Austin
| Austin | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Capital de Texas d'[[Plantilla:Estats Units]] | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Austin és la capital del estat nortamericà de Texas i del comtat de Travis.[2] Localisada en el suroest d'Estats Units, concretament en Texas Central,[3] és la 11.º ciutat més poblada en els Estats Units i la 4.º més gran en l'estat de Texas. Va ser la tercera ciutat en creiximent poblacional en els Estats Units entre 2000 i 2006.[4] Austin és també la segona capital estatal més gran d'Estats Units.[5] Per a juliol de 2012, tenia una població de més d'un milló d'habitants.[6]
La ciutat és el centre cultural i econòmic del àrea metropolitana d'Austin, la qual tenia una població estimada d'1 834 303 habitants en 2012. Es troba a la vora del riu Colorat (no confondre en el riu Colorat que forma frontera entre Estats Units i Mèxic). Ademés de les seues funcions com a sèu del govern de l'estat, Austin és un centre comercial, fabril, educatiu i de convencions. Entre la seua producció, destaquen els artículs d'alta tecnologia, com a equips elèctrics, semiconductors i equips informàtics. És la sèu de l'Universitat de Texas en Austin (1883). Entre 2012 i 2024, el Gran Premi de Fòrmula 1 d'Estats Units s'ha celebrat en Austin.[7]
Història
[editar | editar còdic]
En 1730 misionero espanyols de l'orde franciscana varen establir tres missions temporals en la zona, per a llavors ocupada per població autòctona dels grups comanche, tonkawa i lipán. En 1838, es va assentar en este lloc una comunitat permanent a la que es va donar el nom de Waterloo. A l'any següent esta comunitat es va incorporar a la República de Texas, sent designada la seua capital i rebatejada en honor a Stephen F. Austin, considerat com 'el pare de Texas'. La major part dels texano ansiaven separar-se del territori mexicà i aspiraven a l'unió en els Estats Units per raons comercials. En 1842, en temps d'Antonio López de Santa Anna, es va produir un incident que va obligar a traslladar la capital a Houston, pero els ciutadans de Austin varen forçar la tornada de la capitalitat en 1844 quan l'anexió de Texas era ya tot un fet. Texas va entrar en l'Unió (és dir els Estats Units) en 1845 i Austin es va convertir en la capital de l'estat en 1850. Despuix de la Guerra de Secessió, el desenroll econòmic d'Austin es va vore impulsat en l'arribada del ferrocarril en 1871. Durant el XX, Austin es va beneficiar de l'utilisació de l'energia hidroelèctrica i per a regadiu del riu Colorat. A partir dels anys 1920 i 1930, Austin va llançar una série de proyectes de desenroll cívic i embellecimiento que va crear gran part de l'infraestructura de la ciutat i els parcs. Ademés, la llegislatura estatal va crear el Lower Colorat River Authority que, junt en la ciutat d'Austin, va crear el sistema d'assuts a lo llarc del riu Colorat del que es varen formar els llac de les Terres Altes. Estos proyectes varen ser habilitats en gran part pel fet de que Austin va rebre més fondos d'ajuda durant l'era de la depressió que qualsevol atra ciutat de Texas. Moltes empreses dedicades a la producció d'artículs d'alta tecnologia es varen establir en la seua àrea metropolitana en la década de 1970. Població (1990), 465 622 habitants.
Geografia
[editar | editar còdic]Austin es troba ubicada en les coordenades </noinclude>. Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Austin té una superfície total de 790.11 km², de la qual 771.54 km² corresponen a terra ferma i (2.35 %) 18.56 km² és aigua.Plantilla:Senyes cense
Clima
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens de 2010,Plantilla:Senyes cense hi havia 790 390 persones residint en Austin. la densitat de població era de 1000.36 hab./km². Dels 790 390 habitants, Austin estava compost pel 68.29 % blancs, el 8.15 % afroamericanos, el 0.87 % amerindios, el 6.31 % asiàtics, el 0.07 % isleños del Pacífic, el 12.93 % d'atres races i el 3.38 % pertanyien a dos o més races. Del total de la població el 35.14 % eren hispans o llatins de qualsevol raça.Plantilla:Senyes cense
Educació
[editar | editar còdic]el Districte Escolar Independent d'Austin gestiona escoles públiques. En parts de la ciutat, els districtes escolars Del Valle, Pflugerville, Round Roc, Leander, Manor, Lake Travis, Eanes, i Hays gestionen escoles públiques. El Austin Community College gestiona coleges comunitaris. la Biblioteca Pública d'Austin gestiona biblioteques públiques.
Turisme
[editar | editar còdic]- Capitolio de Texas
- Zilker Park
- Barton Springs Pool
- South Congress Avenue
- Mount Bonnell
- The
- Domain * 6th street
- I Love You Baix Much Mural
-
6th street
-
Vespradeta en Zilker park
-
Malecón en Lady Bird Lake
-
Vista de Lady Bird Lake
Aeroport
[editar | editar còdic]El primer aeroport d'Austin, Texas és l'Aeroport Internacional d'Austin-Bergstrom.
Deports
[editar | editar còdic]Els Texas Longhorns són l'equip deportiu universitari de l'Universitat de Texas en Austin que participa en la Big 12 Conference. S'ha destacat a nivell nacional en fútbol americà, bàsquet i béisbol. En 2012 es va inaugurar el Circuit de les Américas, que alberga el Gran Premi dels Estats Units de Fòrmula 1, el Gran Premi de les Américas de Motociclisme i les 6 Hores de les Américas del Campeonat Mundial de Resistència.[8]
La ciutat té dos equips de lligues menors. Els Austin Spurs juguen en la NBA D-League des de 2005, els Texas Stars juguen en l'American Hockey League des de 2009 i els Austin Aztex juguen en l'United Soccer League des de 2014. En 2019 es va fundar l'Austin FC que va fer el seu debut en la MLS la màxima categoria del fútbol nortamericà en 2021.
Ciutats hermanades
[editar | editar còdic]Antigues ciutats hermanades
[editar | editar còdic]Fins a 1991, les següents ciutats varen ser ciutats hermanades d'Austin, pero despuix d'una votació del seu consell municipal en 1991, varen ser privades d'este estatus.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Topònims i gentilicis en espanyol dels estats d'Estats Units i de les seues capitals». Consultat el 4 de febrer de 2014.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. britannica. com. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Central Texas by the Book» (en anglés). Texas Society of Architects. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2014. Consultat el 21 de març de 2013.
- ↑ Christie, Els. The fastest growing O. S. cities, CNNMoney. com, Cable News Network. Recuperate le 24 de juliol de 2008.
- ↑ «Top 50 Cities in the O. S. by Population and Rank» (en anglés). infoplease. com. Consultat el 27 de giner de 2014.
- ↑ «Austin is the 11th largest O. S. city, according to latest Census Bureau estimate» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2013. Consultat el 23 de maig de 2013.
- ↑ [1]ABC, 26 de maig de 2010.
- ↑ [enllaç trencat], Gran Premi dels EE. UU. en Austin Texas.
- ↑ «Austin City Council Minutes» (en anglés). Austin City Connection. Ciutat d'Austin. Consultat el 21 de març de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Austin.- [[Archiu:{{#switch:Texas|20px|Vore el portal sobre Texas]] Portal:Texas. Contingut relacionat en Texas.
- Sitie web oficial de la ciutat d'Austin.(en espanyol)
- Sitie web oficial de la ciutat d'Austin.(anglés)
- Cambra de comerç d'Austin.
- Music Map.[2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Austin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.