Sant Antonio és una ciutat ubicada en el comtat de Béxar, en l'estat nortamericà de Texas. En el Cens de 2010 tenia una població de 1 327 407 habitants i una densitat poblacional de 1098.14 hab./km².Plantilla:Senyes cense Està travessada pel riu Sant Antonio. És la sèptima ciutat més poblada dels Estats Units i la segona de l'estat de Texas, despuix d'Houston.[1] És la sede del comtat de Béxar i es troba situada en el Suroest d'Estats Units i en la partix nort del Sur de Texas.

La ciutat té una important població hispana i és l'epicentre de la cultura texano i del turisme en Texas. Sant Antonio es diferencia de centres urbans del Suroest en que les àrees poblades estan disperses i hi ha una baixa densitat de població en les afores. Va ser la quarta gran ciutat sobre rapidea de creiximent en el país de 2000 a 2006[2] i la quinta de 2007 a 2008.[3] La seua àrea metropolitana té una població de 2 142 508 habitants, segons el Cens de 2010, lo que la convertix en la 25.ª àrea metropolitana més gran d'Estats Units i la tercera de Texas.

La ciutat va rebre el seu nom del portugués Sant Antonio de Pàdua, que el seu dia festiu se celebra el 13 de juny, quan una expedició espanyola es va detindre en la zona en 1691. És famosa per les seues missions espanyoles, l'Àlber, la Passejada del Riu, la Torre de les Américas, el SeaWorld Sant Antonio i el Six Flags Festa Texas. La ciutat rep, aproximadament, 26 millons de turistes a l'any d'acort en la Convenció i Oficina de Turisme de Sant Antonio. En la ciutat texano residixen els pentacampeones de la NBA Sant Antonio Spurs i el Sant Antonio Estoc Show & Rodege, un dels festivals de rodeig més importants del país.

Sant Antonio té una forta presència militar i és sèu del Fort Sam Houston i les bases de la Força Aérea de Lackland, Randolph i Brooks City, en els camps d'entrenament de Bullis i Stanley en les afores de la ciutat. La Base de la Força Aérea de Kelly va operar en la perifèria de Sant Antonio fins a 2001, quan va ser traslladada a la de Lackland i les zones restants de la base es varen convertir en el Port de Sant Antonio, un aeroport i complex industrial. Cinc companyies incloses en la llista Fortune 500 tenen la seua sèu en Sant Antonio, aixina com el South Texas Medical Center, l'únic abastecedor de contes i investigació mèdica en la regió del Sur de Texas.

Història

La ciutat va ser fundada el 5 de maig de 1718 tal i com arreplega el diari de l'expedició comandada pel governador espanyol Martín d'Alarcón, redactat per fra Francisco Céliz:

El dia 5 del més de Maig (1718) va prendre possessió el senyor governador en nom d'El seu Majestad delloc cridat Sant Antonio, posant-se en ell i fixant l'estandart real en la solemnitat necessària, havent-se abans celebrat missa pel pare capellà, i se li va posar la Vila de Béjar, quedant des de llavors destinat dit lloc per a posar el veïnat i soldats per a ell diputats, aixina com el que dista com tres quartos de llegua riera avall, en a on va posar dit senyor governador la Missió de Sant Antonio de Valero.[4]

La zona situada entre la riera de Sant Pedro i el riu Sant Antonio, actualment en el centre urbà de la ciutat de Sant Antonio, havia segut visitada anteriorment per fra Damián de Massanet en 1689 i en 1709 per fra Antonio d'Olivares quí urgió a la corona a que autorisara l'establiment d'una missió, lo que finalment va ocórrer en 1718 en la fundació de la vila de Béjar, nom elegit en honor al Duc de Béjar. L'expedició fundadora havia aplegat alloc el 25 d'abril de 1718 i va començar la construcció de la missió que li va ser entregada a fra Antonio d'Olivares el dia 1 de maig. Quatre dies més vesprada començava la construcció del Presidi de Sant Antonio de Béjar, en el costat oest del riu de Sant Antonio, que anava a donar covil als soldats presidials i les seues famílies, conformant el núcleu fundacional de l'actual ciutat de Sant Antonio, baix el govern del virrey don Baltasar de Zúñiga i Guzmán. Fra Antonio va completar el complex operatiu en la construcció de la primera séquia de Texas (Séquia Mare de Valero), de 6 milles de llarc, que va construir per al rec de 400 hectàreas i l'abastiment dels habitants de les noves instalacions construïdes.

La missió va sofrir les inclemències meteorològiques i va haver de ser traslladada en un parell d'ocasions fins a ocupar el seu lloc definitiu. Encara que la zona estava poblada per numerosos natius i era lloc de trànsit i comerç de molts atres, com a via de comunicació de les tribus de l'Est, Caddos i Karankawas principalment, en els seus aliats en l'Oest, lo cert és que els primers pobladors de la Missió de Sant Antonio de Valero varen ser les famílies Xarames que ya formaven part de la Missió quan esta es trobava en la vall del riu Gran i que varen acompanyar a fra Antonio d'Olivares en el seu trasllat al riu Sant Antonio. La vila de Béjar va ser creixent en l'arribada de nous pobladors des d'atres parts de la Nova Espanya. Els camins utilisats pels natius, i la vila de Béjar es va establir en un d'ells, varen ser la base dels camins reals com el Camí Real dels Teixixques.[5]

Abans de l'arribada dels espanyols, en la zona es trobaven multitut de grups indígenes, segons fra Isidro Félix d'Espinosa alcançarien els 4 millers de persones. Un d'estos grups, o nacions, com eren cridats pels flares franciscanos, eren els Payaya que vivien prop de les fonts on naix la Riera de Sant Pedro, i primer lloc elegit per a l'assentament de la Missió, actualment cridat Sant Pedro Springs. Elloc era cridant pels natius Yanaguana, que significa «aigües refrescants». Va ser l'expedició de Massanet i Alonso de León la que va donar nom al riu Sant Antonio en haver aplegat a ell el dia de Sant Antonio de Pàdua. Espanyols i Payayas es coneixien mútuament ya que molts d'ells acodien a comerciar a la Missió quan esta es trobava en el riu Gran i inclús varis varen ser batejats en ella, sent ells mateixos els que varen solicitar l'implantació d'una missió franciscana que els servira de sustente i al mateix temps de protecció contra els habituals atacs que sofrien per part dels Apaches.

El 14 de febrer de 1719, el Marqués de Sant Miguel de Aguayo, José Azlor i Virto de Vora, va propondre al rei d'Espanya que 400 famílies anaren transportades des de les illes Canàries, Galícia, Tlascala per a poblar la província de Texas. El seu pla va ser aprovat, i es va donar avís als canaris (Isleños) per a que proporcionaren 200 famílies, que aplegarien a Texas per La Habana i Veracruz. El rei Felipe V dicta la Real Orde en la que es dia:

Mando i ordene que faça conéixer la meua real voluntat en eixes illes i veja si hi ha famílies que volgueren anar a La Habana i a Texas, si ells ho decidixen voluntàriament i no en una atra forma.

De les 400 famílies que s'havien solicitat originalment entre població peninsular, canària i tlascalteca, solament dèu famílies varen aplegar a Amèrica, els casament entre membres de l'expedició durant el viage d'un any, varen generar en posterioritat noves famílies fins a alcançar les setze, la gran majoria provinents de Lanzarote. El cost de la migració va ser tan desorbitat per a la corona que el proyecte es va abandonar despuix d'este primer viage. Per una atra part, les illes més propenques a la costa africana (Fuerteventura i Lanzarote), que havien segut històricament atacades per expedicions de pirates berberiscos i per atres potències europees, no podien ser despoblades. El risc de no tindre milícia suficient per al seu defensa i que estes caigueren en mans dels enemics de l'imperi, posant en risc el comerç en Amèrica, anava en contra de qualsevol moviment poblacional en les illes.

Aixina, el 9 de març de 1731, va aplegar a la vila un grup de setze famílies, cincuenta y seis persones en total, procedents de les Illes Canàries. Des de 1719, recent fundada la vila, que el Marqués de Aguayo havia solicitat a la corona l'enviament de més pobladors, fins a 1731 en que estos varen aparéixer, la vila havia creixcut de forma sensible, sent una sorpresa per als nouvinguts, que pensaven que aplegaven a un despoblado, i per als residents, els qui no esperaven l'arribada de nous colon, i molt manco en garanties de la corona.

Amparats per una cèdula real que els garantisava les millors terres de cultiu i solars per a construcció de vivendes en la mateixa plaça de la vila, desplaçant en això als seus primers pobladors, va ocasionar no poques rencillas i disputes entre els nouvinguts, no més de 30 adults i chiquets molt chicotets, i els 1500 residents entre els que es trobaven els soldats presidials, les seues famílies, els civils que havien anat establint-se a l'ampar i protecció dels soldats presidials, i els varis centenars de natius, totalment hispanizados despuix de més de dèu anys de vida en les missions. Natius batejats, en noms i llinages espanyols, que vivien i es comportaven com qualsevol atre espanyol, que començaven a habitar i construir les seues vivendes en la vila, fòra de la Missió. Fins a cinc missions en tota la seua població es varen congregar en les afores de Sant Antonio abans de l'arribada dels migrants canaris.

Dels requeriments inclosos en la cèdula real que duyen colon canaris, lo únic que quedava per fer era l'establiment d'una alcaldia o cabildo, i l'elecció d'alcalde, a lo que es varen aplicar sense demora. El primer elegit va ser Juan Leal Goraz que venia al front de l'expedició de canaris, alloc sol podien optar els provinents de canàries, no sent possible per als atres residents de la vila presentar-se a l'elecció. Per una atra part, no va ser Lleal Goraz el primer alcalde de Sant Antonio ya que els distints registres proven que la població resident en la missió de Valero, de la mateixa manera que les atres missions, tenia el seu propi alcalde o governador, nom que llavors rebia.

Una de les primeres disputes entre els nous colon i la població resident va aplegar en la pretensió de canviar el nom de la vila a algun relacionat en les illes canàries, varen ser vàries les opcions que es varen barallar i les discussions es varen prolongar, fins que el capità del presidi les va resoldre canviant el nom a Sant Fernando, en honor al fill del rei Felipe V. La vila va passar a denominar-se oficialment Sant Fernando de Béjar. El Presidi situat dins de la vila va seguir cridant-se Sant Antonio de Béxar i la Missió, que en la seua ubicació definitiva es trobava a l'Est de la vila, també conservava el seu nom original de Sant Antonio de Valero, sumat a que el riu que la regava també es dia Sant Antonio varen facilitar que, llevat en algun document oficial, el nou nom no quallara i a principis del sigle XIX la ciutat es coneguera, ya de forma oficial, com a Sant Antonio.[6]

El temps va ser curant estes ferides obertes i la població es va ser mesclant en les següents generacions. L'herència d'estos colon canaris es conserva en Sant Antonio, agermanada en les dos capitals canàries, en ella es troba la catedral catòlica més antiga d'Estats Units, la Catedral de Sant Fernando, havent en el seu interior una capella dedicada a la Verge de Candelaria, Patrona General de l'Archipèlec Canari.[7]

Durant molts anys, la capital de la província de Texas va estar en Els Adaes, lloc que hui es troba en l'estat de Luisiana, despuix, quan els francesos es varen retirar i varen deixar la Louisiana al control espanyol, la capitalitat es va traspassar a Sant Antonio.

 
Missió de l'Àlber.

Una volta agotada la llabor misional, hispanizados els natius i assumits dins de la població espanyola, la missió va entrar poc a poc en decadència fins que en 1783 es va traslladar la seua llabor religiosa a la parròquia de Sant Fernando, les seues propietats varen ser repartides entre els seus habitants i es secularizó. El Presidi també va deixar la seua funció, que va passar a ser eixercida per la companyia volant de Sant Carlos de Parres o de l'Àlber de Parres que es va establir entre els murs de l'antiga Missió i que rebatejaria el recint com L'Àlber.

En 1813 va tindre lloc un primer intent d'independència dels tejano. En el respal de filibusteros provinents dels Estats Units una columna de rebels va aplegar a Sant Antonio, i unint-se a determinats personages de la població local varen prendre la ciutat, i a pesar de la rendició dels militars espanyols apostats en ella, varen eixecutar als oficials, varen tallar els seus caps i les varen posar en piques. La brutalitat exhibida pels locals va deixar perplexos als voluntaris nortamericans i va tindre una importància clau en el desenroll dels acontenyiments posteriors. En agost d'eixe mateix any, cinc mesos despuix de la rebelió, un eixèrcit de 1500 soldats provinent de Veracruz va enfrontar als rebels en la batalla del riu Medina, al sur de Sant Antonio que va aniquilar per complet a l'eixèrcit rebel, tornant la sobirania de la província a Espanya. Els secessionistes varen ser perseguits i eixecutats, i entre morts i fugits la població de Sant Antonio va quedar reduïda a la mitat, no més de dos mil habitants. En 1821 i en l'independència de Mèxic, la província de Teixixques va passar a ser part de Mèxic.

Mèxic va permetre als colon anglo-americans dels Estats Units en el territori; En la seua majoria estan ocupats terra en la part oriental. Quan Antonio López de Santa Anna va abolir unilateralment la Constitució mexicana de 1824, la violència es va produir en molts estats de Mèxic. En una série de batalles, l'eixèrcit texano va conseguir forçar soldats mexicans fòra de les zones d'assentament a l'est de Sant Antonio, que varen ser dominats pels nortamericans. baix la direcció de Ben Milam, en la batalla de Béxar (decembre de 1835) les forces texano capturats Sant Antonio de les forces comandades pel general Martín Perfecte de Cos, cunyat de Santa Anna. En la primavera de 1836, Santa Anna va marchar sobre Sant Antonio. Una força de voluntaris baix el mando de James C. Neill va ocupar i fortificó la missió deserta.

A la seua eixida, el comando conjunt de William Barret Travis i James Bowie es va deixar a càrrec de la defensa de l'antiga missió. la batalla de l'Àlber es va portar a terme del 23 de febrer al 6 de març de 1836. El superaven en número a la força texano va ser derrotat en última instància, en tots els defensors de l'Àlber morts. Estos hòmens varen ser vists com a «màrtirs» de la causa de la llibertat de Texas i «Recorde l'Àlber» es va convertir en un crit de guerra en l'eventual èxit de l'Eixèrcit texano en derrotar a l'eixèrcit de Santa Anna. Juan Seguín, qui va organisar la companyia de música texana, patriotes que varen lluitar per l'independència de Texas, va lluitar en la batalla de Concepció, sege de Béxar, i en la batalla de Sant Jacinto, i es va eixercitar com a alcalde de Sant Antonio. Es va vore obligat veta d'eixa oficina, per les amenaces contra la seua vida, pels nouvinguts sectàries i opositors polítics en 1842, convertint-se en l'últim alcalde texà durant casi 150 anys.

En 1845, els Estats Units finalment va decidir anexar Texas, i incloure-ho com un estat de l'Unió. Açò va conduir a la Guerra Mèxic-Americana. Encara que els Estats Units varen guanyar en última instància, la guerra va ser devastadora per a Sant Antonio. Pel seu extrem, la població de la ciutat s'ha reduït en casi dos terços, a 800 habitants. reforçada pels migrants i immigrants, en 1860 en l'inici de la Guerra Civil, Sant Antonio havia creixcut a una ciutat de 15 000 habitants.

Geografia

Sant Antonio es troba ubicada en les coordenades[8]29°28′21″N 98°31′31″O / 29.4725, -98.52528</noinclude>. Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Sant Antonio té una superfície total de 1208.78 km², de la qual 1193.81 km² corresponen a terra ferma i (1.24%) 14.97 km² és aigua.Plantilla:Senyes cense Es troba travessada pel riu Sant Antonio.

Sant Antonio s'assenta sobre el Escarpe de Balcons. El primer orige d'aigua potable en la ciutat va ser l'Aqüífer Edwards. Detinguts en 1962 i 1969, respectivament, els llac Víctor Braunig i el Calaveres varen estar entre els primers embassaments del país construïts per a l'us reciclat d'aigües residuals tractades per al refredat de les centrals elèctriques, reduint la cantitat de les aigües subterrànees necessàries per a la generació elèctrica.

Clima

Sant Antonio té un clima subtropical humit de transició ( Köppen : Cfa) que llimita en un clima semiárido ( classificació climàtica de Köppen : BSh) cap a l'oest de la ciutat.[9][10] El clima de Sant Antonio s'alterna entre sec i humit, depenent dels vents predominants. Els estius són calorosos i els hiverns varien de suaus a fredor, subjectes als fronts frets del nort descendents, en nits fredes o congelantes i vesprades fresques entorn als 15 °C. La primavera i l'autumne solen ser suaus i plujosos, respectivament. Sant Antonio rep, aproximadament, una dotzena de nits en temperatures inferiors a 0 °C i ocasionalment algun tipo de precipitació hivernal, ya siga araboga o pluja congelada. D'acort en el Servici Nacional de Meteorologia, va haver 31 casos de neu en la ciutat en els últims 122 anys, en una mija d'al voltant d'una nevada per cada quatre anys. No obstant, pot passar un lustre, o més, entre cada nevada. En Sant Antonio, juliol i agost són els mesos més calorosos, en temperatures miges màximes de 35 °C. La temperatura més alta registrada en la ciutat va ser de 43.9 °C el 5 de setembre de 2000.[11] El més més fret és giner. La temperatura més baixa registrada va tindre lloc el 31 de giner de 1949, quan esta es va desplomar fins als -17.7 °C. Maig és el més més plujós. Durant els últims 135 anys, la mija de precipitació anual ha segut de 73.79 cm, en cantitats màximes de 132.79 cm i mínimes de 25.68 cm en un any.[12]

Demografia

Segons el cens de 2010,Plantilla:Senyes cense hi havia 1 327 407 persones residint en Sant Antonio. la densitat de població era de 1098.14 hab./km². Dels 1 327 407 habitants, Sant Antonio estava compost pel 72.58 % blancs, el 6.88 % eren afroamericans, el 0.89 % eren amerindis, el 2.43 % eren asiàtics, el 0.11 % eren isleños del Pacífic, el 13.68 % eren d'atres races i el 3.43 % pertanyien a dos o més ètnia. Del total de la població el 63.2 % eren hispans o llatins de qualsevol raça.Plantilla:Senyes cense Segons el Cens d'elaborat en l'any 2000, la ciutat contava en una població de 1 144 646 habitants,[13] lo que la situava com la novena ciutat més poblada del país. Per la baixa densitat de Sant Antonio i l'escassa població en torno dels llímits de la ciutat, l'àrea metropolitana se situa com la 30.ª més poblada dels Estats Units, en una població de 1 592 383 habitants.[14] El cens de 2020 de l'Oficina del Cens de EE. UU. va determinar que Sant Antonio tenia una població de 1 434 625 residents en 2020. En 2019, l'Enquesta sobre la comunitat nortamericana va estimar que Sant Antonio tenia una composició racial de 88.4 % blanca, 6.6 % negra i afroamericana, 0.2 % indígena americana i d'Alaska Natiu, 2.8 % asiàtic, 0.1 % natiu de Hawái i atres illes del Pacífic, 0.2 % alguna atra raça i 1.7 % dos o més races. Ètnicament, el 64.5 % eren hispans o llatinoamericans de qualsevol raça.[15]

Les estimacions de població posteriors varen indicar un lleu creiximent continu en la zona. L'1 de juliol de 2008, l'estimació de la població en Sant Antonio va ser de 1 351 305 habitants,[16] la segona ciutat més poblada i la tercera àrea metropolitana més poblada de Texas, mantenint-se com la sèptima ciutat més poblada del país. El cens nortamericà de 2008 va estimar que la població de l'àrea estadística metropolitana de Sant Antonio (que inclou els huit comtats de Atascosa, Bandera, Bexar, Comal, Guadalupe, Kendall, Medina i Wilson) era de 2 031 445 habitants,[17] per lo que era la tercera major àrea metropolitana de Teixixques i la 28.ª àrea metropolitana més poblada a nivell nacional. Llimita al noreste en l'àrea estadística metropolitana Austin-Round Roc, i les dones àrees juntes combinades formen una regió de casi 3.7 millons de persones.

 
Centre de Sant Antonio.

En Sant Antonio en l'any 2000 hi havia 405 474 llars i 280 993 famílies que residien en la ciutat. La densitat de població era de 1084.4 hab./km². Hi havia 433 122 unitats de vivendes en una densitat mija de 410.3 vivendes/km². L'edat de la població es repartia de la següent manera: el 28.5 % eren menors de 18 anys; el 10.8 % entre 18 i 24 anys; el 30.8 % de 25 a 44; el 19.4 % de 45 a 64; i el 10.4 % de sesenta y cinco anys d'edat o més. La mija d'edat era de treinta y dos anys. En Sant Antonio, el 48 % de la població eren varons i el 52 % de la població, dònes. Per cada cent dònes existien 93.5 hòmens. Per cada cent dònes de díhuit anys o més, hi havia 89.7 varons.

L'ingrés mig per llar en la ciutat era de 36 214 $, i la renda mija per a una família era de 53 100 $. Els hòmens tenien un ingrés promig de 30 061 $ front als 24 444 $ per a les dònes. l'ingrés per càpita de la ciutat era de 17 487 $. El 17.3 % de la població i el 14 % de les famílies es trobaven per baix dellindar de pobrea. Fòra de la població total, el 24.3 % dels menors de díhuit anys i el 13.5 % dels majors de sesenta y cinco anys viuen per baix d'este llindar.

Govern

La ciutat de Sant Antonio es rig per la forma de govern de Consell municipal. La ciutat està dividida en 10 districtes del Consell que distribuïxen la població equitativamente entre tots els districtes. Cada districte elegix a una representant en l'Ajuntament. Tots els membres del Consell de la Ciutat, inclós l'alcalde, són elegits per a mandats de dos anys i es llimiten a quatre térmens en total (en excepció dels que estaven en funcions en novembre de 2008 i es llimiten a un total de dos térmens). Tots els càrrecs són elegits en votacions no partidistes, com ho requerix la llei de Teixixques. La majoria dels membres del Consell mantenen els seus llocs de treball a temps complet parals als seus llocs en el Consell.[18] L'actual alcalde és Julian Castro. El Consell contracta a l'Administrador de la Ciutat per a manejar les operacions dia a dia. Les funcions del Consell són actuar com a cos llegislatiu de la ciutat en l'Administrador de la Ciutat, que actua com el seu Director Eixecutiu, responsable gestionar les operacions del dia a dia i l'eixecució de la llegislació del Consell. L'actual directora de la ciutat és Sheryl Sculley.

La ciutat conta en la seua pròpia companyia que suministra electricitat i gas, CPS Energy. Sant Antonio s'estén en varis districtes del congrés nacionals i estan representades en el Congrés nortamericà de la següent manera:[19]

Economia

Sant Antonio té una diversificada economia en quatre focs primaris: servicis financers, govern, assistència sanitària i turisme. Situat al noroest del centre de la ciutat es troba el South Texas Medical Center, el major conglomerat i centre d'hospitals, clíniques i institucions d'investigació i educació superior.

 
El Centre de Teràpia i Investigació de Càncer, en el South Texas Medical Center.

La ciutat constituïx una de les majors concentracions de bases militars dels Estats Units. L'indústria de Defensa en Sant Antonio dona ocupació a uns 89 000 treballadors i supon 5250 millons de dólars a l'economia de la ciutat.[20]

Al voltant de vint millons de turistes visiten la ciutat cada any, contribuint substancialment al creiximent de l'economia local.[21] El Centre de Convencions Henry B. González reunix més de trescents events cada any en 750 000 delegats de convencions procedents de tot lo món. L'indústria del turisme ampra en Sant Antonio a 94 000 persones i significa 8700 millons de dólars per a l'economia de la ciutat, segons va revelar l'Estudi d'Impacte Econòmic elaborat cada dos anys per la Junta de Turisme de Sant Antonio i l'equip d'investigació del doctor Richard Butler i la doctora Mary Stefl de l'Universitat de Trinity. El turisme proporciona, també, nous ingressos anuals a la ciutat i a atres entitats governamentals en les taxes d'hotels i motels, taxes de vendes i atres ingressos de contractes i acorts d'hospitalitat. Estos ingressos sobrepassaven els cent xixanta millons de dólars en l'estudi realisat en 2004.

En Sant Antonio hi ha sèus de cinc companyies presents en la llista Fortune 500: Valero Energy Corp, Tesor Petroleum Corp, Clear Channel Communications, USAA i NuStar Energy.

Cultura

Events anuals

 
la Catedral de Sant Fernando rep cada Divendres Sant la Passion Play.

Celebrate San Antonio és la celebració de Nochevieja de la ciutat festejada en la South Alamo Street junt al HemisFair Park. El festival té vàries etapes, en actuacions musicals, menjar i activitats familiars, entre atres coses. La velada culmina a mijanit en un espectàcul de fòcs artificials que dona la benvinguda al Any Nou. Les festivitats del Cinc de Maig tenen lloc en el Market Square, mentres que la Festa Sant Antonio és un festival de dèu dies celebrat cada abril per a honrar la memòria dels héroes de la Batalla de l'Àlber i la Batalla de Sant Jacinto.[22] Més de cent events tenen lloc durant l'aniversari de l'independència de Texas de Mèxic. Atres acontenyiments importants que tenen lloc durant la Festa són el Texas Cavaliers River Parade (el festival discorre pel River Walk en lloc dels carrers de la ciutat),[23] Festa Flambeau Night Parade, Night in Old San Antonio (gastronomia de tot lo món en el barri històric de la Villita), King William Street Fair, St. Mary's University's Festa Oyster Bake, Festa Arts Fair i Cornyation.

Atres events d'importància en la ciutat són la Festa de les Luminarias, portada a terme en el River Walk, i la Holiday River Parade and Lighting Ceremony, celebrada el dia despuix d'Acció de Gràcies. La Passion Play, celebrada en la Catedral de Sant Fernando, la catedral catòlica més antiga del país, retrata l'història de la crucifixión de Jesucristo cada Divendres Sant. L'obra es du celebrant més de doscents cinquanta anys. Destaquen també el Michelob ULTRA River Walk Mud Festival en giner, el Sant Antonio Estoc Show & Rodege en febrer, el Shakespeare in the Park i el Texas Folife Festival en juny,[24] i els Tejano Music Awards en març.

Museus

 
Museu de l'Art de Sant Antonio.

Sant Antonio conta en varis museus i centres culturals. l'Artpace és centre d'art contemporàneu fundat en 1995 per Lindo Pastura. La fundació es troba en el reformat Hudson Dealership, dels anys 20, en el centre de la ciutat. L'organisació es promou a sí mateixa com un laboratori per a la creació i promoció del art contemporàneu internacional. El Blue Star Contemporary Art Center (BSCAC) va ser establit com una resposta popular a la cancelació d'una exposició d'art contemporàneu en el Museu d'Art de Sant Antonio en 1985. El Guadalupe Cultural Arts Center (GCAC), fundat en 1980, és una organisació sense ànim de lucre establida per a la promoció de l'art i la cultura dels chicanos, llatins i indígenes. El GCAC està situat en el cor del costat oest de Sant Antonio. La programació pública i educacional del centre es compon de diversos programes en sis disciplines: dansa, lliteratura, art dels nous mijos, teatre, arts visuals i música. Els events anuals organisats en el centre són el CineFestival de Sant Antonio i el Tejano Conjunt Festival en Sant Antonio.

el McNay Art Museum, fundat en 1950, és el primer museu d'art modern en Teixixques. Conta en obres d'artistes d'art europeu i americà d'el XIX i XX com Paul Cézanne, Pablo Picasso, Paul Gauguin, Henri Matisse, Geòrgia O’Keeffe, Diego Rivera, Mary Cassatt i Edward Hopper. La colecció es compon hui de més de 14 000 objectes i és una de les millors coleccions d'art contemporàneu i d'escultura en el suroest dels Estats Units. Entre atres museus en la ciutat, també destaquen el Museu Alameda, el Museu de l'Art de Sant Antonio, el Southwest School of Art & Craft, el Museu Witte, el Museu de Transport de Teixixques i el Sant Antonio Buckhorn Saloon and Museum.

Deports

 
l'AT&T Center és l'estadi dels Sant Antonio Spurs de la NBA.

L'únic equip deportiu d'alt nivell professional de la ciutat és Sant Antonio Spurs de la NBA.[25] Anteriorment, els Spurs varen jugar els seus partits de local en l'Alamodome,[26] pero més vesprada varen construir, en diners públics, el SBC Center i es varen traslladar en 2002, adoptant el nom d'AT&T Center en giner de 2006.[27] Ademés, els Spurs han guanyat cinc campeonats de la NBA.[28]

El AT&T Center és també el pabelló de Sant Antonio Rampage de l'American Hockey League i de Sant Antonio Silver Stars de la WNBA, abdós propietat de la Spurs Organization. Sant Antonio també conta en l'equip Sant Antonio Missions de les Lligues Menors de Béisbol i afiliat dels Sant Diego Pares, i juguen les seues trobades en el Nelson Wolff Stadium. Sant Antonio té dos equips universitaris en la Divisió I de la NCAA, els UTSA Roadrunners i els Incarnate Word Cardinals; ademés és sèu del Alamo Bowl, un partit de postemporada de fútbol americà universitari. En Sant Antonio també existixen dos equips de rugby union, Alamo City Rugby Football Club i Sant Antonio Rugby Football Club.

La ciutat és amfitrió de l'O. S. Army All-American Bowl,[29] disputada de manera anual en el Alamodome i televisada en directe per la NBC. La Bowl és un enfrontament entre l'Est i l'Oest que inclou als 90 millors jugadors d'institut de fútbol americà. En este partit varen participar estreles de la NFL com Reggie Bush, Vince Young i Adrian Peterson, entre uns atres. Sant Antonio ha segut lloc d'entrenament de Dallas Cowboys i Houston Oilers, i han firmat un contracte en els Cowboys en el que l'equip entrenarà en Sant Antonio fins a 2011.[30] Jerry Jones, propietari dels Cowboys, ha mostrat el seu respal als esforços de Sant Antonio per a contar en una franquícia de la NFL.[31] Sant Antonio és la segona ciutat més gran en els Estats Units sense un equip de la NFL (despuix d'els Àngeles).

Deport Lliga Equip Fundat Pabelló/Estadi Campeonats Anys de campeonat
Bàsquet NBA Sant Antonio Spurs 1967 AT&T Center 5 1999, 2002-03, 2004-05, 2006-07, 2013-14
Bàsquet WNBA Sant Antonio Silver Stars 1997 AT&T Center 0 -
Hockey AHL Sant Antonio Rampage 2002 AT&T Center 0 -
Béisbol TL Sant Antonio Missions 1868 Nelson W. Wolff Municipal Stadium 11 1897, 1903, 1908, 1933, 1950, 1961, 1964, 1997, 2002, 2003, 2007
Fútbol NASL Sant Antonio Scorpions 2010 Toyota Field 1 2014

Mijos de comunicació

El Sant Antonio Express-News és el principal periòdic de la ciutat, fundat en 1865. Robert Rivard, actual vicepresident eixecutiu del periòdic i editor, va ser nomenat Cap de Redacció en 1994 i Editor en 1997. El Express-News és el tercer major periòdic del sur de Teixixques. Hearst Corporation va posseir un segon diari, el Sant Antonio Light, i va adquirir el Express-News de News Corporation en 1992. Despuix de no trobar un comprador, el Light va desaparéixer. Hearst, utilisant la marca Express-News, també produïx Conexió, una revista semanal en un personal totalment hispà. The San Antonio Current és un periòdic gratuït publicat semanalment en temes polítics locals, art, música, llista de restaurants i opinions, i llistes dels acontenyiments i la vida nocturna en la ciutat. Ademés, el Sant Antonio Business Journal cobrix notícies de negocis en general. La Prensa, una publicació bilingüe, també té una llarga història en Sant Antonio. El Sant Antonio River Walk oferix notícies generals de Sant Antonio.

Sobre la televisió, Sant Antonio és el 37.º mercat en els Estats Units,[32] a pesar de ser una de les dèu ciutats de major població. Açò es deu a la baixa densitat de població de les zones perifèriques i de la proximitat d'Austin, que trunca el potencial de l'àrea de mercat. El mercat de Sant Antonio té un 65% de penetració de televisió per cable. L'àrea de Sant Antonio també conta en cinquanta estacions de ràdio, trenta d'elles localisades en la ciutat. La primera estació de ràdio que va emetre en el sur de Texas va ser KTSA AM-550 en 1922. Alguns dels presentadors més coneguts dels programes locals d'entrevistes de la KTSA AM-550 són Jack Riccardi, Trey Ware i Ricci Ware. Una atra estació important és WOAI AM-1200 (el buc insígnia de Clear Channel Worldwide), que és la ràdio de Sant Antonio Spurs i de Rush Limbaugh.

Hi ha dos estacions de la National Public Ràdio en Sant Antonio, abdós pertanyents a la Ràdio Pública de Teixixques; KSCH 89.1 FM i KPAC 88.3. KRTU 91.7 és una estació de ràdio no comercial en sèu en l'Universitat de Trinity. A diferència d'atres estacions de ràdio universitàries en els Estats Units, l'emissora oferix jazz durant 17 hores al dia i roc/indie roc universitari de nit. La majoria de les estacions llatines en l'àrea oferixen estils regionals de música mexicana, tex-mex i pop contemporàneu.

Educació

 
Biblioteca central de la Biblioteca Pública de Sant Antonio

Districte Escolar Independent de North East, Districte Escolar Independent de Northside, Districte Escolar Independent de Sant Antonio, Districte Escolar Independent de Edgewood, Districte Escolar Independente del Sur de Sant Antonio, i atres districtes escolars gestionen escoles públiques. la Biblioteca Pública de Sant Antonio gestiona biblioteques públiques.

Sant Antonio rep a més cent mil estudiants en els seus treinta y uno centres d'educació superior que inclouen: el Centre de Ciències de la Salut de l'Universitat de Texas, l'Universitat de Texas en Sant Antonio, l'Universitat de Texas A&M-Sant Antonio i els Alamo Colleges. Entre els centres privats destaquen l'Universitat de Santa María, l'Universitat de La nostra Senyora dellac, l'Universitat del Verp Encarnat, l'Universitat de la Trinitat i l'Universitat Wayland Baptist.

Ciutats hermanades

Vore també

Referències

  1. ↑ https://web.archive.org/web/20100209032658/http://www.census.gov/popest/cities/tables/SUB-EST2008-01.csv
  2. ↑ «The fastest growing O. S. cities - June 28, 2007».
  3. ↑ «S. A. Again Census Standout». Sant Antonio Express News. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2009. Consultat el 1 de juliol de 2009.
  4. ↑ (2018) The Foundation of Sant Antonio. May 5th, 1718, Bilingue edició. ISBN 9781070833255.
  5. ↑ (2018) The foundation of Sant Antonio. 5th may, 1718., Bilingue edició. ISBN 9781070833255.
  6. ↑ (2018) The foundation of Sant Antonio. May 5th, 1718. ISBN 9781070833255.
  7. ↑ Patrona de Canàries
  8. ↑ «zip codes». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2018. Consultat el 20 de setembre de 2018.
  9. ↑ «The Rols of Geography and Climate in Forecasting Weather in South Texas». www. theweatherprediction. com. Consultat el 2022-10-22.
  10. ↑ «Sant Antonio climate». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2011. Consultat el 2022-10-22.
  11. ↑ «VERY HOT EARLY SEPTEMBER 2000 WEATHER». National Weather Service. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2008. Consultat el 19 de març de 2007.
  12. ↑ Precipitation Sant Antonio, Texas (1871 - December 2006), National Oceanic & Atmospheric Administration.
  13. ↑ Census 2000: Incorporated Plaus of 100 000 or More, Ranked by Population, O. S. Census Bureau.
  14. ↑ Census 2000: Metropolitan Areas Ranked by Population, O. S. Census Bureau.
  15. ↑ «Sant Antonio city, Texas demographics». data.census.gov. Consultat el 2022-12-29.
  16. ↑ [1], O. S. Census Bureau.
  17. ↑ [2], O. S. Census Bureau.
  18. ↑ http://www.sanantonio.gov/council/
  19. ↑ «www. sanantonio. gov/planning/pdf/gis/map_download/0702gg24.pdf» (PDF).
  20. ↑ «Welcome to the City of Sant Antonio Economic Development Department-Index».
  21. ↑ Sant Antonio Tourism, Sant Antonio Riverwalk.com. Last accessed on January 7, 2007.
  22. ↑ «Sant Jacinto Museum: Sant Jacint Day Festival and Battle Reenactment: Festival celebrates 170th anniversary of battle» (en anglés). Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  23. ↑ «Texas Cavaliers: The Texas Cavalier's River Parade» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2010. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  24. ↑ «2009 Texas Folife Festival: Celebrate Everything Texas! June 12-14, 2009» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  25. ↑ «The New York Claves: SPORTS PEOPLE; Bidding for Spurs» (en anglés). Consultat el 4 de decembre de 2009.
  26. ↑ about.com Els Spurs es muden al Alamodome, consultat maig de 2008
  27. ↑ arenadigest.com [www. arenadigest. com/visits/sbc_center. htm Els Spurs es muden al SBC Center], consultat maig de 2008
  28. ↑ «NBA: Tots els campeons». Consultat el 4 de decembre de 2009.
  29. ↑ «Welcome to the 2009 O. S. Army All American Bowl». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2010. Consultat el 2 de decembre de 2009.
  30. ↑ Football: Cowboys returning to S. A. in '07, Sant Antonio Express-News, April 1, 2006.
  31. ↑ Football: Cowboys' Jones backs S. A. team, Sant Antonio Express-News, May 5, 2006.
  32. ↑ Designated Market Areas [3] archivat en Wayback Machine., Nielson Mija Research.
  33. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  34. ↑ Web Ajuntament Moguer. «[4]».
  35. ↑ «Presentació». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2013. Consultat el 2009.

Enllaços externs

  • [[Archiu:{{#switch:Texas|20px|Vore el portal sobre Texas]] Portal:Texas. Contingut relacionat en Texas.

Commons