Tokaj-Hegyalja
Tokaj-Hegyalja és una regió vinícola històrica localisada en el nordest d'Hongria, en el comtat de Borsod-Abaúj-Zemplén. Tokaj és, junt a la regió de l'Alt Duero, paisage vitícola del Piemont, Vinya de Champaña, Vinyes dels tossals de Borgoña i de l'illa del Pico en Portugal, una de regions vinícoles del món que han segut declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Hegyalja significa «estribaciones» en hongarés, i Tokaj-Hegyalja era el nom originari d'esta regió. La seua capital és la ciutat de Tokaj.
La regió comprén 28 localitats i 7000 hectàrees de vinyes. El vi Tokaji, que es produïx en la regió, és únic en el món, pel seu varietat aszú, que és la més antiga de va vindre botritizado, l'orige de la qual data de el XVII.
Característiques de la regió
[editar | editar còdic]Algunes característiques que fan de Tokaj una regió vinícola única són:
- Sol i microclima: El terroir de Tokaj està compost per argila o loess del subsol volcànic. L'microclima es produïx pels seus tossals dirigits al sur que proporcionen sol i la proximitat dels rius Tisza i Bodrog. Açò favorix la proliferació de Botrytis cinerea (Podrimenta noble) en la conseqüent dessecació dels raïms, en les que es produïx un vi molt especial.
- Varietat de raïms autòctons: Les varietats Furmint i Hárslevelü han segut cultivades en la regió durant sigles i junt en la moscatell groga (en hongarés: Sárgamuskotály) i la Zéta, són els únics raïms que es permeten oficialment plantar-se en la regió.
- Cellers: Un vast sistema de cellers va ser excavat en la pedra entre els anys 1400 i 1600. Estes proporcionen una temperatura constant d'u 10-12 °C. Els toneles són recoberts en un característic verdet, que s'alimenta del alcohol evaporat i manté una humitat d'aproximadament 85-90%, la qual és ideal per a l'envelliment dels vins Tokaji.
- Sistema de denominació: Un real decret de 1757 va establir una producció restringida al territori de Tokaj, sent el primer sistema de denominació d'orige del vi en el món. La classificació de les vinyes va començar en 1730 i va ser completada per un cens nacional en 1765 i 1772.
Història
[editar | editar còdic]
No se sap en seguritat quan va començar a elaborar-se vins en la regió de Tokaj. Documents històrics mostren que les vinyes ya es cultivaven durant el XII. No obstant, no existixen constància sobre quan es va produir l'introducció de la viticultura en la zona, per lo que les opinió estan dividides en referència a açò.
Alguns experts consideren que la viticultura va poder haver escomençat en Tokaj-Hegyalja en l'época celta, és dir, abans de Crist. Un full de vinya fosilizada va ser trobada en Erdőbénye i datada de finals de el III, lo que pot ser un indici de l'existència de vinyes en época romana. Els pobles eslaus varen arribar a esta regió entre finals de el V i principis de el VI. Un dels possibles orígens de l'etimologia de "Tokaj" prové de la paraula eslava "Stokaj", que significa "confluència" (podent-se referir a la confluència dels rius Bodrog i Tisza). Els experts eslovacos exponen que els pobles eslaus varen continuar el cultiu de la vinya que prèviament es varen trobar en la regió. Els magiarés es varen assentar en Tokaj a finals de el IX. Una teoria alternativa considera que la viticultura va ser introduïda en la regió des de l'Est, possiblement per la tribu kabar. Els pobles magiares tenen una antiga tradició en l'elaboració de vins. Un atre possible orige de "Tokaj" és que prové de la paraula armènia que significa "raïm".
Els pobles llatins varen ser invitats a repoblar Tokaj pels reis hongaresos Bela III (1130-1162) i Bela IV (1235-1270). Estos repobladores varen ser provablement valones del nort de França, encara que alguns investigadors pensen que podrien haver segut italianos. Es coneix també que els pobles eslaus (eslovacos i rutenos) ya estaven relacionats en la viticultura de Tokaj en el XII. Encara que l'envolament de Tokaj-Hegyalja com a important regió vinícola es va produir al començament de el XVI.
El vi Tokaji va ser l'element de major desenroll de la regió des de el XVII. La seua exportació va ser la principal font de beneficis del Principat de Transilvania, al que la regió pertanyia en eixe moment. Ademés, els ingressos per ell, des de llavors, renombrado va vindre Tokaji Aszú varen ajudar a pagar els conflictes per a conseguir l'independència del mandat dels Habsburgos en la regió. La reputació del Tokaji es va realçar considerablement quan en 1703, Francisco II Rákóczi, príncip de Transilvania, va enviar al rei Luis XIV de França numeroses botelles d'este vi. Va ser servit en la cort de Versalles a on se li va conéixer com Tokay. Luis XIV, satisfet en la preciosa beguda, ho va cridar "Vinum Regum, Rex Vinorum" ("Vi de reis, rei dels vins").
En el XVIII, Tokaj va alcançar la seua major prosperitat. Polònia i Rússia es varen convertir en els principals mercats importadors del seu vi. Tanta va ser l'importància del Tokaji en Rússia, que els sarés varen mantindre de facto una colónia en Tokaj per a garantisar el suministrament a la cort imperial.
La partició de Polònia en 1795 i l'imposició de taxes aduanero va provocar una important caiguda en les exportacions i va precipitar l'economia de la regió. Esta, seria la primera de les tres grans crisis de Tokaj-Hegyalja. La segona va ocórrer en 1885 quan la plaga de la filoxera va destrossar la gran majoria de vinyes en uns pocs anys. El tercer colp per a la regió es va produir quan Hongria va perdre les dos terceres parts del seu territori a conseqüència del Tractat de Trianon al final de l'I Guerra Mundial. Per açò, Tokaj va perdre l'accés a la major part del seu mercat interior. La regió va ser dividida entre Hongria i la recent creada Checoslovàquia, que es anexionó un àrea d'unes 120 hectàrees. Esta seguix formant part d'Eslovàquia.
L'época comunista va supondre una deterioració en la calitat i reputació dels vins Tokaji. En la caiguda del Teló d'acer, en la década dels 90 varen començar a fer-se millores en la regió, lo que va comportar al cridat "Renaixença de Tokaj". Hi ha actualment unes 600 cellers, 50 de les quals produïxen totes les varietats de vins Tokaji.
Un acort alacanzado en juny de 2004 entre els governs hongarés i eslovaco va permetre l'us de la denominació Tokaji en Eslovàquia. Segons este acort, el vi produït en els 5,65 km² situat junt a la frontera hongaresa-eslovaca podrà comercialisar-se com va vindre de Tokaj. Encara que este vi fet en Eslovàquia no està obligat llegalment s'elabora seguint els mateixos estàndarts que consagra la llei hongaresa des de 1990. Encara no s'ha decidit qué organisme controlarà o farà valdre el compliment d'estes lleis. La solució a la disputa en Eslovàquia va produir un juí internacional entre Hongria i cinc països més (Itàlia, França, Austràlia, Sèrbia i Eslovènia) per l'us de la denominació "Tokaji".
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tokaj-Hegyalja.- Tokaj - The Wine of Freedom (László Alkonyi, Budapest 2000).
- Enciclopèdia del vi i la revisió de més de 2000 vins de Tokaj, per Alkonyi László
- Terra Benedicta - Tokaj and Beyond (Gábor Rohály, Gabriella Mészáros, András Nagymarosy, Budapest 2003)
- Tradition and Innovation in the Tokaj Region (per Tim Atkin)
- Portal de la regió Plantilla:Hu i (anglés)
- Informació turística de Tokaj-Hegyalja (en anglés)
- Tokaj-Hegyalja en el portal de rutes vinícoles europees (en hongarés, anglés i alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tokaj-Hegyalja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.