Anar al contingut

Loess

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:LoessVicksburg.jpg
Depòsit de loess.

El loess (del alemà de Suïssa lösch, en alemà comú: Löss) són depòsits sedimentarios rovinasos d'orige eòlic.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme original alemà Löss o Löß, va ser introduït en geologia en 1821[1] pel geólogo K.C. von Leonhard per a descriure esta litologia en la vall del Rin, a partir de la modificació de la paraula Lösch «frangible, llauger, poc compacte», procedent dels dialectes alemans típics del Mittelland (noroest de Suïssa).

Característiques geològiques

[editar | editar còdic]

Ho formen depòsits de rovina originats per la deposición de partícules en tamanys que van des dels 10 als 50 micrómetros i que són transportats per les tormentes de pols a lo llarc de mils de quilómetros . És de color groguenc i carix d'estratificació. Està format principalment per silicats (cuarzo, feldespat, etc.), carbonat de calcio (procedent de roca calcàrea, dolomía, etc.), finíssims detritos orgànics i minerals del grup de les argilas. Constituïx un sol de llabor molt fèrtil i profunt.

En regions de clima àrit els seus depòsits es formen a on la vegetació és abundant i facilita la seua fixació. En les regions de clima fret la pols ha segut arrancat dels bancs de rovina fluvioglaciarés i després depositat sobre el mant de neu de les regions periglaciarés. Este fenomen, en proseguir-se durant els periodos glaciars del cuaternario, ha donat lloc a la formació de grans depòsits de fins a 300 m de gruixa en la gran planura europea, la zona de la qual més fèrtil ho és precisament per estar formada per loess.

Atres planures a on és típic el loess són les del nort de China, per eixemple en la "replanell de loess" del Hunyuan en la província de Shanxi (a on el loess sol tindre el color groc que dona al riu Groc) i en la Pampa humida d'Argentina; en tals regions tal fèrtil substrat sol ser acompanyat per un cultiu tipo dry farming per a obtindre òptimes collites de cerealés.

En certes parts d'estes regions l'aigua ha dissolt i arrastrat a lo llarc del temps la matèria calcárea de la capa superior d'estos depòsits, descarbonatándolos i convertint-los en lehm.

Les partícules més grosses són les arenes que formen arenals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Encyclopædia Britannica «loess»