Riu Colorat

Per a atres usos d'este terme vore Riu Colorat (desambiguació).

El riu Colorat és un riu del suroest dels Estats Units i noroest de Mèxic que fluïx en direcció suroest i sur pels estats de Colorat, Utah, Arizona, Nevada i Califòrnia, en Estats Units, i per Baixa Califòrnia i Sonora,^[1] en Mèxic,^[2] desembocant en el golf de Califòrnia o mar de Cortés (oceà Pacífic). En 2333 km de llongitut, és el quint riu més llarc d'Amèrica del Nort —per darrere del Misuri, Mississipi, Yukón i Bravo—.^[3]

Naix en La Poudre Pass, un chicotet poble situat a 3100 m d'altitut en les Montanyes Rocoses, al nort de l'estat de Colorat. Fluïx un curt tram cap al sur fins a Grand Lake; d'ahí fluïx en direcció suroest uns 300 km fins a aplegar a Grand Junction, a on gira al noroest i pocs quilómetros despuix gira novament cap al suroest, entra en Utah, passa per Moab, rep per la dreta al riu Green i desagua en el llac Powell. En eixir d'este llac, ya en Arizona, passa per Page en direcció sur, i gira cap al noroest-oest formant la gran maravella del Gran Canó. Despuix desagua en el llac Pixeu, pocs quilómetros a l'est de les Vegas, formant frontera entre Nevada i Arizona, i en eixir d'este llac, en direcció sur, seguix formant frontera entre estos dos estats, aplega al llac Mohave, passa per Bullhead City, escomença a formar frontera entre Califòrnia i Arizona, aplega al Llac Havasu i Lake Havasu City, seguix cap al sur uns 250 km i aplega a Mèxic, a on forma frontera entre Baixa Califòrnia i Sonora, i desemboca en el golf de Califòrnia o mar de Cortés (oceà Pacífic). Fins a 1921 el nom de riu Colorat se li aplicava al curs d'aigua a partir de l'unió dels rius Grand River i el riu Vert en l'estat d'Utah. Eixe mateix any, a petició de l'estat de Colorat, va passar a cridar-se riu Colorat a tot el curs d'aigua que inicia en les Montanyes Rocoses. Actualment el delta del riu Colorat està dins de l'àrea ecològica protegida pel Govern mexicà del Alt golf de Califòrnia i delta del riu Coloradó.

El canó del Colorat

En el seu curs ha format una de les grans maravelles de la naturalea al esculpir al seu pas una série de canons en l'estat d'Arizona, coneguts com Gran Canó del Colorat. El Colorat entra en l'estat d'Arizona procedent d'Utah. Discorre durant aproximadament 350 km per la zona del Canó i forma la frontera natural entre Nevada i Arizona, Arizona i Califòrnia, i els estats mexicans de Sonora i Baixa Califòrnia. Els seus afluents més importants en Arizona són els rius Gila, elittle Colorat i el Bill Williams. Arizona conta a penes en llac naturals, pero alguns assuts han creat llac artificials entre els que destaquen els llac Powell, Pixeu, Mojave, Havasu, San Carlos, Theodore Roosevelt i Apache. El riu Colorat és el principal proveïdor d'aigua de les zones àrides de la conca que recorre; en alguns casos representa l'única font d'aigua disponible. Vàries preses varen ser construïdes en el passat sigle en la finalitat d'aprofitar els recursos que l'aigua representa, com sostingues de la vida humana, animal i agrícola, i com a font d'energia hidroelèctrica. En Estats Units es varen construir els assuts Glen Canyon, Hoover, Parker i Davis. Del costat mexicà es va construir la presa Morelos, prop de la frontera en Califòrnia i Arizona. Per un tractat internacional entre abdós països, Mèxic té dret a rebre certa cantitat de l'aigua del riu. Fa molts anys que el riu Colorat no descarrega els seus cabals en el golf de Califòrnia, fet que ha afectat l'ecosistema de la delta (desembocadura) del Colorat. És impressionant pensar que el pas del riu ha esculpido el Canó del Colorat a lo llarc de l'història i que en l'actualitat la sobreexplotació dels seus recursos hídrics impedix que en certes époques de l'any aplegue aigua a la seua desembocadura en l'Alt golf de Califòrnia i delta del riu Colorat.

Història

Exploracions espanyoles i primers assentaments

El primer europeu que va explorar tot el golf de Califòrnia i va descobrir la desembocadura del riu Colorat va ser el navegant Francisco d'Ulloa, que va recórrer abdós llitorals del golf en 1539.

Hernán Cortés, que ya havia patrocinat tres viages d'exploració de la mar del Sur (oceà Pacífic), els quals havien terminat en fracàs, va decidir enviar un quart viage d'exploració a la mar del Sur al mando de Francisco d'Ulloa en 1539. Va partir l'expedició del port d'Acapulco el dia 8 de juliol de l'any citat, a bordo dels bucs Sant Tomás, Santa Águeda i Trinitat. A l'altura de les illes Marías es varen vore obligats a abandonar el navío Sant Tomás, per lo que varen continuar el viage d'exploració en els dos bucs restants. Varen ingressar al golf de Califòrnia, en el viage d'anada o aigües dalt, varen aplegar a l'extrem nort del golf el 28 de setembre, lloc que es coneix en l'actualitat com a desembocadura del riu Colorat. Ells varen cridar a la boca del riu Ancón de Sant Andrés. Una breu acta va ser alçada, el text de la qual es transcribe:

Yo Pedro de Palenzia, escribano públic desta armada, done fe i verdader testimoni a tots els senyors que la present veren, a els qui Deu el nostre senyor guarde de mal, com en vint i huit dies del més de setembre de cinccents i trenta i nou anys, el molt magnfifíco senyor Francisco d'Ulloa, tinent de governador i capità desta armada pel iustrísimo senyor Marqués del Valle de Guajaca, va prendre possessió en el ancón de Sant Andrés i mar bermeja, que és en la costa desta Nova Espanya hazia el Nort, que està en altura de trentatrés graus i mig, pel dit Sr. Marqués del Valle en nom de l'Emperador el nostre rei de Castella, actual i realment, posant mà a l'espasa, diziendo que si abía alguna persona que li'l contradiguera, que ell estava preste per a li el defendre, tallant en ella arbres, arrancant yerbas, menejant pedres d'una part a una atra, i traent aigua de la mar; tot en senyal de possessió.

Testics que varen ser presents a lo que dit és els reverents pares del senyor Sant Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrats, veedor Diego d'Haro, Gabriel Márquez. Date dia més i any susodicho. I yo Pedro de Palenzia, escribano públic desta armada, li vaig escriure segons davant la meua va passar; per això fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veres.- Pedro de Palència, escribano públic. Frater Ramundus Alius, Frater Antonius de Mena, -Gabriel Márquez. -Diego d'Haro. -Francisco de Terrats.

Despuix d'haver desembarcat i pres possessió de les terres de l'extrem nort de la mar Bermeja (golf de Califòrnia), nom que li varen donar per la coloració rojosa de les aigües que s'teñir en les aigües procedents del riu Colorat, varen iniciar el viage de tornada i varen passar pel poblat de la Santa Creu, conegut actualment com La Pau (Baixa Califòrnia Sur), varen doblar el cap Santa Lucas i varen ingressar en l'oceà Pacífic. Per l'actual baïa Magdalena va passar el dia 5 de decembre sense haver ingressat per estar ferit Francisco d'Ulloa a causa d'una escaramuza que va sostindre en els natius. En data de 5 d'abril de 1540 va dirigir a Cortés des de l'illa de Cedres una relació dels successos de l'exploració en un dels dos barcos. En l'atre va continuar en l'exploració. Mai més es va saber de Francisco d'Ulloa i dels seus companyers de navegació.

El regne de Cíbola o les sèt ciutats d'or

Fra Marcos de Niza va viajar al nort de Mèxic en 1539, enviat pel virrey Antonio de Mendoza i Pacheco en viage d'exploració i va retornar en la notícia de que més al nort existien sèt ciutats d'or que pertanyien al regne de Cíbola. En saber-ho Antonio de Mendoza, en 1540 va enviar per terra una expedició més ambiciosa al mando de Francisco Vázquez de Coronat per a explorar eixos territoris, la formaven 30 espanyols, centenars d'indis natius ademés de ganado vacú. En apoyo de dita expedició terrestre va enviar per mar dos barcos al mando de Fernando d'Alarcón qui duya de pilot a Dumenge del Castell, l'expedició va salpar del port d'Acapulco el 9 de maig de 1540, va navegar pel golf de Califòrnia i el dia 26 d'agost va ingressar en el riu Colorat per la boca del mateix i li va nomenar riu de La nostra Senyora del Bon Guia. Al no tindre notícies de l'expedició terrestre va fondejar els seus navío i en pots va navegar riu dalt fins a trobar la confluència del riu Gila en el riu Colorat. En internar-se terra adins va deixar unes cartes enterrades en un lloc que va marcar en creus, les quals varen anar posteriorment trobades pel sargent Melchor Díaz a qui Vázquez de Coronat havia deixat en Ures, en companyia de 80 soldats. A finals de 1540 Melchor Díaz va partir en 25 soldats en busca d'Alarcón, no ho va trobar, pero si va trobar les cartes que li havia deixat. Fernando d'Alarcón va navegar pellavors caudaloso riu Colorat més de 80 llegües ric dalt, per lo que alguns historiadors li consideren el primer europeu en posar peu en l'estat de Califòrnia, ya que en remontar a eixa latitut va deure chafar sol californià. És necessari dir que Francisco d'Ulloa ya havia descobert la desembocadura del riu Colorat en setembre de 1539, i va cridar Ancón de Sant Andrés a la delta de riu, sense navegar aigües dalt com ho va fer Alarcón en el seu viage exploratori.

L'expedició per terra

Francisco Vázquez de Coronat a l'abric d'una població indígena que va cridar Quivira, de la mateixa manera que la mítica ciutat buscada pels aventurers espanyols des de feya molts anys, va comissionar a García López de Cárdenas junt en un grapat d'hòmens per a trobar un riu del com els indis hopi els havien parlat, per ad açò se'ls varen concedir 80 dies per a que anaren i retornaren. En el seu viage va ser acompanyat per Pedro de Sotomayor com a croniste del viage i a qui li devem la bitàcola del viage. Despuix de 20 dies de viage exploratori varen trobar el Gran Canó del Colorat, no obstant no varen poder baixar fins al riu per a abastir-se d'aigua per a beure i despuix de varis intents per a descendir varen escomençar a tindre problemes d'aigua, per lo que varen decidir retornar. Dies despuix seria Fernando d'Alarcón (qui participava en el viage d'exploració pero per via marítima) el primer europeu en tocar i navegar les aigües del riu Colorat, pero a centenars de quilómetros del Gran Canó. És necessari resaltar que qui va descobrir el riu Colorat va ser Francisco d'Ulloa el 28 de setembre de 1539 qui va prendre possessió de la desembocadura del riu (la va nomenar Ancón de Sant Andrés), en benefici de la Corona espanyola, sense navegar aigües dalt com ho va fer Fernando d'Alarcón.

Geografia

Afluents del Colorat

Els principals afluents del riu Colorat són, aigües avall, els següents

El riu Colorat i els seus afluents (i secundaris de més de 200 km)

Tram	Ramal		Nomene afluent			Desembocadura	Llongitut (km)	Conca (km²)	Cabal (m³/s)	Estat pel que fluïx
Colorat	I	-	Riu Fraser			Colorat	52,3			Colorat
	-	D	Riera Muddy			Colorat	97,4			Colorat
	I	-	Riu Blau			Colorat	105			Colorat
	I	-	Riu Eagle			Colorat	113			Colorat
	I	-	Riu Roaring Fork			Colorat	113			Colorat
	I	-	Riera Plateau			Colorat	80			Colorat
	I	-	Riu Gunnison-Taylor^[4]			Colorat	341,6	20 533	72,8	Colorat
	-	-	-	Riu Uncompahgre		Gunison	121			Colorat
Utah	I	-	Riu Dolors			Colorat	402			Colorat i Utah
	-	-	-	Riu Sant Miguel		Dolors	145			Colorat
	I	-	Riu Vert			Colorat	1175	124 578	175	Colorat, Utah i Wyoming
	-	-	-	Riu Sant Miguel		Green	140			Utah
	-	-	-	Riu Price		Green	220			Utah
	-	-	-	Riu White		Green	314	13 261	20	Colorat i Utah
	-	-	-	Riu Duchesne		Green	129			Utah
	-	-	-	Riu Yampa		Green	402			Colorat
	-	-	-		Riu Little Snake	Yampa	241			Colorat i Wyoming
	-	-	-	Riu Blacks Fork		Green	282
	-	-	-	Riu Big Sandy		Green	227			Wyoming
	-	D	Riu Dirty Devil			Colorat	129	1,945		Utah
	-	-	-	Riu Frémont		Dirty Devil	153			Utah
	-	-	-	Riera Muddy		Dirty Devil	160			Utah
	-	D	Riu Escalante			Colorat	145			Utah
	I	-	Riu Sant Joan			Colorat	644			Colorat, Nou Mèxic i Utah
	-	-	-	Riu Navajo		Sant Joan	87			Colorat i Nou Mèxic
	-	-	-	Riu Conills		Sant Joan	148,9	2297	5	Colorat
	-	-	-	Riu de les Ánimas		Sant Joan	203			Colorat i Nou Mèxic
Arizona	I	-	Riu Paria			Colorat	121			Colorat
	I	-	Riu Little Colorat			Colorat	507			Colorat
	-	-	-	Riu Porc		Little Colorat	269	6870	2	Arizona
	-	-	-	Riu Zuñi		Little Colorat	145			Arizona i Nou Mèxic
	-	D	Riera Kanab			Colorat	201			Arizona i Utah
Nevada - Arizona-	-	D	Riu Verge			Colorat	322	31 727	3	Arizona, Nevada i Utah
	-	-	-	Riu Muddy		Virgin
	-	-	-	Riu Meadow Valley Wash		Virgin
Califòrnia- Arizona	I	-	Riu Gila			Colorat	1014			Arizona i Nou Mèxic
	-	-	-	Riu Aigua Freda		Gila	193			Arizona
	-	-	-	Riu Salat-Black		Gila	503			Arizona i Sonora (Mex)
	-	-	-		Riu Negre	Salat	183			Arizona
	-	-	-		Riu Vert	Salt	314	17 213	19	Arizona
	-	-	-	Riu Santa Creu		Gila	296			Arizona
	-	-	-	Riu Sant Francisco		Gila	256			Arizona i Nou Mèxic
	-	-	-	Riu Sant Pedro		Gila	230			Arizona
	-	-	-	Riu Blue		Gila	81,8

Vore també

Referències

↑ «Units per la recuperació de la Delta del Riu Colorat» (en és). Consultat el 2021-09-24.
↑ Cotler Avalos, Helena; Garrido Pérez, {{{nom2}}} (2010). [1], 1a ed edició, Pluralia Edicions i Impressions. OCLC 765984377. ISBN 978-607-7655-07-7.
↑ «Aigua del Riu Colorat assignada a Mèxic aplega a través de l'Assut Morelos» (en és-és). Notícies de Tijuana | L'IMPARCIAL. Consultat el 2021-09-24.
↑ El riu Gunison es forma per la confluència del riu East (61,6 km) i el riu Taylor (77,6 km). El Gunison, com a tal, té 264 km, i el sistema Gunison-Taylor alcança els 341,6 km.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Colorat.

Este artícul conté una traducció derivada de «Río Colorado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Units per la recuperació de la Delta del Riu Colorat» (en és). Consultat el 2021-09-24.

[2] Cotler Avalos, Helena; Garrido Pérez, {{{nom2}}} (2010). [1], 1a ed edició, Pluralia Edicions i Impressions. OCLC 765984377. ISBN 978-607-7655-07-7.

[3] «Aigua del Riu Colorat assignada a Mèxic aplega a través de l'Assut Morelos» (en és-és). Notícies de Tijuana | L'IMPARCIAL. Consultat el 2021-09-24.

[4] El riu Gunison es forma per la confluència del riu East (61,6 km) i el riu Taylor (77,6 km). El Gunison, com a tal, té 264 km, i el sistema Gunison-Taylor alcança els 341,6 km.

[1]

[2]

[3]

[4]