Coahuila

Coahuila

Coahuila, oficialment Estat Independent, Lliure i Sobirà de Coahuila de Saragossa, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic. La seua capital i ciutat més poblada és Saltillo. Està dividit en 38 municipis. Ademés de Saltillo, atres localitats importants són: Torreón, Monclova, Pedres Negres i Ciutat Falca. Està ubicat en la regió noreste del país, llimitant al nort en el riu Bravo que ho separa d'Estats Units, a l'est en Nou León, al sur en Zacatecas, en un vèrtiç al surest en Sant Luis Potosí i a l'oest en Durango i Chihuahua. En 151 563 km² és el tercer estat més extens —per darrere de Chihuahua i Sonora— i en 20.16 hab/km², el sèptim menys densament poblat, per davant de Zacatecas, Sonora, Campeche, Chihuahua, Durango i Baixa Califòrnia Sur. Va ser fundat el 25 de juny de 1824. Va formar part de la República del Riu Gran en l'any de 1840.

Toponímia

Existixen diverses teories en relació en l'orige del nom Coahuila. Per eixemple Vito Alessio Roures, militar i historiador de Coahuila, asseverava que el nom provenia de la conjunció de les locucions "koatl" i "wilana" que en la llengua náhuatl es podia interpretar com "lloc a on s'arrastren les serps". Per un atre costat, d'acort en l'historiador Tomás Zepeda, el nom de l'estat (en náhuatl, Kwawillan) va provindre de la paraula "kwawitl", que significa arbre i un sufix locatiu d'us freqüent que implica abundància "-tlan", que junts signifiquen "lloc a on abunden els arbres". Esta última accepció és la més acceptada hui en dia, de tal manera que en l'escut de l'entitat figura en el mantel inferior una arboleda, representant els frondosos nocedals de la ciutat de Monclova, Coahuila. Actualment el nom oficial és "Estat Independent, Lliure i Sobirà de Coahuila de Saragossa", en honor al general Ignacio Saragossa, naixcut en l'entitat.

Història

conquista i colonisació

L'any de 1521 va marcar l'inici de la conquista de Mèxic en l'arribada de mils d'immigrants espanyols, que es varen dispersar per tota la Nova Espanya. Comissionat pel governador de la Nova Viscaya i al front d'una partida de soldats, Alberto de la Vora va fundar la vila de Santiago del Saltillo en 1577. Una década despuix, ya solament quedaven 20 espanyols en Saltillo pels constants atacs dels chichimecas. A lo que hui és Monclova, havia penetrat en 1583 la tràgica expedició de dò Luis de Carvajal i de la Cova, qui a la vora del riu va alçar un assentament en el nom de Nova Almadén. Fins a eixe moment l'alvanç colonizador havia segut progressiu i sistemàtic. No obstant, l'onada colonizadora es va detindre durant casi un sigle i ni tan sols esta primera fundació, la d'Almadén, va conseguir permanéixer. Poc despuix de l'arribada de Carvajal a la hui Monclova, la població va quedar abandonada pel constant acossament dels indígenes. En les següents décades varen fracassar no menys de nou intents de repoblar elloc. Abundaven els grups d'indis bàrbars dividits en numeroses parcialitat o rancherías. Aixina ho varen consignar els cronistes espanyols que aplegarien més vesprada. El més notable de tots els misionero en el centre i nort de Coahuila va ser fra Juan Larios, franciscano de profunda fe, sincer amor apostólico i, sense dubte, gran fortalea física, va conseguir en el seu catecisme i la seua devoció lo que no varen poder personages que varen usar la força i les armes: establir al nort de Monclova les primeres poblacions de caràcter permanent. En juliol de 1591, 71 famílies tlaxcaltecas i 16 fadrins varen aplegar a Saltillo i el poble de Sant Esteban de Nova Tlaxcala va ser fundat en el costat occidental de l'assentament espanyol i separat dels espanyols sol per un canal de rec. Els neotlaxcaltecas varen evitar tindre un contacte molt propenc en els colon espanyols, encara que alguns, de fet, varen impartir classes d'educació a fills d'empresaris.

Anys més vesprada, en 1598, el capità Antón Martín de Zapata i el jesuïta Agustín d'Espinoza varen fundar oficialment Santa María de les Parres, hui Parres de la Font, junt en colonizadores neotlaxcaltecas. Les dos poblacions es trobarien fins a poc més d'un sigle despuix baix la jurisdicció del govern de la Nova Viscaya. En sol 56 anys la llabor d'exploració, conquista o fundació s'havia desplaçat al nort (des de Mèxic a Saltillo) 850 quilómetros.

Expansió virreinal

A finals de decembre de 1674, els franciscanos varen eixir de lo que alguna volta fòra Nova Almadén en destí al nort. Un més despuix se'ls va unir el Justícia Major de la vila de Santiago del Saltillo, Francisco d'Elizondo en 30 hòmens, els llinages dels quals varen quedar des de llavors lligats a l'història de Coahuila: Diego Ramón, Fernando del Bosc, Diego Luis Sánchez Navarro, Ambrosio de Cepeda, Rodrigo de Morals i Juan d'Aguirre. En el punt de reunió varen fundar la missió de Sant Ildefons de la Pau, el 28 de giner de 1675. La regió es va estabilisar llavors en les décades següents, en particular baix el govern de Gregorio de Salines Varona, entre 1692 i 1705, qui va reforçar el control sobre els indis multiplicant les reduccions i va assentar la presència de l'Iglésia. En l'any 1677, Sant Esteban va reclamar la terra guachichil com a pròpia, declarant als descendents dels guachichiles com "tlaxcaltecas purs". La població de Sant Esteban era llavors de 1750 habitants. Els neotlaxcaltecas varen reclamar i s'esforçarien per mantindre la seua purea ètnica, tant per orgull com pel desig de mantindre els privilegis que se'ls varen otorgar en 1591. Es varen casar principalment dins de la seua pròpia comunitat i varen conservar el seu idioma natiu, el náhuatl, com ho demostra la gran cantitat de documents náhuatl, especialment testament, conservats dels sigles XVII i XVIII.

Una creixent població no tlaxcalteca del noreste de Mèxic, l'hostilitat indígena, la sequia i les malties varen començar a erosionar l'independència dels pobladors de Sant Esteban en la década de 1780 i els anys posteriors. La reorganisació del govern virreinal en la década de 1780 va resultar que es perguera gran part de la seua autonomia i dret d'autogovern.

L'Independència

A mitan de setembre de 1810, Mariano Jiménez va solicitar i va obtindre de Dellà l'autorisació per a estendre el moviment insurgent a les províncies del nort. Les forces de Coahuila, que entre soldats i voluntaris sumaven no més de 700 efectius al mando del governador don Antonio Corder i Bustamante, es varen trobar el 7 de giner de 1811 en la facenda d'Aigua nova front als 8000 hòmens de Jiménez. Els soldats realistes, desalentados davant la superioritat del seu enemic, varen rendir les seues armes i varen córrer a unir-se a les files insurgents. Al sendemà, Jiménez i l'enorme columna que ho acompanyava, varen fer la seua entrada a Saltillo. Des d'esta ciutat, Jiménez havia mantingut comunicació en els caps Hidalgo i Dellà, que es trobaven en Guadalajara. El 17 de giner, en acabant de que els insurgents varen sofrir la seua pijor derrota en la desastrosa batalla de Pont de Calderón, lo que quedava de l'eixèrcit es va dirigir al nort a reunir-se en Jiménez. L'entrada dels insurgents a Saltillo el 24 de febrer de 1811 va ser motiu de celebracions. Entretant, en reforços rebuts des d'Espanya, el virrey havia ordenat una ofensiva de tres eixèrcits que alvançarien coordinadamente des de diversos punts sobre Saltillo. Davant estos desplaçaments, els caps insurgents varen prendre la determinació de dirigir-se a Texas, en l'idea d'internar-se en Estats Units. Un dia despuix de l'eixida d'Hidalgo i els seus de Saltillo, un grup de contrarrevolucionaris va capturar en Monclova al governador insurgent Pedro Aranda i va ocupar la ciutat. Els contrarrevolucionarios, en una força de 492 hòmens al mando d'Ignacio Elizondo i Tomás Flores, havien decidit detindre el moviment libertario. Mentres la columna insurgent alvançava llentament rumbo al nort, els hòmens d'Elizondo i Flores es varen instalar en Acatita de Baján, pas obligat en el camí de Saltillo a Monclova. Varen situar el campament principal despuix d'una chicoteta loma a on el camí cap a una curva rumbo a l'orient i descendia a una planicie ocultada pel mateix cerro. A mida que transcorria la jornada varen caure en poder dels contrarrevolucionaris els aïllats grups rebels. Entre quatre i cinc de la vesprada, més de 600 insurgents, entre ells els principals caps, havien segut capturats. baix una guàrdia de quaranta soldats es va enviar a Monclova la primera partida de 400 presos. El dia 22 va entrar a Monclova el grup de presoners. Uns varen ser reclosos en l'Hospital Militar, uns atres en la capella de la Puríssima i el restant en el quarter de les forces presidials. Tement atacs dels insurrectos, les autoritats varen dispondre el trasllat dels principals caps a Chihuahua. La columna de soldats i presoners va eixir de Monclova la matinada del 24 de març. Eren 28 presoners, entre els que es trobaven els principals caudillos: Hidalgo, Dellà, Juan Aldama, Jiménez, Abasolo, Pedro Aranda, Manuel Santamaría, Francisco Lanzagorta i uns atres importants oficials, ademés de quatre clercs i sis flares. En Monclova varen fusilar allicenciat Ignacio Aldama, fra Juan de Salazar i Juan Bautista Casas. Els tres havien segut capturats en Sant Antonio de Béjar (hui Sant Antonio, Texas). Ademés d'ells, els realistes varen eixecutar a numerosos insurgents. Els únics dos coahuilenses traslladats a Chihuahua varen ser José Andrés Molano i José Plácido Monsó. El primer va ser condenat a desterro en confisc de bens i el segon va morir fusilat el 7 de juny de 1811.

Conflictes en Texas

Des de finals del XVIII i principis del XIX, molts personages de l'época varen advertir l'enorme risc en que es trobava el territori de Texas. Cap a 1810 Texas contava en no més de quatre mil habitants, la majoria d'orige mexicà. Dèu anys despuix, el seu número es calculava en sis mil, dels quals la mitat es trobava concentrada en Sant Antonio. Eixe any de 1820, encara baix el règim virreinal, es va tractar d'impulsar la colonisació. Les úniques condicions per a rebre terres eren que els colon professaren la religió catòlica, anaren de bones costums i juraren llealtat al rei. Aprofitant esta política, Moses Austin, un nortamericà que havia residit en el veí territori de la Luisiana, quan este pertanyia a Espanya, va solicitar i va obtindre de les autoritats virreinals l'autorisació per a establir 300 colon angloamericanos en Texas. No obstant, no li va anar possible complir en el seu comés. Va morir en 1821 abans de cristalizar el seu proyecte. Temps despuix, el seu fill Stephen va conseguir que li anara reconfirmada la concessió per l'imperi d'Iturbide, i més vesprada per la recent formada República. Stephen Austin va conseguir establir estes primeres 300 famílies. La concessió es va mantindre i en pocs anys la migració era una llau. Per a 1830 es calculava en 20 000 el número d'habitants de Texas.

Bandera de Coahuila i Texas

La Constitució federalista de 1824 els havia confirmat el seu reconeiximent, i Texas mateixa va passar a formar part de l'estat de Coahuila. Despuix de 1824 i proclamada la Constitució, es varen iniciar els conflictes pel poder. Entre eixe any i 1833, quan va aplegar Antonio López de Santa Anna, havien passat sèt presidents; solament el primer d'ells, Guadalupe Victoria, va completar els quatre anys de la seua administració. Santa Anna, més que simpatizar en el centralisme, va aprofitar les seues doctrines per a eixercir la dictadura i per lo pronte va abolir la Constitució de 1824 i va retornar als estats (lliures i sobirans) a la seua antiga calitat de departaments, en total dependència de l'Eixecutiu nacional. En Coahuila i Texas, al governador, el federaliste Agustín Viesca, se li va obligar a renunciar i va ser encarcerat. Este gir de la política nacional va causar una enorme alarma en la població de colon en Texas. En 1836 els texano varen proclamar finalment la seua independència de Mèxic. Per a intentar evitar-ho, Santa Anna es va dirigir a Texas en un enorme eixèrcit. La guarnició en la Missió de l'Àlber va ser aniquilada despuix d'una defensa famosa. Una atra guarnició acantonada en Goliad va sofrir la mateixa sòrt. Empero, el general texano Sam Houston va mantindre reunit a un chicotet eixèrcit, i en 1836 va derrotar a l'eixèrcit mexicà en Sant Jacinto. Santa Anna va ser capturat i conduït a la baïa de Galveston, en a on se li va obligar a firmar els Tractats de Velasco, el 14 de maig de 1836. En el segon Tractat de Velasco era en el que es reconeixia l'independència de Texas, que a poco de conquistar la seua independència va iniciar gestions per a anexar-se com a estat a l'Unió Americana. El 21 de juny de 1845 Texas va votar la seua anexió als Estats Units, i en això va quedar obert el camí cap a la guerra entre els dos països.

Unió en Nou León (1856-1864)

Antecedents històrics i context polític

La fusió temporal de Coahuila i Nou León en el XIX no va ser un fenomen aïllat, sino que es va inscriure en el complex procés de construcció del federalisme mexicà despuix de l'independència. Ya en 1824, durant els primers experiments organisatius de la jove república, les antigues províncies de Coahuila, Nou León i Texas havien quedat temporalment agrupades com a Estat Intern d'Orient, un apany administratiu que buscava facilitar el govern dels extensos territoris nortenys. No obstant, este primer intent d'unificació va resultar efímer: el propi Congrés General va desfer la mida pocs mesos despuix en erigir en estats separats a Nou León i a Coahuila i Texas, reconeixent les particularitats regionals i les pressions locals per l'autonomia.

La verdadera fusió política entre Coahuila i Nou León aplegaria més de tres décades despuix, en un context marcat per l'inestabilitat nacional, les lluites entre lliberals i conservadors, i l'enfortiment dels liderages regionals en el nort del país.

El decret de Santiago Vidaurri (1856)

En este context, el governador neoleonés Santiago Vidaurri va proclamar el 19 de febrer de 1856 un decret unilateral que anexionaba Coahuila a l'estat de Nou León, justificant la mida en l'argument de que els ajuntaments coahuilenses havien manifestat la seua voluntat d'unir-se «de modo espontàneu i públic».

En este decret va nàixer de facto el Estat de Nou León i Coahuila, entitat que reflectia tant les ambicions del caudillisme regional com les tensions inherents al federalisme mexicà del XIX.

Regularisació constitucional (1857)

Vidaurri va acceptar celebrar un plebiscit, els resultats favorables del quali varen permetre justificar l'anexió. El Congrés Constituent de 1857 va reconéixer oficialment l'unió en la Constitució Federal d'eixe any. Posteriorment, el 4 d'octubre de 1857, es va promulgar la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Nou León i Coahuila, que va establir la capital en Monterrey i un govern comú per a abdós entitats.

El nou orde institucional contemplava un sistema bicameral, representació proporcional i administració regional descentralisada. No obstant, Monterrey eixercia un liderage polític evident.

Funcionament de l'estat unificat i tensions internes

Durant la Guerra de Reforma (1858–1861), l'estat va funcionar com a bastió lliberal. No obstant, varen sorgir tensions en comunitats coahuilenses que percebien un domini neoleonés, particularment en ciutats com Saltillo i Ramos Arizpe. Ademés, el víncul entre Vidaurri i Benito Juárez es va deteriorar per disputes sobre el control de les aduana fronterices i l'autoritat militar, lo que reflectia les tensions entre centralisme i federalisme.

L'intervenció francesa i la crisis de l'estat unificat

La Intervenció Francesa (1862–1867) va agravar la situació. Inicialment, Vidaurri va recolzar a la República, pero les seues creixents diferències en Juárez i la seua ambigua posició front a l'Imperi de Maximiliano varen minar la seua llegitimitat. El seu eventual acostament al règim imperial va ser considerat una traïció.

Dissolució: el decret de Juárez (1864)

El president Juárez va respondre emetent en Saltillo el Decret del 26 de febrer de 1864, que va separar oficialment a Coahuila i Nou León i va restablir la sobirania individual de cada estat.

El Congrés de Coahuila va ser reinstalado en 1867 i en 1869 es va promulgar la Constitució de l'Estat Lliure, Independent i Sobirà de Coahuila de Saragossa.

Llegat i significat històric

L'unió de Coahuila i Nou León va representar un experiment significatiu del federalisme mexicà decimonónico. Pese a la seua curta duració, va evidenciar les tensions entre autonomia regional i cohesió nacional. També va enfortir el sentiment d'identitat política coahuilense, que en avant resistiria qualsevol proyecte de fusió en atres entitats. L'episodi de Vidaurri ilustra les possibilitats i riscs deliderage regional audaç en el Mèxic del XIX, aixina com els desafius de construir un estat nacional en un territori vast i políticament heterogéneu.

Símbols

Artícul principal → Himne Coahuilense.

Himne Coahuilense

La vora, eixecució, reproducció i circulació de l'himne coahuilense es apegarán a la lletra i música de les versions establides en esta llei. L'interpretació de l'himne es realisa de peu en posició de ferma, de manera respectuosa i en un àmbit que permeta observar la deguda solemnitat. L'himne coahuilense s'eixecuta i/o interpreta al final del desenroll de l'event corresponent, sempre i quan haver segut ya interpretat el himne nacional. Si en l'event no es troba contemplat realisar honors a la bandera ni l'interpretació de l'himne nacional, es desenrollarà el programa corresponent i, com a últim acte, s'entonarà l'himne.

Geografia

Coahuila de Saragossa està localisat en la part central del Nort de Mèxic. La seua extensió territorial és de 151 571 quilómetros quadrats i representa el 7.7 % de l'àrea total del país. Llimita al nort en l'estat de Texas, a través del riu Bravo; al sur en Zacatecas; al surest en Sant Luis Potosí; al suroest en Durango; a l'est en Nou León; i a l'oest en Chihuahua. Té 531 km de frontera en els Estats Units. Població Total: Segons el Cens de Població i Vivenda 2020 del INEGI, Coahuila té 3 146 771 habitants.

Densitat Demogràfica: 16.6 habitants per quilómetro quadrat.

Clima

Regió Centre Desert de Coahuila.

El clima és generalment sec i semicálido a càlit extrem en gran part de l'estat de Coahuila, en algunes variants a través de les regions de l'estat. En la Regió Surest el clima és calorós, en primavera i estiu generalment en Saltillo, Arteaga i més, l'estació plujosa és en juliol i agost, en hivern el temps és fret i brumoso. En la Regió Lagunera el temps és calent en primavera i estiu, calorós i sec per l'autumne i en els hiverns relativament apacibles, a voltes frets. En la Regió Centre i Carbonífera, el temps és calent en primavera i la temperatura en estiu és molt alta. En estiu hi ha pluges que poden ser intenses. Els hiverns són frets. En la Regió Nort el clima és calent en primavera i estiu i fret en hivern, en la pluges en la regió en juliol i agost. Les nevades són freqüents en la zona nort de l'estat, en les serres de Múzquiz, i en la serra d'Arteaga en el surest de l'estat durant la temporada hivernal. En el noreste, les condicions poden estar favorables per al desenroll de temps sever en la primavera, inclús la possibilitat de tornados.

Flora

La vegetació de Coahuila és molt variada. El seu desenroll depén del clima, tipo de sol, altitut, i precipitació pluvial. En les parts altes de la serra abunden els pins, pinabetes, encinos i cedres. En les parts baixes hi ha mezquites, huizaches, yucas, nopals, magueyés, cactus i lechuguillas. Atres plantes que creixen en l'estat són: orégano, árnica, albahaca, cedre, nogal, fresno, àlber, peyote, biznaga, cenizo, sábila, mora, jujube, durazno, albocat, codonyer, higuera, mispero, chile piquín, tuna, granat, tejocote, chile pirán, governadora, etc. Predominen les xares en més de 80 % en les extenses planures i la zona desértica del Bolsón de Mapimí. Cap al noroest, les xares es mesclen en pasturages. En menor proporció, en la Serra Mare Oriental i en elevació d'orige volcànic es troben boscs de coníferes i encinos. L'agricultura ocupa 5 % del territori i es localisa, sobretot, en la Comarca Lagunera.

Fauna

La fauna varia depenent de la regió natural. A través de les serres, cañades i plans de l'estat habiten distintes espècies. En xares: tlcoyote, gat montés, rabosot del desert, rata cangur, cachorrito de Quatre Ciénegas, fardacho-escorpión de Lugo i perrito de les praderies. En els pasturages: borrego cimarrón, cérvol roig, puma i armadillo. En el bosc: rat penat, orso negre, musaraña i zorrillo. En els rius: mojarra i llúdria. Animals en perill d'extinció: berrendo, bisont americà, talp, carpa, puerco espín, guala i coyot.

Insectes

Jicote, caramuela, pinacate, chapulín, escorpión.

Mamífers

Els mamífers més comuns de l'estat són: llebre, farda, venado coa blanca, orso negre, coyot, puma, teixó, gat montés, rat penat, rata, tlacuache, conill, comadreja, zorrillo, berrendo, mapache i coatí.

Aus

Solament en La Zona Subjecta a Conservació Ecològica Serra de Zapalinamé es troben al voltant de 237 espècies diferents d'aus entre migratòries i residents. Pero les més comunes de l'estat són: lechuza, falcó, gavilà, cuervo, ànet, oca, grulla, zopilote, àguila, tordo, cenzontle, moradura, calandria, oroneta, cheu, correcaminos, coloma, guala, oreig, torruana i el guajolote. Les aus de Coahuila són, en la seua majoria, migratòries, encara que també hi ha espècies residents, moltes de les quals són comunes. L'estat conta en poques espècies endèmiques, ya que la seua diversitat d'aus no és molt alta. Predominen les aus migratòries que apleguen durant l'estiu, especialment a la Serra Mare Oriental. Un eixemple destacat és la cotorra serrana, una espècie en perill d'extinció que visita la Serra de Zapalinamé, en el municipi de Saltillo, i el Canó de Sant Lorenzo.

Reptils

Coahuilaceratops, una espècie extinta que du el nom de l'estat.

Els reptils més comuns de l'estat són: lagartija, tortuga, escurçó de cascabel.

Hidrografia

Riu Nazas

El riu més important de l'estat és el riu Bravo, que servix com a frontera territorial natural en els Estats Units d'Amèrica. El riu Bravo fluïx per 512 km entre la frontera de Coahuila i Texas, passant pels municipis d'Ocampo, Falca, Jiménez, Pedres Negres, Nava, Guerrero i Hidalgo. El riu Nazas naix en l'estat de Durango i desembocava en la estany de Mayrán en l'estat de Coahuila. Este riu té un valor històric incalculable per a Torreón, ya que va ser el detonant del desenroll regional, degut a que l'agricultura va ser la primera activitat que va florir en eixes terres. Les aigües d'este riu ya no corren per Coahuila (llevat per canals de rec) perque el seu cabal es reté en les preses "Lázaro Cárdenas" i "Francisco Zarco" de l'estat de Durango. El riu Monclova també és un dels principals en l'estat de Coahuila i està ubicat al sur de Monclova. Atres rius de l'estat són: el Monclova, el Sant Diego, l'Amagat, el riu Àlber, els quals naixen en les Serranías del Ruc; riu Aguanaval (abans es dia riu del Bon Aval), riu Sant Rodrigo i riu Sabinas.

Presa L'Amistat

En l'estat existixen al voltant de 15 assuts. Les dos més importants són la Assut de l'Amistat i l'Assut Venustiano Carranza, coneguda també com "Don Martín". Els principals manantials són Santa Gertrudis (Ocampo), Aigua Verda (Ocampo), La Solsida (Múzquiz) i la Poza de la Becerra (Cuatrociénegas).

Orografia

Cerro El Centinela en L'Estany

La cordillera principal de l'estat és la Serra Mare Oriental, la qual ho creua de sur a nort, produint un gran número de tossals, montanyes i canons. En el municipi d'Arteaga, localisat en el surest de l'estat, es troba l'elevació màxima de l'estat: el Cerro del Voltó; també cridat cerro Sant Rafael, de 3715 m s. n. m. Algunes de les serres de Coahuila són: Serra de Zapalinamé, que s'ubica en el municipi de Saltillo; Serra Pailas, que s'ubica en el municipi de General Cepeda, a l'igual es troba la Serra Ànets; Serra La Fusta s'ubica en el municipi de Quatre Ciénegas; Serra Mullada es troba en el municipi en el mateix nom; Serra del Carmen en el municipi d'Ocampo, entre unes atres.

Artícul principal → Montanyes de Coahuila.

Els picos més alts en l'estat són:

• Cerro Sant Rafael, en Arteaga, prop del poblat Els Lliris, 3715 m s. n. m. És el pico més alt del Noreste de Mèxic.
• Serra de la Marta, en Arteaga, prop del poblat Els Oyameles, 3680 m s. n. m.
• Cerro El Coahuilón, en Arteaga, prop del poblat Taula de les Taules, 3570 m s. n. m.
• Alguns atres picos en la mateixa serra d'Arteaga menys conegudes.
• Pico del Penitente, en Saltillo, entre els poblats de Serra Bella i El Diamant, 3120 m s. n. m.
• Serra La Fusta, en Quatre Ciénegas, prop del poblat Quatre Ciénegas, 3010 m s. n. m.
• Serra de Parres, en Parres de la Font, prop de la ciutat de Parres, 2860 m s. n. m.

Govern

Manolo Jiménez, Governador de Coahuila de Saragossa

Vore també: Anex:Governants de Coahuila

Congrés de Coahuila

L'estat es dividix en 38 municipis. La seua capital és Saltillo. El Govern de l'Estat es dividix en tres poders: l'Eixecutiu, representat pel Governador; ellegislatiu, pel Congrés Local; i el Judicial, pel Tribunal Superior de Justícia de Coahuila. L'actual governador és Manolo Jiménez Salines. Governants de Coahuila des de 1911:

Nomene	Periodo
Venustiano Carranza	29 de maig de 1911-1 d'agost de 1911
Reginaldo Cepeda	1 d'agost de 1911-22 de novembre de 1911
Venustiano Carranza	22 de novembre de 1911-7 de març de 1913
Manuel M. Blázquez	8 de març de 1913-19 de març de 1913
Ignacio Alcocer Rodríguez	20 d'octubre de 1913-1 de novembre de 1913
Joaquín Maas Àguila	1 de novembre de 1913-18 de novembre de 1913
José Refugie Velasco Martínez	18 de novembre de 1913-21 de novembre de 1913
Praxedis de la Penya García	21 de novembre de 1913-2 de febrer de 1914
Joaquín Maas Àguila	2 de febrer de 1914-4 de maig de 1914
José Isabel Roures Miramontes	20 de maig de 1914-24 de maig de 1914
Jesús Falca Narre	24 de maig de 1914-6 de giner de 1915
Felipe Àngels Ramírez	6 de giner de 1915-12 de giner de 1915
Santiago Ramírez García	12 de giner de 1915-16 de maig de 1915
Luis Gutiérrez Ortiz	17 de maig de 1915-14 de juny de 1915
Raúl Madero González	15 de juny de 1915-20 de juny de 1915
Orestes Pereyra	20 de juny de 1915-4 de setembre de 1915
Adolfo Horta Vargas	4 de setembre de 1915-6 de setembre de 1915
Gustavo Espinoza Mireles	6 de setembre de 1915-7 d'abril de 1917
Bruno Neira González	7 d'abril de 1917-20 d'agost de 1917
Alfredo Breceda Mercat	20 d'agost de 1917-15 de decembre de 1917
Gustavo Espinoza Mireles	15 de decembre de 1917 - 26 de maig de 1920
Luis Gutiérrez Ortiz	27 de maig de 1920 - 30 de novembre de 1921
Arnulfo González Medina	1 de decembre de 1921 - 31 d'octubre de 1923
Carlos Garza Castro	31 d'octubre de 1923 - 30 de novembre de 1925
Manuel Pérez Treviño	1 de decembre de 1925 - 11 d'abril de 1928
Bruno Neira González	11 d'abril de 1928 - 30 de novembre de 1929
Nazario S. Ortiz Garza	1 de decembre de 1929 - 30 de novembre de 1933
Jesús Valdés Sánchez	1 de decembre de 1933 – 30 de novembre de 1937
Pedro Rodríguez Triana	1 de decembre de 1937 -15 de novembre de 1941
Gabriel Cervera Rulla	15 de novembre de 1941-30 de novembre de 1941
Benecio López Padilla	1 de decembre de 1941-30 de novembre de 1945
Ignacio Cepeda Dávila	1 de decembre de 1945-22 de juny de 1947
Ricardo Ainsle Rivera	22 de juny de 1947-1 de març de 1948
Pau Faç Rulla	1 de març de 1948-6 de juny de 1948
Raúlópez Sánchez	6 de juny de 1948-30 de novembre de 1951
Román Cepeda Flores	1 de decembre de 1951-30 de novembre de 1957
Raúl Madero González	1 de decembre de 1957-30 de novembre de 1963
Braulio Fernández Aguirre	1 de decembre de 1963-30 de novembre de 1969
Eulio Gutiérrez Treviño	1 de decembre de 1969-30 de novembre de 1975
Oscar Flores Tàpia	1 de decembre de 1975-10 d'agost de 1981
Francisco José Madero González	11 d'agost de 1981-30 de novembre de 1981
José de les Fonts Rodríguez	1 de decembre de 1981-30 de novembre de 1987
Eliseo Mendoza Berrueto	1 de decembre de 1987-30 de novembre de 1993
Rogelio Montemayor Seguy	1 de decembre de 1993-30 de novembre de 1999
Enrique Martínez i Martínez	1 de decembre de 1999-30 de novembre de 2005
Humberto Moreira	1 de decembre de 2005-4 de giner de 2011
Jorge Torres López	4 de giner de 2011-30 de novembre de 2011
Rubén Moreira	1 de decembre de 2011-30 de novembre de 2017
Miguel Riquelme Solís	1 de decembre de 2017-30 de novembre de 2023
Manolo Jiménez Salines	1 de decembre de 2023- En el càrrec fins al moment

Relacions Internacionals

Consulats

• Consulat Honorari d'Espanya en Torreón, dependent del Consulat General de Monterrey.

Turisme

Estadi Corona

Cuatrociénegas

Dunes d'algeps en Cuatrociénegas

Conta en la Reserva de la Biósfera Quatre Ciénegas. Ahí es poden trobar al voltant de 150 plantes i espècies d'animals diferents endèmiques.

Saltillo

Diversos atractius turístics inclouen llocs i edificis històrics com la Plaça d'Armes, el Palau de Govern i la Catedral de Santiago. També destaca el Museu del Desert.

Parres de la Font

Torreón

La ciutat de Torreón té com a atractius principals el Crist de les Noas, al com es pot aplegar usant el primer telefèric de l'estat; i el Estadi Corona, sèu de l'equip de fútbol Sants Estany.

Parres de la Font

Parres destaca principalment per les seues nogaleras, la seua arquitectura antiga i les seues vinyes.

Demografia

Segons les sifres que va tirar el "Cens de Població i Vivenda 2020" realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), l'estat de Coahuila de Saragossa conta en un total de 3,146,771 habitants a l'any 2020, de dita cantitat, el 49.6912% (1,563,669) són hòmens i el 50.3088% (1,583,102) són dònes. La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2010-2020 va ser de l'1.4%.

Saltillo i Torreón són els municipis en major població; junts concentren el 50.3% de residents en l'estat. Casi tots els municipis mostren creiximent en la seua població en l'últim quinqueni; no obstant, este creiximent mostra diferències entre cada u d'ells. Dels 32 municipis de l'estat que tenen major població destaquen Ramos Arizpe, Saltillo i Nava en els valors més elevats en les taxes de creiximent; pel contrari, en taxes negatives es troben Progrés i Parres.

Més de 500,000 habitants

Saltillo

• Saltillo 879,958

Torreón

• Torreón 720,848

Més de 100,000 habitants

Monclova

• Monclova 237,951

Pedres Negres

• Pedres Negres 176,327

Falca

• Falca 163,058
• Ramos Arizpe 122,243
• Matamoros 118,337
• Sant Pedro 101,041

Més de 50,000 habitants

• Frontera 82,409
• Muzquiz 71,627
• Sabinas 64,811
• Francisco I. Madero 59,035

Més de 25,000 habitants

• Parres de la Font 44,472
• Sant Joan de Sabinas 42,260
• Nava 33,129
• Arteaga 29,578
• Castanyers 29,128
• Dellà 29,056

Més de 20,000 habitants

• Sant Buenaventura 24,759
• Viesca 20,305

Menys de 20,000 habitants

• Quatre Ciénegas 12,715
• Saragossa 13,135
• General Cepeda 11,898
• Ocampo 9,642
• Jiménez 9,502
• Morelos 7,928
• Serra Mullada 6,744
• Nadadors 6,539
• Vila Unió 6,188
• Progrés 3,239
• Escobedo 3,047
• Sacrament 2,471
• Lamadrid 1,764
• Hidalgo 1,735
• Candela 1,643
• Guerrero 1,643
• Juárez 1,584
• Abasolo 1,022

Municipis més poblats

Municipis més poblats (2020)
		Municipi	Població		Municipi	Població
	1	Saltillo	879,958	6	Ramos Arizpe	122,243
	2	Torreón	720,848	7	Matamoros	118,337
	3	Monclova	237,951	8	Sant Pedro de les Colónies	101,041
	4	Pedres Negres	176,327	9	Frontera	82,409
	5	Falca	163,058	10	Ciutat Melchor Muzquiz	71,627

Zones metropolitanes

En Coahuila existixen 4 Zones Metropolitanes segons la classificació del INEGI. Població obtinguda segons els resultats del Cens de Població i Vivenda de 2020.

• La ZM de l'Estany té 1,434,283 habitants en els municipis de Torreón, Matamoros, Francisco I. Madero, Gómez Palau i Lerdo.
• La ZM de Saltillo té 1,031,779 habitants en els municipis de Saltillo, Ramos Arizpe i Arteaga.
• La ZM de Monclova, té 374,247 habitants en els municipis de Monclova, Castanyers, Frontera i Sant Buenaventura.
• La ZM de Pedres Negres té 209,456 habitants en els municipis de Pedres Negres i Nava.

Desenroll poblacional

Població Històrica de Coahuila
Any	Població
1900	296,938
1910	358,432
1920	388,161
1930	436,425
1940	550,717
1950	720,619
1960	907,734
1970	1,114,956
1980	1,557,265
1990	1,972,340
1995	2,173,775
2000	2,298,070
2005	2 495 200
2010	2 742 029
2015	2 954 915

El desenroll poblacional de l'estat és un fenomen del XX, Alcançar els 2,5 millons d'habitants va significar un llarc procés de consolidació de pobles, viles i ciutats. El creiximent de la població en Coahuila i la seua distribució han estat fortament determinats per la disponibilitat de recursos naturals i per factors geogràfics. Des del periodo novohispano, els principals assentaments humans es varen fer entorn a les regions que oferien condicions mínimes per a les activitats agrícoles i ganaderes; no obstant, es varen formar poblats més chicotets en els escassos llocs d'interés per a les activitats mineres i en les regions propícies per al comerç, com la frontera nort i la ciutat de Saltillo. A partir de l'últim terç del XIX, la nova frontera política i l'explotació del carbó en grans cantitats va atraure la població i els capitals al centre i nort de l'estat.

Creiximent poblacional de les principals ciutats de Coahuila 1950-2000.

El número d'habitants es va incrementar casi sèt voltes durant el XIX, passant de 48 922 habitants a mitan de sigle, a 296 938 en l'any 1900. Cap a 1930, 52% dels coahuilenses vivien en localitats majors de 2500 habitants, distribució que es va mantindre fins a 1960. El ritme de creiximent dels distints pols urbans no va ser uniforme: Torreón va ser la ciutat de creiximent accelerat en la primera mitat del XX, Monclova va mostrar el seu creiximent entre els anys cinquanta i setanta per a despuix mostrar taxes de creiximent inferiors a la mija estatal mentres Torreón va mostrar taxes similars a la mija; Saltillo, Falca i Pedres Negres varen mostrar creiximent a partir dels huitanta fins a l'actualitat; en els noranta la capital es va convertir en el pol de major atracció, passant a ser el municipi en major número d'habitants, posició que Torreón va ocupar per décades. Del 2000 a 2005 més de la mitat dels municipis varen mostrar taxes negatives en el creiximent de la població, no obstant Falca (2.4 %), Pedres Negres (2.1 %), Nava (2.1%) i Saltillo (2.1 %) varen mostrar taxes de creiximent altes, superant a Torreón (1.7 %) i a Monclova (0.7 %).

Migració

En les últimes décades Coahuila ha segut un estat en el que emigren més habitants dels que ingressen en excepció del periodo 2000 al 2005, no obstant açò no significa que la totalitat de l'estat siga una regió de rebuig. L'entitat presenta pols d'atracció en les regions en major desenroll industrial, especialment en les relacionades en l'indústria de transformació i manufactura, com és el cas de la regió Surest i Nort, els núcleus del qual són Saltillo, Ramos Arizpe, Falca i Pedres Negres. Al mateix temps es revela la tendència d'expulsió de la població de les regions relacionades en activitats agropecuarias i extractives com L'Estany i la conca Carbonífera. La població coahuilense que va emigrar a atres entitats del país entre els anys 2000 i 2005 va ser de 44,403 persones. Mentres que la que inmigró va ser de 50,115 persones. El percentage d'immigrants (2.0%) va disminuir respecte a lo observat en l'any 2000 respecte a 1995, que va anar de 3.2% (72,981 persones). Del total d'immigrants (50,115), 90.9% prové d'atres entitats del país i 9.1% és originari d'atres països.

Economia

Vista d'una part del centre de la ciutat de Saltillo, capital de l'estat

L'estat de Coahuila té un producte intern brut estatal de 234,823 millons de pesos, en una participació de 3.4 % en el PIB nacional (2004). El seu PIB per càpita ajustat ascendix a 12 000 dólars (2006), en lo que es coloca en el quart lloc entre els estats de Mèxic superat per la Ciutat de Mèxic, Nou León i Campeche. El seu Índex de Desenroll Humà és 0.8281 (2004), ocupant el tercer lloc despuix de la Ciutat de Mèxic i Nou León. Dins del seu territori es troben més del 95% de les reserves de carbó del país i el 30 % de les reserves de gas. A pesar de contar en un extens territori i poca població, Coahuila s'ha conseguit industrialisar a partir de la segona mitat del XX. Actualment alberga a grups industrials dels més importants a nivell nacional. L'estat conta en plantes productives del Grup Industrial Saltillo (GIS), Grup Industriala, Grup Acerero del Nort (GAN), Grup Industrial Monclova (GIMSA), Grup Mèxic, Grup Modele Met-Mex Peñoles, Rassini, Trinity Industries, Alcoa, Embotelladoras Arca, entre unes atres. Cada u dels seus pols urbans tenen a lo manco una indústria pilar. En Torreón es troba Met-Mex Peñoles, dedicat a la fundició i afinación de metals no ferrosos i elaboració de químics inorgànics, és el major productor d'argent afinada en el món i major productor d'or afinado en Mèxic. En esta ciutat es troba el Grup Industriala, el qual abastix el 40 % de la llet de Mèxic. En Saltillo i Ramos Arizpe es troba un clúster automotriz, integrat per plantes de Chrysler i General Motors, i decenes d'empreses proveïdores. També es troba en esta ciutat el Grup Industrial Saltillo, que inclou empreses com Vitromex, Cinsa, Cifunsa, que són fabricants d'artículs per a la construcció i d'autopartes. En Monclova es troba la planta siderúrgica AHMSA, major productor d'acer de Mèxic, en una producció anual de 4 millons de tonellades d'acer líquit. En Parres de la Font es troba el celler de vins més antiga en tot el continent americà, i esta és Casa Maderomx [1] archivat en Wayback Machine., qui anara establida el 18 d'agost de 1597, per decret Real del Rei Felipe II d'Espanya. Este celler, orgullosament mexicana ha segut guardonada per la calitat dels seus vins en els concursos internacionals més prestigiosos del món vitivinícola, obtenint pels seus vins a la data 285 medalles d'Or, Argent i Bronze. En Nava es troben les plantes termoelèctricas Carbó I i Carbó II, les quals en conjunt produïxen prop del 10 % de la electricitat de Mèxic. En Pedres Negres, per ser ciutat fronteriça, s'han instalat decenes d'empreses maquiladoras dedicades a la fabricació d'autopartes i artículs electrònics. En La Regió Carbonífera es troben companyies mineres com a MIMOSA (en Palaú), BAROSA i Fluorita de Mèxic (en Múzquiz). En esta regió s'extrau casi la totalitat del carbó del país. destacant també les activitats agrícoles i ganaderes. en especial el cultiu d'anou i la cria de ganado vacú. Coahuila es caracterisa pels importants jaciments minerals que es troben en el seu territori, especialment els de carbó, matèria primera essencial tant per a l'indústria siderúrgica com per a l'indústria elèctrica. La seua extracció es localisa principalment en els municipis de Múzquiz, Nava i Sant Joan de Sabinas. Coahuila és el principal productor de carbó en el país i conta en el 95 % dels recursos nacionals de carbó coquizable. Destaquen també els jaciments de fluorita, barita i celestita dels municipis de Falca i Múzquiz. La rendabilitat de l'explotació de carbó depén de dos factors interrelacionados: les condicions del mercat i els métodos d'explotació. Atres activitats econòmiques en estat són la ganaderia, el turisme cinegético, el cultiu de raïms, pomas i anous, la producció de refrescs, aigua, cervesa i vi, i l'extracció de barita i fluorita.

PIB estatal	234,823 millons de pesos
Participació en el PIB	3.37 %
PIB per càpita	$ 12,000 USD

Rectoría de l'Universitat Autònoma de Coahuila

Educació

Educació superior

Coahuila té diverses universitats públiques i privades repartides a lo llarc de l'estat entre les que destaquen:

Públiques

Institut Tecnològic de Saltillo

• Universitat Autònoma Agrària Antonio Narre
• Universitat Autònoma de Coahuila
• Universitat Tecnològica de Coahuila
• Institut Tecnològic de Saltillo

Institut Tecnològic de l'Estany

• Institut Tecnològic de l'Estany
• Institut Tecnològic de Torreón
• Universitat Tecnològica de Torreón
• Institut Tecnològic Superior de Monclova
• Institut Tecnològic de Pedres Negres
• Institut Tecnològic Superior de Ciutat Falca
• Institut Tecnològic Superior de Sant Pedro de les Colónies
• Institut Tecnològic d'Estudis Superiors de la Regió Carbonífera
• Universitat Tecnològica de la Regió Centre de Coahuila
• Institut Tecnològic Superior de Múzquiz

Universitat Iberoamericana Torreón

Privades

• Universitat Iberoamericana Torreón (també conta en un Centre d'Extensió en Saltillo)
• ITESM (Campus Saltillo i Estany)
• Universitat Autònoma de l'Estany
• UANE (Campus Saltillo, Torreón, Monclova, Sabinas i Pedres Negres)
• Universitat TecMilenio (Campus Estany)
• UVM (Campus Saltillo i Torreón)
• Universitat La Salle (Campus Torreón i Saltillo)

Educació bàsica

L'educació bàsica (preescolar, primària i secundària) és coordinada per la Secretaria d'Educació de Coahuila (SEDU).

Deports

En l'estat de Coahuila existix una àmplia diversitat de deports que es practiquen en gran rellevància.

Equip	Deports	Competicions	Estadi	Creació
Algodoneros d'Unió Estany	Béisbol	Lliga Mexicana de Béisbol	Estadi Revolució	1940
Saraperos de Saltillo	Béisbol	Lliga Mexicana de Béisbol	Estadi Francisco I. Madero	1970
Acereros de Monclova	Béisbol	Lliga Mexicana de Béisbol	Estadi Monclova	1970
Club Sants Estany	Fútbol	Lliga BBVA MX	Estadi Corona (TSM)	1983
Saltillo Soccer Fútbol Club	Fútbol	Lliga Premier	Estadi Olímpic de Saltillo	2017
Club Sants Estany Femenil	Fútbol femení	Lliga MX Femenil	Estadi Corona (TSM)	2017
Laguneros de la Comarca	Bàsquet	Lliga Nacional de Bàsquet Professional de Mèxic	Auditori Municipal de Torreón	2018
Digues-nos de Saltillo	Fútbol americà	LFA	Estadi Olímpic de Saltillo	2016
Llops UAdeC	Fútbol americà universitari	ONEFA

Transport

Carretera Federal 30

Terrestre

Coahuila conta en 4 eixos carreters principals:

• Carretera Federal 2 va des de Ciutat Falca a Matamoros, passa per Pedres Negres.
• Carretera Federal 30 té un recorregut des de Monclova a Torreón .
• Carretera Federal 40 recorre de Matamoros a Mazatlán i passa per Saltillo i Torreón.
• Carretera Federal 57 recorre l'estat de sur a nort i va des de la Ciutat de Mèxic a Pedres Negres i passa per les ciutats de Monclova i Sabinas.

Aeroport de Torreón

Aéreu

Coahuila conta en cinc aeroports internacionals en les ciutats de:

• Torreón en el Aeroport Internacional Francisco Sarabia
• Ramos Arizpe en el Aeroport Internacional Pla de Guadalupe
• Frontera en el Aeroport Internacional Venustiano Carranza
• Nava en el Aeroport Internacional de Pedres Negres
• Ciutat Falca en el Aeroport Internacional de Ciutat Falca

Reserves ecològiques

L'estat de Coahuila conta en reserves ecològiques per a protegir a les seues espècies en perill d'extinció.

• La Serra del Carmen (municipis de Falca i Ocampo).
• Zona subjecta a conservació ecològica Serra de Zapalinamé, a on està ubicat El Canó de Sant Lorenzo (municipi de Saltillo).
• Parc nacional Els Novillos.
• El Riu Nazas.
• L'Àrea de Protecció de Flora i Fauna Quatre Ciénegas.
• L'Àrea de Jimulco.
• La Reserva de la Biosfera Mapimí.

Municipis

Artícul principal → Anexe:Municipis de Coahuila.

Coahuilenses Presidents de Mèxic

Coahuila ocupa el quart lloc entre les Entitats Federatives que han segut terra natal dels Presidents de la República, despuix de la Ciutat de Mèxic (14 Presidents), Veracruz (8 Presidents) i Estat de Mèxic (6 Presidents). Els següents cinc presidents són:

• Coahuilenses que varen ser Presidents de Mèxic
• 
  Melchor Múzquiz
• 
  Francisco I. Madero
• Erro al crear miniatura:
  Eulio Gutiérrez Ortiz
• Erro al crear miniatura:
  Roque González Garza
• 
  Venustiano Carranza

Persones destacades

Artícul principal → .

Ubicació geogràfica

Colindar al Noroest i Nort en el estat nortamericà de Texas, a l'Oest en Chihuahua, a l'Est i al Surest en Nou León, al Suroest en Durango, al Surest en Sant Luis Potosí i al Sur en Zacatecas.

Vore també

• Organisació territorial de Mèxic
• Coahuila i Texas

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Coahuila.
• Coahuila en Wikivoyage
• Govern de l'estat de Coahuila de Saragossa
• mx Congrés de l'Estat de Coahuila
• Museu dels Presidents Coahuilenses