Cabal ecològic

L'expressió cabal ecològic, referida a un riu o a qualsevol un atre caixer d'aigua corrent, és una expressió que pot definir-se com el aigua necessària per a preservar els valors ecològics en el caixer del mateix, com:

• els hàbitats naturals que acaronen una riquea de flora i fauna,
• les funcions ambientals com a dilució de contaminants,
• amortiguación dels extrems climatològics i hidrològics,
• preservació del paisage.

Tot proyecte que comporte la derivació d'aigua de caixers hídrics naturals (aigua potable, rec, hidroelèctriques, etc.), deuen considerar la conservació del cabal ecològic aigües avall de les obres, per a evitar l'alteració dels corredors ecològics constituïts per estos caixers hídrics.

Definicions i Conceptes

L'expressió cabal ecològic, referida a un tram de caixer d'aigua corrent, tanca un concepte que pot definir-se com el fluix mínim d'aigua necessari per a preservar els valors ecològics del caixer, tals com:

• Els hàbitats naturals que acaronen una riquea determinada de flora i fauna,
• Les funcions ambientals com a dilució de poluentes,
• La amortiguación dels extrems climatològics i hidrològics,
• La preservació del paisage.

La determinació del cabal ecològic d'un riu o riera es fa segons un cuidadós anàlisis de les necessitats mínimes dels ecosistemes existents en l'àrea d'influència de l'estructura hidràulica que en alguna forma va a modificar el cabal natural del riu o riera.

Una atra definició vàlida del mateix concepte seria la següent: Cabal ecològic és el cabal mínim que deu mantindre's en un curs d'aigua en construir un assut, una captació, o una derivació, de manera que no s'alteren les condicions naturals del biòtop i es garantise el desenroll d'una vida natural igual a la que existia anteriorment.

Determinació del cabal ecològic

S'han desenrollat molts métodos i metodologia per a determinar els requeriments del cabal dels ecosistemes.

Els més simples són els métodos hidrològics o estadístics, que determinen el cabal mínim ecològic a través de l'estudi de les senyes de cabals. Un eixemple de método estadístic simple és definir el cabal mínim ecològic com un 10% del cabal mig històric, que és precisament lo previst, a lo manco fins a la data, en el Pla Hidrològic de la Conca del Ric Ebre.

El cabal ecològic es considera puix com una restricció general que s'impon a tots els sistemes d'explotació sense perjuí del principi de supremacia de l'us per a l'abastiment de poblacions.

El cabal ecològic és generalment fixat en els "Plans de Maneig de Conca", en base en estudis específics o anàlisis concrets per a cada tram del riu, riera o caixer aigües avall del naiximent. La caracterisació de la demanda ambiental (és dir, la cantitat d'aigua que es considera cabal ecològic) és ademés consensuada en l'intervenció dels distints sectors implicats, des de la planificació fins a l'us de l'aigua.

Els components del règim de cabals ecològics són:

Cabal mínim: és el menor cabal necessari per a que l'estructura del riu i els hàbitats que alberguen la vida es conserven i puguen desenrollar les seues funcions. Ha de ser superat ya que, per baix d'ell, molts organismes moririen.

Cabal màxim: és el cabal que no deu superar-se en el riu en motiu de la solta ordinària de cabals des d'un assut. La seua funció és la de no perjudicar a les espècies autòctones més vulnerables, ya que un cabal que supere la velocitat crítica arrastra aigües avall i merma les poblacions per agotament.

Tant el cabal mínim com el màxim han de ser diferenciats per mesos per a una millor aproximació a l'estat natural, a on el riu fluctuava contínuament depenent de les precipitacions i de les característiques geomorfològiques, estant les seues espècies adaptades a estos moviments.

Cabal generador, de riuada o d'avinguda: és el que origina la morfologia del caixer i s'establix imitant les riuades ordinàries del riu, permetent la fertilisació de la planura d'inundació, té la funció de mantindre en bones condicions el substrat del riu i la vegetació de ribera. És fonamental per a mantindre una dinàmica natural i un bon estat ecològic.

Taxa de canvi: fa referència als canvis en el volum de cabal soltat per un assut per unitat de temps per a evitar els efectes negatius d'una variació brusca dels cabals. Estos efectes poden ser l'arrastre de la fauna aquàtica durant la fase d'ascens, o be el seu aïllament en la fase de descens dels cabals. També deuen tindre en conte el manteniment d'unes condicions favorables a la regeneració d'espècies vegetals aquàtiques i ribereñas.