Riu Misuri
El Misuri[1] (en anglés Missouri River, que deriva de la tribu dels misuris i significa «gent en canoas de fusta») és el riu més llarc de Norteamérica. Fluïx pel nort d'Estats Units en direcció surest a través de sèt estats —Montana, Dakota del Nort, Dakota del Sur, Nebraska, Iowa, Kansas i Misuri— fins a desaguar en el riu Mississipi, del que és el seu principal afluent, molt prop de la ciutat de Sant Luis. Té una llongitut de 3767 km, pero si es considera el sistema Misuri-Ret Roc té 4088 km. El sistema Mississipi-Misuri alcança els 5971 km, lo que ho situa com el quart més llarc del món, despuix dels rius Amazones, Nilo i Yangtsé. Drena una conca de 2 980 000 km², la sexta major del món,[2][3] poc poblada i de clima semiárido que inclou part de dèu estats dels Estats Units i de dos províncies canadenques. Les principals ciutats que travessa el Misuri són Great Falls, Bismarck, Sioux City, Omaha i Kansas City. Des de fa més de 12 000 anys, moltes persones han depés del Misuri i els seus afluents com a font de sustente i transport. Més de dèu grans grups de natius americans varen poblar la seua conca, en la seua majoria en un estil de vida nómada, que depenien de les enormes manades de bisonts que una volta varen vagar a través de les Grans Planures. Els primers europeus varen trobar el riu a finals del XVII: va ser descobert per l'explorador francés Étienne de Veniard. La regió va passar per mans espanyoles i franceses abans de convertir-se en part dels Estats Units, despuix de la compra de la Luisiana. Durant molt temps es va creure que este riu podria ser part del Pas del Noroest —una via d'aigua que enllaçaria el Atlàntic i el Pacífic—, pero quan la expedició de Lewis i Clark va conseguir recórrer-ho per volta primera en tota la seua llongitut (1805), es va confirmar que eixa mítica via per l'interior del continent no era més que una llegenda. Durant el XIX, el Misuri va ser una de les principals vies per a l'expansió cap al Lluntà Oest. A principis de 1800, el creiximent del comerç de la pell va causar que els tramperos exploraren la regió i obriren nous camins. A partir de la década de 1830, els pioners es varen dirigir en massa a l'oest, primer en carromatos, i després en el creixent número de barcos de vapor que varen escomençar a operar en el riu. Les antigues terres dels natius en la conca varen ser preses pels colon, lo que va dur a algunes de les guerres més llargues i violentes contra els pobles natius en l'història nortamericana. Durant el XX, la conca del Misuri es va desenrollar àmpliament per al rec, el control d'inundacions i la generació d'energia hidroelèctrica. Quinze assuts varen embassar el curs principal del riu, en centenars més en els seus afluents. Els meandres es varen reduir i el riu es va canalisar per a millorar la navegació, reduint la seua llongitut en més de 320 km. Encara que la part baixa del vall del riu Misuri és ara una regió agrícola i industrial, poblada i altament productiva, el fort desenroll s'ha cobrat el seu preu en les poblacions de fauna i peixos, aixina com en la calitat de les aigües. Varis trams del Misuri han segut declarats com riu salvage i paisagístic nacional: el 12 d'octubre de 1976 un llarc tram de 239,8 km, en Montana; el 10 de novembre de 1978, un atre tram de 95 km, entre Nebraska i Dakota del Sur; i el 24 de maig de 1991, un últim tram de 62,7 km, també entre Nebraska i Dakota del Sur.[4]
Curs
Tres són les corrents que corren per les ales de les montanyes Rocoses de Montana i Wyoming per a formar les capçaleres del riu Misuri, els rius Jefferson, Madison i Gallatin. La més llarga comença prop de Brower's Spring, a 2800 m sobre el nivell de la mar, en l'ala surest del monte Jefferson en les montanyes Centennial. Fluïx primer a l'oest i després al nort, corrent primer en la riera Hell Roaring, després cap a l'oest en el ric Ret Roc; es torna al noreste fins a convertir-se en el Beaverhead, que finalment s'unix en el Big Hole per a formar el riu Jefferson. El riu Firehole s'origina en el llac Madison, en el parc nacional de Yellowstone, en Wyoming, i s'unix en el riu Gibbon per a formar el riu Madison, mentres que el riu Gallatin naix en el llac Gallatin, també en el parc nacional. Estos dos rius fluïxen després cap al nort i noroest en l'estat de Montana.[5][6]
El riu Misuri comença oficialment en la confluència del Jefferson i del Madison en el parc estatal Missouri Headwaters, prop de Three Forks (Montana), i després se li unix el Gallatin a a penes 1,5 km aigües avall del naiximent. El Misuri passa després a través del llac Canyon Ferry, un embassament situat a l'oest de les montanyes Big Belt. Ix de les montanyes prop de la localitat de Cascade i fluïx cap al noreste fins a la ciutat de Great Falls, a on cau sobre les Great Falls of the Missouri, una série de cinc importants catarates. A continuació corre en direcció este a través d'una pintoresca regió de canons i terres baixes coneguda com Missouri Breaks [Bots del Misuri], tram en el que rep al riu Marías (de 328 km), que aplega des de l'oest, i després s'eixampla en l'embassament del llac Fort Peck a pocs quilómetros per damunt de la confluència en el riu Musselshell (de 550 km). Més alvance, el riu passa a través de l'assut de Fort Peck, i immediatament aigües avall, rep al riu Milk (1170 km) que se li unix aplegant des del nort.[5][6] Archiu:Missouri-River-Morning-Drone-Shot.webm Fluint cap a l'est a través de les planures de l'est de Montana, el Misuri rep al riu Poplar (269 km), procedent del nort, abans de travessar la frontera estatal i entrar en Dakota del Nort, a on el riu Yellowstone, el seu major afluent per cabal, se li unix des del suroest. En la confluència d'abdós rius, el Yellowstone és en realitat el riu més caudaloso.[n 1] El Misuri serpentea després cap a l'est més allà de Williston i aplega a la coa del gran llac Sakakawea, un embassament artificial format per la gran presa Garrison. Aigües avall de l'assut, el Misuri rep després al riu Knife, que li aborda des de l'oest, i fluïx cap al sur fins a Bismarck, la capital de Dakota del Nort, a on se li unix el riu Heart, que li aborda des de l'oest. Es ralentisa després el Misuri en l'embassament del llac Oahe just abans de la confluència en el riu Cannonball. Mentres continua cap al sur, aplega finalment a la presa Oahe, ya en Dakota del Sur, a on se li unixen els rius Grand, Moreau i Cheyenne, tots aplegant des de l'oest.[5][6]
El Misuri descriu a continuació una àmplia curva cap al surest, i serpentea a través de les Grans Planures, rebent al riu Niobrara i molts chicotets afluents des del suroest. Seguidament procedix a formar la frontera entre Dakota del Sur i Nebraska, i a continuació, despuix d'haver rebut al riu James pel nort, forma ellímit entre els estats d'Iowa i Nebraska. En Sioux City el riu Big Sioux ve des del nort. El Misuri fluïx cap al sur fins a aplegar a la ciutat d'Omaha a on rep al seu afluent més llarc, el riu Platte, que aplega des de l'oest.[10] Aigües avall, el Misuri marca la frontera entre Nebraska i Misuri, després fluïx entre Misuri i Kansas. El riu Misuri es balanceja cap a l'est en Kansas City (145 786 hab.), a on rep al riu Kansas des de l'oest, i aixina successivament en el centre nort de Misuri. Pansa al sur de Columbia i rep als rius Osage i Gasconade des del sur aigües avall de Jefferson City. El riu llavors rodeja el costat nort de la gran ciutat de Sant Luis per a unir-se al riu Mississipí en la frontera entre Misuri i Illinois.[5][6]
Comunitats a lo llarc del riu
Moltes de les comunitats a lo llarc del riu Mississipi s'enumeren a continuació; la majoria tenen un significat històric o tradició cultural que les relaciona en el riu. Estan secuenciados des del naiximent del riu fins al seu final i els habitants corresponen tots la Cens de 2010.
Conca
Solament hi ha un riu en una personalitat, un sentit de l'humor i el caprig d'una dòna; un riu que va viajant de costat, que interferix en la política, reorganisa la geografia i esguita en el sector immobiliari; un riu que juga a les amagades en vostés hui i demà et seguix com un gos en una galleta de dinamita nugada a la seua coa. Eixe riu és el Misuri.
George Fitch[11]
En una conca hidrogràfica de 1 371 000 km²,[12] el Misuri drena casi una sexta part dels Estats Units,[13] o poc més del 5% d'Amèrica del Nort.[14] Comparable en tamany en la província canadenca de Quebec, la conca comprén la major part de les Grans Planures centrals, estenent-se des de les montanyes Rocoses, en l'oest, fins al vall del riu Mississipí, en l'est, i cap a l'extrem sur de l'oest de Canadà fins a la frontera de la conca del riu Arkansas. En comparació al riu Mississipí per damunt de la seua confluència, el Misuri és dos voltes més llarc[n 2] i drena un àrea tres voltes major.[n 3] El Misuri representa el 45% del cabal anual del Mississipí passada la ciutat de Sant Luis, i fins a un 70% en época de certes sequies.[16][17]
En 1990, vivien en la conca del Misuri prop de 12 millons de persones,[12][18] casi tota la població de l'estat de Nebraska, part de la dels estats de Colorat, Iowa, Kansas, Minnesota, Misuri, Montana, Dakota del Nort, Dakota del Sur i Wyoming, i chicotetes porcions de la de les províncies del sur canadenc d'Alberta i Saskatchewan.[12] La ciutat més gran de la conca és Denver, Colorat, en una població de més de siscents mil habitants. Denver és la ciutat principal del Front Range Urban Corridor les ciutats del qual tenien una població combinada de més de quatre millons en 2005,[19] sent l'àrea metropolitana més gran de la conca del Misuri.[18] Uns atres dels principals centres de població –en la seua majoria ubicats en la porció surest de la conca– són Omaha (Nebraska), Nebraska, situada al nort de la confluència dels rius Misuri i Platte; Kansas City (Misuri) – Kansas City (Kansas), situat en la confluència del Misuri en el riu Kansas, i l'àrea metropolitana de Sant Luis, situada al sur del riu Misuri just per damunt de la seua desembocadura en el Mississipí.[6] En contrast, la partix noroest de la conca està escassament poblada. No obstant, moltes ciutats del noroest, com Billings, Montana, es troben entre les de més ràpit creiximent en la conca del Misuri.[18]
En més de 440 000 km² baix ellaurat, la conca del Misuri inclou més o menys una quarta part de totes les terres agrícoles dels Estats Units, proveint més d'un terç de la producció de blat, lli, ordi i avena del país. No obstant, solament 28 000 km² de la terra de cultiu en la conca és de regadiu. Atres 730 000 km² de la conca es dediquen a la cria de ganado, principalment ganado vacú. Les àrees forestades de la conca, en la seua majoria de segon creiximent, són un total d'al voltant de 113 000 km². Les zones urbanes, per un atre costat, representen menys de 34 000 km² de terra. Les àrees més urbanisades es troben a lo llarc del curs principal i en alguns afluents importants, com el Platte i el Yellowstone.[18][20]
L'altitut en la conca varia àmpliament, des de poc més dels 120 m en la desembocadura del Misuri fins als 4357 m del cim del monte Lincoln en el centre de Colorat.[21][22] El propi riu Misuri cau un total de 2629 m des de Brower's Spring, la seua font més lluntana. Encara que les planures de la conca tenen molt poc relleu verticalocal, el terreny s'eleva uns 1,9 m/km d'est a oest. L'altitut és de menys de 150 m en la vora oriental de la conca, pero té més de 910 m sobre el nivell de la mar en molts llocs en la base de les Rocoses.[6]
La conca del Misuri té patrons climàtics i de precipitacions molt variables; en general, la conca està definida per un clima continental en estius càlits i humits i hiverns frets i severs. La major part de la conca rep un promig de 200−250 mm de precipitació a l'any.[18] No obstant, les parts més occidentals de la conca en les montanyes Rocoses, aixina com les regions del surest de Misuri poden rebre fins a 1000 mm.[18] La gran majoria de les precipitacions es produïx en hivern, a pesar de que la conca alta és coneguda per les tormentes de curta duració, pero intenses, de l'estiu, com la que va produir en l'inundació de 1972 en Negre Hills en inundacions a través de Rapid City (Dakota del Sur).[23] Les temperatures d'hivern en Montana, Wyoming i Colorat poden baixar fins a -51 °C, mentres que les màxims d'estiu en Kansas i Misuri han aplegat a 49 °C a voltes.[18]
En ser un dels sistemes fluvials més importants del continent,[24] la conca del Misuri llimita en moltes atres grans conques hidrogràfiques dels Estats Units i de Canadà. La divisòria continental, que corre a lo llarc de l'espina de les montanyes Rocoses, forma la major part de la frontera occidental de la conca del Misuri.[24] El riu Clark i el riu Snake, abdós partix de la conca del riu Columbia, drenan la zona a l'oest de les Rocoses en Montana, Idaho i oest de Wyoming. Les conques del Columbia, Misuri i Colorat es troben en la montanya Three Waters, en la cordillera Wind River, en Wyoming.[25] Al sur d'allí, la conca del Misuri llimita a l'oest en el drenage del riu Green, afluent del Colorat, a continuació, en el sur en el caixer principal del Colorat. Tant els rius Colorat com Columbia fluïxen cap a l'oceà Pacífic. No obstant, existix un gran drenage endorreico, la Great Dividix Basin, entre les conques del Misuri i Green en l'oest de Wyoming. Esta zona és a voltes considerada com a part de la conca del Misuri, a pesar de que les seues aigües no fluïxen a cap costat de la divisòria continental.[26]
Cap al nort, la divisòria Laurentiana, de menys altitut, separa la conca del Misuri de les del riu Oldman, un afluent del riu Saskatchewan Sur, aixina com de les del riu Souris i del riu Sheyenne i de chicotets afluents del riu Rojo del Nort. Totes estes corrents són part de la conca del riu Nelson de Canadà, que desemboca en la baïa d'Hudson. També hi ha algunes grans conques endorreicas entre les conques del Misuri i del Nelson en el sur d'Alberta i Saskatchewan.[24] Els rius Minnesota i Dones Moines, afluents de l'alt Mississipí, drenan la major part de la zona fronteriça en la part oriental de la conca del Misuri. Per últim, en el sur, les montanyes Ozark i atres divisòries baixes que travessen el centre de Misuri, Kansas i Colorat, separen la conca del Misuri de les del riu White i del riu Arkansas, també afluents del riu Mississipí.[24]
Principals afluents
- Artícul principal → .
Uns 95 afluents importants i centenars més chicotets alimenten el riu Misuri, rebent a la majoria d'afluents majors quan el riu s'acosta a la boca.[27] La majoria de rius i rieres en la conca del Misuri discorren d'oest a est, seguint l'inclinament de les Grans Planures; no obstant, alguns afluents orientals, com el James, Big Sioux i els sistemes del Grand, fluïxen de nort a sur.[18]
Els tributaris més grans del Misuri per escorrentía són el Yellowstone (en Montana i Wyoming), el Platte (en Wyoming, Colorat i Nebraska) i el Kansas–Republican/Smoky Hill i Osage (en Kansas i Misuri). Cada u d'estos afluents drena una superfície de més de 130 000 km², i té un cabal mig superior a 140 m³/s.[15][28] El riu Yellowstone té la descàrrega més alta, a pesar de que el Platte és més llarc i drena un àrea més gran. De fet, el cabal del Yellowstone és d'uns 390 m³/s,[29] representant el 16% de la escorrentía total en la conca del Misuri i casi el doble que en el Platte.[30] En l'atre extrem de l'escala està el chicotet riu Rosega, en Montana, que en 61 m de llarc se sosté comunament que és el riu més curt del món.[31]
| Afluents més llarcs del riu Misuri | |||
|---|---|---|---|
| Nom | Llongitut | Conca | Cabal |
| km | km² | m³/s | |
| Riu Platte | 1708[6][28] | 219 900[15] | 199[30] |
| Riu Kansas | 1205[28][32] | 154 000[15] | 209[33]
|
| Riu Milk | 1170[32] | 139 600[15] | 17,5[34] |
| Riu James | 1140[32] | 55 700[15] | 18,3[35] |
| Riu Yellowstone | 1130[6][36] | 180 000[15] | 391[29] |
| Riu White | 933[32] | 26 420[37] | 16,1[37] |
| Riu Niobrara | 914[32] | 36 000[15] | 48,7[38] |
| Riu chicotet Misuri | 900[32] | 24 700[15] | 15,1[39]
|
| Riu Osage | 793[6] | 38 300[15] | 339[40] |
| Riu Big Sioux | 674[32] | 20 800[15] | 37,4[41] |
En la taula de la dreta es mostren els dèu afluents més llarcs del Misuri, en les seues respectives conques i cabals. La llongitut es medix a la font hidrològica, sense tindre en conte la convenció de noms. El tronc principal del riu Kansas, per eixemple, té 238 km de llarc.[32] No obstant, incloent les capçaleres més llargues, els 729 km del riu Republicà i els 251 km del riu Arikaree, té una llongitut total de 1205 km.[32] Qüestions de nomenclatura similars es donen en el riu Platte, l'afluent del qual més llarc, el riu Platte Nort, és més de dos voltes més llarc que la corrent principal.[32]
Les capçalera del Misuri per damunt de Three Forks s'estenen molt més llunt cap a dalt que el curs principal. Medit en la font més lluntana, en Brower's Spring, el riu Jefferson té 480 km de llarc.[18] Per lo tant, medint fins a la seua capçalera més alta, el riu Misuri s'estén 4247 km. Quan es combina en el baix Mississipí, el sistema en el Misuri i les seues capçaleres forma part del quart riu més llarc del món, en 6027 km.[42]
Cabal
Per cabal, el Misuri és el nové riu més caudaloso dels Estats Units, despuix del Mississipi, San Lorenzo, Ohio, Columbia, Niágara, Yukón, Detroit i St. Clair. Els dos últims, no obstant, a voltes es consideren part d'un estret entre el llac Furó i el llac Erie en el primer cas i entre el llac Superior i ellac Furó, en el segon.[43] Entre els rius d'Amèrica del Nort en el seu conjunt, el Misuri és tretzé més caudaloso, despuix del Mississipí, Mackenzie, St. Lawrence, Ohio, Columbia, Niagara, Yukon, Detroit, St. Clair, Fraser, Slave i Koksoak.[43][44]
Ya que el Misuri drena una regió predominantment semiárida, la seua descàrrega és molt menor i més variable que la d'atres rius d'Amèrica del Nort de llongitut comparable. Abans de la construcció d'assuts, el riu provocava inundacions dos voltes a l'any, una volta en la riuada d'abril o Primavera fresca, en el derretimiento de la neu en les planures de la conca, i una atra en la riuada de juny, causada per la neu derretida i les tormentes d'estiu en les montanyes Rocoses. Esta última era molt més destructiva, ya que el riu aumentava més de dèu voltes el seu cabal normal alguns anys.[45][46] La descàrrega del Misuri es veu afectada pels més de 17.000 embassaments existents en la seua conca, que sumen una capacitat total d'uns 173,9 km³.[18] En regular el control d'inundacions, els embassaments reduïxen dràsticament els cabals màxims i aumenten els baixos. L'evaporament dels embassaments reduïx també significativament la escorrentía del riu, causant una pèrdua anual de més de 3,8 km³ solament en els embassaments del caixer principal.[18]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El United States Geological Survey opera en cincuenta y uno medidors de cabals a lo llarc del riu Misuri. El cabal mig del riu en Bismarck, a 2115,5 km de la boca, és de 621 m³/s. Es tracta d'una conca de 483 000 km², o el 35% de la conca total del riu.[54] En Kansas City, a 589,2 km de la boca, el cabal mig del riu és de 1570 m³/s. El riu ací drena aproximadament 1 254 000 km², lo que representa aproximadament el 91% de tota la conca.[48]
El rugló més baix, en un periodo de registre major de cinquanta anys, està en Hermann (Misuri) —a 157,6 km aigües dalt de la desembocadura del Misuri— en la que el cabal mig anual va ser de 2478 m³/s, des de 1897 a 2010. Prop de 1 353 000 km², el 98,7% de la conca, es troba per damunt d'Hermann.[16] La mija anual més alta va ser de 5150 m³/s en el 1993, i la més baixa de 1181 m³/s en el 2006.[16] Els extrems del cabal varien encara més. El major cabal que s'ha registrat va ser de més de 21 000 m³/s el 31 de juliol de 1993, durant una inundació històrica.[55] El més baix, d'a penes 17,0 m³/s —causat per la formació d'un dic de gèl— es va medir en 23 de decembre de 1963.[16]
Alt i Baix Misuri
La conca alta del riu Misuri està al nort de la assut de Gavins Point, l'últim assut hidroelèctric de les quinze que hi ha en el riu, just aigües dalt de Sioux City, Iowa.[56] La part baixa del riu Misuri té 1350 km fins a la seua confluència en el Mississipí just per damunt de Sant Luis. El Baix Misuri no té assuts hidroelèctrica o esclusa, pero té una gran cantitat de preses ala que inhibixen el tràfic de barcaces perque restringixen l'ample del canal. Estes preses ala han segut culpades de les inundacions, i no hi ha en l'actualitat plans per a la construcció de cap nova esclusa o assuts per a reemplaçar estes preses ala en el Misuri.
Geologia
Les montanyes Rocoses del suroest de Montana en les capçaleres del riu Misuri varen sorgir primer de la orogènia Laramide, un episodi de formació de montanyes que es va produir des de fa al voltant de 70 fins a 45 millons anys (del final del Mesozoico fins a principis del Cenozoico).[57] Esta orogènia va alçar les roques cretácicas a lo llarc del costat occidental de la via marítima interior occidental (Western Interior Seaway), una enorme mar poca profunt que s'estenia des de l'oceà Àrtic fins al golf de Mèxic, que va depositar els sediment que ara subyacer en gran part de la conca del Misuri.[58][59][60] Este alçament Laramide va causar que la mar es retirara i va assentar el marc per al vast sistema de drenage de rius que baixen de les montanyes Rocoses i dels Apalaches, el predecessor de la conca del Mississipí d'hui en dia.[61][62][63]
L'orogènia Laramide és essencial en la moderna hidrologia del riu Misuri, ya que la neu i el derretimiento del gèl de les Rocoses proporcionen la major part del cabal en el Misuri i els seus afluents.[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 434
El Misuri i molts dels seus afluents travessen les Grans Planures, fluint sobre o tallant en el Grup d'Ogalla i les roques sedimentarias més velles de mitan del Cenozoico. L'unitat inferior principal del Cenozoico, la formació White River, es va depositar aproximadament entre 35 i 29 millons anys arrere[65][66] i es compon de pedra arcillosa, arenisca, calcàrea i conglomerat.[66][67] Areniscas del canal i depòsits fluvials ribereños més fins[68] del grup Arikaree varen ser depositats fa entre 29 i 19 millons d'anys.[65] La formació Ogalla, del Mioceno, i la llaugerament més jove formació Broadwater, del Plioceno, es varen depositar en el cim del grup Arikaree, i estan formades per material erosionat fòra de les montanyes Rocoses durant una época d'aument de la generació de relleu topogràfic;[65][69] estes formacions s'estenen des de les montanyes Rocoses, prop de la frontera en Iowa, i donen a les Grans Planures gran part del seu suau pero persistent inclinament cap a l'est, i també constituïxen un aqüífer important.[70]
Immediatament abans de la edat de gèl del Cuaternario, el riu Misuri va quedar provablement dividit en tres segments: una part superior, que drenaba cap al nort en la baïa d'Hudson,[71][72] i les seccions miges i baixes, que fluïen cap a l'est per la pendent regional.[73] Ya que la terra es va afonar en l'edat de gèl, una glaciació pre-illinoiense (o possiblement la glaciació illinoiense) va desviar el riu Misuri cap al surest fins a la seua actual confluència en el Mississipí i va causar que s'integrara en un únic sistema fluvial que talla la pendent regional.[74] Es creu que el Misuri, en l'oest de Montana, tindria que haver fluït una volta cap al nort i després a l'est per les montanyes Bear Paw. Es troben safirs en alguns punts a lo llarc del riu en l'oest de Montana.[75][76] Els alvanços de les capes de gèl continentals varen desviar el riu i els seus afluents, causant que es posaren en comú en grans llac temporals com a llac glacials, com el Great Falls, Musselshell i uns atres. En aumentar eixos llac, l'aigua en ells es derramaria a sovint sobre les divisòries locals adjacents, creant canals i coulees ara abandonats, incloent la Shonkin Sag, de 160 km de llarc. Quan els glaciars es varen retirar, el Misuri va fluir en un nou curs a lo llarc del costat sur de les montanyes Bearpaws, i la part inferior de l'afluent riu Milk es va fer càrrec del canal principal inicial.[77]
El renom del Misuri, el Big Muddy, va ser inspirat per les enormes càrregues de sediment o rovina que transporta, de les més grans de tots els rius d'Amèrica del Nort.[78][64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 432–434 En el seu estat de pre-desenroll, el riu transportava uns 193-290 millons de tonellades per any.[79] La construcció de represas i dics ha reduït dràsticament estos a 18-23 millons de tonellades per any hui.[80] Gran part d'este sediment és derivat des de la planura d'inundació del riu, també cridat el cinturó meandre; cada volta que el riu canviava de curs, erosionaria tonellades de terra i roques de les seues vores. No obstant, la construcció d'assuts i la canalisació del riu li ha impedit ara aplegar a les seues fonts naturals de sediment a lo llarc de la major part del seu curs. Els embassaments a lo llarc del Misuri capturen aproximadament 32,9 millons tonellades de sediment cada any.[18] A pesar d'açò, el riu encara transporta més de la mitat del total de sediment que desemboquen en el golf de Mèxic; el delta del Mississipí, format per depòsits sedimentarios en la desembocadura del Mississipí, està constituït en la seua major part pels sediment transportats pel Misuri.[80][81]
Història
Primeres nacions
Les evidències arqueològiques, especialment en l'estat de Misuri, sugerixen que l'home va fer la seua primera presència en la conca del Misuri fa entre 10 000−12 000 anys, al final del Pleistoceno.[82] Durant el final del últim periodo glacial, va començar una gran migració humana que va viajar a través del pont de terra de Bering des d'Eurasia adinsant-se en tot el continent americà. Ya que viajarien llentament durant sigles, el riu Misuri formaria una de les seues principals rutes de migració. La majoria es varen establir en el vall de l'Ohio i la vall baixa del riu Mississipí, pero molts, incloent als constructors de montículs, varen permanéixer a lo llarc del Misuri, convertint-se en els ancestros dels posteriors pobles natius de les Grans Planures.[83]
Els natius americans que vivien a lo llarc del Misuri tenien accés a aliments suficients, aigua i refugi. Molts animals migratoris habitaven en les planures en eixa época, proveint-els de carn, roba i atres artículs d'us diari. Hi havia també grans àrees ribereñas en les planures d'inundació del riu que els proporcionaven herbes naturals i aliments de primera necessitat.[84] No existixen registres escrits de les tribus i pobles de l'época preuropea, ya que no varen utilisar l'escritura. D'acort en els escrits dels exploradors, les tribus més importants en el Misuri varen ser els otoes, misuris, omahas, poncas, brulés, lakotas, sioux, arikaras, hidatsas, manen, assiniboines, gros ventres i peus negres.[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 432
Els natius varen usar el Misuri, a lo manco fins a cert punt, com una ruta de comerç i de transport. Ademés, el riu i els seus afluents formaven les fronteres tribals. L'estil de vida dels natius se centrava en la seua majoria entorn a una cultura seminómada; moltes tribus tenien diferents campaments d'estiu i hivern. No obstant, el centre de la riquea nativa i del comerç a lo llarc del Misuri estava en la regió de les Dakotas en el seu gran curva sur.[85] Un gran grup de poblats en empalisades dels manen, hidatsa i arikara se situaven sobre els tallats i illes del riu i varen anar la llar de mils de persones, i més vesprada varen servir com a mercats i llocs comercials utilisats pels primers exploradors i comerciants de pells francesos i britànics.[86] Despuix de l'introducció del cavall en les tribus del riu Misuri, possiblement de poblacions asilvestrades introduïdes pels europeus, la forma de vida dels natius va canviar substancialment. L'us del cavall va permetre que viajaren grans distàncies, i per lo tant va facilitar la caça, les comunicacions i el comerç.[87]
En un temps, decenes de millons de bisonts americans (comunament cridats búfalos), una de les espècies clau de les Grans Planures i de la vall de l'Ohio, vagaven per les planures de la conca del Misuri.[88]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 167 La majoria dels grups natius en la conca es basaven en gran mida en el bisont com a font d'aliment, i les seues pells i ossos servien per a crear atres artículs de la llar. En el temps, les espècies varen aplegar a beneficiar-se de les periòdiques cremes controlades que els pobles natius feyen en les praderies que rodegen el Misuri per a netejar les malezas velles i mortes. La gran població de bisonts de la regió va donar lloc al final del great bison belt, una zona de rics pasturages anuals que s'estenia des d'Alaska fins a Mèxic seguint el flanc oriental de la divisòria continental.[89] No obstant, despuix de l'arribada dels europeus, tant els bisonts com els propis natius americans varen experimentar una ràpida disminució de la seua població.[90] La caça va eliminar les poblacions de bisonts a l'est del riu Mississipí cap a 1833 i va reduir el número en la conca del Misuri a uns mers centenars. Malties estrangeres com la pigota varen arrasar la regió, diezmando les poblacions natives. Deixades sense la seua principal font de sustente, moltes de les comunitats natives que varen sobreviure es varen fusionar en les zones de reasentamiento i reserves.[88]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 171
Primers exploradors occidentals
En maig de 1673 els exploradors francesos Louis Jolliet i Jacques Marquette varen abandonar l'assentament de St. Ignace en el llac Furó i varen descendir pel riu Wisconsin i després el Mississipí, en l'objectiu d'aplegar a l'oceà Pacífic. A finals de juny, Jolliet i Marquette es varen convertir en els primers descobridors europeus documentats del riu Misuri, que segons els seus diaris es trobava en plena riuada.[91] «Mai vaig vore res més terrorífic —va escriure Jolliet— un feltre d'arbres sancers des de la boca del Pekistanoui [Misuri] en tant ímpetu que no es podia tractar de creuar-ho sense gran perill. La commoció era tal que l'aigua es cap a fanc per això i no podia quedar clara».[92][93] Varen donar constància de Pekitanoui o Pekistanoui com el nom natiu per al Misuri. No obstant, la partida mai va explorar el Misuri més allà de la seua boca, ni varen permanéixer en la zona. Ademés, més vesprada es varen enterar de que el Mississipí abocava en el golf de Mèxic i no en el Pacífic com havien presumit en un principi; l'expedició es va tornar a uns 710 km abans del Golf, en la confluència del riu Arkansas en el Mississipí.[92]
En 1682, França va ampliar les seues reivindicacions territorials en Amèrica del Nort per a incloure la terra en el costat occidental del riu Mississipí, que incloïa la part inferior del Misuri. No obstant, el propi Misuri es va mantindre formalment inexplorado fins que Étienne de Veniard, Sieur de Bourgmont, al mando d'una expedició en 1714, ho va remontar a lo manco fins a la desembocadura del riu Platte. No està clar exactament lo llunt que Bourgmont va viajar més allà d'allí; va descriure les rosses manens en els seus diaris, per lo que és provable que aplegara fins als seus llogarets en l'actual Dakota del Nort.[94] Més tart, eixe mateix any, Bourgmont va publicar The Route To Be Taken To Ascend The Missouri River [La Ruta que deu ser presa per a ascendir el riu Misuri], el primer document conegut que va utilisar el nom «ric Missouri»; molts dels noms que Veniard va donar als afluents, en la seua majoria per les tribus natives que vivien a lo llarc d'ells, es troben encara en us hui en dia. Els descobriments de l'expedició finalment varen ser reflectits pel cartógrafo Guillaume Delisle, que va utilisar l'informació per a crear un mapa del Misuri inferior.[95] En 1718, Jean-Baptiste Li Moyne de Bienville va demanar que el govern francés otorgara a Bourgmont la Cruz de St. Louis pel seu «excepcional servici a França».[95]
Bourgmont hi havia, de fet, tingut problemes en les autoritats colonials franceses des de 1706, quan va abandonar el seu càrrec com a comandant de Fort Detroit despuix de mal maneig d'un atac dels ottawas que va acabar en treinta y uno morts.[96] No obstant, la seua reputació va quedar reforçada en 1720 quan els pawnees —que abans havien fet amistat en Bourgmont— varen massacrar als espanyols de la expedició Villasur prop de l'actual Columbus (Nebraska) en el riu Misuri, terminant temporalment en l'invasió espanyola en la Louisiana francesa.[97] Bourgmont va establir Fort Orleans, el primer assentament europeu de qualsevol tipo sobre el riu Misuri, prop de l'actual Brunswick (Misuri), en 1723. A l'any següent Bourgmont va dirigir una expedició per a obtindre respal dels comanches contra els espanyols, que varen continuar mostrant interés en fer-se en el control del Misuri. En 1725 Bourgmont va dur als caps de vàries tribus del riu Misuri a visitar França. Allí va ser elevat al ranc de la noblea i no va acompanyar als caps de regrés a Amèrica del Nort. Fort Orleans va ser abandonat o el seu chicotet contingent massacrats pels natius americans en 1726.[95][98]
La guerra franc-índia va esclatar quan les disputes territorials entre França i Gran Bretanya en Amèrica del Nort varen aplegar a un punt crític en 1754. En 1763 França va ser derrotada per la força molt major de l'eixèrcit britànic i es va vore obligada en el Tractat de París (1763) a cedir les seues possessions canadenques els anglesos i la Louisiana als espanyols, afectant a la majoria de les seues possessions colonials en Amèrica del Nort.[99]
En un principi, els espanyols no varen explorar extensivamente el Misuri i varen deixar que els comerciants francesos continuaren les seues activitats baix llicència. No obstant, açò va terminar en acabant de que aplegaren notícies, al regrés d'una expedició de Jacques D'Eglise en la década de 1790, de que la Companyia de la Baïa d'Hudson britànica estava fent incursions en la conca alta del riu Misuri.[100] En 1795 els espanyols varen garantisar la «Companyia de descobridors i exploradors del Misuri», coneguda popularment com la «Companyia del Misuri», i varen oferir una recompensa per la primera persona que aplegara a l'oceà Pacífic a través del Misuri. En 1794 i 1795 les expedicions dirigides per Jean Baptiste Truteau i Antoine Simon Lecuyer de la Jonchšre ni tan sols varen conseguir aplegar tan al nort com per a alcançar els llogarets dels manen en el centre de Dakota del Nort.[101]
Podria dir-se que el major èxit de les expedicions de la Companyia del Misuri va ser la de James MacKay i John Evans.[102] Els dos varen seguir a lo llarc del Misuri, i varen establir Fort Charres prop de 32 km al sur de l'actual Sioux City com a campament d'hivern en 1795. En els llogarets manen en Dakota del Nort, varen expulsar a varis comerciants britànics, i mentres parlaven en els natius varen identificar l'ubicació del riu Yellowstone, que va ser cridat Roche Jaune («Roca Groga») pels francesos. Encara que MacKay i Evans no varen poder complir en el seu objectiu original d'aplegar al Pacífic, varen crear el primer mapa precís de la part alta del riu Misuri.[101][103]
En 1795, els jóvens Estats Units i Espanya varen firmar el Tractat de Pinckney, que va reconéixer els drets nortamericans per a navegar pel riu Mississipí i dur artículs per a l'exportació a Nova Orleans.[104] Tres anys despuix, Espanya va revocar el tractat i en 1800, en secret, va tornar la Louisiana a a la França napoleònica en el Tercer Tractat de Sant Ildefons. Esta transferència va ser tan secreta que els espanyols varen seguir administrant el territori. En 1801, Espanya va restaurar els drets d'us del Mississipí i de Nova Orleans als Estats Units.[105]
Tement que eixes interrupcions pudíeran tornar a produir-se, el president Thomas Jefferson va propondre a França comprar-li el port de Nova Orleans per $10 millons. Napoleón, enfrontat a una crisis de deute, sorprenentment li va oferir la totalitat de la Luisiana, incloent el riu Misuri, per $15 millons, lo que ascendia a menys de 3 centaus de dólar per acre. L'acort va ser firmat en 1803, duplicant el tamany dels Estats Units en l'adquisició del territori de Luisiana.[106] En 1803, Jefferson va instruir a Meriwether Lewis per a explorar el Misuri i buscar una via navegable fins a l'oceà Pacífic. Per a llavors, s'havia descobert que el sistema del riu Columbia, que desemboca en el Pacífic, tenia una latitut similar a la de les capçaleres del riu Misuri, i es creïa àmpliament que devia existir entre abdós una conexió o curt porteo.[107] No obstant, Espanya es va opondre a la pren de possessió, alegant que mai havien tornat formalment la Louisiana als francesos. Les autoritats espanyoles varen advertir a Lewis que no fera el viage i li varen prohibir vore el mapa de les expedicions de MacKay i Evans del Misuri, encara que Lewis finalment va conseguir tindre accés a ell.[108][109]
Meriwether Lewis i William Clark varen començar la seua famosa expedició en 1804 en un grup de trentatrés persones en tres embarcacions.[110] A pesar de que es varen convertir en els primers occidentals que varen viajar a tot lo llarc del Misuri i varen aplegar al Pacífic via el riu Columbia, no varen trobar cap rastre del Pas del Noroest. Els mapes realisats per Lewis i Clark, en especial els de la regió del Pacífic Noroest, varen proporcionar la base per als futurs exploradors i emigrants. També varen negociar relacions en moltes tribus natives en les que es varen trobar i varen redactar extensos informes sobre el clima, ecologia i eología de les regions que varen travessar. Molts noms actuals dels accidents geogràfics de la conca alta Misuri es varen originar en eixa expedició.[111]
Frontera americana
Comerç de pells
A inicis del XIX, els caçadors i tramperos de pells varen entrar en l'extrem nort de la conca del Misuri en l'esperança de trobar poblacions de castor i de llúdria de riu, la venda del qual de pells va conduir el pròsper comerç de pells d'Amèrica del Nort. Venien de molts llocs diferents, uns de les corporacions de pell canadenques en la baïa d'Hudson, alguns des del noroest del Pacífic (vejau també: comerç marítim de pells), i alguns del Mig Oest d'Estats Units. La majoria no es varen quedar en la zona durant molt temps, ya que no varen conseguir trobar recursos significatius.[112]
Els primers informes entusiastes de que sí hi havia un país ric en animals per a ser caçats es va produir en 1806 quan Meriwether Lewis i William Clark varen retornar de la seua expedició de dos anys. Les seues publicacions descrivien terres riques en mils de bisonts, castors i llúdries de riu; i també una abundant població de llúdries de mar en la costa del Noroest del Pacífic. En 1807, el comerciant de pells Manuelisa va organisar una expedició que duria al creiximent explosiu del comerç de la pell en les regions de l'Alt Misuri. Lisa i la seua partida varen remontar els rius Misuri i Yellowstone, comerciant en les tribus natives locals intercanviant artículs manufacturados a canvi de pells. Varen establir un fort en la confluència dels rius Yellowstone i un dels seus afluents, el riu Bighorn, en el sur de l'actual estat de Montana. Encara que el negoci va començar sent chicotet, ràpidament es va convertir en un pròsper comerç.[113][114]
En l'autumne de 1807, els hòmens de Lisa varen començar la construcció de Fort Raymond, que estava assentat sobre un penya-segat en vistes a la confluència dels rius Yellowstone i Bighorn. El fort serviria principalment com a lloc comercial per al trueque en els natius per les pells.[115] Este método era diferent al del comerç de pells en el noroest del Pacífic, que involucrava a caçadors contractats per distintes companyies pelliceres, principalment per la Companyia de la Baïa d'Hudson i la Companyia del Noroest. Fort Raymond va ser substituït més vesprada per Fort Lisa en la confluència del Misuri i el Yellowstone en Dakota del Nort; un segon fort, també cridada Fort Lisa, va ser construït aigües avall en el riu Misuri en Nebraska. En 1809 es va fundar la St. Louis Missouri Fur Company, tenint com a socis a Lisa, William Clark i Pierre Choteau, entre uns atres.[116][117] En 1828, la American Fur Company va fundar Fort Union en la confluència dels rius Misuri i Yellowstone. Fort Union en el temps serà la sèu principal del comerç de la pell en la conca alta del Misuri.[118]
Les captures de pells a principis del XIX es varen realisar casi en la totalitat de les montanyes Rocoses, en abdós vertents, oriental i occidental. Els caçadors i tramperos de la Companyia de la Baïa d'Hudson, de la St. Louis Missouri Fur Company, de la American Fur Company, de la Rocky Mountain Fur Company, de la North West Company i atres brigades independents varen treballar en els mils de rieres de la conca de Misuri, aixina com dels veïns sistemes fluvials del Columbia, Colorat, Arkansas i Saskatchewan. Durant eixe periodo els tramperos, també cridats hòmens de la montanya, varen obrir senderes a través d'eixes regions encara vérgens, que més vesprada es transformarien en els camins i carreteres pels que els pioners i colon viajarien a l'oest. El transport dels mils de pells de castor va requerir també de l'us d'embarcacions, sent eixa un dels causes per a que començara el transport fluvial en el Misuri.[119]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 10
Quan va acabar la década de 1830, l'indústria pellicera va començar a decaure poc a poc ya que la seda estava reemplaçat a les pells de castor com desijada penyora de vestir. En eixe moment, també, la població de castors de les rieres en les montanyes Rocoses havia segut diezmada per la caça intensa. Ademés, els freqüents atacs dels natius als llocs comercials varen fer que el negoci fora perillós per als empleats de les companyies de la pell. En algunes regions l'indústria va continuar fins a ben entrada la década de 1840, pero en unes atres, com en la vall del riu Platte, la disminució de la població de castors va contribuir a una mort primerenca.[119]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 8 El comerç de pells, finalment, va desaparéixer en les Grans Planures en 1850, desplaçant-se el centre principal de l'indústria a la vall del Mississipí i el centre de Canadà. A pesar de la desaparició d'eixe comerç una volta pròsper, no obstant, el seu llegat va permetre l'obertura de l'Oest americà i a la proliferació de colon, grangers, rancheros, aventurers i empresaris que varen prendre el seu lloc.[119]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 12–15
Assentaments i pioners
El riu Misuri va definir més o menys la frontera nortamericana en el XIX, sobretot aigües avall de Kansas City, a on el riu dona un gir oriental enfilando en el cor de l'estat de Misuri. Els principals camins per a l'obertura del Lluntà Oest tenen tots els seus punts de partida en el riu, incloent les rutes de Califòrnia, Mormon, Oregon i Santa Fe. El primer lloc d'anada cap a l'oest de la Pony Express era un ferry que travessava el Misuri en St. Joseph, Misuri. De la mateixa manera, la majoria dels emigrants varen aplegar al final en l'est del primer ferrocarril transcontinental via un ferry que creuava el Misuri entre Council Bluffs (Iowa) i Omaha.[120][121] El pont d'Hannibal va ser el primer pont ferroviari que va creuar el riu Misuri en 1869, i la seua ubicació va ser una important raó per la que Kansas City (MO) es va convertir en la ciutat més gran en el riu aigües dalt de la seua desembocadura en Sant Luis.[122]
Fidels a la continuació de l'ideal del Destine Manifest, més de 500 000 persones varen eixir de la ciutat ribereña d'Independence (MO), cap als seus diferents destins en l'Oest d'Estats Units des de la década de 1830 fins a la década de 1860. Tenien moltes raons per a embarcar-se en eixe viage d'un any agotador —crisis econòmica i febres de l'or posteriors, com la febra de l'or de Califòrnia, per eixemple.[123] La majoria va seguir una ruta que els va dur pel Misuri fins a Omaha (NE), a on haurien seguit a lo llarc de la gran carretera del riu Platte, que discorria seguint el riu Platte que fluïx des de les montanyes Rocoses en Wyoming i Colorat, cap a l'est a través de les Grans Planures. Una primerenca expedició dirigida per Robert Stuart (1812-1813) va provar que en el Platte era impossible navegar en els cayucos que usaven, per no parlar dels grans vapors de roda i barcos a vapor que després solcarien el Misuri en número creixent. Un explorador va senyalar que el Platte era «massa gros per a beure, massa prim per a llaurar».[124] No obstant, el Platte proporcionava una font abundant i confiable d'aigua per als pioners que es dirigien a l'oest. Els carromatos coberts, coneguts popularment com «goletas de les praderia» (prairie schooners), varen anar els principals mijos de transport fins a l'inici del servici regular de barcos en el riu en la década de 1850.[125]
Durant la década de 1860, les febres de l'or en Montana, Colorat, Wyoming i el nort d'Utah varen atraure una atra onada d'aspirants a la regió. Encara que una certa càrrega va ser transportada per terra, la major part del transport cap a i des dels camps d'or es va portar a terme a través dels rius Misuri i Kansas, aixina com pel riu Snake en Wyoming occidental i el riu Bear en Utah, Idaho i Wyoming.[126] S'estima que de tots els passagers i càrrega transportats des del Mig Oest fins a Montana, més del 80% varen ser transportats per embarcacions, un viage que duya 150 dies en la direcció aigües dalt. Una ruta més directa cap a l'Oest en Colorat s'estenia a lo llarc del riu Kansas i el seu afluent el riu Republican, aixina com un parell de chicotetes rieres en Colorat, Big Sandy i el riu Platte Sur, fins a prop de Denver. Les febres de l'or varen precipitar la decadència de la ruta de Bozeman com a ruta d'emigració popular, ya que passava a través de terres pertanyents als a sovint hostils natius americans. Es varen obrir camins més segurs al Gran Llac Salat prop de Corinne (Utah) (UT), durant el periodo de les febra de l'or, lo que va dur a establir assentaments a gran escala en la regió de les montanyes Rocoses i la Gran Conca oriental.[127]
Quan els colon varen ampliar les seues propietats en les Grans Planures, es varen topar en conflictes de terres en les tribus natives americanes. Açò va donar lloc a freqüents incursions, massacres i conflictes armats, lo que du al govern federal a subscriure múltiples tractats en les tribus de les planures, que generalment suponien establir fronteres i reserves de terres per als natius. De la mateixa manera que molts atres tractats entre els natius americans i els EE. UU., pronte varen ser trencats, lo que va dur a grans guerres. Més de 1000 batalles, grans i chicotetes, es varen lliurar entre els militars d'EE. UU. i els natius ans que les tribus anaren expulsades de les seues terres i confinades en reserves.[128][129]
Els conflictes entre els natius i els colon durant l'obertura de la ruta de Bozeman en les Dakotas, Wyoming i Montana va dur a la Guerra de Núvol Roig, en la que els lakotas i cheyennes varen lluitar contra l'Eixèrcit dels EE. UU. La lluita va acabar conn una completa victòria dels natius americans.[130] En 1868, es va firmar el Tractat de Fort Laramie, que «garantisava» l'us de la Black Hills, Powder River Country i atres regions que rodegen el nort del riu Misuri per als natius americans sense intervenció blanca.[131]
El riu Misuri va ser també una fita important ya que dividia el noreste de Kansas de l'oest de Misuri. Les forces esclavistes de Misuri creuarien el riu en Kansas i varen desnugar el caos durant Bleeding Kansas, lo que du a la contínua tensió i hostilitat, existent encara hui dia, entre Kansas i Misuri. Un atre conflicte militar significatiu en el riu Misuri durant este periodo va ser la batalla de Boonville de 1861, que no va afectar els natius americans, sino que més be va ser un punt d'inflexió en la guerra civil nortamericana que va permetre a la Unió prendre el control del transport en el riu, desalentando a l'estat de Misuri d'unir-se a la Confederació.[132]
No obstant, la pau i la llibertat dels natius americans no va durar molt temps. La Gran Guerra Sioux de 1876-77 es va desnugar quan els miners nortamericans varen descobrir or en les Black Hills de l'occident de Dakota del Sur i orient de Wyoming. Estes terres es varen establir originalment com a reserva per a us dels natius pel Tractat de Fort Laramie.[131] Quan els colon varen penetrar en eixes terres varen ser atacats pels natius. Les tropes nortamericanes varen ser enviats a la zona per a protegir als miners, i expulsar als natius dels nous assentaments. Durant eixe periodo sanguinós, tant els natius com els militars d'EE. UU. varen guanyar victòries en grans batalles, lo que va causar la pèrdua de casi un miller de vides. La guerra finalment va terminar en una victòria nortamericana i les Black Hills varen quedar obertes a la colonisació. Els natius de la regió varen ser traslladats a noves reserves en Wyoming i el surest de Montana.[133]
L'era de la construcció d'assuts
- Artícul principal → .
A finals del XIX i principis del XX, es varen construir en el curs del Misuri un gran número d'assuts transformant el 35% del riu en una cadena d'embassaments.[12] El desenroll del riu es va vore estimulat per la creixent demanda d'electricitat en les zones rurals del noroest de la conca, i també per a evitar les inundacions i les sequies que varen assolar ràpidament les creixents zones agrícoles i urbanes en la part baixa del Misuri.[134] Des de la década de 1890 es varen abordar chicotets proyectes hidroelèctrics, de propietat privada, pero els grans assuts per al control de les inundacions i el embalsamiento que caracterisen el curs mig del riu hui en dia no es varen construir fins a la década de 1950.[18][134]
Entre 1890 i 1940 es varen construir cinc assuts en les rodalies de Great Falls (MT) per a generar energia a partir de les Great Falls of the Missouri, una cadena de jagantes cascades formades pel riu al seu pas per l'oest de Montana. Black Eagle Dam, construïda en 1891 en Black Eagle Falls, va ser el primer assut del Misuri.[135] Reemplaçada en 1926 en una estructura més moderna, l'assut era poc més que un chicotet azud en el cim de les Black Eagle Falls, que desviava part del cabal del Misuri cap a la planta d'energia de Black Eagle.[136] La major dels cinc assuts, Ryan Dam, va ser construïda en 1913. L'assut es troba just per damunt dels 27 m de Great Falls, la cascada més gran del Misuri.[137]
En el mateix periodo, varis companyies privades —principalment la Montana Power Company— varen començar a desenrollar el riu Misuri per a la generació elèctrica per damunt de Great Falls i per baix d'Helena (MT). En 1898 es va completar, prop delloc actual de Canyon Ferry Dam, una chicoteta assut de fil d'aigua que era el segon assut en el Misuri. Este assut de fusta reblix de roques generava 7,5 megavats d'electricitat per a Helena i la zona circumdant.[138]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 112 El propenc assut d'Hauser, una assut d'acer, es va terminar en 1907, pero va fallar en 1908 per deficiències estructurals, causant inundacions catastròfiques riu avall fins a passat Craig (MO). En Great Falls, una secció de l'assut Black Eagle va tindre que ser dinamitada per a salvar les fàbriques propenques de l'inundació.[138]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 39 Hauser va ser reconstruïda en 1910 com una estructura de gravetat de formigó i encara permaneix en us en l'actualitat.[139][140]
La presa Holter, a uns 72 km aigües avall d'Helena, va ser el tercer assut hidroelèctric construïda en este tram del riu Misuri.[141] Quan va ser completada en 1918 per la Montana Power Company i la United Missouri River Power Company, el seu embassament va inundar les Gates of the Mountains, un canó de pedra calcàrea que Meriwether Lewis va descriure com «els tallats més notables que hem vist encara... els torreones i les roques que descollen en molts llocs semblen disposts a caure sobre nosatres».[142] En 1949, el O. S. Bureau of Reclamation (USBR) va començar la construcció del modern assut Canyon Ferry per al control d'inundacions en la zona de Great Falls. En 1954, les aigües procedents del llac Canyon Ferry varen sumergir l'antic assut de 1898, la casa del qual de màquines seguix en peu baix l'aigua prop de 2,4 km aigües dalt de l'assut actual.[143]
[Temperament del Misuri era] incert com les accions d'un jurat o l'estat d'ànim d'una dòna.
("[The Missouri's temperament was] uncertain as the actions of a jury or the state of a woman's mind.")
–Sioux City Register, March 28, 1868[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 438
La conca del Misuri va sofrir una série de catastròfiques inundacions al voltant del canvi del XX, sobretot en 1844, 1881, i 1926–1927.[144] En 1940, com a part de la Gran Depressió-era del New Deal, el Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels EE. UU. (O. S. Army Corps of Engineers, o USACE) va completar la presa Fort Peck, en Montana. La construcció d'este enorme proyecte d'obres públiques va proporcionar ocupació a més de 50 000 treballadors durant la Gran Depressió i va anar un pas important en el control d'inundacions en la mitat inferior del riu Misuri.[145] No obstant, Fort Peck solament controla la escorrentía del 11% de les conques del riu Misuri, i va tindre poc efecte en una greu inundació per desgel que va assotar la conca baixa tres anys despuix. Este event va ser especialment destructiu, ya que va sumergir les plantes de fabricació en Omaha i Kansas City, lo que va retardar considerablement els enviaments de suministraments militars en la Segona Guerra Mundial.[144][146]
Els danys de l'inundació en el sistema del riu Mississipí-Misuri varen ser una de les raons principals per la qual el Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei de Control d'Inundacions de 1944 (Flood Control Act of 1944), obrint el camí per a que el Cos d'Ingeniers desenrollara el Misuri en una escala massiva.[147][148] Eixa llei de 1944 va autorisar el «Programa Conca Misuri Pick–Sloan» (Pick–Sloan Missouri Basin Program, o Pick–Sloan Pla), que era una combinació de dos propostes molt diferents: el pla Pick, en émfasis en el control d'inundacions i l'energia hidroelèctrica, proponia la construcció de grans assuts d'almagasenament a lo llarc del curs principal del Misuri; i el pla Sloan, que feya recalcament en el desenroll de la irrigació local i incloïa disposicions per a aproximadament 85 assuts més chicotets en els afluents.[134][149]
En les primeres etapes del desenroll Pick–Sloan es varen fer plans tentatius per a construir una presa baixa en el Misuri en Riverdale (Dakota del Nort) i 27 assuts més chicotets en el riu Yellowstone i els seus afluents.[150] Açò va tindre l'oposició dels habitants de la conca de Yellowstone, i, finalment, el USBR va propondre una atra solució: elevar en gran medida l'altura de la presa proposta en Riverdale, actual presa Garrison, substituint aixina l'almagasenament que proporcionaven els assuts de Yellowstone. Per esta decisió, el Yellowstone és ara el riu de caballiure més llarc en els estats contigus dels Estats Units.[151] En la década de 1950 va començar la construcció dels cinc embassaments del caixer principal –Garrison, Oahe, Big Bend, Fort Randall i Gavins Point– propostes en el marc del Pla Pick–Sloan.[134] Junt en Fort Peck, que va ser integrat com una unitat del Pla Pick–Sloan en la década de 1940, estos assuts formen ara lo que es coneix com el «Sistema Caixer Principal Riu Misuri» (Missouri River Mainstem System).[152]
Els sis assuts del Mainstem System, principalment Fort Peck, Garrison i Oahe, estan entre les preses més grans del món per volum; els seus extensos embassaments també estan entre els més grans de la nació.[153] Embassant fins a 91,4km³ en total, els sis embassaments poden almagasenar el cabal total del riu de més de tres anys tal com es medix aigües avall de Gavins Point, l'assut inferior.[18] Esta enorme capacitat ho convertix en el sistema d'almagasenament més gran d'Estats Units i un dels més grans en Amèrica del Nort.[154] Ademés d'almagasenar aigua de rec, el sistema també inclou una reserva anual per al control de les inundacions de 20,1 km³.[152] Les centrals elèctriques en el caixer principal generen al voltant de 9,3 millons de kWh a l'any, igual a una eixida constant de casi 1100 megavats.[155] Junt en les prop de 100 assuts més chicotets construïdes en els afluents del Misuri, principalment en els rius Bighorn, Platte, Kansas i Osage, el sistema proporciona aigua de rec a prop de 19 000 km² de terra.[134][156]
La taula plegada de la dreta llista les estadístiques dels quinze assuts en el riu Misuri, ordenades aigües avall.[6] Moltes dels assuts de tipo «run-of-the-river» (marcades en groc) necessiten embassaments molt chicotets que poden o no tindre nom; aquelles sense nomenar es deixen en blanc. Tots els assuts es troben en la mitat superior del riu, per damunt de la ciutat de Sioux City; la part baixa del riu és ininterrompuda pel seu us des de fa molt temps com un canal de navegació.[167]
Navegació
[El noli en el riu Misuri] mai va alcançar les seues expectatives. Inclús en la millor de les circumstàncies, mai va ser una gran indústria. ("[Missouri River shipping] never achieved its expectations. Even under the very best of circumstances, it was never a huge industry.")
Richard Opper, antic director eixecutiu de la Missouri River Basin Associationr[168]
Els viages en embarcacions pel Misuri varen començar en les canoas de marc de fusta i els bull boats dels natius americans, que varen ser utilisades durant mils d'anys abans de l'introducció de les grans embarcacions en el riu en la colonisació de les Grans Planures.[169] El primer barco de vapor en el Misuri va ser el Independence, que va començar a viajar entre Sant Luis i Keytesville (Misuri) al voltant de 1819.[170] En la década de 1830, estaven funcionant regularment bucs per al gran correu i càrregues entre les ciutats de Kansas City i Sant Luis, i molts varen viajar encara més llunt ric dalt. Un grapat, com el Western Engineer i el Yellowstone, varen ser capaços de remontar el Misuri fins a l'est de Montana.[169][171]
Durant el XIX, en l'época del comerç de pells, els barcos de vapor i barcos de quilla varen començar a recórrer casi tota la llongitut del Misuri des dels escarpes en Montana dels Breaks Misuri fins a la boca, duent pells de castor i de bisont cap a i des de les àrees que els tramperos freqüentaven.[172] Açò va donar lloc al desenroll del embarcació mackinaw del riu Misuri, que es va especialisar en el transport de les pells. Ya que estes embarcacions solament podien viajar riu avall, eren desmantellades i venudes per a fusta a la seua arribada a Sant Luis.[169]
El transport fluvial va aumentar en la década de 1850 en els múltiple transport en barques artesanals dels pioners, emigrants i miners; molts d'estes viages eren des de Sant Luis o Independence fins a prop d'Omaha. Allí, la majoria d'eixes persones partien per terra a lo llarc dellarc pero poc profunt i navegable riu Platte, que va ser descrit pels pioners com de «una milla d'ample i una polzada de profunditat» i «el més magnífic i inútil dels rius».[173] Els vapors varen alcançar el seu punt màxim en 1858, quan operaven a temps complet en el Misuri més de 130 barcos, i moltes embarcacions més chicotetes.[174] Moltes de les primeres embarcacions varen ser construïdes en el riu Ohio, abans de ser transferides al Misuri. Es varen preferir els barcos de vapor de paleta als grans barcos a vapor que varen ser més utilisats en el Mississipí i l'Ohio, degut a que tenien major capacitat de maniobra.[172]
L'èxit de l'indústria, no obstant, no garantisava la seguritat. En les primeres décades ans que el cabal del riu anara controlat, les seues riuades i caigudes i les enormes cantitats de sediment, que impidían una visió clara del fondo, varen destruir unes 300 embarcacions. Pels perills de la navegació pel riu Misuri, la vida útil mija de les naus era breu, solament uns quatre anys.[174] El desenroll del Ferrocarril transcontinental i del Northern Pacific varen marcar el principi del fi del comerç en barcos de vapor en el Misuri. Superat pels trens, el número de barcos va disminuir llentament, fins que no va quedar casi cap en la década de 1890. El transport de productes agrícoles i miners per barcaces, no obstant, va experimentar una renaixença a principis del XX.[175][176]
Passage fins a Sioux City
Des de començos del XX, el riu Misuri ha segut acondicionat àmpliament per a permetre el transport fluvial i casi el 32% del riu fluïx operaven a temps complet en el Misuri a través de canals endreçats artificialment.[12] En 1912, el USACE estava autorisat per a mantindre el Misuri en una profunditat de 1,8 m (sis peus) des del Port de Kansas City a la boca, a una distància de 592 km.[6] Açò es va conseguir construint dics i preses ala per a dirigir el fluix del riu en un canal recte i estret per a evitar la sedimentació. En 1925, el USACE va començar un proyecte per a ampliar el canal de navegació del riu fins als 61 m (200 peus); dos anys més vesprada, va començar el dragado d'un canal d'aigües profundes des de Kansas City fins a Sioux City. Estes modificacions han reduït la llongitut del riu des d'uns 4090 km a finals del XIX fins als actuals 3767 km.[3][177]
La construcció d'assuts en el Misuri en el marc del Pla Pick-Sloan en la mitat del XX va ser el pas final en l'ajuda a la navegació. Els grans embassaments del Mainstem System varen ajudar a proporcionar un cabal confiable per a mantindre el canal de navegació durant tot l'any, i varen ser capaços de detindre la majoria de riuades anuals del riu.[178] No obstant, els cicles de riuades i baixes del Misuri —en particular la prolongada sequia de principis del XXI en la conca del Misuri[179] i les inundacions històriques de 1993[180] i 2011[181] — són difícils de controlar inclús per als grans embassaments del Mainstem System.[181]
En 1945, el USACE va començar el «Proyecte de navegació i Estabilisació de Riberes del Riu Misuri» (Missouri River Bank Stabilization and Navigation Project), lo que aumentaria de forma permanent el canal de navegació del riu fins a un esgambi de 91 m (300 peus) i una profunditat de 2,7 m (nou peus). Durant estos treballs que continuen fins als nostres dies, els 1183 km del canal de navegació des de Sioux City fins a Sant Luis han segut controlats per mig de la construcció de dics de roca per a dirigir el fluix del riu i traent sediment, sagellant i tallant meandres i canals laterals i dragando ellit del riu.[182] No obstant, el Misuri ha resistit a sovint els esforços de la USACE per a controlar la seua profunditat. En 2006, varis barcos de la Guàrdia La La Costera dels EE. UU. varen encallar en el Misuri degut a que el canal de navegació havia quedat severament enarenado.[183] El USACE va ser culpat per no mantindre en el canala profunditat mínima.[184]
En 1929, la Comissió de Navegació del Riu Misuri (Missouri River Navigation Commission) va estimar que la cantitat total de les mercaderies expedides pel riu anualment seria d'unes 15 millons de tonellades (13,6 millons de tonellades mètriques), proporcionant un ampli consens per a la creació d'un canal de navegació. No obstant, el tràfic fluvial des de llavors ha segut molt menor de lo esperat, i els enviaments de matèries primeres, incloent productes, artículs manufacturados, fusta i oli, varen anar de mija solament 683.000 tonellades (616.000 tonellades) per any des de 1994 fins a 2006.[185]
Per tonellage de material transportat, l'estat de Misuri és en molt el major consumidor, ya que representa el 83% del tràfic del riu, mentres que Kansas té el 12%, Nebraska el 3% i Iowa el 2%. Casi tot el tràfic de barcaces embarca arena i grava dragados dels 800 km en el baix Misuri; la partix restant del canal de navegació ara veu poc o cap us dels bucs comercials.[185]
Decliu del tràfic
El tonellage de mercaderies enviades per barcaces en el riu Misuri ha vist una disminució important de la década de 1960 fins a l'actualitat. En la década de 1960, el USACE va predir un aument de 10 800 000 tonellades/any per al 2000, pero en canvi ha ocorregut lo contrari. La cantitat de bens va caure des de 3 000 000 t en 1977 a solament 1 180 000 t en 2000.[186] Un dels majors descensos s'ha produït en els productes agrícoles, especialment del blat. Part de la raó és que les terres de regadiu a lo llarc del Misuri sol han segut desenrollades en una fracció del seu potencial.[187] En 2006, les barcaces en el Misuri varen transportar solament 180 000 t de productes que és igual a la cantitat de tràfic de mercaderies al dia en el Mississipí.[187]
Les condicions de sequia en el XXI i la competència d'atres mijos de transport —principalment el ferrocarril— són la raó principal de la disminució del tràfic fluvial en el Misuri. El fracàs del USACE per a mantindre constantment el canal de navegació també ha obstaculisat l'indústria. En l'actualitat s'estan realisant esforços per a reactivar l'indústria del transport fluvial en el Misuri, per l'eficiència i baratura per a transportar productes agrícoles, i a la saturació en les rutes de transport alternatives. S'estan considerant solucions com l'ampliació del canal de navegació i la lliberació de més aigua dels embassaments durant el pico de la temporada de navegació.[188][189] Les condicions de sequia sofrides en 2010, durant les que unes 301 000 t es varen embarcar en el Misuri, representen el primer aument significatiu en els enviaments des de l'any 2000. No obstant, les inundacions en 2011 varen tancar un récort del tràfic de barcos en el riu.[190]
No hi ha esclusa ni assuts en la part baixa del riu Misuri, pero hi ha un montó de preses ala que Jettie en el riu i fan més difícil navegar a les barcaces. En contrast, l'Alt Mississipí té 28 esclusa i preses i un promig de 63 100 000 t de càrrega a l'any des de 2008 fins a 2011,[191] i que està tancat 5 mesos de l'any. Mentres el riu Misuri solament va arrastrar poc més de 300 000 t en 2010 i va anar un any d'aument.
Ecologia
Història natural
Històricament, els mils de quilómetros quadrats de la planura d'inundació del riu Misuri donaven soport a una àmplia varietat d'espècies de plantes i animals. La biodiversitat en general aumentava en anar aigües avall des de les capçaleres fredes i subalpinas en Montana, cap al clima templat i humit de Misuri. Hui en dia, la zona ribereña del riu es compon principalment d'àlbers, sauces i sicomors, en atres tipos d'arbres com el arce i fresno.[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 436 L'altura mija dels arbres aumenta generalment en alluntar-se de la vora del riu una distància llimitada, ya que la terra adjacent al riu és vulnerable a l'erosió del sol durant les inundacions. Per les grans concentracions de sediment, el Misuri no soporta molts invertebrats aquàtics.[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 436 No obstant, la conca alberga prop de 300 espècies d'aus[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 436 i 150 espècies de peixos,[192] alguns d'ells en perill d'extinció, com el esturión pàlit. Els hàbitats aquàtics i ribereños del Misuri també soporten vàries espècies de mamífers, com els bisones, llúdries de riu, castors, rates almizcleros i mapaches.[64]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 438
El Fondo Mundial per a la Naturalea dividix la conca del Misuri en tres ecorregiones d'aigua dolça: l'Alt Misuri (o Misuri Superior, Upper Missour), Baix Misuri (Lower Missouri) i la Praderia Central (Central Prairie). L'Alt Misuri, que més o menys comprén l'àrea dins de Montana, Wyoming, el sur d'Alberta i Saskatchewan, i Dakota del Nort, es compon principalment de pasturages semiáridos d'arbust estepario en escassa biodiversitat a causa de les glaciacions de la Edat de Gèl. No hi ha espècies endèmiques conegudes dins de la regió. A excepció de les capçaleres en les Rocoses, hi ha poca precipitació en esta part de la conca.[193] La ecorregión Mig Misuri, que s'estén a través de Colorat, el suroest de Minnesota, el nort de Kansas, Nebraska i parts de Wyoming i Iowa, té major precipitació i es caracterisa pels boscs templats i pasturages. La vida vegetal és més diversa en el Mig Misuri, que és també la llar d'aproximadament el doble d'espècies animals.[194] Per últim, la ecorregión de la praderia Central es troba en la part inferior del Misuri, comprén la totalitat o parts de Misuri, Kansas, Oklahoma i Arkansas. A pesar de les grans fluctuacions estacionals de temperatura, esta regió té la major diversitat de plantes i animals de les tres. Tretze espècies de carrancs de riu són endèmiques del Misuri Inferior.[195]
Impacte humà
Des del principi del comerç fluvial i del desenroll industrial en la década de 1800, el Misuri ha segut greument contaminat i la calitat de les seues aigües ha segut degradada per l'activitat humana. La major part de l'hàbitat de les planures d'inundació del riu ha desaparegut, reemplaçat per terres agrícoles de regadiu. El desenroll de la planicie d'inundació ha donat lloc a creixents cantitats de persones i infraestructures dins de les àrees en alt risc d'inundació. S'han construït dics a lo llarc de més d'un terç del riu en la finalitat de mantindre les riuades dins del caixer, pero com a conseqüència, la corrent és més ràpida en el consegüent aument dels cabals màxims en les zones baixes. La escorrentía de fertilisants, que provoca elevats nivells de nitrogen i atres nutrients, és un problema important a lo llarc del Misuri, especialment en els estats d'Iowa i Misuri. Esta forma de contaminació també afecta en gran mida als rius de l'Alt Mississipí, Illinois i Ohio. Els baixos nivells d'oxigen en els rius i en la gran zona morta del golf de Mèxic, al final de la delta del Mississipí, és el resultat de les altes concentracions de nutrients en el Misuri i atres afluents del Mississipí.[196][197]
La canalisació del Baix Misuri ha fet que el riu siga més estret, més profunt i menys accessible a la flora i fauna de ribera. Numerosos embassaments i proyectes d'estabilisació de riberes s'han construït per a facilitar la conversió de 1200 km² de planura d'inundació del riu Misuri en terres agrícoles. El control del caixer ha reduït considerablement el volum de sediment transportats aigües avall pel riu i això ha eliminat hàbitats crítics de peixos, aus i amfibis.[198] A principis del XXI, la disminució de les poblacions d'espècies natives va impulsar al Servici de Peixca i Vida Selvada dels Estats Units (O. S. Fish and Wilife Service, o USACE) a emetre una opinió biològica recomanant la restauració dels hàbitats fluvials de les espècies federals d'aus i peixos en perill d'extinció.[199]
El USACE va començar a treballar en els proyectes de restauració dels ecosistemes de la part baixa del Misuri a principis del XXI. Per la baixa utilisació del canal de navegació en el Misuri inferior mantinguda pel USACE, ara es considera factible eliminar algunes dels assuts, dics i represas que constriñen el fluix del riu, lo que li permetrà restaurar la forma naturals seues riberes.[198] En 2001, hi havia 350 km² de planura d'inundació ribereña somesos a una restauració activa.[200]
Els proyectes de restauració han tornat a removilizar alguns dels sediment que havien quedat atrapats darrere de les estructures d'estabilisació ribereña, lo que va provocar preocupacions sobre els nutrients exacerbados i de la contaminació de sediment a nivellocal i aigües avall en el nort del golf de Mèxic. Un informe del Consell Nacional d'Investigació (United States National Research Council) de 2010 va evaluar el paper dels sediment en el Misuri, sospesant les estratègies de restauració dels hàbitats actuals i algunes formes alternatives per a manejar tals sediment.[201] L'informe va trobar necessari comprendre millor els processos de sedimentació en el Misuri, incloent la creació d'un «presupost de sediment» —una contabilitat de transport de sediment, erosió i volums de deposición en tota la llongitut del riu— que proporcionaria una base per als proyectes de millora dels estàndarts de calitat de l'aigua i per a protegir les espècies en perill d'extinció.[202]
Turisme i us recreatiu
En més de 3900 km² d'aigües obertes, els sis embassaments del sistema principal del Misuri proporcionen algunes de les principals àrees recreatives dins de la conca. Les visites s'ha incrementat des dels 10 millons de visitants-hora en la década de 1960 als més de 60 millons de visitants-hora en 1990.[187] El desenroll dels servicis per als visitants va ser estimulat per la Llei de Proyecte de Recreació d'Aigües Federals de 1965 (Federal Water Project Recreation Act ), que va requerir que el USACE construïra i mantinguera les rampes per a pots, campaments i atres instalacions públiques a lo llarc dels principals embassaments.[18] S'estima que l'us recreatiu dels embassaments del riu Misuri contribuïxen en $ 85-100 millons a l'economia regional cada any.[203]
El Sendera Històrica Nacionalewis i Clark, d'uns 6000 km de llongitut, seguix casi tot el Misuri des de la seua desembocadura fins al seu orige, seguint part de la ruta de la expedició de Lewis i Clark. Estenent-se des de Wood River (Illinois), en l'est, fins a Astoria (Oregó), en l'oest, també seguix trams dels rius Mississipí i Columbia. La sendera, que discorre a través d'onze estats, és gestionat per vàries agències federals i estatals, passa per uns 100 llocs històrics, llocs arqueològics en particular com el Knife River Indian Villages National Historic Site.[204][205]
Algunes parts del propi riu han segut designades per al seu us recreatiu o preservacional. El Recreatiu Nacional Riu Misuri (Missouri National Recreational River) consistix en porcions de la Misuri ric avall dels assuts de Fort Randall i Gavins Point en un total de 158 km.[206][207] Estos trams presenten illes, meandres, bancs d'arena, roques submarines, riffles, snags (arbres morts), i atres accidents abans comuns en la part baixa del riu que ara han desaparegut baix els embassaments o han segut destruïts per la canalisació. Quarantacinc naufragis de barcos de vapor es troben dispersos a lo llarc d'estos trams del riu.[208][209]
Aigües avall de Great Falls (Montana), uns 240 km del curs del riu discorren a través d'una série de canons i terres baixes conegut com el Missouri Breaks. Esta part del riu, designada com National Wild and Scenic River en 1976, fluïx dins del monument nacional Upper Missouri Breaks (Upper Missouri Breaks National Monument), un àrea de 1520 km² de preserva que comprén tallats, profunts barrancs, àrides planures, terres baldías, llocs arqueològics i ràpits d'aigües blanques en el propi Misuri. La preserva inclou una àmplia varietat de vida vegetal i animal; les activitats d'oci i espargiment inclouen canotaje, balsisme, senderisme i l'observació de vida selvada.[210][211]
En el centre nort de Montana, uns 4500 km² a lo llarc de més de 201 km del riu Misuri, centrats al voltant del llac Fort Peck, comprenen el refugi de vida salvage Charres M. Russell (Charres M. Russell National Wilife Refuge).[212] El refugi de vida selvada consistix en un ecosistema natiu del nort de les Grans Planures que no ha segut afectat pel desenroll humà, a excepció de la construcció de l'assut de Fort Peck. Encara que hi ha poques senderes designades, la reserva està oberta per a fer senderisme i acampament.[213]
Alguns parcs nacionals dels Estats Units, com el parc nacional dels Glaciars, parc nacional de les Montanyes Rocoses, el parc nacional de Yellowstone i el parc nacional Badlands estan en la conca del Misuri. Trams d'atres rius de la conca es reserven per a la preservació i l'us recreatiu, sobretot el Niobrara National Scenic River, que és un tram protegit de 122 km del riu Niobrara, un dels afluents més llarcs del Misuri.[214] El Misuri fluïx a través, o més allà, de varis monuments històrics nacionals, com el Three Forks of the Missouri,[215] Fort Benton, Montana,[216] Big Hidatsa Village Site,[217] Fort Atkinson, Nebraska[218] i Arrow Roc Historic District.[219]
Afluents
El riu Misuri té moltíssims afluents, sent els més importants els que arreplega la taula següent. Els afluents s'ordenen geogràficament, seguint el riu des del seu naiximent fins a la desembocadura.
_1986_01.jpg){kind=link}
_aground.jpg){kind=link}
Vore també
Notes
- ↑ The Missouri's flow at Culbertson, Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). above the confluence of the two rivers, is about 9820 cuft/s (278.1 m³/s)[8] and the Yellowstone's discharge at Sidney, roughly the same distance upstream along that river, is about 12370 cuft/s (350.3 m³/s).[9]
- ↑ The Mississippi River flows for approximately Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). above St. Louis,[6] which is just over half of the Missouri's length.
- ↑ The Mississippi drains an area of Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). above the confluence with the Missouri River.[15]
- ↑ "Long Pool" is the name used by area residents to refer to the smooth, almost lake-like Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). stretch of the Missouri between the Black Eagle Dam and the town of Cascade. Only about Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). of the baix-called Long Poollaure actually part of the impoundment behind the dam.
Referències
- ↑ La RAER recomana la veu Misuri i desaconsella Missouri, vore entrada «rae. es/dpd/misuri Misuri». Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola (octubre 2005). Consultat el 18/8/2014.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Howard Perlman, USGS. . Ga. water. usgs. gov. Archivat des d'el water. usgs. gov/edu/riversofworld. html original, el 5 de març de 2009. Consultat el 21 de novembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamodifications - ↑ Vejau en: «River Mileage Classifications for Components of the june 2008 National Wild and Scenic Rivers System», disponible en elloc del Servici Nacional de Parcs dels EE. UU., en archive. org/web/20120308125829/http://www. rivers. gov/publications/rivers-table.pdf.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 O. S. Geological Survey. «topoquest. com/map. php United States Geological Survey Topographic Maps». TopoQuest. Consultat el 8 de maig de 2010.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 Plantilla:Cita mapa
- ↑ McLean, Bryce. «io/river/MissouriRiver_11a55a49-bcc2-470e-b11b-2dc2d796929d Dispare de drone del riu Missouri».
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06185500.2010.pdf USGS Gage #06185500 on the Missouri River near Culbertson, MT». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 4 de juliol de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06329500.2010.pdf USGS Gage #06329000 on the Yellowstone River near Sidney, MT». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 4 de juliol de 2011.
- ↑ Twentieth Century Encyclopædia: A Library of Universal Knowledge, Vol. 5, pag. 2399
- ↑ There is only one river with a personality, a sense of humor, and a woman's caprice; a river that goes traveling sidewise, that interferes in politics, rearranges geography, and dabbles in real estigues; a river that plays hide and seek with you today and tomorrow follows you around like a pet dog with a dynamite cracker tied to his tail. That river is the Missouri. Athearn, pag. 89.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 «archive. org/web/20100527124725/http://infolink. cr. usgs. gov/The_River/MORstory. htm The Missouri River Story». Columbia Environmental Research Center. O. S. Geological Survey. Archivat des d'el cr. usgs. gov/The_River/MORstory. htm original, el 27 de maig de 2010. Consultat el 10 d'abril de 2010.
- ↑ «cerc. usgs. gov/ScienceTopics. aspx? ScienceTopicId=10 Missouri River». Columbia Environmental Research Center. O. S. Geological Survey. Consultat el 10 de maig de 2010.
- ↑ «britannica. com/EBchecked/topic/418612/North-America North America». Encyclopædia Britannica. Consultat el 10 de maig de 2010.
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 «usgs. gov/GIS/huc_name. html Boundary Descriptions and Names of Regions, Subregions, Accounting Units and Cataloging Units». O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06934500.2009.pdf USGS Gage #06934500 on the Missouri River at Hermann, Missouri: Water-Data Report 2009». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/07010000.2009.pdf USGS Gage #07010000 on the Mississippi River at St. Louis, Missouri: Water-Data Report 2009». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 24 d'agost de 2010. Note: This gauge is just below the Missouri confluence, baix the Missouri discharge was subtracted from 5400 m3/s to get this amount.
- ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 18,13 18,14 «unl. edu/cgi/viewcontent. cgi? artícul=1070&context=usarmyceomaha Missouri River Mainstem Reservoir System Master Water Control Manual». O. S. Army Corps of Engineers. University of Nebraska Lincoln Digital Commons. Consultat el 15 de giner de 2012.
- ↑ Crane, Gabe. «org/magazine/artícul/wyoming-metropolis-crane/ ». Consultat el 17 de giner de 2012.
- ↑ DeFranco, Anthony. «com/Articles_2011/MissouriRiverProject.pdf », 21st Century Science and Technology. Consultat el 17 de giner de 2012.
- ↑ «peakbagger. com/peak. aspx? pid=5793 Mount Lincoln, Colorat». Peakbagger. Consultat el 21 de maig de 2014.
- ↑ «archive. org/web/20111015012701/http://egsc. usgs. gov/isb/pubs/booklets/elvadist/elvadist. html#14,000 Elevations and Distances in the United States». Eastern Geographic Science Center. O. S. Geological Survey. Archivat des d'el usgs. gov/isb/pubs/booklets/elvadist/elvadist. html#14,000 original, el 15 d'octubre de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ Carter, Janet M.; Williamson, Joyce I.; Teller, Ralph W.. «usgs. gov/fs/fs-037-02/ The 1972 Black Hills-Rapid City Flood Revisited». O. S. Geological Survey. Consultat el 15 de giner de 2012.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 «archive. org/web/20080227060842/http://www. cec. org/naatlas/img/NA-Watersheds.gif Watersheds (map)». Commission for Environmental Cooperation. Archivat des d'el cec. org/naatlas/img/NA-Watersheds.gif original, el 27 de febrer de 2008. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ Gonzalez, Mark A.. «archive. org/web/20080513163803/http://nationalatlas. gov/artículs/geology/a_continentalDiv. html Continental Dividixes in North Dakota and North America». North Dakota Geological Survey Newsletter. The National Atles. Archivat des d'el gov/artículs/geology/a_continentalDiv. html original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20110720105945/http://www. wsgs. uwyo. edu/StratWeb/GreatDivideBasin/Default. aspx Great Dividix Basin». Wyoming State Geological Survey. Archivat des d'el wsgs. uwyo. edu/StratWeb/GreatDivideBasin/Default. aspx original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ Stone, Clifton. «webcitation. org/6HdYVfh4T? url=http://www3. northern. edu/natsource/HABITATS/Missio1. htm Missouri River». The Natural Source. Northern State University. Archivat des d'el northern. edu/natsource/HABITATS/Missio1. htm original, el 25 de juny de 2013. Consultat el 10 de juliol de 2011.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ 29,0 29,1 «archive. org/web/20051231072634/http://www. sage. wisc. edu/riverdata/scripts/station_table. php? qual=32&filenum=2845 Yellowstone River at Sidney, Montana». River Discharge Database. Center for Sustainability and the Global Environment. Archivat des d'el sage. wisc. edu/riverdata/scripts/station_table. php? qual=32&filenum=2845 original, el 31 de decembre de 2005. Consultat el 10 de maig de 2010.
- ↑ 30,0 30,1 «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06805500.2009.pdf USGS Gage #06805500 on the Platte River at Louisville, NE». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ McFarlan and McWhirter, pag. 32.
- ↑ 32,00 32,01 32,02 32,03 32,04 32,05 32,06 32,07 32,08 32,09 «archive. org/web/20120329155652/http://u. s./ The National Map». O. S. Geological Survey. Archivat des d'el nationalmap. gov/viewer/ original, el 29 de març de 2012. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06892350.2010.pdf USGS Gage #06892350 on the Kansas River at DeSoto, KS». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06174500.2010.pdf USGS Gage #06174500 on the Milk River at Nashua, MT». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06478500.2009.pdf USGS Gage #06478500 on the James River near Scotland, SD». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «usgs. gov/wri/wri984269/surwater. html Surface Water». Environmental Setting of the Yellowstone River Basin, Montana, North Dakota, and Wyoming. O. S. Geological Survey. Consultat el 6 de març de 2011.
- ↑ 37,0 37,1 «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06452000.2009.pdf USGS Gage #06452000 on the White River near Oacoma, SD». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06465500.2009.pdf USGS Gage #06465500 on the Niobrara River near Verdel, NE». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06337000.2009.pdf USGS Gage #06337000 on the Little Missouri River near Watford City, ND». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06926510.2009.pdf USGS Gage #06926510 on the Osage River below St. Thomas, MO». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06485500.2010.pdf USGS Gage #06485500 on the Big Sioux River at Akron, IA». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 10 de giner de 2012.
- ↑ «mt. gov/mtoutdoors/HTML/artículs/2005/MissouriSource. htm ». Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ 43,0 43,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. O. S. Geological Survey. Consultat el 1 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20100213114739/http://atlas. nrcan. gc. ca/site/english/learningresources/facts/rivers. html Rivers». The Atles of Canada. Natural Resources Canada. Archivat des d'el nrcan. gc. ca/site/english/learningresources/facts/rivers. html original, el 13 de febrer de 2010. Consultat el 28 de novembre de 2010.
- ↑ Schneiders, Robert Kelley. «com/news/columnists/article_ede94e28-8df1-11e0-a6bc-001cc4c002e0. html ». Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120513201159/http://dnr. mo. gov/pubs/pub2018.pdf The Missouri River – Water Protection Program fact sheet». Missouri Department of Natural Resources. Archivat des d'el mo. gov/pubs/pub2018.pdf original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «waterdata. usgs. gov/nwis/monthly/? referred_module=sw&site_no=06934500&por_06934500_6=834553,00060,6,1928-10,2010-08&format=html_table&date_format=YYYY-MM-DD&rdb_compression=file&submitted_form=parameter_selection_list USGS Gage #06934500 on the Missouri River at Hermann, Missouri: Monthly Average Flow». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ 48,0 48,1 «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06893000.2010.pdf USGS Gage #06893000 on the Missouri River at Kansas City, MO». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 9 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20060902123108/http://www. sage. wisc. edu/riverdata/scripts/station_table. php? qual=32&filenum=1454 Missouri River at Great Falls, Montana». River Discharge Database. Center for Sustainability and the Global Environment (SAGE), Gaylord Nelson Institute for Environmental Studies, University of Wisconsin–Madison. Archivat des d'el sage. wisc. edu/riverdata/scripts/station_table. php? qual=32&filenum=1454 original, el 2 de setembre de 2006. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06440000.2010.pdf USGS Gage #06440000 on the Missouri River at Pierre, SD». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06486000.2009.pdf USGS Gage #06486000 on the Missouri River at Sioux City, IA». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06610000.2009.pdf USGS Gage #06610000 on the Missouri River at Omaha, NE». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2009/pdfs/06909000.2009.pdf USGS Gage #06909000 on the Missouri River at Boonville, MO». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
- ↑ «water. usgs. gov/wy2010/pdfs/06342500.2010.pdf USGS Gage #06342500 on the Missouri River at Bismarck, ND». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 9 de giner de 2012.
- ↑ «waterdata. usgs. gov/nwis/peak? site_no=06934500&agency_cd=USGS&format=html USGS Gage #07010000 on the Mississippi River at St. Louis, Missouri: Peak Streamflow». National Water Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20130221073551/http://infolink. cr. usgs. gov/rsb/hab/ Copia archivada». Archivat des d'el cr. usgs. gov/RSB/Hab/ original, el 21 de febrer de 2013. Consultat el 3 d'agost de 2014.
- ↑ «archive. org/web/20160831064247/http://www. colorado. edu/geolsci/Resources/WUSTectonics/PhotoMap. html Photo map of the western United States: Cenozoic». Western US Tectonics. University of Colorat. Archivat des d'el colorado. edu/GeolSci/Resources/WUSTectonics/PhotoMap. html original, el 31 d'agost de 2016. Consultat el 12 de febrer de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20100820080046/http://jan. ucc. nau. edu/~rcb7/crepaleo. html Cretaceous Paleogeography, Southwestern US». Northern Arizona University. Archivat des d'el ucc. nau. edu/~rcb7/crepaleo. html original, el 20 d'agost de 2010. Consultat el 1 d'octubre de 2010.
- ↑ «», University of Calgary.
- ↑ King, P. B., pag. 27–28
- ↑ King, P. B., pag. 130–131
- ↑ Baldridge, pag. 190–204
- ↑ Roberts and Hodsdon, pag. 113–116
- ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 64,4 64,5 64,6 64,7 Rivers of North America, Benke and Cushing, 2005.
- ↑ 65,0 65,1 65,2 Chapin, Charles I.. «crossref. org/iPage/? doi=10.1130%2FGES00171.1 ». Consultat el 20 de giner de 2011.
- ↑ 66,0 66,1 Love, J. D.; Christiansen, Ann Coe. «er. usgs. gov/geology/state/sgmc-unit. php? unit=WYTwr;0 White River Formation». Mineral Resources On-line Spatial Data. O. S. Geological Survey. Consultat el 12 de febrer de 2011.
- ↑ Denson, N. M.; Gill, J. R.; Roberts, A. I.. «er. usgs. gov/geology/state/sgmc-unit. php? unit=MTTwr;0 White River Formation». Mineral Resources On-line Spatial Data. O. S. Geological Survey. Consultat el 12 de febrer de 2011.
- ↑ Martin, J. I.; Sawyer, J. F.; Fahrenbach, M. D.; Tomhave, D. W.; Schulz, L. D.. «er. usgs. gov/geology/state/sgmc-unit. php? unit=SDTa;0 Arikaree Group». Mineral Resources On-line Spatial Data. O. S. Geological Survey. Consultat el 12 de febrer de 2011.
- ↑ McMillan, Margaret I.. «crossref. org/iPage/? doi=10.1130%2F0091-7613%282002%29030%3C0063%3APTOTMP%3E2.0. CO%3B2 ». Consultat el 20 de giner de 2012.
- ↑ King, P. B., pag. 128–130
- ↑ «archive. org/web/20120415090611/http://maps. unomaha. edu/maher/2003mbfieldtrip/moakreport/pleisgeo. html Pleistocene Glaciation and Diversion of the Missouri River in Northern Montana». Department of Geography and Geology. University of Nebraska, Omaha. Archivat des d'el unomaha. edu/maher/2003mbfieldtrip/moakreport/pleisgeo. html original, el 15 d'abril de 2012. Consultat el 1 d'octubre de 2010.
- ↑ «webcitation. org/6HdYVfh4T? url=http://www3. northern. edu/natsource/HABITATS/Missio1. htm Missouri River». Northern State University. Archivat des d'el northern. edu/natsource/HABITATS/Missio1. htm original, el 25 de juny de 2013. Consultat el 12 d'octubre de 2010.
- ↑ Thornbury, 1965, pag. 248–249, 295–296
- ↑ Thornbury, 1965, pag. 248–249, and references therein
- ↑ «gemgallery. com/#montana_sapphire_gemology Montana Sapphires – Gemology». Gem Gallery. Consultat el 29 d'octubre de 2011. Note: Includes map of major Montana sapphire mines
- ↑ Voynick, Stephen M. (1985). org/details/yogogreatamerica0000voyn Yogo The Great American Sapphire, De març de 1995, l'impressió, la de 1987 edició, Missoula, MT: Mountain Press Publishing, p. org/details/yogogreatamerica0000voyn/page/193 193. ISBN 0-87842-217-X.
- ↑ Moak, William. «archive. org/web/20120415090611/http://maps. unomaha. edu/maher/2003mbfieldtrip/moakreport/pleisgeo. html Pleistocene Glaciation and Diversion of the Missouri River in Northern Montana». Department of Geography and Geology. University of Nebraska, Omaha. Archivat des d'el unomaha. edu/maher/2003mbfieldtrip/moakreport/pleisgeo. html original, el 15 d'abril de 2012. Consultat el 28 de juny de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20111017063318/http://www. mostreamteam. org/Documents/Fact%20Sheets/FactSheet2WWW.pdf Spotlight on the Big Muddy». Missouri Stream Team. Archivat des d'el mostreamteam. org/Documents/Fact%20Sheets/FactSheet2WWW.pdf original, el 17 d'octubre de 2011. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120407071907/http://www. mostreamteam. org/Documents/Research/BigRiver/MissouriRiverSediment.pdf Missouri River Sediment». Missouri River Recovery Pla Fact Sheet, O. S. Army Corps of Engineers. Missouri River Stream Team Website. Archivat des d'el mostreamteam. org/Documents/Research/BigRiver/MissouriRiverSediment.pdf original, el 7 d'abril de 2012. Consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ 80,0 80,1 «archive. org/web/20120602143710/http://dels. nas. edu/Report/Missouri-River-Planning-Recognizing-Incorporating/13019 Missouri River Planning: Recognizing and Incorporating Sediment Management (2010)». Division on Earth and Life Studies. The National Academies. Archivat des d'el nas. edu/Report/Missouri-River-Planning-Recognizing-Incorporating/13019 original, el 2 de juny de 2012. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «nola. com/politics/index. ssf/2010/09/missouri_river_helped_build_lo. html », New Orleans Net. Consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ (1961) org/details/prehistoricmanon0000wede Prehistoric man on the Great Plains, University of Oklahoma Press.
- ↑ «archive. org/web/20101129154021/http://www. nps. gov/history/seac/benning-book/ch01. htm Days of Giants and Isse». O. S. National Park Service. Archivat des d'el nps. gov/history/seac/benning-book/ch01. htm original, el 29 de novembre de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20101129154030/http://www. nps. gov/history/seac/benning-book/ch02. htm Stories Rocks Tell». O. S. National Park Service. Archivat des d'el nps. gov/history/seac/benning-book/ch02. htm original, el 29 de novembre de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20110218014336/http://www. nationalgeographic. com/lewisandclark/record_tribes_010_5_3. html Manen Indians». Lewis and Clark Interactive Journey Log. National Geographic. Archivat des d'el nationalgeographic. com/lewisandclark/record_tribes_010_5_3. html original, el 18 de febrer de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20101129154050/http://www. nps. gov/archive/knri/overview. htm Knife River Indian Villages NHS». O. S. National Park Service. Archivat des d'el nps. gov/archive/knri/overview. htm original, el 29 de novembre de 2010. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ Edwards, pag. 123.
- ↑ 88,0 88,1 American Bison: A Natural History, Lott i Greene (2003).
- ↑ Feldhamer, Thompson and Chapman, pag. 1012
- ↑ «pbs. org/wnet/nature/episodes/american-buffalo-spirit-of-a-nation/introduction/2183/ American Buffalo: Spirit of a Nation». PBS Nature. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120129090217/http://www. wisconsinhistory. org/diary/001412. asp Aug. 14, 1673: Passing the Missouri». Historic Diaries: Marquette and Joliet. Wisconsin Historical Society. Archivat des d'el wisconsinhistory. org/diary/001412. asp original, el 29 de giner de 2012. Consultat el 19 de novembre de 2010.
- ↑ 92,0 92,1 "I never saw anything more terrific, a tangle of entire trees from the mouth of the Pekistanoui [Missouri] with such impetuosity that one could not attempt to cross it without great danger. The commotion was such that the water was made muddy by it and could not clear itself." Houck, pag. 160–161.
- ↑ Kellogg, pag. 249
- ↑ «».
- ↑ 95,0 95,1 95,2 «nps. gov/jeff/historyculture/loader. cfm? csModule=security/getfile&pageid=145929 Etienne de Véniard sieur de Bourgmont: timeline». O. S. National Park Service. Consultat el 7 de giner de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20101110124743/http://apps. detnews. com/apps/history/index. php? id=180 Chief Pontiac's siege of Detroit». Michigan History. Detroit News. Archivat des d'el detnews. com/apps/history/index. php? id=180 original, el 10 de novembre de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «nebraskahistory. org/publish/markers/texts/villasur_expedition_1720. htm The Villasur Expedition–1720». Nebraska State Historical Society. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ Houck, pag. 258–265.
- ↑ «law. yale. edu/18th_century/paris763. asp The definitive Treaty of Peace and Friendship between his Britannick Majesty, the Most Christian King, and the King of Spain. Concluded at Paris the 10th day of February, 1763. To which the King of Portugal accediu on the same day. (Printed from the Copy.)». The Avalon Project. Yale Law School. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «».
- ↑ 101,0 101,1 «».
- ↑ «museum. state. il. us/exhibits/lewis_clark_il/htmls/il_country_exp/preps/mackay_evans_map. html The Mackay and Evans Map». Lewis and Clark in the Illinois Country. Illinois State Museum. Consultat el 23 de giner de 2012.
- ↑ «unl. edu/cgi/viewcontent. cgi? artícul=1132&context=greatplainsquarterly In the Footsteps of the Third Spanish Expedition: James Mackay and John T. Evans' Impact on the Lewis and Clark Expedition». Great Plains Studies, Center for Great Plains Quarterly.. University of Nebraska – Lincoln. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20111028003613/http://www. uv. es/EBRIT/micro/micro_468_15. html Pinckney's Treaty or Treaty of Sant Lorenzo». Encyclopædia Britannica. Archivat des d'el uv. es/EBRIT/micro/micro_468_15. html original, el 28 d'octubre de 2011. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «napoleon-series. org/research/government/diplomatic/c_ildefonso. html Treaty of Sant Ildefons». Government & Politics. The Napoleon Séries. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. The Lewis and Clark Journey of Discovery. O. S. National Park Service. Archivat des d'el nps. gov/archive/jeff/lewisclark2/circa1804/heritage/louisianapurchase/louisianapurchase. htm original, el 29 de novembre de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «loc. gov/exhibits/lewisandclark/lewis-landc. html#57 Jefferson's Instructions for Meriwether Lewis». O. S. Library of Congress. Consultat el 30 de juny de 2006.
- ↑ «museum. state. il. us/exhibits/lewis_clark_il/htmls/il_country_exp/preps/mackay_evans_map. html The Mackay and Evans Map». Lewis and Clark in the Illinois Country. The Illinois State Museum. Consultat el 6 de giner de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20111003145759/http://www2. lib. virginia. edu/exhibits/lewis_clark/exploring/ch4. html To the Western Ocean: Planning the Lewis and Clark Expedition». Exploring the West from Monticello: A Perspective in Maps from Columbus to Lewis and Clark. University of Virginia Library. Archivat des d'el lib. virginia. edu/exhibits/lewis_clark/exploring/ch4. html original, el 3 d'octubre de 2011. Consultat el 6 de giner de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20110217232602/http://www. nationalgeographic. com/lewisandclark/journey_leg_1. html The Journey Begins». Lewis & Clark Interactive Journey Log. National Geographic. Archivat des d'el nationalgeographic. com/lewisandclark/journey_leg_1. html original, el 17 de febrer de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «nps. gov/nr/travelewisandclark/intro. htm Introduction». Lewis and Clark Expedition: A National Register of Historic Plaus Travel Itinerary. O. S. National Park Service. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120512004804/http://lewis-clark. org/content/content-artícul. asp? ArticleID=2970 Manuel Plana's Fort Raymond: First Post in the Far West». Discovering Lewis and Clark. The Lewis and Clark Fort Manen Foundation. Archivat des d'el org/content/content-artícul. asp? ArticleID=2970 original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 18 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20100308043436/http://www. history. com/this-day-in-history/fur-trader-manuelisa-dies Fur trader Manuelisa dies». This Day in History. A&I Television Networks. Archivat des d'el history. com/this-day-in-history/fur-trader-manuelisa-dies original, el 8 de març de 2010. Consultat el 18 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20101124211252/http://lewis-clark. org/content/content-artícul. asp? ArticleID=2868 Post-Expedition Fur Trade: "The Great Engine"». Discovering Lewis and Clark. The Lewis and Clark Fort Manen Foundation. Archivat des d'el org/content/content-artícul. asp? ArticleID=2868 original, el 24 de novembre de 2010. Consultat el 19 d'octubre de 2010.
- ↑ Morris, pag. 40–41
- ↑ South Dakota State Historical Society & South Dakota Department of History pag. 320–325.
- ↑ «nps. gov/history/nr/travel/pierre_fortpierre/early_exploration_fur_trade_essay. html Early Exploration and the Fur Trade». O. S. National Park Service. Consultat el 19 d'octubre de 2010.
- ↑ «nps. gov/nr/travelewisandclark/uni. htm Fort Union Trading Post National Historic Site». Lewis & Clark Expedition. O. S. National Park Service. Consultat el 11 de febrer de 2012.
- ↑ 119,0 119,1 119,2 Sunder, 1993.
- ↑ Dick, pag. 127–132
- ↑ «history. com/topics/transcontinental-railroad The Transcontinental Railroad». History. com. History Channel. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120512010207/http://www. kclibrary. org/? q=blog%2Fweek-kansas-city-history%2Fbridge-future Bridge to the Future». Kansas City Public Library. Archivat des d'el kclibrary. org/? q=blog%2Fweek-kansas-city-history%2Fbridge-future original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «nebraskahistory. org/publish/publicat/books/ourbooks/mattes. htm The Great Platte River Road». Nebraska State Historical Society. Consultat el 7 de giner de 2011.
- ↑ "too thick to drink, too thin to plow", Cech, pag. 424.
- ↑ Mattes, pag. 4–11.
- ↑ Holmes, Walter and Dailey, pag. 105–106.
- ↑ Athearn, pag. 87–88.
- ↑ «pbs. org/wgbh/americanexperience/features/interview/tcrr-interview/ Native Americans». Transcontinental Railroad: The Film. PBS. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20101109084007/http://www. history. army. mil/html/reference/army_flag/iw. html O. S. Army Campaigns: Indian Wars». O. S. Army Center of Military History. Archivat des d'el history. army. mil/html/reference/army_flag/iw. html original, el 9 de novembre de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «britannica. com/EBchecked/topic/1563057/Red-Clouds-War », Encyclopædia Britannica. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ 131,0 131,1 «archives. gov/education/lessons/sioux-treaty/ Teaching with Documents: Sioux Treaty of 1868». Expansion & Reform. National Archives. Consultat el 10 de novembre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20110425000908/http://www. cr. nps. gov/hps/abpp/battles/mo001. htm Boonville». CWSAC Battle Summaries. O. S. National Park Service. Archivat des d'el cr. nps. gov/hps/abpp/battles/mo001. htm original, el 25 d'abril de 2011. Consultat el 5 de març de 2011.
- ↑ Greene, pag. xv–xxvi
- ↑ 134,0 134,1 134,2 134,3 134,4 «archive. org/web/20110703062111/http://140.194.76.129/publications/eng-pamphlets/ep870-1-42/c-4-2.pdf The Pick-Sloan Pla». Engineer Pamphlets. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ Montana: A State Guide Book, pag. 150
- ↑ 136,0 136,1 «archive. org/web/20110715111220/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Black+Eagle+Dam. htm Black Eagle Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Black+Eagle+Dam. htm original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ 137,0 137,1 «archive. org/web/20100717143028/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Ryan+Dam. htm Ryan Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Ryan+Dam. htm original, el 17 de juliol de 2010. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ 138,0 138,1 Mulvaney, 2008.
- ↑ 139,0 139,1 «archive. org/web/20100725181555/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Hauser+Dam. htm Hauser Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Hauser+Dam. htm original, el 25 de juliol de 2010. Consultat el 2 de decembre de 2010.
- ↑ «com/news/local/article_ab5ce658-c9e1-5ade-a9c4-8b371a5ceecf. html Original Hauser Dam fell to mighty Missouri». Helena Independent Record. Consultat el 2 de decembre de 2010.
- ↑ 141,0 141,1 «archive. org/web/20100725201906/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Holter+Dam. htm Holter Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Holter+Dam. htm original, el 25 de juliol de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ "the most remarkable clifts that we have yet seen… the tow[er]ing and projecting rocks in many plaus seem ready to tumble on us."«archive. org/web/20090205162342/http://www. mbmg. mtech. edu/gmr/lewis_clark/lewis_clark-gates. asp Gates of the Mountains». Lewis and Clark–A Geologic Perspective. Montana Bureau of Mines and Geology. Archivat des d'el mbmg. mtech. edu/gmr/lewis_clark/lewis_clark-gates. asp original, el 5 de febrer de 2009. Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ 143,0 143,1 «webcitation. org/67nBFzF1F? url=http://www. usbr. gov/projects/Facility. jsp? fac_Name=Canyon+Ferry+Dam Canyon Ferry Dam». O. S. Bureau of Reclamation. Archivat des d'el usbr. gov/projects/Facility. jsp? fac_Name=Canyon+Ferry+Dam&groupName=General original, el 20 de maig de 2012. Consultat el 7 de giner de 2011.
- ↑ 144,0 144,1 «archive. org/web/20110515083058/http://www. dnr. state. ne. us/floodplain/mitigation/mofloods. html Historic Floods on the Missouri River: Fighting the Big Muddy in Nebraska». Nebraska Department of Natural Resources. Archivat des d'el dnr. state. ne. us/floodplain/mitigation/mofloods. html original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ Johnson, Marc. «newwest. net/topic/artícul/dam_politics_could_a_project_like_fort_peck_get_built_today/C37/L37/ ». Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120305153218/http://www. nwk. usace. army. mil/pa/History/timeline-1938-1947.pdf The Fourth Decade of the Kansas City District: 1938–1947». O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwk. usace. army. mil/pa/History/timeline-1938-1947.pdf original, el 5 de març de 2012. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20101203042456/http://www. fws. gov/laws/lawsdigest/FLOOD. HTML Flood Control Act of 1944». Digest of Federal Resource Laws of Interest to the O. S. Fish and Wilife Service. O. S. Fish and Wilife Service. Archivat des d'el fws. gov/laws/lawsdigest/flood. html original, el 3 de decembre de 2010. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «msaconline. com/Missouri%20River%20Basin%20Project%20-%20The%20System. htm Missouri River Basin Project: The System». Missouri Sediment Action Coalition. Consultat el 10 de març de 2012.
- ↑ Otstot, Roger S.. «archive. org/web/20120419163500/http://mo-rast. org/wp-content/uploads/2011/09/2011.09.27-Continued-Pick-Sloan-Presentation-Roger-Otstot.pdf Pick-Sloan Missouri River Basin Program: Hydropower and Irrigation». O. S. Bureau of Reclamation. Missouri River Association of States and Tribes. Archivat des d'el org/wp-content/uploads/2011/09/2011.09.27-Continued-Pick-Sloan-Presentation-Roger-Otstot.pdf original, el 19 d'abril de 2012. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «», O. S. Congress.
- ↑ Bon, Kevin W.. «archive. org/web/20120309184038/http://library. fws. gov/Wetlands/upperyellowstone_01.pdf Upper Yellowstone River Mapping Project». O. S. Fish and Wilife Service. Archivat des d'el fws. gov/Wetlands/upperyellowstone_01.pdf original, el 9 de març de 2012. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ 152,0 152,1 [enllaç trencat]
- ↑ «archive. org/web/20120325153036/http://www. ussdams. org/uscold_s. html Dam, Hydropower and Reservoir Statistics». United States Society on Dams. Archivat des d'el ussdams. org/uscold_s. html original, el 25 de març de 2012. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120112005247/http://www. epa. gov/region07/citizens/care/missouri. htm The Missouri River Mainstem». O. S. Environmental Protection Agency. Archivat des d'el epa. gov/region07/citizens/care/missouri. htm original, el 12 de giner de 2012. Consultat el 15 de giner de 2012.
- ↑ MacPherson, James. «yahoo. com/power-generation-missouri-river-dams-rebounds-182956078. html », Yahoo! News. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «asce. org/cgi/WWWdisplay. cgi?152895 », American Society of Civil Engineers. Consultat el 19 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20110721045843/http://dnrc. mt. gov/wrd/water_proj/factsheets/toston_factsheet.pdf Toston Dam (Broadwater-Missouri)». Water Projects Bureau. Montana Department of Natural Resources and Conservation. Archivat des d'el mt. gov/wrd/water_proj/factsheets/toston_factsheet.pdf original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20110715111226/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Rainbow+Dam. htm Rainbow Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Rainbow+Dam. htm original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20110715111159/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Cochrane+Dam. htm Cochrane Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Cochrane+Dam. htm original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20110715111241/http://www. pplmontana. com/producing+power/power+plants/Morony+Dam. htm Morony Dam». Producing Power. PPL Montana. Archivat des d'el pplmontana. com/producing+power/power+plants/Morony+Dam. htm original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20120513111658/http://www. nwo. usace. army. milake_proj/fortpeck/index. html Fort Peck Dam/Fort Peck Lake». Omaha District. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwo. usace. army. milake_proj/fortpeck/index. html original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20110721001909/http://gf. nd. gov/multimedia/ndoutdoors/issues/2003/jun/docs/garrison-dam.pdf Garrison Dam: A Half-Century Later». ND Outdoors. North Dakota Game and Fish Department. Archivat des d'el nd. gov/multimedia/ndoutdoors/issues/2003/jun/docs/garrison-dam.pdf original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20120513111808/http://www. nwo. usace. army. milake_proj/MasterPlan/OaheMP.pdf Final Oahe Dam/Lake Oahe Master Pla: Missouri River, South Dakota and North Dakota». O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwo. usace. army. milake_proj/MasterPlan/OaheMP.pdf original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 17 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120513111703/http://www. nwo. usace. army. milake_proj/bigbend/powerdam. html Big Bend Dam/Lake Sharpe». Omaha District. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwo. usace. army. milake_proj/bigbend/powerdam. html original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 12 de març de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120513112006/http://www. nwo. usace. army. milake_proj/fortrandall/powerdam. html Fort Randall Dam/Lake Francis Case». Omaha District. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwo. usace. army. milake_proj/fortrandall/powerdam. html original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 13 de març de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120513111735/http://www. nwo. usace. army. milake_proj/gavinspoint/powerdam. html Gavins Point Dam/Lewis & Clark Lake». Omaha District. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwo. usace. army. milake_proj/gavinspoint/powerdam. html original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 12 de març de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20110614033558/http://nd. water. usgs. gov/lewisandclark/dams. html Dams and Reservoirs on the Upper Missouri River». North Dakota Water Science Center. O. S. Geological Survey. Archivat des d'el water. usgs. gov/lewisandclark/dams. html original, el 14 de juny de 2011. Consultat el 19 de març de 2011.
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ 169,0 169,1 169,2 «archive. org/web/20110813062607/http://history. nd. gov/activities/riverboats.pdf Missouri River Boats». State Historical Society of North Dakota. Archivat des d'el nd. gov/activities/riverboats.pdf original, el 13 d'agost de 2011. Consultat el 28 de giner de 2012.
- ↑ Demoth, pag. 101.
- ↑ Carlson, Gayle F.; Bozell, John R.; Pepperi, Robert. «nebraskahistory. org/archeo/pubs/Engineer%20Cantonment.pdf The Search For Engineer Cantonment». Explore Nebraska Archaeology. Nebraska State Historical Society. Consultat el 28 de giner de 2012.
- ↑ 172,0 172,1 Dyer, Robert L.riverboatdaves. com/docs/moboats. html «A Brief History of Steamboating on the Missouri River with Emphasis on the Boonslick Region».Boone's Lick Heritage.5(2)
- ↑ "a mile wide and an inch deep" and "the most magnificent and useless of rivers". Rogers, Brown and Garbrecht, pag. 113.
- ↑ 174,0 174,1 Dyer, pag. 2
- ↑ «».
- ↑ «archive. org/web/20160305031416/http://www. nebraskastudies. org/0400/frameset_reset. html? http%3A%2F%2Fwww. nebraskastudies. org%2F0400%2Fstories%2F0401_0141. html Routes West: The Mighty Mo». nebraskastudies. org. Archivat des d'el nebraskastudies. org/0400/frameset_reset. html? http://www. nebraskastudies. org/0400/stories/0401_0141. html original, el 5 de març de 2016. Consultat el 17 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20100831064632/http://www. rivers. gov/waterfacts. html Rivers and Water Trivia». National Wild And Scenic Rivers. Archivat des d'el rivers. gov/waterfacts. html original, el 31 d'agost de 2010. Consultat el 1 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20070211195723/http://www. nwk. usace. army. mil/projects/mitigation/projectistory. htm Missouri River Bank Stabilization and Navigation Project». Missouri River Mitigation Project. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwk. usace. army. mil/projects/mitigation/projectistory. htm original, el 11 de febrer de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ O'Driscoll, Patrick; Kenworthy, Tom. «usatoday. com/news/nation/2005-04-28-muddy_x. htm ». Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ Larson, Llig W.. «nwrfc. noaa. gov/floods/papers/oh_2/great. htm The Great USA Flood of 1993». Destructive Water: Water-Caused Natural Disasters – Their Abatement and Control. National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ 181,0 181,1 «msnbc. msn. com/id/43271554/ns/weather/t/blame-game-rising-river-nears-sd-homes/ », MSNBC. Consultat el 14 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20070627040444/http://www. nwk. usace. army. mil/projects/mitigation/bankstabilization. htm Missouri River Mitigation Project». O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el nwk. usace. army. mil/projects/mitigation/bankstabilization. htm original, el 27 de juny de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20100528112204/http://ago. mo. gov/newsreleases/2006/072606. htm Corps failing to keep Missouri River navigation open as promised, Nixon says; AG demands to know pla». Missouri Attorney General. Archivat des d'el mo. gov/newsreleases/2006/072606. htm original, el 28 de maig de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Missouri Attorney General. Archivat des d'el mo. gov/pdf/2006/MartinLetter072606.pdf original, el 28 de maig de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ 185,0 185,1 «gao. gov/new. items/d09224r.pdf Missouri River Navigation: Data on Commodity Shipments for Four States Served by the Missouri River and Two States Served by Both the Missouri and Mississippi Rivers». O. S. Government Accountability Office. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120516094516/http://www. iatp. org/files/Past_and_Future_Grain_Traffic_on_the_Missouri_.pdf Past and Future Grain Traffic on the Missouri River». Institute for Agriculture and Trade Policy. Archivat des d'el iatp. org/files/Past_and_Future_Grain_Traffic_on_the_Missouri_.pdf original, el 16 de maig de 2012. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ 187,0 187,1 187,2 «prairiefirenewspaper. com/2007/12/missouri-river ». Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. MFA Incorporated. Archivat des d'el mfa-inc. com/web/guest/LetRiverRoll original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20081201080801/http://www. edf. org/documents/2233_MissouriDamNavigation.pdf Missouri River Dam Reforms and Navigation». Environmental Defense Fund. Archivat des d'el edf. org/documents/2233_MissouriDamNavigation.pdf original, el 1 de decembre de 2008. Consultat el 18 de giner de 2011.
- ↑ Schick, Anthony. «columbiamissourian. com/stories/2011/07/23/missouri-river-flooding-closure-impacting-barge-industry/ ». Consultat el 21 de giner de 2012.
- ↑ http://www. umesc. usgs. gov/umesc_about/about_umrs. html
- ↑ «archive. org/web/20100612122128/http://www. npwrc. usgs. gov/resource/fish/othrfish/overview. htm The Missouri River System's "Other" Fish». Northern Prairie Wilife Research Center. Archivat des d'el npwrc. usgs. gov/resource/fish/othrfish/overview. htm original, el 12 de juny de 2010. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20111005204635/http://www. feow. org/ecoregion_details. php? eco=142 Upper Missouri». Freshwater Ecoregions of the World. Archivat des d'el feow. org/ecoregion_details. php? eco=142 original, el 5 d'octubre de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20111005204635/http://www. feow. org/ecoregion_details. php? eco=142 Middle Missouri». Freshwater Ecoregions of the World. Archivat des d'el feow. org/ecoregion_details. php? eco=142 original, el 5 d'octubre de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20111005204643/http://www. feow. org/ecoregion_details. php? eco=146 Central Prairie». Freshwater Ecoregions of the World. Archivat des d'el feow. org/ecoregion_details. php? eco=146 original, el 5 d'octubre de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20101017093107/http://www. ewg. org/reports/deadzone Dead in the Water». Environmental Working Group. Archivat des d'el ewg. org/reports/deadzone original, el 17 d'octubre de 2010. Consultat el 17 d'octubre de 2010.
- ↑ Singer, pag. 80–85
- ↑ 198,0 198,1 «unl. edu/cgi/viewcontent. cgi? artícul=1022&context=nebgamewhitepap The Effects of Channelization in the Missouri River on Fish and Fish-Food Organisms». Nebraska Game and Parks Commission. Digital Commons University of Nebraska, Lincoln. Consultat el 20 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120321080733/http://www. fws. gov/mountain-prairie/pressrel/03-87. htm Executive Summary». O. S. Fish and Wilife Service Biological Opinion on the Operation of the Missouri River Main Stem Reservoir System, Operation and Maintenance of the Missouri River Bank Stabilization and Navigation Project, and Operation of the Kansas River Reservoir System. O. S. Army Corps of Engineers. Archivat des d'el fws. gov/mountain-prairie/pressrel/03-87. htm original, el 21 de març de 2012. Consultat el 19 de giner de 2011.
- ↑ «uswaternews. com/archives/arcpolicy/1misriv5. html », O. S. Water News. Consultat el 11 de març de 2014.
- ↑ «archive. org/web/20120602143710/http://dels. nas. edu/Report/Missouri-River-Planning-Recognizing-Incorporating/13019 Missouri River Planning Report». National Research Council. Archivat des d'el nas. edu/Report/Missouri-River-Planning-Recognizing-Incorporating/13019 original, el 2 de juny de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20120430095336/http://dels. nas. edu/Materials/Report-In-Brief/4336-Missouri-River-Planning Missouri River Planning Report in Brief». Division on Earth & Life Studies. National Research Council. Archivat des d'el nas. edu/Materials/Report-In-Brief/4336-Missouri-River-Planning original, el 30 d'abril de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20111012155902/http://www. swc. state. nd. us/4dlink9/4dcgi/GetSubCategoryPDF/201/TodaysMissouriRiver.pdf Today's Missouri River: A North Dakota Perspective». North Dakota State Water Commission. Archivat des d'el swc. state. nd. us/4dlink9/4dcgi/GetSubCategoryPDF/201/TodaysMissouriRiver.pdf original, el 12 d'octubre de 2011. Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. O. S. National Park Service. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. National Parks Conservation Association. Archivat des d'el npca. org/stateoftheparks/lewis_clark_trailECL-chapter.pdf original, el 20 d'agost de 2010. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ «nps. gov/mnrr/planyourvisit/canoeing-and-kayaking. htm Canoeing and Kayaking». O. S. National Park Service. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ «nps. gov/mnrr/index. htm Missouri National Recreational River». O. S. National Park Service. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20110614031312/http://www. nature. nps. gov/water/planning/Info_Issuesoverview_reports/MNRR_IssuesOverview.pdf Missouri National Recreational River Water Resources Information and Issues Overview Report». O. S. National Park Service. Archivat des d'el nature. nps. gov/water/planning/Info_Issuesoverview_reports/MNRR_IssuesOverview.pdf original, el 14 de juny de 2011. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ Corbin, Annalies; Valvano, Christopher F.; Piero, Jacqueline D.. «archive. org/web/20120516053936/http://snr. unl. edu/gpcesu/PDFs/Shipwrecks_missouri.pdf No Ordinary Sensations of Pride and Pleasure: Shipwrecks and Related Sites Between Fort Randall, South Dakota and Sioux City, Iowa – Missouri River». University of Nebraska Lincoln. Archivat des d'el unl. edu/gpcesu/PDFs/Shipwrecks_missouri.pdf original, el 16 de maig de 2012. Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20120103073836/http://www. blm. gov/pgdata/content/mt/en/fo/umrbnm. html Upper Missouri River Breaks National Monument». National System of Public Lands. O. S. Bureau of Land Management. Archivat des d'el blm. gov/pgdata/content/mt/en/fo/umrbnm. html original, el 3 de giner de 2012. Consultat el 12 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20110727085905/http://www. missouribreaks. org/PDFs/twsmap2.pdf Upper Missouri River Breaks National Monument» (PDF). Friends of the Missouri Breaks National Monument. Archivat des d'el missouribreaks. org/PDFs/twsmap2.pdf original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 12 d'octubre de 2010.
- ↑ «fws. gov/cmr/ Charres M. Russell National Wilife Refuge». O. S. Fish and Wilife Service. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ «archive. org/web/20120209041622/http://www. fws. gov/refuges/profiles/index. cfm? id=61520 Charres M. Russell National Wilife Refuge Overview». O. S. Fish and Wilife Service. Archivat des d'el fws. gov/refuges/profiles/index. cfm? id=61520 original, el 9 de febrer de 2012. Consultat el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ «nps. gov/niob/naturescience/index. htm Nature & Science». Niobrara National Scenic River. O. S. National Park Service. Consultat el 12 d'octubre de 2010.
- ↑ «nps. gov/nr/travelewisandclark/thr. htm Three Forks of the Missouri». Lewis and Clark Expedition. O. S. National Park Service. Consultat el 24 de febrer de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20120510141616/http://www. blm. gov/mt/st/en/fo/umrbnm/ftbenton. html Fort Benton National Historic Landmark». Upper Missouri River Breaks National Monument. O. S. Bureau of Land Management. Archivat des d'el blm. gov/mt/st/en/fo/umrbnm/ftbenton. html original, el 10 de maig de 2012. Consultat el 3 de març de 2011.
- ↑ «archive. org/web/20110606053726/http://tps. cr. nps. gov/nhl/detail. cfm? ResourceId=436&ResourceType=Site Big Hidatsa Village Site». National Historic Landmark Summary Listing. O. S. National Park Service. Archivat des d'el cr. nps. gov/nhl/detail. cfm? ResourceId=436&ResourceType=Site original, el 6 de juny de 2011. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ «nps. gov/nr/travelewisandclark/atk. htm Fort Atkinson». Lewis and Clark Expedition. O. S. National Park Service. Consultat el 3 de març de 2011.
- ↑ «com/park/arrow-rock-state-historic-site Arrow Roc State Historic Site». Missouri State Parks. Consultat el 3 de març de 2011.
- ↑ El riu Marías es forma per la confluència del Riu Two Medicine (de 97 km) i del Riera Cut Bank (de 123 km). Nominalmente el Marías té 338 km, pero el sistema Marías-Cut Bank alcança els 461 km.
- ↑ Entrada «Musselshell River» de l'Enciclopèdia Britànica. Disponible en: http://www. britannica. com/EBchecked/topic/399479/Musselshell-River. Consultat el 2 de febrer de 2009.
- ↑ «mt. gov/fishing/guide/waterbodyDetail. html? llid=1078992474520 Detailed Water Body Report-Musselshell River». Montana Fish, Wilife, and Parks.
- ↑ Té una llongitut de 550,2 km,[221] que aplega als 684−805 km si es conten les seues fonts,[222]
- ↑ El riu Powder té 604 km, pero en una de les seues fonts, el South Fork Powder River, alcança els 885 km.
- ↑ El curs alt del Bighorn és conegut com a riu Wind i té una llongitut de 298 km i drena una conca de 20,000 km2.
- ↑ La llongitut del Riu Grand és d'uns 177 km). En la capçalera més llarga, el South Fork Grand, de 145 km, ialcanza els 320 km.
Bibliografia
- Athearn, Robert G. (1965). org/details/highcountryempir0000athe_q7v5 High country empire: the high plains and Rockies, University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-5008-8.
- Baldridge (2004). Geology of the American Southwest: a journey through two billion years of plate-tectonic history, Cambridge University Press. ISBN 0-521-01666-5.
- (2005) org/details/riversofnorthame0000unse_o8f5 Rivers of North America, Academic Press. ISBN 0-12-088253-1.
- Cech, Thomas V. (2009). org/details/principlesofwate0000cech Principles of Water Resources: History, Development, Management, and Policy, John Wiley and Sons. ISBN 0-470-13631-6.
- Christensen, Lawrence O. (1999). org/details/dictionaryofmiss00unse Dictionary of Missouri biography, University of Missouri Press. ISBN 0-8262-1222-0.
- (1882) The History of Pettis County, Missouri.
- Dick, Everett (1971). org/details/talesoffrontierf00dick Tals of the Frontier: From Lewis and Clark to the Last Roundup, University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-5744-9.
- Edwards (1987). org/details/horsestheirrolei0000unse Horses: their role in the history of man, Willow Books. ISBN 0-00-218216-5.
- Federal Writers' Project. Montana: A State Guide Book, O. S. History Publishers. ISBN 1-60354-025-3.
- Feldhamer, George A.; Thompson, Bruce Carle; Chapman, Joseph A. (2003). org/details/wildmammalsofnor0000unse_f5o3 Wild mammals of North America: biology, management, and conservation, JHU Press. ISBN 0-8018-7416-5.
- Greene, Jerome A. (2003). Battles and Skirmishes of the Great Sioux War, 1876–1877: The Military View, University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-2669-8.
- Houck, Louis (1908). A history of Missouri from the earliest explorations and settlements until the admission of the state into the union, R. R. Donnelley and Sons, Co.. ISBN 0-405-02856-3.
- Kellogg, Louis Phelps (1917). Early narratives of the Northwest, 1634–1699, C. Scribners's Sons.
- King (1971). The Evolution of North America, revisada edició, Princeton University Press.
- (2003) org/details/americanbisonnat0000lott American Bison: A Natural History, University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-24062-6.
- Mattes, Merrill J. (1987). org/details/greatplatteriver0000matt The Great Platte River Road: The Covered Wagon Mainline Via Fort Kearny to Fort Laramie, University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-8153-6.
- (1992) org/details/guinnessbookofre00mcfa Guinness Book of World Records, Bantam Books. ISBN 0-553-29537-3.
- (1912) Morris, Charles (ed.). Twentieth Century Encyclopædia: A Library of Universal Knowledge, Syndicate Publishing Co..
- Mulvaney, Tom (2008). Helena, Arcàdia Publishing. ISBN 0-7385-5977-6.
- (2001) A Field Guide to Geology: Eastern North America, Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 0-618-16438-3.
- Rogers, Jerry R.; Brown, Glenn Owen; Garbrecht, Jürgen (2004). org/details/waterresourcesen0000unse_x6y6 Water Resources and Environmental History, ASCE Publications. ISBN 0-7844-0738-X.
- Singer, Siegfried Fred (1970). org/details/globaleffectsofe00symp Global effects of environmental pollution: a symposium organized by the American Association for the Advancement of Science, Springer. ISBN 90-277-0151-2.
- South Dakota State Historical Society, South Dakota Department of History (1902). South Dakota historical collections, State Publishing Co.
- Sunder, John I. (1993). org/details/furtradeonupperm1840unse The Fur Trade on the Upper Missouri, 1840–1865, University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-2566-7.
- Thornbury (1965). Regional geomorphology of the United States, John Wiley and Sons. ISBN 0-471-86200-2.
Enllaços externs
Missouri River en Wikimedia Commons.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Missouri River» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikisource contiene obras originales de o sobre Riu Misuri.- cerc. usgs. gov/ScienceTopics. aspx? ScienceTopicId=10 USGS Columbia Environmental Research Center: Missouri River
- mappingsupport. com/p/gmap4. php? q=https://sites. google. com/site/gmap4files/p/news/missouri_river. cht&label=onq=https://sites. google. com/site/gmap4files/p/news/missouri_river. cht&label=on Interactive Maps and Air photos for Missouri River Dams and Reservoirs
- helenahistory. org/dams. htm Missouri River Dams: Canyon Ferry, Hauser and Holter Dams
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Misuri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.