Dic natural (hidrografia)
Es diu dic natural al depòsit de material arrastrat per un riu en la vora del mateix, durant les riuades del cabal, lo que va ocasionant, progressivament, l'elevació de la ribera ([1]). A la seua volta, la ribera d'un riu també ha rebut el nom de ribazo o terraplé aluvial i inclús el de levée, com en francés o anglés (en este últim cas, sense accent) .[2] Són molt freqüents en els rius de planura, en un caixer divagante i de molt escassa pendent. A la seua volta, l'elevació de la riberes es deu a la pèrdua de velocitat de les aigües junt a elles ya que durant les riuades, les aigües alcancen major velocitat en la llínea central del riu, tallant els meandres per la part convexa, al revés de lo que succeïx en aigües baixes, quan la força centrífuga de l'aigua tendix a desplaçar la corrent cap a la part cóncava. Este fet és el que explica els greus efectes de la gran riada del riu Turia en Valéncia durant les inundacions d'octubre de 1957: en aplegar a Valéncia, el Turia descriu una àmplia curva o meandre rodejant a la ciutat pel seu marge dreta (part convexa), lo que va ocasionar que la major part de la riada es desplaçara cap a la ribera esquerra, encara que els danys varen ser molt més greus cap a la dreta, degut a que constituïx la zona més densament poblada del caixco urbà.
L'estudi dels dics naturals dels rius, aixina com dels punts vulnerables que presenten per a l'eventual reforçament i elevació en dics artificials, constituïx un concepte essencial en els treballs de manteniment que deuen realisar-se en totes les conques hidrogràfiques, sobretot, en les zones o àrees d'escassa pendent, més vulnerables a les inundacions produïdes pels rius. Aixina, en l'image de satèlit de la delta del Mississipi es poden vore alguns corts en els dics naturals dels braços del riu que actuen com aliviadero en les époques de riuada de les aigües: l'espècie de chicotetes deltes de color blanc produïts pels sediment en eixir del riu i desparramarse constituïxen una mostra de lo que ací s'ha explicat.
Les calcetas
[editar | editar còdic]Els dics naturals dels rius reben en els Plans veneçolans el nom de calcetas, nom que també fa referència a la vegetació prou espessa que solen presentar. Les calcetas constituïxen una zona de selves de galeria i rius divagantes d'escassa pendent. En l'image del riu Apure, es distinguixen clarament les riberes més elevades o calcetas en una sabana sense arbres, encara que ya es comença a vore com els arbres comencen a aparéixer en forma d'una selva de galeria incipient. El reduït tamany de la vegetació pot deure's a l'escassa antiguetat del present traçat fluvial en una zona de sabana dels Plans veneçolans.
Els dics naturals dels grans rius constituïxen enormes problemes d'ordenament de conques hidrogràfiques per les greus inundacions que poden causar la ruptura dels mateixos. Per a complicar més la situació, la ruptura d'eixos dics pot ser tant per raons naturals com per obra humana, per a evitar inundacions majors en àrees més baixes de la conca. El cas del riu Groc en China és emblemàtic en este sentit, ya que la desviació del seu caixer que va sofrir per causes naturals es va repetir fa més de mig sigle per obra humana causant millons de morts. I en l'any 2014, en la conca del Mississipi també es va decidir obrir un aliviadero en Vicksburg a este riu per la seua enorme riuada.
Asimetria dels dics naturals o calcetas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Asimetria dels dics naturals en els rius.
Els dics naturals dels rius són asimètrics sobre la seua altura, constitució i extensió de la planura d'inundació a que donen lloc, pels efectes del moviment de rotació terrestre, efectes que es referixen a la desviació aparent cap a l'est dels cossos en moviment tant en l'hemisferi nort (rius, vents, corrents marines, avions, ferrocarrils, dispars de canons i atres armes, etc) com en l'hemisferi sur. Aixina, tant en els rius de l'hemisferi nort com de l'hemisferi sur, els dics naturals de l'esquerra tenen casi sempre menor altura per lo que les inundacions, formació de meandres i migració del caixer sempre solen produir-se per dit costat. Això es deu a l'inèrcia produïda pel moviment de rotació terrestre que es realisa d'oest a est, és dir, de dreta a esquerra, veent la rotació des del pol Nort.
La rotació terrestre produïx, no obstant, unes conseqüències molt més complexes sobre els cossos que es mouen sobre la superfície terrestre, és dir, sobre l'asimetria dels dics naturals dels rius, i també sobre la direcció de les corrents marines, els vents (incloent huracans i tornados) i, en general, sobre els fenomens meteorològics i els elements climàtics (temperatura, pressió atmosfèrica, vents, humitat i precipitacions).
Aixina, en el cas específic de l'asimetria dels dics naturals dels rius (és dir, de les riberes dels rius), la rotació terrestre, ademés de l'efecte centrífugo ya explicat (desviació del cabal cap a l'est durant les inundacions), també produïx un efecte centrípeto (és dir, cap al centre de la Terra), originat per la forma asimètrica de l'esfera terrestre: el abultamiento equatorial i el achatamiento polar que, a la seua volta, es deuen també a la velocitat del moviment de rotació. En resum, la força centrífuga del moviment de rotació terrestre té el seu màxim valor en l'equador terrestre mentres que la força centrípeta alcança la seua major intensitat en els pols, a on la força centrífuga queda anulada.
Imàgens de satèlit
[editar | editar còdic]En els programes de lliure accés sobre imàgens de satèlit (Google Earth, Google Maps, WikiMapia, etc.) poden vore's eixemples de dics naturals a lo llarc d'alguns rius, sobretot, en els casos d'inundacions, en els que es veuen dibuixades les riberes dels rius descollant entre les aigües, tant les del propi caixer com les de la planura d'inundació. Un eixemple molt interessant és el del riu Paragua, el major afluent del Caroní, en Veneçola, encara que en este cas no es tracta d'una inundació natural, sino la provocada per l'embassament de Guri, quan el gran llac que represa les aigües dels dos rius remonta el Paragua i destaquen nítidamente els dics naturals de dit riu ([3]). El riu Paragua es troba a l'esquerra en un caixer prou ample pel seu menor pendent, mentres que el chicotet riu a la dreta és el riu Torra, afluent del Paragua, molt més angost que discorre encaixat en una pendent més forta. En abdós rius es veuen les riberes que descollen sobre la planura d'inundació, pero molt ben definides sobre l'aigua inclús en la vegetació que ocupa eixos dics naturals dels rius.
I en el tram de la delta del riu Mississipi que pot vore's aigües avall de Nova Orleans en una image de satèlit proporcionada per la NASA, abans que l'Huracà Katrina destruïra gran part dels dics tant naturals com els artificials construïts en la zona per a canalisar les aigües del riu, també pot vore's que les àrees més elevades (de color vert per la vegetació) es troben, precisament, en les riberes dels distints braços del riu, a on també s'han construït les vivendes. Des de després, també ací es pot vore l'asimetria dels dics naturals, sent més elevat, extens, cultivat i poblat el de la dreta, que és el que queda a l'esquerra en l'image ya que el riu es desplaça ací, aproximadament, de nort a sur.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dique natural (hidrografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.