Tisza
El Tisza (pronunciat [tisa]; en eslovaco, rumà i serbocroata: Tisa (serbi cirílico: Тиса); en alemà, Theiß pronunciat [tajs]) és un riu d'Europa central que fluïx per Ucrània, Romania, Hongria, Eslovàquia (un curt tram fronteriç) i Sèrbia, fins a desembocar en el Danubio, del que és el seu major afluent. Té una llongitut de 1358 km (l'undècim riu més llarc d'Europa) i drena una conca d'uns 157 186 km².
Història
[editar | editar còdic]El riu va ser conegut com Tisia en l'antiguetat, i els seus noms llatins eren Tissus, Tisia i Pathissus (Plinio el Vell, Història natural, 4.25).
Geografia
[editar | editar còdic]Curse en Ucrània
[editar | editar còdic]El Tisa naix en la part suroccidental d'Ucrània, en l'óblast de Transcarpacia, de la confluència de dos menuts rius de montanya, el Tisa blanc i el Tisa negre, abdós provinents del massiç dels Cárpatos. Discorre primer en direcció sur, passant per les chicotetes localitats de Yasinya, Surdok, Kvasy, Balin Rakhov (15 241 hab. en 2001[1]), Plëso i Bulin, fluint pel fondo d'una tancada vall pel que també corren la carretera A-265 i el ferrocarril que aplega des de Romania.
Després el riu vira cap a l'oest i forma durant un llarc tram la frontera natural entre Ucrània, al nort, i Romania, districte de Maramureş, al sur. En este tram fronteriç el riu rep per la dreta, provinents de l'alvertent meridional dels Cárpatos, molts menuts i caudalosos rius ucranians i alguns afluents més llarcs que apleguen del sur, de Romania com els rius Va visar (77 km) i Issa (83 km). Pansa en este trayecte prop de les localitats de Velykyy Bychkiv (9423 hab.), Sararau, Grushevo, Teresva (a on rep al riu Teresva) i Tyachev (9519 hab.).
Passada Tyachev, el riu s'adinsa en Ucrània, discorrent no llunt de la frontera en Romania i Hongria. Rep per la dreta al riu Tereblja i aplega en seguida a Bushtyna, seguint després per les localitats de Vyshkove, Steblevka, Sokimitsa i Just (28 559 hab.), la més important de les ciutats ucranianes per les que fluïx. Ací rep, per la dreta, al riu Rika (Nagy-ág), un dels més llarcs afluents del seu curs alt (92 km). Seguix despuix el seu curs descendent passant per Kriva, Veryatsa, Korolevo (8064 hab. en 2004), Tekovo, Petrovo i Vylok.
El riu forma durant un curt tram novament frontera, esta volta entre Ucrània, al nort, i Hongria, al sur. El tram comença prop de la localitat hongaresa de Tiszabes i acaba prop de l'ucraniana Bodokov, a on el riu entra en Hongria. En este curt tram el Tisa rep per la dreta les aigües del riu Borzsa (106 km).
Curs en Hongria
[editar | editar còdic]Continua el Tisza pel comtat hongarés de Szabolcs-Szatmár-Bereg, aplegant a les chicotetes localitats de Tividar (201 hab.) i Kisar. Despuix vira cap al nort i aplega a Jánd (851 hab.), per a rebre al poc, esta volta per l'esquerra i aplegant del sur, de Romania, les aigües del riu Someş, en 388 km de llongitut. Al poc rep també al riu Crasna, en 140 km de llongitut, poc abans d'aplegar a Gergelyiogornya i Vásárosnamény (9.325 hab.).
Proseguix cap al nort, banyant Tiszaszalka (953 hab.), Tiszavid (509 hab.), Aranyosapáti (2144 hab.), Tiszaadony (728 hab.) i Benk (491 hab.). Novament el Tisa forma una atra volta fronteres, està volta en un tram encara més curt mentres descriu una àmplia curva: primer, entre Hongria i Ucrània, prop de Záhony (4675 hab.); després, un triple punt entre Hongria, Ucrània i Eslovàquia; i despuix, entre Eslovàquia i Hongria. A continuació, el riu s'adinsa ya decididament en Hongria.
Seguix el Tisza traçant llímits, esta volta entre els comtats de Szabolcs-Szatmár-Bereg, al surest, i Borsod-Abaúj-Zemplén, al noroest. Discorre en direcció suroest, en un curs típic de planura, en grans curves, llents meandres i molts braços i meandres abandonats. Pansa prop de Tuszér (3373 hab.), Szabolcsveresmart (1765 hab.), Dombrád (4243 hab.), Tiszacsermely (647 hab.), Tiszatelek (1513 hab.), Tiszakarad , Kenezio, Blasa, Timár (1451 hab.), Vecseiudvar i Tokaj (5155 hab.), a on rep per la dreta, aplegant del nort, al Bodrog, un riu de solament 70 km pero en una conca de 13 579 km², ya que es forma prop de Cejkov, per la confluència dels rius Ondava (145,6 km) i Latorica (188 km). Tokaj és la capital de la zona vinícola Tokaj-Hegyalja, que ha segut declarada com a patrimoni de l'Unesco («Paisage històric-cultural de la regió vitivinícola de Tokaj»).
Continua el riu Tisza en la mateixa direcció, passant per Tiszanagyfalu (1981 hab.), Tiszatardos (247 hab.), Tiszadada (2410 hab.) i Tiszadob (3341 hab.). El riu seguix separant comtats, esta volta Borsod-Abaúj-Zemplén, a l'oest, i Hajdú-Bihar, a l'est. Aplega a Tiszagyulaháza (820 hab.) i després rep, per la dreta i aplegant del nort, al riu Sajó (229 km i una àmplia conca de 12 700 km²), prop de la ciutat de Tiszaújváros (17 517 hab.). Continua fluint cada volta més SSO, aplegant a Tiszapalkonya (1523 hab.), Tiszakeszi (2682 hab.), Ároktő (1215 hab.), Tiszadorogma (466 hab.) i Tiszavalk (339 hab.), a vores ya del llac Tisza.
El llac és el major embassament artificial d'Hongria i va ser començat en 1973 (i acabament en la década dels 1990) com a part d'un proyecte per a evitar les freqüents inundacions del riu. S'usa com aliviadero i té una llongitut de 27 km, una superfície de 127 km² i una profunditat mija de solament 1,3 m.
El Tisza seguix sent frontera, ara entre els comtats d'Heves, a l'oest, i Jász-Nagykun-Szolnok, a l'est. Seguix el riu el seu llent discórrer, aplegant a Kisköre (3095 hab.), a on s'ha construït una central hidroelèctrica, i despuix Tiszabura (2775 hab.). S'adinsa ya en el comtat de Jász-Nagykun-Szolnok, passant per les chicotetes localitats de Tiszaroff (1905 hab.), Kőtelek (1803 hab.), Tiszabő (2033 hab.), Nagykörű (1725 hab.), Tiszapüspöki (2130 hab.) i Szajol (4057 hab.). Aplega a la ciutat de Szolnok (75 474 hab. en 2007), a on rep, per la dreta, al riu Zagyva, un llarc riu procedent del nort, en 160 km i una conca de 5677 km².
Continua en direcció sur per Tiszavárkony (1751 hab.) i Martfű (7356 hab.). Seguix un atre tram en el que forma frontera natural entre comtats, esta volta entre Bács-Kiskun, a l'oest, i Jász-Nagykun-Szolnok, a l'est. Pansa per Tiszakécske (11 860 hab.), Tiszakürt (1594 hab.), Tiszaalpár (5179 hab.), Tiszasas (1192 hab.). Entra per la part septentrional en el comtat de Csongrád i aplega a la ciutat de Csongrád (18 937 hab.) poc despuix d'haver rebut per l'esquerra, al riu Criş (Körös). En 568 km de llongitut i una conca de 27.500 km², el riu Criş és un dels seus afluents més importants, format per la confluència de tres fonts importants en Romania: el riu Crişul Repede (209 km); el riu Crişul Alb (235,7 km) i el riu Crişul Negru (168 km).
Continua el Tisza cap al sur, passant prop de la ciutat de Szentes (31 082 hab.) i després per Mindszent (7500 hab.) i Mártély (1388 hab.), per a aplegar poc despuix a Szeged (167 039 hab. en 2008), la principal ciutat de tot el seu recorregut. En Szeged rep per l'esquerra, aplegant de l'est, les aigües del principal dels seus afluents, el llarc riu riu Mureş (en 761 km), que també aplega de l'est, de Romania.
Curs en Sèrbia
[editar | editar còdic]Al poc ix d'Hongria i entra, per la seua banda nort, en la República de Sèrbia, en la província autònoma de Voivodina, un tram en l'històricament es va considerar el riu la separació entre les regions naturals de Bač@ka i Banato. El Tisa seguix per les localitats de Kanjiza, Novi Knezevac, Senta (20 302 hab. en 2002), Padej (2882), Ada, Mol (6786 hab.), Becej (40 877 hab.) i Novi Becej. Rep per l'esquerra al riu Bega (255 km) i despuix aplega a Titel i Knicanin. Desemboca finalment en el Danubio, pel seu marge esquerra, prop de la localitat de Stari Slank.
Afluents
[editar | editar còdic]El riu Tisa té molts afluents per abdós màrgens, sent els principals, anant en direcció aigües avall, els següents:
- frontera ucrano-rumana
- riu Issa, per l'esquerra, en 83 km de llongitut;
- riu Vaig voreşeu, per l'esquerra, en 73 km de llongitut;
- riu Rika (Nagy-ág), per la dreta, en 92 km de llongitut;
- riu Borzsa, per la dreta, en 106 km de llongitut;
- el riu Tur, en 68 km de llongitut;
- en Hongria
- riu Someş, que desemboca prop de Vásárosnamény, en 388 km de llongitut. Format, prop de Dej, per la confluència dels rius Someşul Mic (178 km) (format a la seua volta, en Gilăo, pels rius Someşul Cald i Someşul Rese) i el Someşul Mare (130 km) (el principal afluent del qual és el riu Şieu-Bistriţa)
- riu Crasna, que desemboca en Vásárosnamény per l'esquerra, en 140 km de llongitut;
- riu Bodrog, que desemboca per la dreta en Tokaj, en 70 km i una conca de 13 579 km². Format, prop de Cejkov, per la confluència dels rius Ondava (145,6 km) i Latorica (188 km).
- riu Sajó, que desemboca per la dreta en Tiszaújváros, en 229 km de llongitut;
- riu Zagyva, que desemboca per la dreta en Szolnok, en 160 km de llongitut i una conca de 5677 km²;
- riu Criş, que desemboca per l'esquerra prop de Csongrád, en 568 km de llongitut i una conca de 27 500 km². Format per la confluència de tres fonts: el riu Crişul Repede (209 km, prop de Gyoma); i prop de Gyula, el riu Crişul Alb (235,7 km) i el riu Crişul Negru (168 km)
- riu Mureş, que desemboca en Szeged, en 761 km de llongitut i una conca de 27 049 km². Els seus principals afluents són el riu Arieş (prop de Gura Arieşului, en 164 km) i el riu Târnava (prop de Teiuş, en 28 km), format en Blaj per la confluència dels rius Târnava Mare (221 km) i Târnava Mică (191 km);
- En Sèrbia
- el riu Bega, que desemboca prop de Titel, en 255 km de llongitut;
- el riu Jegrič@ka, que desemboca prop de Žabalj, en 65 km de llongitut;
- el riu Čik, que desemboca prop de Bačko Petrovo Selo, en 95 km de llongitut;
Atres afluents menors del curs alt són els rius Batár, Şugătag, Baia, Şrogleş, Săpânţa, Valea Hotarului, Bicu, Sarasăo i Valea Iepei.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Tots els habitants de les ciutats que se citen en este artícul, llevat que dexpresamente es diga un atre cosa, corresponen a l'any 2001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tisza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.