Tormenta de pols
_-_Sahara_Dust.jpg)
Una tormenta d'arena, tormenta de pols o polseguera és un fenomen meteorològic ocasionat per raches fortes de vent que arrastren i alcen a gran altura i en grans cantitats la pols o l'arena del sol a través de l'aire.[1][2]
És comú en el desert del Sahara d'Àfrica septentrional, en les Grans Planures de Norteamérica, en Aràbia, en el desert de Gobi de Mongòlia, en el desert Taklamakán del noroest de China,[3] en Argentina, en la zona de la Pampa seca i en atres regions àrides i semiáridas.
Una gestió deficient de les zones seques de la Terra, que no considera de manera apropiada el sistema de guaret, està aumentant les dimensions i freqüència de les tormentes de pols en els màrgens dels deserts i canviant el clima local i global del planeta, ademés d'impactar en les economies locals.
Les tormentes de pols severes poden reduir la visibilitat a zero, impossibilitant la realisació de viages, i dur-se volant la capa superior del sol, depositant-la en atres llocs. La sequia i el vent contribuïxen a l'aparició de tormentes de pols, que empobrixen l'agricultura i la ganaderia. La pols arreplegada en les tormentes pot traslladar-se mils de quilómetros: les tormentes d'arena del Sahara influïxen en el creiximent del plàncton en l'oest del oceà Atlàntic i, segons alguns científics, són una font important de minerals escassos per a les plantes de la pluvisilva amazónica.[4][5] Les tormentes de pols poden observar-se a sovint en fotografies preses des de satèlits. Quan la pols en suspensió és arrastrat per corrents fortes d'aire cap a atres llocs i plou, es diu que plou fanc, perque tot s'ompli de gotes de fanc que se sequen, i acaben embrutant-ho tot.
Causes
2- Saltación ;
3- Suspensió ;
4- Direcció del vent.
A mida que la força de la pols que passa per damunt de les partícules soltes aumenta, les partícules d'arena comencen primer a vibrar i després a moure's per la superfície en un procés cridat saltación. En colpejar repetidament el sol, s'afluixen i desprenen partícules de pols més chicotetes que escomencen a viajar en suspensió. A velocitats del vent superiors a les que provoquen la suspensió de les més menudes, hi haurà una població de grans de pols que es desplaçarà per una série de mecanismes: suspensió, saltación i reptación.
Un estudi de 2008 conclou que la saltación inicial de les partícules d'arena induïx un camp elèctric estàtic per fricció. L'arena salada adquirix una càrrega negativa en relació en el sol que, a la seua volta, afluixa més partícules d'arena que comencen a salar. S'ha descobert que este procés duplica el número de partícules previst per les teories anteriors.[6]
Les partícules se solten principalment per una sequia prolongada o a condicions d'aridez, i a les altes velocitats del vent. Els fronts de raches poden ser produïts per l'eixida d'aire gelat per la pluja d'una intensa tormenta elèctrica. O be, les raches de vent poden ser produïdes per un front fret sec: és dir, un front fret que es desplaça cap a una massa d'aire sec i que no produïx precipitació-el tipo de tormenta de pols que va ser comuna durant els anys del Dust Bowl en els EE. UU. Despuix del pas d'un front fret sec, l'inestabilitat convectiva resultant de l'aire més fret que cavalca sobre el sol calfat pot mantindre la tormenta de pols iniciada en el front.
En les zones desérticas, les tormentes de pols i arena solen ser causades pels fluix d'eixida de les tormentes elèctriques o per forts gradient de pressió que provoquen un aument de la velocitat del vent en una zona àmplia. L'extensió vertical de la pols o l'arena que s'alça ve determinada en gran mida per l'estabilitat de l'atmòsfera sobre el sol, aixina com pel pes de les partícules. En alguns casos, la pols i l'arena poden quedar confinats en una capa relativament poc profunda per una inversió de temperatura baixa. En atres casos, la pols (pero no l'arena) pot elevar-se fins a 6000 m (19685 pies).
La sequia i el vent contribuïxen a l'aparició de tormentes de pols, de la mateixa manera que les mals pràctiques agrícoles i de pastoreig en expondre la pols i l'arena al vent.
Una pràctica agrícola deficient que contribuïx a les tormentes de pols és l'agricultura de seca. Les tècniques agrícoles de seca més deficients són la labranza intensiva o no haver establit cultius o cultius de cobertura quan les tormentes colpegen en moments especialment vulnerables abans de la revegetación.[7] En un clima semiárido, estes pràctiques aumenten la susceptibilitat a les tormentes de pols. No obstant, es poden aplicar pràctiques de conservació del sol per a controlar l'erosió eòlica.
La seua duració pot estendre's des d'unes hores a varis dies.
Supervivència
Les tormentes d'arena poden ser mortals. La principal recomanació és trobar ràpidament un lloc a on resguardar-se. Atres recomanacions són;
- Cobrir correcta i completament el cos, especialment les parts més sensibles.
- Protegir el nas i la boca, per a evitar aspirar la pols i arena.
- Protegir els ulls, preferiblement en unes ulleres.
- No alvançar ni intentar caminar durant la tormenta d'arena.
Referències
- ↑ d'arena Diccionario de la lengua española
- ↑ «¿Qué és una tormenta d'arena i cóm es formen?» (en castellà). eltiempo. és.
- ↑ Handbook of Drought and Water Scarcity: Management of Drought and Water Scarcity (en en), CRC Press. ISBN 978-1-351-85113-8.
- ↑ Garner, Rob (2015-02-24). «Saharan Dust Feeds Amazon's Plants».
- ↑ “The fertilizing role of African dust in the Amazon rainforest: A first multiyear assessment based on data from Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observations” . Geophysical Research Letters 42 (6): 1984–1991. doi:. ISSN 0094-8276. Bibcode: 2015GeoRL..42.1984I.
- ↑ «Electric Sand Findings, University of Michigan Jan. 6, 2008». Eurekalert. org.
- ↑ «Capítul sobre tormentes de pols». Pla de Gestió d'Emergències. Estat d'Oregó.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tormenta de polvo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.