Illes Marías

Illes Marías

Les illes Marías, també cridades illes Tres Marías, són un grup d'illes localisades en l'oceà Pacífic a 112 km de les costes de l'estat mexicà de Nayarit, al que administrativamente pertanyen de facto i jurisdiccionalment són federals (de jure), ya que posseïxen el seu propi Estatut.

La major de les illes, María Mare (145.282 km²), té una altura màxima de 616 Plantilla:Nobreak, i albergava la Colónia Penal Federal Illes Marías, establida en 1905 i suprimida en 2019. Les atres illes majors són María Magdalena (70.44 km²), María Cleofas (19.818 km²) i San Juanito (9.105 km²); la superfície total de les illes és de 244.97 km². En l'any 2010 varen ser declarades per l'UNESCO com reserva de la biosfera.

Història

El descobriment

En la quarta Carta de Relació, datada en Mèxic el 15 d'octubre de 1525, escriu Hernán Cortés al Rei d'Espanya de la preparació de barcos per a explorar i sometre nous regnes sobre la Mar del Sur, idea que bullía en la seua ment des de fa dos anys, recent consumada la conquista de la gran Tenochtitlán. En 1529, estant Cortés en Espanya, va firmar un conveni en la Corona espanyola per la qual s'obligava a enviar pel seu conte «armades per a descobrir illes i territoris en la Mar del Sur» (oceà Pacífic).

Desijava trobar ademés del domini territorial i els possibles guanys en metals preciosos en les noves terres a descobrir, un pas de mar entre el Pacífic i l'Atlàntic, puix es pensava que si Fernando de Magallanes havia trobat un estret que comunicava abdós oceans pel Sur, també deuria existir un atre pas pel nort. Eixe pas marítim era el mític estret de Anián. En el mencionat conveni s'estipulava que de les terres i guanys que s'obtingueren, una dècima part correspondrien al descobridor en propietat perpètua, per a sí i els seus descendents.

Va enviar Cortés en tal fi la primera sura exploradora en 1532, rumbo al nort de la Mar del Sur, l'expedició estava composta per dos bucs, el Sant Miguel i el Sant Marcos, al mando del seu cosí Diego Hurtado de Mendoza qui comandaba la chicoteta expedició a bordo del Sant Marcos en tant el capità del Sant Miguel era el capità Juan de Mazuela.

Va partir l'expedició en eixos navío des de Sant Dumenge Tehuantepec, Oaxaca, despuix de tocar Manzanillo Colima es varen ser costejant els hui estats de Jalisco i Nayarit, que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la Nova Galícia, fins a descobrir l'archipèlec de les illes Marías a les que va nomenar Magdalenas. No varen trobar sers humans ni traces de que hagen estat alguna volta habitades les illes.

Época virreinal

Les "illes de les Marías", en número de tres, senyalades en la lletra B en un mapa espanyol de el XVII.

En 1531, governava el recent fundat regne de la Nova Galícia el conquistador Nuño Beltrán de Guzmán. D'alguna manera es va enterar de l'existència les illes (es poden apreciar a simple vista en un dia clar des de les montanyes propenques a la costa central de Nayarit) i les va batejar com a Illes de la Concepció, a l'any següent (1532) va construir un navío chicotet (bergantín) i ho va enviar al mando de Pedro de Guzmán per a que prenguera possessió d'elles en nom de la Corona espanyola, en prendre possessió de les illes les varen nomenar Illa de Ramos i Illa de La nostra Senyora.

Les cròniques diuen que tant l'expedició d'Hernán Cortés, com la de Nuño de Guzmán varen aplegar al mateix grup d'illes el mateix any, no obstant la Real Audiència de la Nova Espanya va concedir a Diego Hurtado de Mendoza el seu descobriment.

Per algun error de cartografia l'archipèlec de quatre illes es va reduir a tres durant l'época de la colónia, no està per demés dir que poca o nula atenció va rebre l'archipèlec durant els temps de la colónia.

Les illes en el XIX

Va ser fins al 28 de decembre de 1836, data en que va reconéixer la Corona espanyola per mig del Tractat definitiu de pau i amistat entre Mèxic i Espanya, el domini mexicà sobre les illes adjacents a lo que va anar el Virreinato de la Nova Espanya. Aun cuando el domini de dites illes ho eixercia de fet el govern de la naixent República Mexicana.

Vicente Álvarez de la Rosa va formalisar en 1857 un contracte d'arrendament en el govern de la república mexicana per a explotar les riquees naturals de l'archipèlec, el qual va ser anulat pel govern de [[Benito Juárez]] en benefici del general José López Uraga a qui se li varen otorgar les illes en la condició de no vendre-les o rentarlas a cap estranger. En el córrer dels anys el general López Uraga va ser considerat traïdor a la pàtria i li varen revocar la propietat de les illes que varen passar a ser patrimoni de la nació.

Per a 1878, per la Llei d'Amnistia emesa pel govern de Benito Juárez, l'ex-general López Uraga va recuperar la propietat de les Illes Marías. Més pronte que tarde les illes varen ser venudes en 1879 a un veí de Tepic, Nayarit per 45 mil pesos. Aixina va ser com Manuel Carpena va passar a ser el nou propietari de les illes, ell i la seua família les varen explotar, principalment les salines. Despuix de la mort de Manuel Carpena, la seua viuda Gila Azcona de Carpena les va vendre en giner de 1905 al govern federal.

Centre penitenciari

Artícul principal → Colónia Penal Federal Illes Marías.

Campaments en l'illa María Mare.

La Colónia Penal Federal Illes Marías (tal era el seu nom) va ser una presó de baix perfil o de baixa seguritat, que podia albergar no més de 13 000 reus o colon. Els colon vivien en les seues famílies en cases proveïdes per l'administració local. Els colon presoners devien treballar en les granges agrícoles o ganaderes o a on fora necessari. Per orde del general de brigada Rafael M. Pedrajo qui va anar director governador del penal i que durant la seua gestió va construir l'hospital, les escoles, la biblioteca, el moll, l'almagasén, ademés de que pavimentó el centre de Port Balleto etc., es va transformar en una presó sense reixes. Al dia de hui, l'illa únicament conserva la seua denominació com a reserva de la biosfera, puix per mig d'un decret publicat en el Diari Oficial de la Federació, el huit de març de 2019, la Colónia Penal Federal Illes Marías va ser desincorporada del Sistema Federal Penitenciari.

Les illes en el XXI

L'estat de Nayarit posseïx el territori insular de les Marías, pero jurídicament són un territori de mando federal en a on la decisió sobretot lo que ocorre en elles correspon els poders de la nació mexicana per a integrar-ho com a nou municipi.

A partir dels problemes de sobrepoblación en les presons de Mèxic, es repren/reprén l'enviament de presos a les illes Marías, en un gran proyecte iniciat en abril de 2005, el qual té com a finalitat dur la població a uns 3000 habitants (presos i empleats).

L'archipèlec de les illes Marías és ara un àrea protegida per la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. En l'any 2010 les illes Marías varen ser declarades per l'UNESCO com Reserva de la biosfera, entre atres zones declarades en el país. El govern ha actuat immediatament sobre la vigilància d'estes i la protecció de la flora i la fauna endèmica que conformen un ecosistema molt fràgil en relació en l'oceà i el seu ambient.

Actualment l'estat de Nayarit reclama la possessió llegal de les illes per a destinar-les al turisme, pero les illes tenen un delicat ecosistema raó per la qual no es busca destinar-la per al turisme de masses sino per als turistes amants de la naturalea i per al turisme acadèmic. Un nou repoblament del territori federal es fa baix el concepte de protecció ecològica i conservació del mig ambient natural. Una volta més, l'única illa poblada seguix sent i serà l'Illa María Mare.

El 16 de decembre de 2022, el president Andrés Manuel López Obrador va inaugurar el Centre Turístic Illes Marías en Illa María Mare.En l'actualitat, és possible visitar l'Illa Maria Mare eixint dels ports de Mazatlan en Sinaloa i Sant Blas en Nayarit. Les eixides turístiques són una fi de semana i únicament via marítima.

Illes

Illa María Mare

María Mare és l'illa més gran de l'archipèlec de les Marías i l'única en assentaments humans. Albergava la Colónia Penal Federal Illes Marías (establida en 1905). La seua localitat més gran és Port Balleto i conta en tots els servicis d'infraestructura (inclús un canal de televisió digital terrestre), un port i un aeroport de mijà alcanç. Té una superfície de 145.28 km². L'altura màxima de l'illa és Punta Rocosa, de 650 metros sobre el nivell de la mar, i el clima és subtropical en pluges abundants en estiu.

Campaments

L'Illa María Mare està organisada en campaments, els quals es distribuïxen en tot el territori:

1. Port Balleto, 183 habitants: 75 hòmens, 108 dònes Cense INEGI 2010
2. Rehilete, 110 habitants: 88 hòmens, 22 dònes Cense INEGI 2010
3. Nayarit: 108 habitants: 57 hòmens, 51 dònes Cense INEGI 2010
4. Aserradero, 744 habitants Cense INEGI 2010
5. Bugambilias (CICA), 624 habitants: 568 hòmens, 56 dònes Cense INEGI 2010
6. Camarón
7. Sant Joan Papelillo, 34 habitants Cense INEGI 2010

1. Estany del Bou, 320 habitants: 242 hòmens 78 dònes Cense INEGI 2010
2. Morelos, 641 habitants Cense INEGI 2010
3. Hospital 24 habitants Cense INEGI 2010
4. Zacatal

Les activitats realisades en cada u d'estos centres poblacionals era diversa. El principal és Port Balleto, lloc a on estan les oficines centrals d'administració, aixina com els principals centres de treball i recree. Està format per vàries "jefatures": Port Balleto, Bellavista, Unitat Habitacional Miguel Hidalgo, Primer de Maig.

Illa María Magdalena

Illa María Magdalena.

María Magdalena és la segona illa més gran de l'archipèlec de les Marías, l'illa no està habitada i es manté prístina en una numerosa flora i fauna endèmica, es manté resguardada per l'eixèrcit nacional. Té una superfície de 70,44 km², l'altura màxima de l'illa és de 450 metros sobre el nivell de la mar, el clima és subtropical en pluges abundants en estiu.

L'illa està regida per un director general, que a la seua volta té caràcter de governador i de juge de lo civil qui governa tot l'archipèlec des de Port Balleto. El mando militar és independent de la Direcció general de les illes i està a càrrec d'un membre de la Marina Armada de Mèxic, els qui patrullen permanentment l'Illa María Magdalena.

Illa María Cleofas

Illa María Cleofas.

María Cleofas és la tercera illa de l'archipèlec de les Marías. No està habitada i es manté prístina en una numerosa flora i fauna endèmica. Té una forma semicircular en una gran ensenar cap al sur. L'illa es manté resguardada per l'eixèrcit nacional. Té una superfície de 19,818 km² i la seua altura màxima és de 150 metros sobre el nivell de el mar. El clima és subtropical en pluges abundants en estiu.

L'illa està regida per un director general, que a la seua volta té caràcter de governador i de juge de lo civil. Qui ocupa este càrrec governa tot l'archipèlec des de Port Balleto. El mando militar és independent de la Direcció general de les illes i està a càrrec d'un membre de la Marina Armada de Mèxic, els qui patrullen permanentment l'illa María Cleofas.

Illa Sant Juanito

Sant Juanito és l'illa més chicoteta de l'archipèlec de les Marías. Tampoc està habitada i té una topografia poc accidentada comparada en el restant de les illes. Es manté resguardada per l'eixèrcit nacional. Té una superfície de 9,105 km² i l'altura màxima de l'illa és de 12 metros sobre el nivell de el mar. El clima és del mateix tipo que les demés illes.

Pedra el Morro és un illot que pertany a l'illa Sant Juanito, s'ubica al suroest de les illes a 6 quilómetros de la costa.

Flora i fauna

En les illes es troben vàries espècies endèmiques i unes atres de singular interés, que mostren que en un passat remot va deure existir un pont de terra en el continent. Destaquen el conill de les Marías, el mapache de Tres Marías, la rata de les Illes Marías, els loros, iguanas, pardals becos, rata de les marías, cenzontles, camalleons, sangrantanes, rat penat, zopilotes, zarigüeyas, el marsupial amenaçat Tlacuatzin canescens, culebras, serps venenoses, insectes tals com a escarabats, palometes, saltamontes, abelles, avespes, mosquits i una rica fauna marina en la que destaca vàries espècies de taburons; també la ballena grisa ha segut divisada propenca a les costes de l'archipèlec i grans bancs de peixos i moluscs.

La flora és variada i existixen vàries espècies en especial estudi, abunden les xares, les plantes cactàcees com els cardones, biznagas, òrguens, nopales i garambullos, els mezquites o algarrobos, guayacanes, ceibas, palmeres, platanares selvades, mangles, roselles, etc. Pel seu clima tropical i tipo de sol es desenrollen els arbres frutales i fustes precioses.

Entre les espècies introduïdes a l'archipèlec es troben les cabres, gats, rata negra, cavalls, vaques, borregos, galls, colomes asiàtica domèstica i coloma turca de collar, i cheu domèstic. Algunes de les plantes introduïdes són el tabaquillo, la jabonera de Madagascar, i el carrizo, asiàtic jagant.

Les illes en el cine

Les Illes Marías han format part de l'época d'or del cine mexicà en la película Les Illes Marías, un film escrit i dirigit per Emilio Fernández que narra el viure i les dificultats dels interns en la colónia federal penal, en l'actuació de Pedro Infant i Rocío Sagaón.

En un episodi del Chavo del 8, en un "entremés", el Chompiras (Chespirito) i el Peterete (Ramón Valdés) volen que els duguen a les Illes Marías a menjar ceviche, per lo que quebren una finestra que resulta ser de la casa del Chompiras. Després tracten de reformar-se i tiren una pistola en símbol de la vida passada que trenca una finestra i el policia (Carlos Villagrán) li'ls du detinguts a les illes.

Enllaços externs

• Estatut de les Illes Marías. Govern de Mèxic. en archiu pdf [2] archivat en Wayback Machine.
• Decret que declara àrea natural protegida l'archipèlec de les Illes Marías
• Reportage sobre les Illes Marías publicat en la revista Mèxic Desconegut
• Segon reportage sobre les Illes Marías publicat en la revista Mèxic Desconegut
• Sobre el descobriment de Nuño de Guzmán
• ^{[enllaç trencat]}
• Tractat de Pau Espanya-Mèxic