Anar al contingut

Corredor ecològic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Corredor ecològic
Erro al crear miniatura:
Totes les estructures que actuen com a corredor biològic no són tan fàcils d'identificar com estos boscs ribereños en Indiana (Estats Units). Alguns corredors passen desapercebuts a la vista, pero són funcionals i vitals per a les espècies que els utilisen i que tenen necessitats especials com per eixemple la humitat, l'acidea o la purea de l'aigua. Note's en la foto la presència de carreteres que fragmenten l'espai ecològic.
Erro al crear miniatura:
En este paisage els boscs ya no estan conectats físicament. Molts invertebrats queden d'esta manera aïllats en el bosc. No obstant, javalins i cérvols encara poden fàcilment passar d'un bosc a un atre.

Un corredor ecològic, corredor biològic, corredor vert o corredor de conservació és una ruta dissenyada per a conectar àrees naturals que compartixen característiques ambientals similars[1] en l'objectiu de preservar la biodiversitat, previndre la fragmentació dels hàbitats i favorir la migració, dispersió, vinculació i interrelació de poblacions de flora i fauna selvades.[2]

L'establiment de corredors ecològics és una estratègia efectiva de conservació.[3] Els corredors ecològics mantenen la composició, estructura i funció dels ecosistemes i del paisage que unixen. Està integrat per àrees naturals baix règims d'administració especial, com a zones núcleu, parcs nacionals, de amortiguamiento, o d'usos múltiples.[4]

Els conceptes de corredor biològic i corredor ecològic es deriven de l'ecologia del paisage, una de les branques de la biogeografía.[5] Descriuen les estructures del paisage ecològic (llocs i rets de llocs) que reunixen les condicions per al desplaçament d'una espècie (animal, vegetal o foncs) o de la comunitat d'espècies, o dels seus gens. Tots estos corredors conformen, en el marc d'una malla complexa, la ret ecològica a nivell local i mundial.

Propòsit

[editar | editar còdic]

Els corredors biològics estan dissenyats per a protegir el conjunt d'espècies natives i complir en les funcions bàsiques de conectivitat a l'hora que s'maximizar l'us sostenible del bosc i els beneficis derivats dels servicis ambientals.

Segons Formen, els corredors resolen sis problemes de política pública: diversitat biològica, recursos acuífero, agricultura i productes de fusta, recree, comunitat i cohesió cultural, i canvi climàtic.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 109 

Ventages i inconvenients

[editar | editar còdic]

Un determinat corredor ambiental es constituïx en un enllaç continu o casi continu d'àrees protegides rodejades per un ambient inhòspit. El corredor solament eixercirà una funció facilitadora per a les espècies associades a este hàbitat específic. Com a eixemples de corredors es poden mencionar els que són formats per bardices de linderos en determinats paisages agrícoles, corredors constituïts pels caixers i riberes dels rius, corredors forestals, etc.

L'aument de la taxa d'immigració podria tindre: Ventages potencials, estes podrien ser:

Aumentar o mantindre estable la riquea i diversitat d'espècies en el territori; Aumentar tamanys poblacionals d'espècies, i disminuir la taxes d'extinció; Permetre el restabliment de poblacions localment extintes; Mantindre la variabilitat genètica poblacional; Proveir àrees d'alimentació o desplaçament per a espècies majors; Proveir hàbitat de cobertura contra predadores; Proveir una heterogeneïtat d'hàbitats per a espècies que requerixen una varietat d'hàbitats per al seu cicle de vida.

Pero també podrà tindre desventages potencials, estes podrien ser: Facilitar la transmissió i dispersió de malalties, plagues, espècies invasoras i exòtiques; Facilitar la dispersió de fenomens de destorbament abiótica (fòc, plagues); Aumentar la taxes de depredació o cacera


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Evidencies sobre l'eficàcia dels corredors ecològics: ¿Solucionen la problemàtica de fragmentació d'hàbitats?».Observatori Migambiental.11
    171–183.ISSN 1988-3277.Consultat el 25 de març de 2020.
  2. «Corredors biològics». www.biodiversidad.gob.mx. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2019. Consultat el 24 de març de 2020.
  3. «Do Habitat Corridors Provide Connectivity?».Conservation Biology.12(6)
    1241–1252.ISSN 1523-1739.doi:10.1111/j.1523-1739.1998.98036.x.Consultat el 25 de març de 2020.
  4. Freile, Juan; Rom, Karina; Parets, {{{nom3}}}; Onofa, {{{nom4}}} (2022). Guia per a conéixer i implementar corredors de conectivitat en Equador (en és), [object Object]. doi:10.13140/rg.2.2.23733.86248.
  5. «Corredors de conectivitat en els Vages del nort: revisió d'experiències / Connectivity corridors in the northern Vages: review of experiences.».Àrees Naturals Protegides Scripta.doi:10.18242/anpscripta.2022.08.08.01.0001.Consultat el 7-5-2024.
  6. Bennett, Andrew F. (2004). Enllaçant el paisage : el paper dels corredors i la conectitividad en la conservació de la vida selvada (en és), IUCN. ISBN 978-9968-743-86-0.