Grans Planes

Grans Planes

Les Grans Planures (en anglés: Great Plains) són una alta i àmplia replanell que s'estén a l'est de les Montanyes Rocoses, en Amèrica del Nort, i cobrix part dels estats nortamericans de Nou Mèxic, Texas, Oklahoma, Colorat, Kansas, Nebraska, Wyoming, Montana, Dakota del Sur i Dakota del Nort. En Canadà, s'estenen per les províncies canadenques d'Alberta, Saskatchewan i Manitoba. En Mèxic alcança les valls intermontanos del nort de les Serres Mares Occidental i Oriental, en els estats de Coahuila, Nou #León i Tamaulipas.

Per tota la regió existixen moltes granjes dedicades a l'agricultura i la ganaderia. Conte ademés en grans depòsits de petròleu i carbó. Cada vinticinc anys aproximadament, la regió sofrix sequies i devastadores tormentes d'arena.

Les Grans Planures són les més occidentals d'Amèrica del Nort, i s'estenen cap a l'est fins a la replanell dels Apalaches. El Servici Geològic d'Estats Units dividix les Grans Planures d'Estats Units en nou subdivisions fisiográficas:

• Replanell de Misuri (Missouri Plateau), glaciars: este-centre de Dakota del Sur, el nort i est de Dakota del Nort i el norest de Montana
• Tossals Negres (Black Hills): oest de Dakota del Sur
• Altes Planures (High Plains): l'est de Nou Mèxic, el noroest de Texas, l'oest d'Oklahoma, l'est de Colorat, l'oest de Kansas, la majoria de Nebraska (inclosa la d'arena Hills) i en el surest de Wyoming
• Planures de la Frontera (Plains Border): part central de Kansas i el nort d'Oklahoma (incloses les Flint, Rojo i Smoky Hills)
• Piedemonte de Colorat (Colorat Piedmont): este de Colorat
• Secció Rata (Raton section): el norest de Nou Mèxic
• Valle del Pecos (Pecos Valley): este de Nou Mèxic
• Replanell Edwards (Edwards Plateau): el centre-sur de Texas
• Secció Texas Central (Central Texas section): part central de Texas

l'altiplano s'utilisa en relació en el context més general per a descriure l'elevació de les regions de les Grans Planures, que són principalment a l'oest del meridià 100º. El 100º es correspon aproximadament en el meridià de la llínea que dividix a les Grans Planures en una zona que rep 500 mm o més de pluja a l'any i un àrea que rep menys de 500 mm. En eixe context, el altiplà és semiárido i es caracterisa en general pels pasturages o terres de cultiu marginals. La regió està periòdicament somesa a llarcs periodos de sequia, i forts vents en la regió poden generar devastadores tormentes de pols.

Grans Planures del Nort

Manada de bisonts de les planures de vàries edats descansant en Elk Island Park, Alberta.

Les Grans Planures vistes en la praderia alta de Minnesota en el Parc Estatal dels Lagos Glacials.

La secció nort de les Grans Planures, al nort del paralel 44, inclou l'est de Montana, l'est de Wyoming, la major part de Dakota del Nort i Dakota del Sur, el suroest de Minnesota i parts de les províncies canadenques, incloent el surest d'Alberta, el sur de Saskatchewan i el suroest de Manitoba. Els estrats ací són Cretácico o Terciario enjorn, i yacer casi horisontals. La superfície es mostra com una planura de degradació per un ascens gradual ací i allà a la cresta d'una escarpa irregular, la escarpa-remnant d'un estrat resistent. També hi ha taules ocasionalment cobertes de lava i dics crestes formades, superant el nivell general per 500 pies (152.4 m) o més i demostrant manifestament l'erosió generalisada de les planures circumdants. Tots estos relleus són més abundants cap a les montanyes del centre de Montana. La penillanura ya no es troba en el cicle d'erosió que va ser testic de la seua producció. Sembla haver sofrit un alçament regional o un aument de la seua elevació, ya que el curs superior del riu Misuri i les seues ramificacions ya no fluïxen per la superfície de la planura, sino per valls ben escalonades i madurs, varis centenars de metros per baix del nivell general. Una excepció significativa a la regla de les valls madures es produïx, no obstant, en el cas del Missouri, el riu més gran, que es trenca per vàries caigudes sobre areniscas dures al voltant de a l'est de les montanyes. Esta peculiar característica s'explica com el resultat del desplaçament del riu des d'una vall preglaciar millor escalonat per la capa de gèl del Pleistoceno. En este cas, la capa de gèl va cobrir les planures des de les terres altes canadenques, moderadament elevades, situades al noreste, en lloc de fer-ho des de les montanyes propenques, molt més altes, situades a l'oest. L'altitut actual de les planures propenques a la base de les montanyes és de 4000 pies (1219.2 m).

Les planures septentrionals es veuen interrompudes per vàries chicotetes zones montanyoses. Els Tossals Negres, principalment en l'oest de Dakota del Sur, són el grup més gran. S'eleven com una gran illa des de la mar, ocupant un àrea ovalada d'uns de nort a sur per d'est a oest. En Black Elk Peak, alcancen una altitut de 7216 pies (2199.4 m) i tenen un relleu efectiu sobre les planures de 2000 o 3000 pies (914.4 m). Este massiç montanyós és d'estructura abovedada d'arc pla, ara ben disecado per rieres conseqüents irradiantes. Els estrats superiors, més dèbils, han segut erosionats fins al nivell de les planures, a on les seues vores bolcades estan uniformemente truncats. Els següents estrats més durs s'han erosionat lo suficient com per a revelar el núcleu de roques cristalines ígneas i metamòrfiques subjacents en aproximadament la mitat de la zona abovedada.

Grans planures intermiges

En la secció intermija de les planures, entre el paralel 44 i el paralel 42, incloent el sur de Dakota del Sur i el nort de Nebraska, l'erosió de certs grans districtes és peculiarment elaborada. Conegudes com Badlands, presenten una forma minuciosament disecada, en un relleu d'alguns centenars de metros. Açò es deu a vàries causes:

• el clima sec, que impedix el creiximent d'una herba herbáceo
• la fina textura dels estrats terciaris dels districtes de badland
• cada chicoteta riera, en époques de pluja, esculpe el seu propi vallecito.

Grans Planures Centrals

Les Altes Planures de Kansas, en les Smoky Hills prop de Nicodemus.

La secció central de les Grans Planures, entre el #latitut 42° i 36° Nort, que ocupa l'est de Colorat i l'oest de Kansas, és en el seu major partix una planura fluviosa disectada. És dir, esta secció va estar antany suaument coberta per una planura de suau pendent de grava i arena que s'havia estés cap a avant en una àmplia zona denudada com a depòsit de piedmont pels rius que eixien de les montanyes. Des de llavors, ha segut més o menys disecada per l'erosió de les valls. La part central de la planura presenta un marcat contrast en la part septentrional.

Mentres que la part septentrional deu la seua suavitat al removiment de graves i arenes locals d'una superfície anteriorment irregular per l'acció dels rius que es degraden i els seus afluents, la part meridional deu la seua suavitat a la deposición de graves i arenes importades sobre una superfície anteriorment irregular per l'acció dels rius que es degraden i els seus afluents. Les dos seccions també s'assemblen que les eminències residuals encara superen ací i allà la penillanura de la secció septentrional, mentres que la planura fluvial de la secció central va enterrar completament el relleu preexistente. Cal fer una excepció a esta afirmació per al suroest, prop de les montanyes del sur de Colorat, a on alguns replanells coronats de lava (Taula de Maya, Raton Taula) s'alcen varis mils de peus per damunt del nivell general de la planura, i aixina donen testimoni de l'erosió generalisada d'esta regió ans que es degradara.

Grans Planures del Sur

Praderia d'herba curta prop de la cordillera frontal de les Rocoses en Colorat.

Vista del llac Lawtonka i aerogeneradores des de Mount Scott, Oklahoma.

La secció meridional de les Grans Planures, entre les #latitut 35,5° i 25,5°, s'estén per l'oest de Texas, l'est de Nou Mèxic i l'oest d'Oklahoma. De la mateixa manera que la secció central, és en el seu major partix una planura fluvial disectada. No obstant, les terres més baixes que la rodegen per tots costats la situen en un relleu tan fort que s'alça com una taula-terra, coneguda des de l'época en que va pertànyer a Mèxic com el Pla Estacado. Medix aproximadament d'est a oest i de nort a sur. És de contorn molt irregular, estretint-se cap al sur. La seua altitut és de 5500 pies (1676.4 m) en el punt occidental més alt, el més propenc a les montanyes de les que procedixen les seues graves. A partir d'ahí, s'inclina cap al surest a un ritme decreixent, primer uns 12 pies (3.7 m), després uns 7 peus per milla (1,3 m/km), fins als seus llímits oriental i meridional, a on la seua altitut és de 2000 pies (609.6 m). De la mateixa manera que les Altes Planures situades més al nort, és extraordinàriament suau.

És molt seca, salve per ocasionals làmines d'aigua poc profundes i temporals despuix de les pluges. Pla està separada de les planures en el nort per la madura vall conseqüent del Riu Canadenc, i de les montanyes en l'oest per l'ampli i provablement madura vall del Riu Pecos. A l'est, està fortament socavat per l'erosió regresiva de les capçaleres dels rius Rojo, Braços i Colorat de Texas i presenta un escarpe irregular d'aproximadament d'altura, que domina la zona denudada central d'eixe estat. Allí, entre els rius Braços i Colorat, hi ha una série d'afloraments aïllats coronats per calcàrea que subyacer tant al Pla Uplift a l'oest com a la escarpa de les Grand Prairies a l'est. La part meridional i estreta del replanell, denominada Replanell d'Edwards, està més disseccionada que el restant i cau cap al sur en una escarpa de falla deshilachada. Esta escarpa domina la planura costera del Riu Gran. baïa. La zona denudada central, a l'est del Pla, s'assembla a la secció este-central de les planures en l'exposició de roques més antigues. Entre estes dos zones similars, en l'espai llimitat pels rius Canadenc i Rojo, s'eleven les formes tènues de les Montanyes Wichita en Oklahoma, el membre més occidental del sistema Ouachita.

Paleontologia

Durant el periodo Cretácico (145-65 millons d'anys), les Grans Planures estaven cobertes per una mar interior cridada Occidental Interior Seaway. No obstant, durant el Cretácico Tardà al Paleoceno (65-55 millons d'anys), la mar va començar a retrocedir, deixant darrere depòsits marins de gran gruixa i un terreny relativament pla que la mar hi havia una volta ocupat..

Assentaments

Grange en sessió, 1873.

Els ferrocarrils varen obrir les Grans Planures a la colonisació, fent possible l'enviament de blat i atres cultius a baix cost als mercats urbans de l'Est i d'ultramar. Els #colon nortamericans podien adquirir terres gratuïtament. Els ferrocarrils varen vendre les seues terres a baix preu als immigrants en l'esperança de que generaren tràfic en quant s'establiren les granges. Els immigrants varen aplegar a raudales, especialment d'Alemània i Escandinavia. En les planures, molt pocs hòmens fadrins intentaven gestionar una granja o un rancho per sí sols; comprenien la necessitat de contar en una esposa treballadora i numerosos fills per a fer front a les numeroses responsabilitats. Durant els primers anys d'assentament, les grangeres varen eixercitar un paper fonamental per a garantisar la supervivència de la família treballant a l'aire lliure. Despuix d'aproximadament una generació, les dònes varen abandonar cada volta més els camps, redefinint aixina les seues funcions dins de la família. Les noves tecnologies varen animar a les dònes a dedicar-se a tasques domèstiques, com la costura i les llavadores. Els mijos de comunicació i els agents d'extensió del govern varen promoure el moviment de la "economia domèstica científica", junt en les fires del comtat en les que es presentaven els guanys en cuina casera i enlatado, columnes de consells per a les dònes sobre la contabilitat agrícola i cursos d'economia domèstica en les escoles.

L'image oriental de la vida agrícola en les praderies emfatisava l'aïllament del granger solitari i la seua esposa, no obstant, els residents de les planures varen crear per a sí mateixos una faenejada vida social. A sovint patrocinaven activitats que combinaven treball, menjar i entreteniment, com granges, clafolls de dacsa, abelles de acolchado, reunions del Grange, activitats de l'iglésia i funcions escolars. Les dònes organisaven menjars compartits i menjars en grup, aixina com visites prolongades entre les famílies.

Vore també

• Tractat del fort Laramie (1851)
• Territori del riu Powder

Bibliografia

• Bonnifield, Paul. The Dust Bowl: Men, Dirt, and Depression, University of New Mexico Press, Albuquerque, New Mexico, 1978, hardcover, ISBN 0-8263-0485-0. (anglés)
• Courtwright, Julie. Prairie Fire: A Great Plains History (University Press of Kansas, 2011) 274 pp. (anglés)
• Danbom, David B. Sod Busting: How families made farms on the 19th-century Plains (2014) (anglés)
• Eagan, Timothy. The Worst Hard Clave : the Untold Story of Those Who Survived the Great American Dust Bowl. Boston : Houghton Mifflin Co., 2006. (anglés)
• Forsberg, Michael, Great Plains: America's Lingering Wild, University of Chicago Press, Chicago, Illinois, 2009, ISBN 978-0-226-25725-9 (anglés)

• Gilfillan, Merrill. Chokecherry Plaus, Essays from the High Plains, Johnson Press, Boulder, Colorat, trade paperback, ISBN 1-55566-227-7. (anglés)
• Grant, Michael Johnston. Down and Out on the Family Farm: Rural Rehabilitation in the Great Plains, 1929–1945, University of Nebraska Press, 2002, ISBN 0-8032-7105-0 (anglés)
• Hurt, R. Douglas. The Big Empty: The Great Plains in the Twentieth Century (University of Arizona Press; 2011) 315 pages; the environmental, social, economic, and political history of the region. (anglés)
• Hurt, R. Douglas. The Great Plains during World War II. University of Nebraska Press. 2008. Pp. xiii, 507. (anglés)
• Mills, David W. Cold War in a Cold Land: Fighting Communism on the Northern Plains (2015) Col War era; (anglés)
• Peirce, Neal R. The Great Plains States of America: People, Politics, and Power in the Nine Great Plains States (1973) (anglés)
• Raban, Jonathan. Bad Land: An American Romançada. Vintage Departures, division of Vintage Books, New York, 1996. Guanyador del Premi National Book Critics Circle Círcul Nacional de Crítics de Llibres) en la secció de No Ficció (anglés)
• Rees, Amanda. The Great Plains Region: The Greenwood Encyclopedia of American Regional Cultures (2004) (anglés)
• Stegner, Wallace. Wolf Willow: A History, a Story, and a Memory of the Last Plains Frontier, Viking Compass Book, New York, 1966, trade paperback, ISBN 0-670-00197-X (anglés)
• Wishart, David J. (ed.). Encyclopedia of the Great Plains, University of Nebraska Press, 2004, ISBN 0-8032-4787-7. text complet en llínea (anglés)

Enllaços externs

• Història geològica de les Grans Planures (anglés)