 tonellades per any (11 %).

Combustió

La combustió del petròleu i els seus derivats produïx productes residuals: partícules, CO₂, SOx (òxits de sofre), NOx (òxits nitrosos). El CO₂ i els NOx (òxits nitrosos) són gasos d'efecte hivernàcul que generen el canvi climàtic i la acidificació dels oceans. Mentres que els SOx (òxits de sofre) són poderosos productors de pluja àcida que destruïxen boscs i ecosistemes acidificando les aigües.

Derrames de petròleu

Foto satelital del derrame de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon en el Golf de Mèxic en 2010

Els derrames són la descàrregues de petròleu líquit o un atre tipo hidrocarbur al mig ambient per l'activitat de l'home. El terme fa referència a derrames en els oceans o en aigua dolça. Es pot produir per derrames de petrolers, plataformes petrolíferes, plataformes de perforació, pous petrolífers, també els derrames poden ser de productes ya refinats com la gasolina, el diésel o atres productes similars. El netejat dels derrames pren mesos o inclús anys. El petròleu també pot aparéixer en l'ambient marí per mig de filtracions naturals, encara que estes filtracions lliberen baixes cantitats de petròleu comparat en un derrame convencional. Per a la remediación dels derrames s'utilisa una àmplia varietat de tècniques des de recolectar el petròleu, a usar biorremediadores (usant microorganismes) o agents biològics per a destruir o remoure el petròleu, dispersantes, crema controlada, solidificar el petròleu per a després retirar-ho, també aspirant petròleu i aigua per mig de va buidar i després centrifugando es pot separen l'aigua del petròleu. Existix una gran cantitat de derrames de petròleu, un dels més importants va ser el de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon en el golf de Mèxic que es va afonar el 22 d'abril de 2010 com a resultat d'una explosió que havia tingut lloc dos dies abans provocant un dels més importants derrames de petròleu en l'història d'Estats Units. Segons senyes dels Estats Units el pou de l'empresa British Petroleum (BP) va abocar 780 millons de litros, i afecte 4.800 quilómetros de costes i marismas i 220 000 km² d'aigua tancats a la peixca. Açò va provocar un desastre ecològic i econòmic per a la regió. La BP es va ocupar de detindre la fuga i de fer part de la neteja, va repartir mils de millons de dólars en compensació, i afronta mils de juïns per indemnisacions. Un estudi publicat en Science conclou que la desaparició de la mareja negra és més llenta de lo esperat, trobant-se baix la superfície, lo que podria supondre un greu risc per a la fauna marina. Un atre estudi va informar que el 80 % del cru no ha segut recuperat i que les sifres de crua abocada podrien ser encara majors a les oficials.

Radiació ionisant

Es denomina contaminació radioactiva a la presència no desijada de substàncies radiactives en l'entorn i esta no dona indicació de la magnitut dels riscs inherents a esta contaminació. Esta contaminació pot procedir de radioisòtops naturals o artificials. Les fonts naturals provenen de certs elements químics i els seus isòtops i dels rajos còsmics, estos últims són les responsables del 80 % de la dosis rebuda per les persones en el món (en promig), l'atre percentage prové de fonts mèdiques com els rajos X. Baixes dosis de radiació no són perilloses, el problema ocorre quan una persona està exposta a estes dosis per un temps prolongat. O s'expon a altes dosis de radiació. Les fonts artificials poden provindre del derrame o accidents en la producció o us de radioisòtops, en menor medida la pluja radioactiva provinent de bombes atòmiques i test nuclears, atres fonts són derrames o accidents en radioisòtops provinents de la medicina nuclear o el xenón que es llibera durant el reprocesamiento nuclear de combustible nuclear ya usat, una atra és per accidents en centrals nuclears.

Nivells de contaminació

Els nivells de contaminació poden ser baixos o alts, quan són baixos poden encara ser detectats pels instruments, i es deixa que els radioisòtops decaiguen (perguen la seua radiactivitat si són de curta vida), pero si són de llenta decaiguda es procedix a la neteja, ya que baixes radiacions per temps molt prolongats poden ser perjudicials per a la salut. Alts nivells de radiació són més perillosos per a les persones i el mig ambient. Les persones poden estar expostes nivells letals de radiació, abdós externament i internament, per accidents o deliberadament implicant grans cantitats de material radioactiu. Els efectes biològics d'exposició externa a contaminació radioactiva no són distints a les fonts de radiació com a màquines de rajos X, i són depenents de la dosis absorbida.

Efectes biològics

Els efectes biològics del depòsit de radioisòtops depén en gran mida de l'activitat (del radioisòtop) i la biodistribución i taxes d'eliminació dels radioisòtops, també depén de l'element químic. Els efectes també depenen de la toxicitat química del material depositat, independentment del seu radioactividad. Alguns radioisòtops es distribuïxen en tot el cos i són ràpidament remoguts, com és el cas del aigua tritiada. Alguns òrguens concentren certs elements i també els radioisòtops de les seues variants radioactives. Açò du a una menor taxa d'eliminació dels radioisòtops. Per eixemple, la glándula tiroides acumula un gran percentage de yodo que entra al cos. Grans cantitats de yodo radioactiu poden danyar o destruir la tiroides, mentres que atres teixits són afectats en menor mida. El yodo radioactiu és un producte comú de la fissió nuclear; va ser un dels majors components radioactius lliberats en el accident de Chernóbil deixant nou casos pediàtrics de càncer tiroideu i hipotiroïdisme. Durant el accident nuclear de Fukushima I el govern japonés va entregar dosis de yodo a la població afectada per a previndre casos de càncer tiroideu. Per un atre costat, el yodo radioactiu és utilisat en el tractament de moltes malties de la tiroides precisament per lo receptiva que és la tiroides al yodo.

Casos

Fotografia de Sumiteru Taniguchi, sobreviviente del atac a Nagasaki, presa en giner de 1946. Actualment s'exhibix en el Museu de la Bomba Atòmica de Nagasaki. Una targeta de presentació de Taniguchi mostra esta foto, en la llegenda "Vullc que vosté entenga, encara que només siga una miqueta, l'horror de les armes nuclears". Taniguchi va rebre vàries operacions en els anys posteriors a causa del enverinament per radiació.

En 1945 per al fi de la Segona Guerra Mundial es produïx en Japó els atacs nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki, estos atacs varen revelar al món la devastación que produïxen les bombes i la seua contaminació radioactiva. S'estima que cap a finals de 1945, les bombes havien matat a 140 000 persones en Hiroshima i 80 000 en Nagasaki, encara que solament la mitat havia fallit els dies dels bombardejos. Entre les víctimes, del 15 al 20 % varen morir per lesions o malties atribuïdes al enverinament per radiació.

Un dels casos més famosos que es va produir en una planta d'energia nuclear en Ucrània, va anar el accident de Chernóbil ocorregut el 26 d'abril de 1986, durant una prova en el reactor nuclear 4 que va dur a un sobrecalentamiento en el centre del reactor i que va evolucionar en una fusió de núcleu, lo que va produir una explosió d'hidrogen que va lliberar a mig ambient materials radiactius o tòxics. Es va estimar va ser unes 500 voltes major que elliberat per la bomba atòmica tirada en Hiroshima en 1945, va causar directament la mort de 31 persones i va forçar al govern de la Unió Soviètica a l'evacuació de 116 000 persones provocant una alarma internacional en detectar-se radiactivitat en, a lo manco, 13 països d'Europa central i oriental. Després de l'accident es va iniciar una massiva descontaminación en la participació de 600 000 persones denominades liquidadors, el reactor n.º 4 que va ser destruït totalment i va ser aïllat en un sarcòfec de formigó armat per a previndre l'escape adicional de la radiació, es va aïllar una zona en un radi de 30 km al voltant del reactor denominada zona d'exclusió. Poc despuix de l'accident varis països europeus varen instaurar mides per a llimitar l'efecte sobre la salut humana de la contaminació dels camps i els boscs. Es varen eliminar les pastures contaminades de l'alimentació dels animals i es varen controlar els nivells de radiació en la llet. També es varen impondre restriccions a l'accés a les zones forestals, a la caça i a la recolecció de llenya, bayas i bolets.

Opinió pública

Atres accidents com el d'Accident nuclear de Fukushima I iniciat pel terremot i tsunami de Japó l'11 de març de 2011, varen produir un gran impacte en la opinió pública. Açò va dur al primer ministre de Japó Naoto Kan a congelar la construcció de noves plantes nuclears per al 2030 i a declarar que Japó deuria abandonar gradualment el programa nuclear pels riscs que implica esta tecnologia. Açò significaria un canvi rotunt en la matriu energètica d'este país. Kan busca promoure la energia renovable per a Japó. Alemània també va donar marcha arrere al seu programa nuclear quan la canceller alemana Angela Merkel va decidir tancar totes les seues centrals nuclears per al 2022, i donar un important impuls a energies més eficients i renovables, mantenint els seus objectius de reduir les emissions de CO₂. Este gir en la política energètica va ser influenciat per l'accident nuclear en Japó sumat 30 anys de moviments ciutadans en contra de l'energia nuclear.

Gasos contaminants

En la Terra a partir de l'any 1950 es varen incrementar considerablement les emissions per combustió de combustibles fòssils, tant les de petròleu com les de carbó i gas natural.

Les emissions del motor dels vehículs és una de les primeres causes de la contaminació de l'aire. China, Estats Units, Rússia, Mèxic, i Japó són els líders del món en les emissions de contaminants de l'aire. La contaminació de l'aire per l'agricultura ve de la tala i crema de vegetació natural, també pel rosat de pesticidas i herbicidas.

Gasos d'efecte hivernàcul

Artícul principal → Gas d'efecte hivernàcul.

Són gasos en l'atmòsfera que absorbixen i emeten radiació solar dins del ranc infrarrojo. Este procés és la causa fonamental del efecte hivernàcul. Els principals gasos d'efecte hivernàcul en la atmòsfera terrestre són el vapor d'aigua, diòxit de carbono, metà, òxits de nitrogen, i el ozon. En el sistema solar, les atmòsfera de Venus, Mart, i Titán també conté gasos que causen efecte hivernàcul. Els gasos d'efecte hivernàcul afecten fortament a la Terra; sense ells, la superfície de la Terra seria 33 °C (59 °F) més freda que el present.

Si ben tots ells —llevat alguns composts com els CFC— són naturals, mentres que existixen en la atmòsfera des d'abans de l'aparició dels sers humans. Des del començ de la revolució industrial, la crema de combustibles fòssils ha contribuït a l'increment dels òxits de nitrogen i diòxit de carbono en l'atmòsfera, este últim de 280 ppm a 390 ppm, a pesar de l'absorció d'una gran part de les emissions a través de diversos "sumideros" naturals presents en el Cicle del carbono. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogénicas (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la deforestació, que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogénico de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificando els oceans i reduint el fitoplacton. El Protocol de Kyoto intenta reduir les emissions de sis gasos d'hivernàcul CO₂, CH₄, N₂O, ademés de tres gasos industrials fluorados: Hidrofluorocarbonos, Perfluorocarburos i Hexafluoruro de sofre als nivells de 1990. Per a novembre de 2009, eren 187 estats els que varen ratificar el protocol. No obstant este protocol venç en el 2012.

Gasos supresores de la capa d'ozon

Els gasos que reduïxen la capa d'ozon són de dos tipos: d'orige natural i d'orige humà. Els naturals es deuen a la presència de radicals lliures com a monòxit de nitrogen (NO), òxit nitroso (N₂O), hidròxil (OH) Clor atòmic (Cl), i Bromo atòmic (Br)) que es lliberen a l'atmòsfera des de fonts naturals. Els gasos d'orige humà són els clorofluorocarburs (abreviats com CFC), són gasos que reduïxen l'ozon present en l'atmòsfera provocant el forat d'ozon en els pols terrestres, per mig d'una reacció fotoquímica que es produïx en la estratosfera per la presència dels rajos UV-C solars. Els CFC s'utilisaven com a gasos de refrigeració i en propelentes d'aerosols. Actualment es va prohibir l'us d'estos gasos per mig del Protocol de Montreal, que és un tractat internacional que preveu la recuperació de la capa d'ozon per a l'any 2050 si es complix el tractat.

Esmog

Erro al crear miniatura:

Esmog fotoquímic sobre la Ciutat de Mèxic en decembre de 2010

El esmog és una forma de contaminació atmosfèrica derivada de la combustió vehicular dels motors de combustió interna i les emissions industrials, que reaccionen en l'atmòsfera en la llum solar per a formar un contaminant secundari que es combina en les emissions primàries per a formar esmog fotoquímic. El esmog fotoquímic va ser descobert en 1950, i és una reacció de la llum solar en òxits de nitrogen i Composts orgànics volàtils en l'atmòsfera, que deixa material particulado en suspensió i ozon troposfèric.

El esmog fotoquímic és considerat un problema en l'industrialisació moderna. Està present en totes les ciutats modernes, encara que més comunament en ciutats solejades, càlides, de clima sec i en una gran cantitat de vehículs a motor. Per ser contaminació atmosfèrica pot viajar en el vent, afectant atres poblacions que no varen produir este esmog. La principal manera de reduir este tipo de contaminació és reduir o regular el transport de vehículs i les emissions industrials.

Efectes

Humans

Efectes sobre la salut d'alguns dels més típics contaminants.

La calitat de l'aire advers pot matar als organismes, incloent a l'home. La contaminació en ozon pot produir malties respiratòries, malties cardiovasculars, inflamacions de gola, dolor de pit i congestió nassal. La contaminació causa moltes malties i estes depenen del contaminant que les cause; generalment són malties dels ulls i de l'aparat respiratori com la bronquitis, el asma i el emfisema pulmonar. La contaminació de l'aigua causa aproximadament 14 000 morts per dia, la majoria per la contaminació d'aigua potable per aigües negres no tractades en països en vies de desenroll. Un estimat de 700 millons d'hindús no tenen accés a un sanitari adequat, 1000 chiquets hindús moren de malties diarreicas tots els dies. Al voltant de 500 millons de chinencs carixen d'accés a l'aigua potable. 656 000 persones moren prematurament cada any en China per la contaminació de l'aire. En Índia, la contaminació de l'aire es creu causa 527 700 morts cada any. Estudis han estimat en prop de 50 000 morts en Estats Units per contaminació de l'aire.

Els derrames de petròleu poden causar irritament de pell i eflorescència. La contaminació acústica induïx sordera, hipertensió arterial, estrés, i trastorn del somi. El enverinament per mercuri ha segut associat al trastorns del desenroll en chiquets i síntomes neurològics. La gent major d'edat està més exposta a malties induïdes per la contaminació de l'aire. Aquells en trastorns cardíacs o pulmonars estan baix major risc. Chiquets i bebés també estan en sério risc. El plome i uns atres metals pesats s'ha vist que generen problemes neurològics. Les substàncies químiques i la radiactivitat poden causar càncer i també induir mutacions genètiques que provoquen malties congènites. S'ha provat recentment que la contaminació pot reduir la fertilitat tant en hòmens com a dònes. En hòmens reduïx la calitat del semen i pot produir esterilidad. En les dònes menors a 40 anys pot provocar una menopausa precoç per una reducció radical de la seua reserva ovàrica.

Ecosistemes

Charca eutrofizada en una forta proliferació d'algues producte d'una contaminació en nutrients artificials, com per eixemple fertilisants agrícoles o aigües servides. Estes proliferació d'algues poden dur aparellat mortandad de peixos i atres animals aquàtics.

La contaminació s'ha trobat present àmpliament en el mig ambient. Existix un ampli número d'efectes per açò:

• Biomagnificació: descriu situacions a on toxines (com metals pesats o contaminants orgànics persistents, etc.) poden passar a través de nivells tróficos, convertint-se exponencialment en toxines més concentrades en els nivells tróficos més alts.
• L'emissió de diòxit de carbono causa el calfament global per aument en la seua concentració en l'atmòsfera, i la acidificació dels oceans l'afluixó del pH dels oceans de la Terra per la dissolució de CO₂ en l'aigua.
• L'emissió de gasos d'efecte hivernàcul conduïx al calfament global que afecta a ecosistemes en moltes maneres.
• Espècies invasoras poden competir en espècies natives i reduir la biodiversitat. Plantes invasivas poden contribuir en rebujos i biomoléculas (alopatía) que poden alterar el sol i composicions químiques d'un entorn, o inclús reduint espècies natives per competitivitat.
• Òxits de nitrogen són remoguts de l'aire per la pluja i fertilizan la terra i poden canviar la composició d'espècies en un ecosistema.
• El esmog i la boira terrera poden reduir la cantitat de llum solar rebuda per les plantes per a portar a terme la fotosíntesis i conduir a la producció d'ozon troposfèric que danya a les plantes.
• El sol es pot tornar infértil i inviable per a plantes. Açò afectarà a uns atres organismes en la cadena trófica.
• Diòxit de sofre i òxits de nitrogen poden causar pluja àcida que baixa el valor de pH del sol i les aigües en a on es precipita.
• L'enriquiment d'un ecosistema aquàtic en nutrients artificials du aparellat una eutrofización, que és un creiximent desmesurat d'una espècie generalment algues verts unicelars que afloren en forma desmesurada ecosistemes aquàtics, impedint el desenroll d'atres espècies tant vegetals com a animals. Esta afloración d'algues se sol donar per la contaminació difusa de fertilisants agroindustrials, rebujos d'aliment o fecals de la ganaderia industrial, rebujos forestals, o rebujos orgànics d'una ciutat (aigües servides).

Forat en la capa d'ozon

Artícul principal → Forat de la capa d'ozon.

Erro al crear miniatura:

El forat d'ozon sobre el continent Antàrtic en setembre de 2006, el més gran del que tinga registre la NASA.

El ozon és un gas present en l'atmòsfera, es forma en l'estratosfera per l'acció dels rajos ultravioletas (UV) en les molècules d'oxigen, l'ozon absorbix part de la radiació ultravioleta (UV), i no permet que la perillosa radiació UV-B aplegue a la superfície de la Terra. La reducció en la capa d'ozon de l'estratosfera du aparellat un increment d'UV-B que apleguen a la superfície. Se sospita una varietat de conseqüències per l'increment dels rajos UV-B per esta reducció, en humans són càncer de pell, cataratas, fotoqueratitis i danys en el sistema immunològic, en la naturalea, en cultius i boscs sensibles als UV-B, danys en l'estructura d'ADN o oxidació, i reducció de les poblacions de plàncton de les zones fóticas en els oceans.

Des de la década de 1970 s'ha detectat una reducció de la capa d'ozon estratosférico. Açò es deu a causes naturals i a causa de l'activitat de l'home. Les naturals es deuen a la presència de radicals lliures —com monòxit de nitrogen (NO), òxit nitroso (N₂O), hidroxilo (OH) Clor atòmic (Cl), i Bromo atòmic (Br)— que es lliberen a l'atmòsfera des de fonts naturals. Sobre les raons antropomórficas són principalment la lliberació d'organohalógenos fabricats per l'home com els cloroflorurocarburos (CFCs utilisats en aerosols i refrigerantes) i els bromoflorurocarbonos. També per l'aument del N₂O, Cl, Br a causa de l'home. Açò produïx la formació del forat de la capa d'ozon en els pols de la terra, sent el moment en que es registra menors temperatures quan es registra el major tamany del mateix, i sent el de major tamany el de la Antàrtida, que en algunes instàncies ha aplegat al sur d'Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, i Suràfrica.

El protocol de Montreal és un tractat internacional destinat a reduir les emissions que produïxen el forat d'ozon, (vore més avall). Desafortunadament moltes de les substàncies reemplazantes d'aquelles que causen el forat en la capa d'ozon (per eixemple els HCFC i els hidrofluorocarburos utilisats en refrigerantes i reemplazante del CFC), es creu són potents gasos d'efecte hivernàcul en molta potència d'aumentar el calfament global.

Pluja àcida

Arbres secs per la pluja àcida

La pluja àcida és una precipitació de qualsevol tipo en alts nivells d'àcit nítric o àcit sulfúric que també pot ocórrer en forma de neu, boira, rocío, o chicotetes partícules de material sec que es deposita en la terra. És causada per l'emissió de diòxit de sofre i òxits de nitrogen que reaccionen en les molècules d'aigua formant àcit. Estes emissions poden deure's a causes naturals com els òxits de nitrogen que ocorren per raigs, o material vegetal en pudrición i el diòxit de sofre que és emés per erupció volcàniques. Pero la majoria de les emissions es deuen a l'activitat de l'home, el major percentage és a causa de la crema de combustibles fòssils (plantes d'energia que funcionen a carbó, fàbriques i vehículs).

Des de la revolució Industrial va haver un considerable aument de les emissions d'òxits de nitrogen i diòxit de sofre. Des de 1970 el tema prenc consciència pública en Estats Units. Actualment la pluja àcida provocada per les indústries és un greu problema en China i Rússia i atres regions. Inclús moltes voltes les emissions que provoquen la pluja àcida són transportades pel vent a zones alluntades dels centres industrialisats, a on després precipiten. Les pluges àcides tenen un impacte negatiu per al sol, la vida aquàtica, els boscs i en menor mida a la salut humana. En el sol els alts nivells de pH maten als microbis, lliberen toxinas com l'alumini, i filtren nutrients essencials i minerals com el magnesi. En l'aigua, un baix pH i altes concentracions d'alumini ocasionats per la pluja àcida afecten als peixos i atres animals aquàtics, els ous de peixos no poden eclosionar un pH menor a 5 i si el pH baixa més els peixos adults poden morir. La biodiversitat es reduïx a mida que els llac i rius es tornen més àcits. Els bosc es veuen afectats pels canvis que ocorren en el sol, els boscs de major altitut són més vulnerables en estar rodejats de núvols i boira que tenen major acidea que la pluja. Les zones més afectades són Europa de l'est des de Polònia cap al nort fins a Escandinavia, el terç oriental d'Estats Units i el sur de Canadà. Atres zones afectades són la costa sur de China i Taiwan. Existixen tractats internacionals per a combatre la pluja àcida com el Conveni LRTAP destinat a reduir la contaminació de l'aire transfronterer, el Protocol de Reducció d'Emissions de Sulfur. I l'acort entre Estats Units i Canadà (Air Quality Agreement). També existix un comerç de drets d'emissió que és un esquema que permet vendre i comprar drets d'emissió de contaminants i està regulat pels governs o per organismes internacionals. La pluja àcida és un problema ambiental greu que afecta a tot el planeta. Es produïx quan els gasos contaminants, com el diòxit de sofre i els òxits de nitrogen, es lliberen a l'atmòsfera i reaccionen en l'aigua i l'oxigen per a formar àcit sulfúric i àcit nítric. Estos àcit es depositen en la terra i l'aigua en forma de pluja, neu, boira o pols. La pluja àcida té molts efectes negatius sobre el mig ambient i la salut humana. Pot acidificar els llac i rius, lo que danya als peixos i atres plantes i animals aquàtics. També pot erosionar els boscs, danyar els edificis i monuments, i contribuir a problemes respiratoris en les persones. Hi ha vàries coses que es poden fer per a reduir la pluja àcida. Una és reduir les emissions de gasos contaminants de les centrals elèctriques, les fàbriques i els vehículs. Una atra és utilisar fonts d'energia més netes, com les energies renovables. Ací hi ha alguns arguments sobre l'importància d'abordar el problema de la pluja àcida:

• La pluja àcida és un problema ambiental greu que afecta a tot el planeta.
• La pluja àcida té molts efectes negatius sobre el mig ambient i la salut humana.
• Hi ha vàries coses que es poden fer per a reduir la pluja àcida. És important que tots prengam medides per a reduir la pluja àcida i protegir el nostre mig ambient.

Calfament global i acidificació dels oceans

Artícul principal → Calfament Global.

Artícul principal → Acidificació de l'oceà.

El diòxit de carbono, mentres que és vital per a la fotosíntesis, és algunes voltes contaminant, perque l'aument en l'atmòsfera dels nivells d'este gas junt en uns atres gasos d'efecte hivernàcul està afectant al clima de la terra. Per eixemple en febrer de 2007, un informe del Panel Intergovernamental de Canvi climàtic (IPCC per les seues sigles en anglés), representant el treball de 2500 científics, economistes i polítics de més de 120 països, va dir que l'home ha segut la primera causa del calfament global des de 1950. La humanitat té un camí per a tallar les emissions de gas d'hivernàcul i evitar les conseqüències del calfament global, va concloure el major informe climàtic (fins a la data 2007). Pero per a canviar el clima, la transició des de combustibles fòssils com el carbó i el petròleu a fonts renovables té que ocórrer en les pròximes décades, d'acort en l'últim informe del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC). Per a mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernàcul es necessita una cooperació conjunta de tots els països en pautes per a la reducció d'emissions per a cada país, per a este fi existix el protocol de Kyoto. L'alteració del mig ambient pot posar en relleu la contaminació de zones que normalment es classifiquen com separades, com a aigua i aire. Per eixemple recents estudis han investigat el potencial que té l'aument a llarc determini dels nivells de diòxit de carbono en l'atmòsfera, que causen un chicotet, pero crític incremente en l'acidificació de les aigües dels oceans, i els possibles efectes d'açò sobre els ecosistemes marins. Com per eixemple el blanqueig de coral, la reducció de la calcificació perjudica als mariscs com ostras i clòchines en grans repercussions sobre la peixca, i és incert l'efecte sobre atres ecosistemes.

Combat contra la contaminació

Erro al crear miniatura:

Esquema de els tres pilars del desenroll sostenible

Control de la contaminació

El terme control de contaminació és usat en gestió ambiental. I significa control de les emissions i efluents que es lliberen a l'aire, aigua i sol. Sense un control de contaminació, rebujos de consum, calor, agricultura, mineria, indústries, transport i atres activitats de l'home, degraden i degradaran el mig ambient. En la jerarquia dels controls, la prevenció de contaminació i la minimisació de residus són preferibles que el control de contaminació en sí. Les tècniques i pràctiques utilisades per a reduir o eliminar les emissions contaminants depenen de l'agent contaminant que es vullga atacar. L'educació des d'un nivell inicial deu ser sobre la contaminació, les seues conseqüències i formes d'evitar-la. Ajudaria concientizar a moltes generacions sobre els problemes del mig ambient, a mida que estes generacions es tornen adultes provocarien més pressió sobre la protecció al mig ambient. Impulsant més controls i polítiques de migambientals.

Desenroll sostenible

Un control definitiu a la contaminació (que agota els recursos migambientals) seria l'adopció d'una economia de desenroll sostenible que asseguraria que "els recursos per a satisfer les presents generacions estiguen disponibles sense comprometre el desenroll de les futures generacions". Complint en els seus tres àmbits d'importància la ecologia, la economia i la societat d'acort en el Programa 21 de Nacions Unides. El desenroll sostenible també forma part del sèptim Objectius de Desenroll del Mileni de Nacions Unides, el qual busca "Garantisar el sustente del mig ambient".

Gestió ambiental

La gestió ambiental respon a el "cóm cal fer" per a conseguir un desenroll sostenible. I les seues àrees de normatives i accions llegals són:

• Política ambiental: relacionada en la direcció pública o privada dels assunts ambientals internacionals, regionals, nacionals i locals.
• Ordenament territorial: entés com la distribució dels usos del territori d'acort en les seues característiques.
• Evaluació de l'impacte ambiental: conjunt d'accions que permeten establir els efectes de proyectes, plans o programes sobre el mig ambient i elaborar mides correctives, compensatòries i protectores dels potencials efectes adversos.
• Contaminació: estudi, control, i tractament dels efectes provocats per l'adició de substàncies i formes d'energia al mig ambient.
• Vida selvada: estudi i conservació dels sers vius en el seu mig i de les seues relacions, en l'objecte de conservar la biodiversitat.
• Educació ambiental: canvi de les actituts de l'home front al seu mig biofísic, i cap a una millor comprensió i solució dels problemes ambientals.
• Paisage: interrelació dels factors biòtics, estètics i culturals sobre el mig ambient.

Pràctiques

Erro al crear miniatura:

La jerarquia del residu

Estes són pràctiques comunes per a reduir la contaminació relacionades en la, gestió de residus, minimisació de residus i aforro d'energia (elèctrica o combustibles fòssils).

• Reciclage
• Reutilisació
• Prevenció general
• Compost
• Mitigació del canvi climàtic

Dispositius de control de contaminació

Control de l'aire

• Colectors de pols
  • Colectors de pols són colectors de pols de plantes industrials o comercials que separen pols o partícules de l'aire o un gas.
  • Separador ciclònic remou partícules d'un mig com a aire o un fluix de líquit aprofitant la rotació i la gravetat.
  • Precipitadores electrostàtics.
• Depuradors són dispositius de que depuren la contaminació de l'aire removent partícules o gasos contaminants, especialment els gasos àcits, existix depuradors secs i humits els últims utilisen estufadors o pulverizadores de líquit.
  • Depurador d'aspersión en deflector és una tecnologia de descontaminación de l'aire molt similars a una torre de rosat, pero en l'adició de molts deflectors que direccionar el fluix d'aire contaminat al següent pulverizador conseguint aixina que el contaminant quede separat en elíquit polvorisat.
  • Depurador ciclònic en pulverizador és similar a un separador ciclònic, pero en l'agregat d'un pulverizador.
  • Depurador eyector venturi és un depurador d'aire que utilisa un fluix i un pulverizador que rocía aigua la qual neteja l'aire contaminat especialment de fumerals i forns industrials.
  • Depurador en l'ajuda mecànica són depuradors d'aire que sumat als pulverizadores utilisen motors en rotors o paleta que junt als estufadors produïxen chicotetes gotes d'aigua que colectan els contaminants.
  • Depurador humit són depuradors que remouen contaminants de fumerals o un atre fluix de gas contaminat que passa a través d'una pileta d'aigua que separa els contaminants.
• Recuperació del vapor recuperen els vapors de la gasolina en gasolineres.

Control de l'aigua

• Tractament d'aigües residuals
  • Sedimentación és un procés de tractament d'aigües per mig de l'utilisació del repòs i la gravetat.
  • Fancs activats és un procés en el que s'utilisen bactèrias i o protozous per al tractament d'aigües.
  • Estanys d'airejat són pous artificials en els que es promou l'airejat de les aigües per a conseguir aixina la seua oxidació, utilisen oxigen i microorganismes.
  • Chapull construït són chapulls artificials que utilisen aigües no tractades per a restaurar o crear un nou hàbitat.
• Tractament d'aigües residuals d'orige industrial
  • Separador d'oli API
  • Biofiltros
  • Flotació d'aire dissolt
  • Tractament en pols de carbó activat
  • Ultrafiltración

Control del sol

• Fitorremediación

Llegislació internacional

Aproximadament des de finals de la década dels 60, la contaminació i la deterioració migambiental va començar a ser considerada com un problema polític en varis països industrialisats. Com a conseqüència de la pren de consciència i de la preocupació que es va ser generant molts països varen ser introduint una llegislació migambiental i sobre la década dels 80 es varen crear agències de protecció migambiental en distints països aixina com en organisacions internacionals com l'ONU.

Ya des dels primers plantejaments que es varen realisar sobre la necessitat d'una acció internacional conjunta de protecció del mig ambient, molts països subdesenrollats varen manifestar la seua preocupació perque les mides de protecció migambiental podrien frenar el necessari creiximent econòmic i industrial que precisava la seua població. Es va vore que l'industrialisació havia resolt les necessitats de la població dels països desenrollats i ara estos podien permetre's expressar la seua preocupació migambiental mentres que els subdesenrollats no podien encara. Aixina l'introducció de llegislacions de protecció migambiental en alguns països desenrollats a principis dels 70 va representar una certa ventaja per a alguns països subdesenrollats, puix les noves plantes industrials de substàncies químiques es varen establir en eixos països subdesenrollats que tenien una llegislació més permissiva i que suponia una menor despesa en equipament per a controlar la contaminació. Accidents com el de Bhopal, en la Índia, a on en decembre de 1984 varen morir 18000 persones en un escape en una planta d'isocianato de metilo varen demostrar la necessitat de dispondre de mides anticontaminantes en totes les plantes.

Protocol de Kyoto

Erro al crear miniatura:

Posició dels diversos països en 2011 respecte al Protocol de Kyoto.

 Firmat i ratificat (Anex I i II).

 Firmat i ratificat.

 Firmat, pero en ratificació rebujada.

 Va abandonar.

 No posicionat.

El protocol de Kyoto és un protocol de la CMNUCC, est és un tractat internacional que busca combatre el calfament global. La CMNUCC és un tractat internacional migambiental que busca "estabilisar les concentracions de gasos d'efecte hivernàcul en la atmòsfera a nivells que previnguen el calfament global antropomórfico en el sistema climàtic".

El protocol va ser inicialment adoptat el 9 de decembre de 1997 en Kyoto Japó, i va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 i té vigència fins a fins del 2012. Per a agost del 2009 191 estats han ratificat el protocol. L'únic firmant que no ha ratificat el protocol és Estats Units. Atres estats que no ho han ratificat són Afganistan, Andorra, Sudan del Sur. Somàlia va ratificar el protocol el 26 de juliol de 2010. Baix est, 37 països (els països que formen l'Anex I) es comprometen a reduir quatre gasos d'hivernàcul diòxit de carbono, gas metà, òxit nitroso, Hexafluoruro de sofre i dos industrials Hidrofluorocarburos, Perfluorocarburos produïts per ells, i els demés països membres varen donar compromisos generals. Els països que formen l'Anex I varen aprovar una reducció del 5,2 % als nivells de 1990. Els llímits a les emissions no inclouen emissions per aviació o navegació internacional. La marca d'emissions de 1990 acceptada per la CMNUCC està establida a partir del Índex GWP calculat per IPCC en el Segon informe d'evaluació.

El protocol permet molts "mecanismes flexibles" com, el comerç de drets d'emissió, el mecanisme de desenroll net, i la aplicació conjunta que permet als països que formen l'Anex I que apleguen al seu vaig llimitar de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) adquirint crèdits de reducció d'emissions de GEI en atres llocs, per mig d'intercanvis financers, en proyectes que reduïxen les emissions en entre països que no formen l'Anex I, o països de l'Anex I, o en països de l'Anex I en excés de subvencions. Pel venciment del protocol per al 2012, els països membres de la CMNUCC varen començar a reunir-se des de 2005 per a conseguir un tractat post-Kyoto. A partir del 2007 durant la 13.ª cim del clima (COP 13) es va crear la "full de ruta de Bali" un camí a seguir després del 2012. Durant el COP 16 en Cancún Mèxic més de 190 països que varen assistir al Cim varen adoptar, en la reserva de Bolívia, un acort pel que posponen el segon periodo de vigència del Protocol de Kyoto i aumenten la "ambició" de les retallades de les emissions. I es va decidir crear un Fondo Vert Climàtic dins de la Convenció Marque que contarà en un consell de 24 països membres. La pròxima negociació serà durant el COP 17 el 9 de decembre en Durban Suràfrica. Existixen molts problemes en les negociacions per a acort post-Kyoto. Per eixemple per a Japó un problema de l'actual protocol de Kyoto és que països com Estats Units, China, Índia i atres economies emergents no tenen objectius vinculants en reducció d'emissions (sino que estos objectius són voluntaris), i que molts països desenrollats no s'afanyaran en adoptar mides que puguen significar un fre en les seues economies.

Protocol de Montreal

El protocol de Montreal és un tractat de cooperació internacional per a protegir la capa d'ozon atmosfèrica per mig de la supressió gradual en tot lo món de l'us de substàncies (com els CFC) que causen la reducció de la capa d'ozon. En abril del 2011, 197 països havien ratificat este protocol. S'estima que si tots els països complixen en els objectius proposts en el tractat, la capa d'ozon podria recuperar-se per a l'any 2050.

Una recent (2006) evaluació científica sobre l'efecte del tractat de Montreal afirma que està sent útil: "existix una clara evidència en l'atmòsfera de l'afluixó en la càrrega de substàncies que reduïxen l'ozon i alguns signes primerencs de recuperació en l'ozon estratosférico".

Segons Achim Steiner, Director del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient, el Protocol de Montreal des de la seua primera negociació en 1987, s'ha anat modificant i millorant conforme es desenrollava el coneiximent científic i alvançava la tecnologia. Com a conseqüència de la cooperació internacionala producció i consum de les substàncies químiques que reduïen la capa d'ozon, han segut prohibides en els països desenrollats i està en marcha la seua supressió en els països en vies de desenroll. Aproximadament el noventa y cinco per cent de les substàncies químiques que agotaven l'ozon ya no s'utilisen.

Convenció d'Estocolm

Erro al crear miniatura:

En vert els Estats partix de la convenció d'Estocolm per a maig de 2009

La convenció d'Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents és un tractat internacional migambiental, que va ser firmat en 2001 en Estocolm i va entrar en vigor en maig de 2004, i busca eliminar o restringir la producció de Contaminants Orgànics Persistents (COPs). En maig de 2004 la convenció va ser ratificada per 173 països.

L'història del conveni es remonta a 1995 quan el Programa de Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA) va cridar a una acció global en contra dels COPs, que es definixen com "substàncies que es bioacumulan a través de la cadena trófica i posseïxen un greu efecte sobre la salut humana i el mig ambient". D'esta manera, el Fòrum i el Programa Intergovernamental de Químics Segurs varen crear una llista dels 12 químics més perillosos. En 2001 en Estocolm després d'intenses negociacions es va firmar la convenció entrant en vigor en 2004 en 128 parts i 151 firmants. Els cosignataris del conveni varen aprovar prohibir solament 9 dels 12 COPs, llimitant l'us del DDT per a combatre la malaria, i reduir la producció de dioxina i furanos. Les parts segons el tractat poden revisar els composts acordats i adicionar més, per això es varen agregar nous composts al tractat en 2009 en Ginebra. Existixen algunes controvèrsia que diuen que el tractat aumenta el número de víctimes per la malaria ya que el DDT pot ser utilisat per al control del mosquit vector d'esta maltia, pero el tractat autorisa l'us del DDT per salut pública per al control del vector.

Conveni LRTAP

El Conveni sobre la contaminació atmosfèrica transfronterer a gran distància abreviat CLRTAP o LRTAT (per les seues sigles en anglés), pretén reduir de forma transfronterer la contaminació de l'aire. El conveni va ser firmat per primera volta en Gènova en 1979 i va entrar en vigor en 1983. Per al 2011 ha segut ratificat per 51 països, principalment per Europa, Estats Units i Canadà. Estos 51 països identifiquen per mig de l'artícul 11 de la convenció al secretari eixecutiu de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa com la seua secretari.

El conveni LRTAT ha segut desenrollat en 8 protocols que identifiquen les mides a portar a terme per a reduir la contaminació de l'aire. L'objectiu del conveni és llimitar i gradualment reduir la contaminació de l'aire en els països firmants desenrollant polítiques i estratègies per a combatre la lliberació de contaminants de l'aire. Les parts del conveni es reunixen tots els anys i formen un Cos Eixecutiu que monitorea el treball i planeja futures polítiques. L'història delRTAT es remonta a 1960, quan un estudi va provar la relació entre les emissions de sulfure d'Europa continental i la acidificació dels llac d'Escandinavia. En 1972 en la conferència de Nacions Unides sobre l'home i el mig ambient que va tindre lloc en Estocolm va començar la cooperació internacional per a combatre l'acidificació. Entre 1972 i 1977 molts estudis varen confirmar l'hipòtesis de que els contaminants de l'aire es transporten a mils de quilómetros abans de depositar-se i danyar el mig ambient. Açò significa que la cooperació internacional és necessària per a resoldre problemes com l'acidificació. En 1979 el conveni va ser firmat per 34 governs més la Comunitat Europea. En 1983 va entrar en vigor i en el temps s'han sumat més països al conveni i ampliat el número de protocols a huit.

En l'actualitat la convenció priorisa la revisió dels protocols existents, la seua ratificació per part dels Estats membres i el seguiment en tots els països firmants. També compartix la seua experiència i coneiximents en atres regions del planeta.

Convenció OSPAR

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'àrea de la Convenció OSPAR

La Convenció per a la Protecció del Mig ambient Marí de l'Atlàntic del Nordest o Convenció OSPAR és un tractat pel qual 15 països de la costa de l'Atlàntic del Nordest sumats a la Unió Europea, cooperen per a protegir el mig ambient marí del Atlàntic del Nordest. La convenció va ser conseqüència de dos convencions anteriors: la Convenció d'Oslo de 1972 sobre abocades a la mar i la Convenció de París de 1974 sobre contaminació marina d'orige terrestre. Estes dos convencions varen ser unificades en l'actual OSPAR. En 1998 se li va agregar un anex sobre la protecció de diversitat i ecosistemes marins, incloent activitats no contaminants que poden produir un sério dany a l'ambient marí. La Comissió OSPAR (el fòrum dels països implicats en la convenció) està baix el paraigües de les lleis internacionals codificades per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982.

La convenció OSPAR regula els estàndarts de biodiversitat marina, eutrofización, l'abocada de substàncies tòxiques i radioactives a les mars, l'activitat d'indústries gasísticas i petroleres d'alta mar i l'establiment de les condicions migambientals de referència.

Vore també

• Efectes neuroplásticos de la contaminació
• Portal:Ecologia
• Anex:Desastres migambientals
• Caraça quirúrgica
• Mineria a cel obert
• Contaminació marina
• Illa de fem
• Contaminació biològica
• Contaminació química
• Dia de la Terra
• Externalitat
• Història de la contaminació ambiental
• Comerç global de residus

Bibliografia

• Elsom, Derek (1990). , Edicions Càtedra SA. ISBN 84-376-0943-7.

Enllaços externs

Contaminació en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Contaminació.
• Un continent format per fem amenaça el noroest del Pacífic. Nota de la revista Tendències 21, revista electrònica de ciència, tecnologia, societat i cultura. ISSN 2174-6850.
• Manual Protocol de Viena sobre l'ozon en espanyol, del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA), 2006.
• Causes de la contaminació ambiental, Twenergy, Blog sobre eficiència energètica d'Endesa.
• Univers, I. (07 de 04 de 2021). L'Univers. Obtingut d'https://www. eluniverso. com/larevista/ecologia/estos-són-els-paises-mas-contaminantes-del-mundo-nota/
• Blog de Contaminació Ambiental ¿Per qué es dona la contaminació ambiental? Els motius més comuns