Riu Groc
Plantilla:Ficha de cos d'aigua El riu Groc (en chino, 黄 河; pinyin, Huáng Hé) és un llarc riu del centre de China que fluïx principalment en direcció este, a través de les províncies de Qinghai, Gansu, Henan, Shandong, Shanxi i Shaanxi, i les regions autònomes de Mongòlia Interior i Ningxia, fins a desaguar en el mar de Bohai. Té una llongitut de 5464 km,[1] que ho situa com el sext riu més llarc del món, per darrere del Amazones, Nilo, Yangtsé, el Mississipi-Misuri i el Yeniséi-Angará.[2]
Originari de les montanyes de Bayan Har, en l'oest de China, fluïx a través de sèt províncies —Qinghai, Gansu, Shaanxi, Shanxi, Henan i Shandong— i dos regions autònomes —Ningxia i Mongòlia Interior— i desemboca en el mar de Bohai. La conca del riu Groc té una extensió de 750 000 km².[1]
Històricament, és el riu més important de China i en la seua conca s'han descobert numerosos jaciments arqueològics que demostren la presència humana ininterrompuda des de la prehistòria. Entorn a ell, en la planura del Nort de China, va sorgir la civilisació dels han, el principal grup ètnic del país, el territori del qual s'aniria expandint despuix cap al sur. El riu Groc és considerat per això «el breçol de la civilisació chinenca»,[3] ya que la seua conca —en concret, la vall del riu Wei que talla a través del llarc meandre de Ordos— va ser el breçol de les antigues civilisacions chinenques i la regió més pròspera de la primerenca història de China. No obstant, les freqüents i devastadores inundacions i els canvis de rumbo produïts per l'elevació contínua del llit del riu, a voltes per damunt del nivell dels camps circumdants, també li han servit per a ser cridat la «Tristor de China» i «Assot dels fills d'Han».[4]
En 2019, el riu alimentava a aproximadament el 12 % de la població de China, i soportava el 14 % del PIB nacional, suministrant aigua a més de 60 ciutats.[5] Contava ademés en 15 preses hidroelèctriques i regava 8 millons d'hectàrees.[6]
El seu nom es deu a la gran cantitat de materials en suspensió que arrastren les seues turbulentas aigües, fancs i loess —partícules d'arena molt fines, en predomini de cuarzo—, que li donen el seu característic color, ademés de les partícules en suspensió que provenen de la multitut de cultius de dacsa al voltant del caixer a lo llarc de centenars de quilómetros en el seu curs mig.
Etimologia
[editar | editar còdic]La primerenca lliteratura chinenca es referix al riu Groc simplement com 河 (en chinenc antic: C.gˤaj[7]), un caràcter que ha aplegat a significar simplement «riu» en l'us modern. La primera aparició del nom 黄河 (en chinenc antic: N-kʷˤaŋ C.gˤaj; chinenc mig: Hwang Ha<re/>) es troba en el Llibre d'Han escrit durant la dinastia Han Occidental (206 a. C.-9 d. C.). L'epítet «groc» descriu el color perenne de l'aigua térbola en el curs inferior del riu, que és pel loess que carreja aigües avall. Una atra història, conte que, el dragó K'au-fu va intentar travessar el cel montat en un dels dèu sols, al migdia el dragó es va desplomar en el primer riu que va vore. I es va beure fins a l'última gota, no va quedar més que un llarc llit de fanc groc.
Un dels noms més antics en mongol era el de riu Negre,[8] ya que corre clar abans de la seua entrada en la replanell de Lloes, pero el nom actual del riu entre els habitants de Mongolía Interior és Ȟnuguen Gol (Хатан гол), "riu Regna").[9] En la pròpia Mongòlia, se li crida simplement Šar Mörön (Шар мөрөн, "riu Groc").
En Qinghai, el nom tibetà del riu és «riu del Pavo Real» (Plantilla:Bo; en chino tradicional, 玛 曲; en chino simplificado, 玛 曲; pinyin, Mǎ Qū).
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història ambiental de China.
Durant més de 3000 anys, vàries dinasties de l'història chinenca varen construir les seues capitals en la conca del riu, convertint a la regió en “el centre de la política, l'economia i la cultura del país”.[10]
Edat Antiga
[editar | editar còdic]El Emperador groc, considerat un dels antepassats comuns de tots els chinencs, va nàixer en la ciutat de Xinzheng, a la vora del riu Groc, fa més de 4000 anys.[10]
Alguns mapes històrics del periodo de les Primaveres i Autumnes i de la Dinastia Qin reflectixen que el riu Groc en eixes époques discorria considerablement al nort del seu curs actual.[11][12] Eixos mapes mostren que en acabant de que el riu superara la ciutat de Luoyang, fluïa a lo llarc de la frontera entre les actuals províncies de Shanxi i Henan, i després continuava a lo llarc de la frontera entre les d'Hebei i Shandong, per a desembocar finalment en la baïa de Bohai, prop de l'actual Tianjin. Una atra desembocadura del riu seguia essencialment el curs actual.[13]
El riu va deixar estos cursos en l'any 602 a. C. i va canviar completament al sur de la península de Shandong.[11][13] El sabotage de dics, canals i embassaments, i les inundacions delliberades provocades pels estats rivals, es varen convertir en una tàctica militar habitual durant el periodo dels Regnes Combatents.[14] Hi ha acreditades una gran inundació en l'any 11 a. C. —a la que se li atribuïx la caiguda de la dinastia Xin, de curta duració— i una atra en l'any 70 d. C., quan el riu va tornar al nort de Shandong, en essència, al curs actual.[13]
Edat Mija
[editar | editar còdic]En 923, Tuan Ning, un general Liang desesperat, va tornar a trencar els dics, inundant uns 2600 km² de terres en un intent fallanc de protegir la capital Liang de la dinastia Tang tardana. Una proposta similar de l'ingenier Song Li Chun per a inundar les parts baixes del riu i aixina protegir les planures centrals dels Khitai va ser revocada en 1020: el Tractat de Shanyuan entre els dos estats havia prohibit expressament als Song establir nous fossos o canviar el curs del riu.[15]
Les ruptures es varen produir a pesar de tot: una en 1034, en Henglong, va dividir el curs en tres i va inundar repetidament les regions del nort de Dezhou i de Bozhou (Song).[15] Els Song varen treballar inútilment —en més de Plantilla:Nts amprats, Plantilla:Nts reclutes, i Plantilla:Nts tonellades de fusta i bambú en un sol any—[15] durant cinc anys intentant restablir el curs anterior abans d'abandonar el proyecte en 1041. El llavors més llent riu va causar una brecha en Shanghu que va ocasionar que l'eixida principal fora al nort cap a Tianjin en 1048 i que en 1194 bloquejara la desembocadura del riu Huai.[13]
Una inundació en 1344 va tornar el riu Groc al sur de Shandong. El curs va tornar a canviar en 1391, quan el riu va inundar des de Kaifeng fins a Fengyang, en Anhui. Va ser finalment estabilisat per l'eunuc Li Xing durant les obres públiques que varen seguir a l'inundació de 1494.[16]
L'inundació de 1642 va ser provocada per l'home, en un intent del governador Ming de Kaifeng de destruir als llauradors rebels, liderats per Li Zicheng, que sitiaven la ciutat des de feya sis mesos.[17] Va dirigir als seus hòmens per a trencar els dics i ofegar als rebels, pero en el seu lloc va destruir la seua pròpia ciutat: l'inundació, la hambruna i la pesta que varen seguir, s'estima que va matar a unes 300 000 persones d'una ciutat que contava llavors en 378 000 habitants.[18] La fins a llavors pròspera ciutat va ser casi abandonada fins a la seua reconstrucció baixe l'emperador Kangxi de la dinastia Qing.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]En 1851, 1853 i 1855,[13][16] el riu va tornar de nou cap al nort en mig de les inundacions que va provocar la Rebelió Nian (1851–1868). L'inundació de 1887 s'ha estimat que va matar entre Plantilla:Nts i Plantilla:Nts persones,[19] i està considerat el segon pijor desastre natural en l'història (llevat hambruna i epidèmies). El riu Groc va adoptar essencialment el seu curs actual durant la inundació de 1897.[20]
La inundació de 1931 s'estima que va matar entre Plantilla:Nts i Plantilla:Nts de persones,[19] i és el pijor desastre natural registrat llevat hambruna i epidèmies.
El 9 de juny de 1938, durant la segona guerra sino-japonesa, les tropes nacionalistes de Chiang Kai-Shek varen trencar una volta més els dics que retenien el riu prop del llogaret d'Huayuankou, en Henan, causant lo que s'ha cridat «un desastre natural induït bélicamente». L'objectiu de l'operació era detindre a les tropes japoneses que alvançaven, seguint una estratègia de «utilisar l'aigua com un substitut dels soldats» (yishui daibing). Va quedar inundada una superfície d'uns 54 000 km², causant la mort a entre Plantilla:Nts i Plantilla:Nts vides chinenques, junt en un número desconegut de soldats japonesos. L'inundació va impedir que l'eixèrcit japonés prenguera la ciutat de Zhengzhou, pero no els va impedir alcançar el seu objectiu de capturar la ciutat de Wuhan, la llavors capital provisional de China.[21]
Geografia
[editar | editar còdic]El naiximent del riu Groc està en les montanyes de Bayan Har,[1] prop de la vora oriental de la prefectura autònoma tibetano de Yushu (34°29'31,1"N, 96°20'24,6"I). Les principals fonts drenan en el llac Zaling i en el llac Eling, en l'extrem occidental de la Prefectura autònoma tibetano de Golog en les montanyes de Bayan Har, en la província de Qinghai, en l'extrem oest de China. En la conca del Zoige, a lo llarc del llímit en la província de Gansu, el riu Groc descriu un meandre cap al noroest i després al noreste abans de girar cap al sur, creant el conegut com meandre de Ordos, i després fluïx en direcció generalment este a través del nort de China fins a alcançar el golf de Bohai, drenando una conca de 752 443 km² que alimenta 140 millons de persones en aigua potable i rec.[22]
El riu Groc travessa sèt províncies i dos regions autònomes actuals, a saber (d'oest a este): Qinghai, Gansu, Ningxia, Mongòlia Interior, Shaanxi, Shanxi, Henan i Shandong. Les principals ciutats a lo llarc del curs actual del riu Groc són, també d'oest a est: Lanzhou, Yinchuan, Wuhai, Baotou, Luoyang, Zhengzhou, Kaifeng i Jinan. La desembocadura actual del riu Groc es troba en Dongying, Shandong.
El riu es considera dividit habitualment en tres seccions, aproximadament coincidentes en el noreste de la replanell tibetà, el meandre de Ordos i la planura del Nort de China.[1]
Curs superior
[editar | editar còdic]El curs superior del riu Groc constituïx la secció que comença en el seu orige en les montanyes de Bayan Har, en el llímit del replanell tibetà, i termina en la ciutat de Hekou (comtat de Togtoh), en Mongòlia Interior, en el tram conegut com el meandre de Ordos, just ans que el riu gire bruscament cap al sur. Esta secció té una llongitut total de 3472 km, sent l'àrea total de la conca drenada de 386 000 km², el 51,4 % del total de la conca. En este recorregut el riu descendix 3496 m, en una pendent mija del 0,10 %.[23]
Les fonts del riu Groc es localisen en la part centroseptentrional de la replanell tibetà, en una regió de pasturages, pantans i montículs localisada entre les montanyes de Bayan Har, localisades al suroest i d'orientació NE-BAIX, i les montanyes Anemaqen (Amne Machin), paraleles a les anteriors pel noroest. L'aigua d'estes fonts és clara i fluïx constantment. En seguida s'agrupen en #llac cristalins, característics d'esta part de la conca alta, que drenan en general a través de menuts canals cap al Groc. Ademés, alguns d'estos #llac són travessats pel propi riu, com el llac Zaling —en una superfície de 526 km² i un volum de 4700 hm³— i el llac Eling —en 610 km² i un volum de 10 800 hm³—, que situats a més de 4250 m, són els dos majors #llac de replanell d'aigua dolça del país. Una part significativa de la regió en la zona d'orige del riu Groc ha segut designada com Reserva Natural per a protegir una zona en la que naixen ademés atres dos grans rius: el Yangtsé i el Mekong.[24]
Primer el riu es dirigix en direcció surest, discorrent durant varis centenars de quilómetros per la vertent suroest de les montanyes Amne Machin, creuant tot a lo llarc la prefectura autònoma tibetano de Golog. Pansa per les localitats de Maduo, Darlag i alcança la frontera suroriental de Qinghai, per a adinsar-se en un curt tram en la província de Gansu. En este tram, en la Prefectura autònoma tibetano de Gannan, el riu descriu una tancada curva de casi 180° que ho encamina cap al noroest, sent en alguns trechos el riu frontera provincial: en varis trams, entre Qinghai-Gansú i, també en varis, entre Gansú-Sichuan. Proseguix el riu cap a a el noroest, passant per Maqu i tornant a internar-se en la província de Qinghai, discorrent primer pel fondo de la vall de l'alvertent noreste de les mateixes montanyes Amne Machin i després travessant-les per tancades i sinuoses goles. És un tram de 200−300 km a través de les prefectures d'Huangnan, Hainan i Haidong, en escarpados i alts penya-segats a abdós costats del riu. El caixer és estret i el descens mig és gran, per #lo que el fluix en esta secció és turbulento. Ademés conta en 20 goles en el tram,[25] a on el riu va virando de nou cap al noreste, creuant les montanyes Amne Machin i entrant en una zona en la que s'han construït varis assuts.
De nou en Gansu, el riu seguix encara en terreny montanyós i aplega la zona del temple Bingling, a on es troben una série de grutas que tenen escultures budistes excavades en la roca.[26] En seguida alcança l'última dels assuts d'esta secció en el comtat de Yongjing, a on rep per la dreta al riu Daxia i després en seguida al llarc riu Tao.[27]
Seguix el riu cap a l'est fins a alcançar Lanzhou, la capital provincial de Gansu, en Plantilla:Nts habitants en 2010, la major ciutat del curs alt del riu. Al nort de Xining, el corredor de Hexi o de Gansu discorre a lo llarc del llímit nort del replanell tibetà i, junt en la vall de Wei, va ser la principal Ruta de la Seda des de la pròpia China fins a alcançar la conca del Tarim i després anar més a l'oest. Aigües avall de Lanzhou, el riu Groc seguix cap al nort, per una gola que travessa els comtats de Gaolan i Baiyin, Jingyuan i Jingtai. Encara en zona montanyosa entra en la Regió Autònoma Hui de Ningxia.
Entra en Nixia i al poc emergix de les montanyes i alcança la ciutat de Zhongwei. Seguix per un curt tram rumbo a l'est, en el desert de Tengger, en Mongòlia Interior, en el nort, i zones de tossals al sur. Gira cap al nort, ya en una àmplia zona de vastes planures aluvials, el replanell de Hetao, un regió desértica de replanell d'uns de 900 km de llongitut i de 30 a 50 km d'esgambi. Alvança a través d'un país sec fins a passar l'assut de Qingtongxia (gola de Qingtong), que irriga àmplies zones de regadiu entorn a la ciutat de Wuzhong. Continua cap al nort per la planura de Yinchuan, deixant arrere la ciutat de Yinchuan, la capital de Ningxia, en les montanyes Helan, a l'oest, i el gran desert de Ordos, a l'est. El riu recorre la punta nort de Ningxia i despuix de passar per la ciutat de Shizuishan i creuar les últimes estribaciones de les montanyes Helan entra en la regió autònoma de Mongòlia Interior.[28]
Entra en la replanell de Hetao, una zona desértica i de praderies, en molt pocs afluents i un discórrer llent, alcançant pronte la gran ciutat de Wuhai, en un important aeroport i un nuc ferroviari que la conecta en el restant de ciutats de Mongòlia Interior. Seguix despuix el riu Groc en el seu alvanç al nort a través d'una gran àrea irrigada entorn a Dengkou i Bayannur, una atra important ciutat que contava en Plantilla:Nts habitants en 2010. El riu vira després a l'est prop de Linhe, en trobar-se en les montanyes Lang, que ho tanquen pel noroest. Continua el riu cap a l'est passant al sur del llac Ulansuhai Nur (233 km²), per una atra zona de regadiu entre les montanyes i desert cap al surest. En el centre d'esta franja està la ciutat de Baotou emplaçada prop del desert de Gobi.[29]
Aigües avall, encara discorrent cap a l'est, el Groc aplega al final del seu curs alt, just quan passa la ciutat de Hekou (comtat de Togtoh) a on el riu es torna sobtadament cap al sur i entra en la gran replanell de Lloes.
Curs mig
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Meandre de Ordos.
El curs mig del riu Groc és la part entre la ciutat de Hekou (comtat de Togtoh), en Mongòlia Interior, i Zhengzhou, en Henan. Té 1206 km de llarc, en una conca de 344 000 km² (el 45,7 % del total), i en un desnivell acumulat de 890 m, sent la pendent mija del 0,074 %. En este tram intermig el riu rep 30 grans tributaris i el seu cabal s'incrementa en un 43,5 %. El curs mig contribuïx en el 92 % dels #sediment del riu.[30]
S'inicia este curs mig quan el Groc s'adinsa en la replanell de Lloes, discorrent en direcció sur pel fondo d'una gola d'a lo manco 60 m per baix dels tossals circumdants en una regió sense a penes ciutats importants. El riu aplega pronte al llímit provincial, sent en un tram la frontera entre Mongòlia Interior i la província de Shaanxi. En este tram fronteriç aplega primer a l'embassament de la assut de Wanjia —a on hi ha una derivació d'aigües per a suministrar aigua a les ciutats de Taiyuan, Shuozhou i Datong, localisades a l'est— i després a l'embassament de Longkou. En una zona ampla despuix de passar el llarc canó, hi ha un llarc i important pont, el de Longkou, que creua el riu. S'inicia a continuació un atre tram en el que el Groc serà llímit fronteriç, esta volta entre els províncies de Shanxi i Shaanxi.[1]
Seguix cap al sur, per l'alvertent occidental de les montanyes Lüliang i pansa per les menudes ciutats de Jia Xian i Wubu i després rep, per la dreta, al riu Wuding, d'uns 170 km. Seguix al sur a través de la série contínua més llarga de valls del seu curs principal, cridats colectivamente vall de Jinshan. La catarata de Hukou, la segona major del país per volum d'aigua, està en la part inferior d'esta vall.
El riu ix de la gola i de la zona montanyosa prop de la ciutat Hancheng, adinsant-se en la planura de Guanzhong. Pansa per la ciutat de Sunji i després rep per la dreta al riu Fen, procedent del noroest, i després al riu Wei, el més llarc de tots els seus tributaris, que aplega des de l'oest. En la seua unió en el Wei, el riu Groc gira a l'est, i casi immediatament aplega a un punt trifinio entre les províncies de Sanxi, Saanxi i Henan. El riu seguix sent frontera, està volta entre Sanxi i Henan, i alcança pronte el pas de Hangu, un pas estratègic en l'antiga China, entre les antigues terres de l'estat de Qin i les planures centrals del país en el que es varen celebrar moltes antigues batalles famoses. Aplega després el riu a Sanmenxia, ya en la coa (d'uns 250 km) de l'embassament de la assut de Sanmenxia.
El riu entra en un nou tram montanyós i en mig d'ell deixa de ser frontera i s'interna en la província de Henan. Aplega a una nova zona embassada, la de la assut de Xiaolangdi, en una coa d'uns 130 km. Ix de la zona montanyosa i s'interna en la planura del nort de China. Després rep per la dreta al riu Luo i pansa per l'antiga ciutat de Chenggao. El riu, ya plenament de planura, comença a tindre grans i canviants illes fluvials en el seu curs i aplega a Zhengzhou, la capital de Henan, que marca el final del curs mig.[30]
Curs baix
[editar | editar còdic]En el curs inferior o part baixa, des de Zhengzhou a la mar, en una distància de 786 km, el riu està confinat en un curs format per dics a mida que fluïx cap al noreste a través de la planura del Nort de China, abans de desembocar en el golf de Bohai. L'àrea de la conca en este tram és de 23 000 km², solament el 3 % del total, en pocs afluents afegint-se a la corrent principal. Casi tots els rius propencs que desaguan en direcció sur ho fan en el riu Huai, mentres que els que s'encaminen al nort ho fan en el riu Hai. La caiguda total del curs baix és de 93 m, en una pendent mija de solament el 0,012 %.
Les rovines rebudes del curs mig formen #sediment ací, elevant el llit del riu. Durant 2000 anys de construcció de dics, el depòsit excessiu de #sediment ha elevat el llit del riu varis metros per damunt del sol circumdant.
Comença el tram baix despuix Zhengzhou mantenint el riu la seua direcció cap a l'est i aplegant en seguida a Kaifeng, i a on el curs està 10 m elevat sobre el nivell del sol circumdant.[31] Després el riu vira cap al noreste, una direcció que mantindrà en general fins a la seua desembocadura. Al poc torna a ser llímit provincial, està volta entre Henán (NO) i Shandong (NE), a on s'interna a continuació. Prop del llímit provincial, el Groc pansa molt prop, pel noroest del llac Dongping (de 148 km²), que desagua en el Groc per un emissari de curta llongitut. Seguix el riu en el seu alvanç al NE, aplegant a la gran ciutat de Jinan, la capital província. Aplega despuix a la ciutat de Binzhou i al poc a Lijin, i despuix de passar alguna cosa al nort de la ciutat de Dongying, desemboca en la baïa de Laizhou, en el mar de Bohai.[32]
Afluents
[editar | editar còdic]Els principals afluents del riu Groc, en direcció aigües avall, són:
- riu Blanco (白河);
- riu Daxia (大夏河), afluent per la dreta de 203 km de llongitut;
- riu Tao (洮河), afluent per la dreta de 673 km;
- riu Huang Shui (湟水), afluent per l'esquerra de 374 km i una conca de 3200 km²;
- riu Datong, de 560 km i una conca de 15 130 km². El ramal Huang Shui-Datong és molt més llarc que el Huang Shui;
- riu Zhuanglang (庄浪河), de 184,8 km i una conca de 4008 km²;
- riu Zuli (祖厉河/祖厲河);
- riu Qingshui (清水河), de 219 km, una conca de 6611 km² i un cabal de 117 m³/s;
- riu Dahei (大黑河);
- riu Kuye (窟野河);
- riu Wuding (无定河/無定河), afluent per la dreta de 490 km i en una conca de 30 000 km²;
- riu Fen (汾河), afluent per l'esquerra de 694 km i en una conca de 39 417 km²;
- riu Wei (渭河), afluent per la dreta, el més llarc de tots els tributaris, en 818 km i una conca de 135 000 km²;
- riu Luo (洛河), afluent per la dreta de 420 km;
- riu Qin (沁河), afluent per l'esquerra de 485 km i en una conca de 13 500 km²;
- riu Dawen (大汶河), de 208 km.
Característiques
[editar | editar còdic]El riu Groc destaca per la gran cantitat de rovina que transporta —1,6 millons de tonellades anualment en el punt en que descendix de la replanell de Lloes. Si du el suficient volum d'aigua per a alcançar la mar, deposita en ell 1,4 millons de tonellades cada any. Una estimació de la rovina dona uns 34 kg/m³, que deuen comparar-se en els 10 kg/m³ del riu Colorat i els solament 1 kg/m³ del ric Nilo.[13]
El seu cabal mig es diu que és 2110 m³/s (32 000 m³/s en el Yangtzé), en un màxim de 25 000 m³/s i un mínim de 245 m³/s. No obstant, des de 1972, a sovint se seca abans d'aplegar a l'mar. El baix volum és pel creixent rec agrícola, que va aumentar en un factor de cinc des de 1950. L'aigua desviada del riu a partir de 1999 va servir per a proporcionar aigua a 140 millons de persones i regar 74 000 km² de terra.[22] El delta del riu Groc comprén uns 8000 km². No obstant, en la disminució de les rovines que apleguen a la mar, s'ha informat també de que disminuïx llaugerament cada any des de 1996 per l'erosió.[33]
El major volum es produïx durant la temporada de pluges, de juliol a octubre, quan fluïx el 60 % del volum anual del riu. La demanda màxima per al rec es dona entre març i juny. En la finalitat d'almagasenar l'excés d'aigua per al seu us quan siga necessari i per al control d'inundacions i la generació d'electricitat, s'han construït varis assuts, pero la seua expectativa de vida és llimitada per l'alta càrrega de #sediment. S'ha propost un Proyecte de Transferència d'Aigua Sur-Nort que involucra varis plans per a desviar aigua del riu Yangtze: un en les capçaleres occidentals dels rius, a on es troben més propenques; un atre des dels trams superiors del riu Han; i un tercer utilisant el traçat de l'antic Gran Canal de China.[34]
Per la seua pesada càrrega de #sediment el riu Groc és una corrent depositària —és dir, deposita part de la seua càrrega duta de sol en el seu llit en trams en els que fluïx llentament—. Estos depòsits eleven el llit del riu que fluïx entre dics naturals en el seu curs inferior. En cas d'ocórrer una inundació, el riu pot trencar els dics i anegar la planura d'inundació circumdant i adoptar un nou rumbo.[35]
Polució i inundacions
[editar | editar còdic]En 2018, dos terços del cabal del riu Groc estaven pràcticament inutilisats per al consum i bona part de la seua conca es vea afectada per la contaminació de les aigües subterrànees i superficials. Durant décades el govern chinenc ha buscat solucions al problema.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En 2008, The Guardian va presentar un informe "El riu mare de China: el riu Groc", alegant que la severa contaminació ha fet un terç del riu Groc inservible inclús per a us agrícola o industrial, per les abocades de fàbriques i aigües residuals de ciutats en ràpida expansió.[36] En 2008, un estudi va senyalar que el riu havia rebut 4290 tonellades de rebujos en 2007, per #lo que solament el 16 % de les seues aigües varen registrar un nivell de calitat un o dos, considerats segons els cànons chinencs aptes per al consum.[37]
Per una atra part, la causa de les inundacions és la gran cantitat de loess que transporta el riu des de la replanell de Lloes, que després es deposita en la part inferior del seu curs. La sedimentación provoca que es creuen, per llenta acumulació, assuts naturals i, sobretot, dics naturals, en lo que les vores del riu van creixent sobre la planura d'inundació quedant moltes voltes el nivell superior de les aigües per damunt del nivell promig de dita planura. Els dics naturals sofrixen alteracions contínues i impredictibles per la pròpia dinàmica fluvial dels rius d'escassa pendent, agravat en este cas per la finura i cantitat dels #sediment carrejats pel riu Groc. Finalment, l'enorme cantitat d'aigua té que trobar una manera nova d'alcançar la mar i es desborda a través de la planura del Nort de China, a voltes trobant un curs nou. La resposta tradicional chinenca d'anar construint dics a lo llarc dels vores cada volta més alts, també va contribuir a voltes a la gravetat de les inundacions: quan les aigües trencaven les dics la major altura dels mateixos impedia que l'aigua poguera tornar novament al caixer, com faria despuix d'una inundació normal, ya que el llit termina per estar inclús més alt que el camp que lo circundaba.
Abans de la construcció dels assuts moderns, el riu Groc era molt propens a les inundacions. A partir del sigle VIII, per la erosió del sol del replanell de Lloes, han ocorregut desastres com a inundacions i torrentades. Segons els registres històrics, en els últims 2000 anys han tingut lloc més de 1500 inundacions en el curs inferior del riu Groc i 26 torrentades greus.[35] Abans de la moderna gestió de desastres, quan es produïen les inundacions una part de la població moria inicialment per ahogamiento, pero molts més es veen afectats per la hambruna i la propagació de malalties que seguien despuix.[38]
Una atra font històrica d'inundacions devastadores va ser el colapse repentí de preses de gèl que es localisaven en el seu curs alt, en Mongòlia Interior, en la lliberació brusca de grans cantitats d'aigua embassada. En el sigle passat hi ha constància de 11 inundacions importants d'estes, que varen provocar tremendes pèrdues de vides i bens. No obstant, des de començos dels anys 1980 el riu no ha registrat inundacions greus en un cabal de més de 10 000 m³ per segon, #lo que supon un creixent risc d'inundacions greus.[39]
Fauna i flora
[editar | editar còdic]Les comunitats florals i faunísticas de la conca del riu varien àmpliament, depenent de l'ubicació. La vegetació en la regió alta de curs superior és escassa i tundral. De la mateixa manera, el dur clima sec de la secció del replanell de Ordos de la conca del riu mantenen poca vida vegetal aparte de les pastures i arbustos. La fauna selvada també està llimitada tant per les condicions naturals com per l'ocupació humana de la terra. Hi ha menudes poblacions d'ungulats en els trams alts del riu, incloses espècies rares com el yak salvage i el antílop tibetà, aixina com poblacions de cérvols almizcleros i sikas en els sectors baixos en la conca. Les espècies aquàtiques en el riu inclouen el peix reme chinenc i la carpa sense escamas del riu Groc.[40]
Infraestructures
[editar | editar còdic]Segons es va informar en 2000, les 7 majors plantes hidroelèctriques (Longyangxia, Lijiaxia, Liujiaxia, Yanguoxia, Bapanxia, Daxia i Qinglongxia) tenien ya en funcionament una capacitat instalada total de 5618 MW.[41]
| Assuts | Ponts[42] | |||
|---|---|---|---|---|
| Nom | Any | Província | Nom | Província |
| Sanmenxia | 1960 | Shengli | Shandong | |
| Sanshenggong | 1966 | Pont Autopista Binzhou | Shandong | |
| Gola de Qingtong | 1968 | Ningxia | Sunkou | Shandong |
| Gola de Liujia | 1974 | Gansu | Zhongshan | Shandong |
| Gola de Yanguo | 1975 | Gansu | Jinan | Shandong |
| Tianqiao | 1977 | Kaifeng | Henan | |
| Gola de Bapan | 1980 | Gansu | Zhengzhou | Henan |
| Longyangxia | 1992 | Qinghai | Sanmen | Shanxi i Henan |
| Lijiaxia | 1997 | Qinghai | Hancheng Yumenkou | Shanxi i Henan |
| Gola de Dona | 1998 | Yinchuan | Ningxia | |
| Gola d'Li | 1999 | Baotou | Mongòlia Interior | |
| Wanjiazhai | 1999 | Lanzhou | Gansu | |
| Xiaolangdi | 2001 | Henan | Zhongshan | Gansu |
| Gonboxia | 2006 | Qinghai | Dari | Qinghai |
| Laxiwa | 2010 | Qinghai | Creuament de Zalinghu | Qinghai |
| Jishixia | 2010 | Qinghai | ||
El riu Groc en la cultura
[editar | editar còdic]En temps antics es creïa que el riu Groc fluïa des del cel com una continuació de la Via Làctea. En una llegenda chinenca, es conta que Zhang Qian va ser l'encarregat de trobar la font del riu Groc. Despuix de navegar riu dalt durant molts dies, va vore una rabera de vaques i a una chiqueta hilando. En preguntar-li a la chiqueta on estava, ella li va entregar unes indicacions per a que li les mostrara al astrólogo Yen Chun-p'ing. Quan va retornar, el astrólogo ho va reconéixer com el servici de transport de la Hilandera (Vega), i, per una atra part, va dir que en el moment en que Zhang va rebre les indicacions, hi havia vist una estrela errante interpondre's entre la chiqueta i la rabera (Altair).[43]
Les províncies d'Hebei i Henan deriven els seus noms del riu Groc. Els seus noms signifiquen, respectivament, «Nort del Riu» i «Sur del Riu».
- Ric Mare, Dolor de China.
Tradicionalment, es creu que la civilisació chinenca es va originar en la conca del riu Groc. Els chinencs es referixen al riu com «el riu Mare» i «el breçol de la civilisació chinenca».[3] Durant la llarga història chinenca, el riu Groc ha segut considerat tant una bendició com una maldicció, sent també malnomenat «orgull de China» (en chino tradicional, 中國的驕傲; en chino simplificado, 中国的骄傲; pinyin, Zhōngguó de Jiāo'ào) i «dolor de China».[44] (en chino tradicional, 中國的痛; en chino simplificado, 中国的痛; pinyin, Zhōngguó de Tòng).
- Quan el riu Groc fluïxca clar
A voltes, el riu Groc és cridat poéticamente «corrent arcillosa» (en chino tradicional, 濁 流; en chino simplificado, 浊 流; pinyin, Zhuó Liú). L'expressió chinenca «quan el riu Groc fluïxca clar» s'utilisa per a referir-se a un acontenyiment que mai va a succeir, i és similar a l'expressió anglesa «quan els porcs volen». L'expressió era usada com un bon presagie durant el regnat del emperador Yongle, junt en l'aparició d'animals auspiciosos llegendaris com el qilin (una girafa africana duta a China per una embaixada de Bengala a bordo dels barcos de Zheng He en 1414), el zouyu (sense identificar de forma clara) i atres fenomens naturals estranys.[45]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Yellow River» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «The Longest Rivers in the World» (en anglés). World Atles. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Només el 16 per cent de les aigües del Riu Groc estan lliures de contaminació». Europapress. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ New York Claves, "A Troubled River Mirrors Chinenca's Path to Modernity". 19 de novembre de 2006, p. 4.
- ↑ «China focus: Why the Yellow River baix matters» (en anglés). Xinhua News Agency. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «El riu Groc es deshiela». Tele Madrit. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ Baxter, Wm. H. & Sagart, Laurent. Plantilla:PDFlink, p. 41. 2011. Consultat l'11 d'octubre de 2011.
- ↑ Parker, Edward H. China: Her History, Diplomacy, and Commerce, from the Earliest Claves to the Present Day, p. 11. Dutton (New York), 1917.
- ↑ Austin (2017). Routledge (ed.). Mongol Reader (en anglés), pp. 251. ISBN 1134895674.
- ↑ 10,0 10,1 «The Yellow River, mother river of Chinese nation» (en anglés). Xinhua News Agency. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2020. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 Gernet, Jacques (1996). A History of Chinese Civilization, Second edition edició, Cambridge University Press. ISBN 9780521497817.
- ↑ «Qin Dynasty Map (221-204 B.C.)» (en anglés). Saint Martin's University. Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2015. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Tregear (2017). Routledge (ed.). A Geography of China (en anglés), pp. 2018 - 2019. ISBN 1351535471.
- ↑ Allaby, Michael & Garrat, Richard. Facts on File Dangerous Weather Séries: Floods, p. 142. Infobase Pub., 2003. ISBN 0-8160-5282-4. Accessed 15 October 2011.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Elvin, Mark & Liu Cuirong (eds.) Studies in Environment and History: Sediments of Clave: Environment and Society in Chinese History, pp. 554 ff. Cambridge Uni. Press, 1998. ISBN 0-521-56381-X. Accessed 15 Oct. 2011.
- ↑ 16,0 16,1 Tsai, Shih-Shan Henry. SUNY Séries in Chinese Local Studies: The Eunuchs in the Ming Dynasty. SUNY Press, 1996. ISBN 0791426874, 9780791426876. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ Lorge, Peter Allan. War, Politics and Society in Early Modern China, 900–1795, p. 147. Routledge, 2005. ISBN 978-0-415-31691-0.
- ↑ Xu Xin.The Jews of Kaifeng, China: History, Culture, and Religion, p. 47. Ktav Publishing Inc, 2003. ISBN 978-0-88125-791-5.
- ↑ 19,0 19,1 International Rivers Report. "Before the Deluge". 2007.
- ↑ Needham, Joseph. Science and Civilization in China. Vol. 1. Introductory Orientations, p. 68. Caves Books Ltd. (Taipei), 1986.
- ↑ Lary, Diana. The Waters Covered the Earth: Chinenca's War-Induced Natural Disaster. Op. cit. in Selden, Mark & Baix, Alvin I., eds. War and State Terrorism: The United States, Japan, and the Àsia-Pacific in the Long Twentieth Century, pp. 143–170. Rowman & Littlefield, 2004.
- ↑ 22,0 22,1 «Chinenca's Yellow River» (en anglés). New York Claves. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ Brierley, Gary John (2016). Springer (ed.). Landscape and Ecosystem Diversity, Dynamics and Management in the Yellow River Source Zone (en anglés), pp. 62. ISBN 3319304755.
- ↑ «Enfoque de China: China planeja parc nacional per a protegir naiximent de rius». Xinhua News Agency. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ Pelleschi, Andrea (2011). ABDO (ed.). China (en anglés), pp. 22. ISBN 1617876216.
- ↑ «Bingling Temple Grottoes» (en anglés). Chinenca. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «A splash of scenery at Liujiaxia Dam in Gansu» (en anglés). China Daily. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «2010 Third Annual Roc Art Festival & Seminar, China» (en anglés). Bradshaw Foundation. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «Un recorregut per l'històrica Baotou». Sobre China. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2024. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ 30,0 30,1 Bianchi, Thomas (2014). «6», Cambridge University Press (ed.). Biogeochemical Dynamics at Major River-Coastal Interfaços: Linkages with Global Change (en anglés), pp. 138. ISBN 1107022576.
- ↑ «Yellow River: Geographic and Historical Settings» (en anglés). University of Massachusetts. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2010. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «Espectacular contrast de colors en la trobada del Riu Groc en la Mar de Bohai en China». Antena 3. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «Yellow River Delta Shrinking 7.6 Square Kilometers Annuall» (en anglés). China Daily. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «El colossal proyecte de China per a resoldre la seua escassea d'aigua». El Temps. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ 35,0 35,1 «Un riu Groc net i clar». China Today. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 14 de març de 2009.
- ↑ «Només el 16 per cent de les aigües del Riu Groc estan lliures de contaminació». Europapress. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «Flooding and communicable diseases fact sheet». World Health Organization. Consultat el 27 de juliol de 2011.
- ↑ «Inundacions i sequies assotaran conca del riu Groc de China enguany». Xinhua News Agency. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «Plant and animal life» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ «Yellow River Upstream Important to West-East Power Transmission» (en anglés). People's Daily Online. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «Ponts del riu groc» (en chinenc). Baidu. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ Hegel, Robert I. (1994). Chinese University Press (ed.). Paradoxes of Traditional Chinese Literature (en anglés). ISBN 9622015948.
- ↑ Berkshire encyclopedia of China, page 1125 ISBN 978-0-9770159-4-8
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaduy
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Yellow River» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Ilustracions de la supervisió del riu Groc
- Obra ilustrada sobre les activitats de canalisació i almagasenament en els #llac i en els rius del riu Groc i del Gran Canal
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Amarillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.