Nayarit

Nayarit

Nayarit, oficialment Estat Lliure i Sobirà de Nayarit, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic. La seua capital i ciutat més poblada és Tepic. Està dividit en 20 municipis.

Està ubicat en l'oest del país, llimitant al nort en Sinaloa i Durango, a l'est en Zacatecas, a l'est i sur en Jalisco i a l'oest en l'oceà Pacífic, a on posseïx també les illes Marías, l'illa Isabel, les Tres Marietas i el Farallón La Penya. En 1 181 050 habitants. en 2015 és el quart estat menys poblat —per davant de Campeche, Baixa Califòrnia Sur i Colima—, en 27 815 km², el nové menys extens —per davant de Tabasco, Estat de Mèxic, Hidalgo, Querétaro, Colima, Aguascalientes, Morelos i Tlaxcala— i en 39,01 hab/km², el nové menys densament poblat, per davant de Quintana Rosegue, Coahuila, Zacatecas, Sonora, Campeche, Chihuahua, Durango i Baixa Califòrnia Sur.

Va ser fundat el 26 de giner de 1917 en acabant de que s'elevara d'estatus el Territori de Tepic, que a la seua volta havia segut fundat el 12 de decembre de 1884 després de que s'erigira en territori de Jalisco.

Ademés de la seua capital, atres localitats importants són Nou Vallarta, Valle de Banderes (abdós en el municipi de Baïa de Banderes), Ixtlán del Riu, Sant Blas, Santiago Ixcuintla, Acaponeta, Compostela, Jala, Santa María de l'Or, Rosamorada, Xalisco, Sant Pedro Lagunillas, Tecuala i Huajicori.

Toponímia

La paraula Nayarit prové del cora, que és l'etnónimo en el que es nomenen al poble cora Naáyarite (singular: Naáyari). Nayarit significa: "Fill de Deu que està en el cel i en el Sol".

Història

Nayarit va ser un dels últims territoris admesos com a Estat de la federació mexicana, la qual cosa va ocórrer l'1 de giner de 1917.

Per Decret, el 13 de març de 1837 sorgix el Departament de Tepic, de conformitat en l'artícul 8 de les Bases i Lleis Constitucionals de la República Mexicana de 23 d'octubre de 1835; el qual contava en una superfície de 1868 llegües quadrades i la seua població era de 62 620 habitants. Es dividia en 2 Ajuntaments: Tepic i Ahuacatlán.

En 1838 el Departament de Tepic contava en una població de 67 180 habitants. Anteriorment se li coneixia com el 7.º Cantón de Jalisco, nom que va reprendre el 18 de setembre de 1846 una volta que l'estat de Jalisco es va integrar al Pacte Federal, constituint-se en 5 Departaments: Acaponeta, Ahuacatlán, Sentispac (hui en dia Santiago Ixcuintla), Compostela i Tepic.

En l'any de 1858 el 7.º Cantón de Jalisco va registrar una població de 74 538 habitants. Miguel Miramón va decretar la creació del Territori de Tepic el 24 de decembre de 1859. Poc despuix el departament de Nayarit contava en 97 000 habitants i es va dividir en 6 districtes: Tepic, Ahuacatlán, Compostela, Acaponeta, Santiago i Sant Luis. Restaurat el Federalisme, va passar a ser el districte Militar de Tepic, el qual es va erigir per Decret del 7 d'agost de 1867 emés pel president Benito Juárez García; es constituïa en 11 ajuntaments: Ahuacatlán, Jala, Vila de Ixtlán, Compostela, Sant Pedro Lagunillas, Santiago Ixcuintla, Acaponeta, Tepic, Tuxpan, Sant Blas i Xalisco.

En l'any de 1877 el districte Militar de Tepic tenia una població de 95 000 habitants, registrant-se aixina un decremento poblacional ocasionat sense lloc a dubtes pels constants disturbis de l'época. Posteriorment, el 18 de decembre de 1884, es va elevar al ranc de territori federal de Tepic en el nom de Tepic. Dit territori va ser administrat pel govern federal fins a 1917, data en la que el territori, es va constituir com a estat sobirà. Tepic és la ciutat més gran i la capital de l'estat, la qual està conurbada en el Municipi de Xalisco. Li seguixen en importància l'àrea conurbada de Baïa de Banderes, Santiago Ixcuintla, Tuxpan, Ixtlán del Riu, Acaponeta, Compostela, Tecuala, Estació Ruiz, Vila Hidalgo.

Geografia

Cerro El Vigía, punt més alt en Nayarit en aproximadament 2,760 metros sobre el nivell de l'mar.

S'ubica en el noroest del territori de Mèxic. Colindar en els estats de Sinaloa, Durango i Zacatecas cap al nort, i en l'estat de Jalisco cap a l'est i sur. Cap al ponent té una important franja costera en l'Oceà Pacífic, a on posseïx també les illes Marías, l'illa Isabel, les Tres Marietas i el Farallón La Penya.

Es dividix en 20 municipis. La seua capital és Tepic. Atres localitats importants són Nou Vallarta, Valle de Banderes (abdós en el municipi de Baïa de Banderes), Santiago Ixcuintla, Acaponeta, Compostela, Santa María de l'Or, Rosamorada, Xalisco, Sant Pedro Lagunillas i Huajicori.

Divisió política

l'estat es dividix en 20 municipis:

Flora i fauna

La temperatura mija anual de l'estat és de 24 °C, les temperatures mínimes promig són al voltant de 12 a 14 °C en el més de giner i les màximes promig pot ser llaugerament majors a 28 °C durant els mesos de maig i juny.

Les pluges es presenten en l'estiu durant els mesos de maig a setembre, la precipitació mija de l'estat és d'anuals.

El clima càlit, semicálido i templat és alguna cosa favorable per al cultiu de: dacsa, frijol, sorgo, tabac, arròs, meló d'Alger, cacahuate, jitomate, chile sec, canya de sucre, café, mànec, banana, albocat, nopal, llima, pepino, ceba, jícama, nanchi, chile serrà.

Hidrografia

Les corrents hidrològiques de Nayarit desemboquen en l'Oceà Pacífic. Estes són: Riu Ameca, riu Gran de Santiago, riu Sant Pedro Mezquital, riu Acaponeta, ric Canyes i uns atres de menor importància com el riu Bolaños, el riu Huaynamota i el riu Chapalagana; i ademés l'estero de Teacapán i l'estero de Cuautla.

Archiu:Atardeciendo en el río.IRAE

Riu de Acaponeta

Existixen també les aigües estuarinas d'estany d'Aigua Brava, estany de Mexcaltitán i estany del Pescadero i en la partix sur es troben l'estany de Santa María de l'Or, l'estany de Tepetiltic i l'estany de Sant Pedro.

Climatologia

El clima predominant en l'entitat és càlit, concentrant-se principalment a lo llarc d'una franja que va de nort a sur, situada precisament en la zona de transició entre la Planura Costera del Pacífic i la Serra Mare Occidental.

En menor grau es distribuïxen climes de tipo templat principalment en les serres.

Els climes molt càlits es restringixen a les àrees de la costa i en les zones baixes de les valls del riu Huaynamota i riu Sant Pedro Mezquital.

Vegetació

La vegetació es veu distribuïda en un mosaic irregular, la formació del qual depén dels factors imperants del clima i del sol que es troba en la regió.

En Nayarit, existixen els següents tipos de vegetació:

• Bosc de coníferes
• Bosc de pi
• Bosc templat
• Bosc de pi-encino
• Bosc de encino
• Bosc càlit

Geologia

Nayarit està comprés, des del punt de vista geològic, dins de quatre províncies, que són:

• Serra Mare Occidental
• Planura Costera del Pacífic
• Eix Neovolcánico Travesser
• Serra Mare del Sur

Demografia

Artícul principal → Demografia de Nayarit.

Població

Segons les senyes que va tirar el II Cens de Població i Vivenda realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en data censal del 12 de juny de 2015, l'estat de Nayarit contava fins a eixe any en un total de 1 284 979 habitants; de dita cantitat, 581 007 (49.9 %) eren hòmens i 583 972 (50.1 %) eren dònes. La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2005-2010 va ser del 2,7 %.

S'ha iniciat una desacceleració del creiximent demogràfic en gran mida per l'emigració cap a l'norteño estat de Baixa Califòrnia i al veí Jalisco i, en gran mida cap a EE. UU.

Des de 2003 un gran sector de la població dedicada a les activitats primàries veu en bons ulls l'emigració a Canadà, país al que recentment s'han traslladat una important cantitat de treballadors agrícoles per un conveni establit entre eixe país i Mèxic, fa ya alguns anys.

Religió

D'acort als resultats que va presentar el II Conteo de Població i Vivenda en el 2005, en Nayarit el 93.3 % de la població major de 5 anys professa la religió catòlica; el 2.0 % la religió evangèlica; el 0.1 % la religió judaica; l'1.5 % un atre tipo de religió i el 3.1 % va declarar no professar cap religió o cap específica.

En 2020, 83.3 % de la població professa la religió catòlica, 8.0 % protestant, cristià evangèlic i 7.5% de les persones no tenen religió.

Etnografia

Artícul principal → Etnografia de Nayarit.

En Nayarit, va registrar el cense de 2000 una població de 37 206 persones que parlaven alguna llengua indígena, dispersant-se com ho detalla la taula:

cal destacar que, l'ètnia huichol ha anat desplaçant a la cora, que era la que més pes demogràfic tenia en Nayarit, fins a abans de 1995.

Els principals grups ètnics que va registrar el cens de 2000 en l'estat són els huicholés (16 932 persones), els coras (15 389) i els tepehuanos (1422); el náhuatl (1422) ha iniciat un aument propiciat per l'immigració provinent de l'estat de Guerrero i atres entitats del centre del país. No obstant, existix un assentament ancestral en el municipi d'Acaponeta que comunament se li denomina mexicaneros.

Economia

Més del 60 % de el PIB estatal està conformat pel sector servicis. En primer lloc estan els servicis comunals, socials o personals; li seguixen el comerç, hotels i restaurants, aixina com servicis financers, de lloguer i segurs.

Ganaderia

És gran productor de derivats del ganado vacú, porcí, oví, caprino, i d'aus de corral; es consumix cotidianamente el conill, la guala, l'ànet, el pollet i el guajolote, aixina com l'esturç.

Peixca

Nayarit és el primer estat en a on es produïx el camarón, i es peixca principalment en els municipis de Santiago Ixcuintla, Sant Blas i Baïa de Banderes (en el Poblat de La Creu de Huanacaxtle), Tecuala. També es peixquen huachinango, salmón, furta-ho i plana.

Mineria

La mineria va ser una activitat important a finals de el XIX i principis de el XX, destacant-se en esta activitat els municipis de la Yesca i Amatlán de Canyes, encara que també es poden trobar vestigis miners en atres municipis tal és el cas de "El Real Mineral del Zopilote" en el municipi de Ruiz. Recentment s'ha repres/représ l'explotació dels jaciments localisats en el municipi de la Yesca.

Indústria

Les indústries que més descollen en Nayarit són la del sucre que es produïx en El Molino de Menchaca i L'Ingeni de Puga, indústria tabaquera que es produïx en British American Tobacco Mèxic S.A. de C.V., Tabacs Desvenados, S.A. de C.V., Tabacs del Pacífic Nort, S.A. de C.V., i l'indústria del turisme.

Manufactura i comerç

En la ciutat de Tepic es troba el Molino de Menchaca i en la localitat de Francisco I. Madero es localisa el Ingeni de Puga, sent grans fonts d'ocupació per a famílies llauradores de tot l'estat. El Ingeni de Puga és el molí en major capacitat de molienda de canya de sucre del país, en més d'1,5 millons de tonellades anuals.^{cita requerida}

En matèria d'energia elèctrica destaca l'assut de Aguamilpa en el municipi de Tepic a on es pràctica la peixca deportiva de lobina existixen hotels com Coras Lodge que oferixen servici de peixca i renda de llanches. Ademés es realisen tornejos de peixca deportiva de lobina, i l'assut del Caixó en Santa María de l'Or. Ademés de l'assut La Yesca en el municipi de La Yesca inaugurada el dia 6 de novembre de 2012.

Panoràmica de l'assut El Caixó, en l'estat de Nayarit, Mèxic

En Tepic es troba la Embotelladora del Nayar S.A. de C.V. (Coca Coa), propietat de l'empresa nayarita Alica. També tenen presència l'empresa Salsa "Huichol", Aga, Embotelladora del Pacífic (Pepsi), Cerveseria Corona Pacífic, Grup Bimbo, entre moltes atres sucursals d'empreses localisades en la Ciutat Industrial, colónia de la Ciutat de Tepic. Ademés, es troben chicotetes indústries d'orige nayarita impulsades pel govern de l'Estat que fabriquen productes manufacturados (aliments, artesania, utensilis, etc.) que es comercialisen dins de l'estat i a nivell nacional.

Turisme

Pobles màgics

L'estat conta en nou localitats denominades per la Secretaria de Turisme de Mèxic com Pobles Màgics: Ahuacatlán, Amatlán de Canyes, Compostela, Ixtlán del Riu, Jala, Mexcaltitán, Port Balleto, Sant Blas i Sayulita.

Plages tropicals i boscs

Lo primordial en el turisme de l'estat de Nayarit és la seua costa, que se li ha denominat per a aumentar la promoció turística a nivell nacional i internacional com la Riviera Nayarit, que és la costa de Nayarit des del municipi de Sant Blas (Compostela i Baïa de Banderes) fins a aplegar a Port Vallarta, Jalisco, pero no són menys les plages ubicades en Santiago Ixcuintla i Tecuala.

L'atra part que destaca del turisme en Nayarit són els seus boscs la part més visitada és "La Nòria" que són cabanyes de descans. Este lloc està situat a les afores de la seua capital, Tepic. Atres boscs que destaquen entre estos són els boscs que s'expandixen des de Acaponeta fins a Amatlán de Canyes.

Balnearis

Existixen varis, entre ells: Mexcaltitán, Santa María de l'Or, Tepetiltic, El Pescadero, Francisco Vila i Sant Pedro Lagunillas.

Balnearis fluvials

Un dels balnearis fluvials més coneguts de Nayarit és "El Mant", ubicat en la localitat de "El Rosario", municipi de Amatlán de Canyes; El Mant és un canó natural pel qual corre la riera que emana d'una manantial, que s'ha anat adaptant com a centre recreatiu.

L'estat conta en llocs com El Cora, municipi de Sant Blas; en eixe lloc hi ha unes cascades anomenades com el poble, cascades El Cora, en cossos d'aigua i vegetació exuberante, entre el bosc i la selva en un clima tropical.

Un important destí és l'El Venado en el municipi de Ruiz, ya que dita població és punt de partida per a tres importants balnearis naturals, "El Bot", "El Malpaso" i "El Tenamache" i un atre menys conegut "El Pozolillo", ells prenen el seu nom de les rieres que capten l'aigua pluvial de la regió i l'incorporen al riu "Sant Pedro", estos destins oferixen un contacte directe en la naturalea la qual presenta allí en la zona traces selváticos en el característic clima càlit i humit.

Es pot accedir a ells per la ciutat d'Estació Ruiz la qual és capçalera municipal del municipi de Ruiz, els balnearis són visitats per turistes que es desplacen des del centre i nort de l'entitat i inclusivament s'ha observat que també els preferixen turistes de la zona sur de l'estat veí de Sinaloa.

Un atre destí el qual oferix un dels paisages més bells de l'estat és "La Tovara" manantial pròxim a la baïa de Matanchén en el municipi de San Blas, en este lloc es pot gojar d'un naiximent cristalí d'aigua dolça la qual conforme escurre als esteros de la zona es mescla en l'aigua salobre.

Cañada del Tabac. En Baïa de Banderes, en la comunitat de Sant Joan d'Avall, es troba el riu Huicicila que es forma el lo alt de la serra de Vallejo i desemboca en el riu Ameca. Forma un escenari espectacular de vegetació i algunes cascades menudes.

Balnearis termals

En el municipi d'Acaponeta es troba el manantial d'aigües sulfurosas cridat San Dieguito, en temperatures de 38 °C. El Mant, aixina com també les Aigües Termals, estes últimes ubicades a un costat del riu Chiquito, abdós balnearis es troben situats en el Municipi d'Amatlan de Canyes. En la comunitat d'Amat Nervo (El Comte), es troba un balneari en aigües càlides cridat "L'Aigua Calenta", un excelent lloc per a visitar en hivern en la família, també en les afores de Tepic rumbo a Francisco I. Madero (Puga) existix un balneari també cridat "L'aigua calenta", en el qual es troba una gran alberca d'aigua calenta i 8 càlides fosses d'aigua calenta.

Zones arqueològiques

Zona arqueològica dels Toriles.

Existix una zona arqueològica dins del municipi d'Ixtlán del Riu. La zona arqueològica es diu "els Toriles" i es troben vàries construccions prehispánicas ceremoniales de l'antiga tribu que habitava la regió i una de les principals construccions és la piràmide circular, que està dedicada al Sol i la Lluna. L'assentament arqueològic es troba aproximadament a 80 quilómetros de la ciutat de Tepic.

Existixen ademés disseminades per tot l'estat riques zones arqueològiques les quals han segut poc estudiades, entre elles la zona arqueològica de "Coamiles" en les proximitats de la localitat del mateix nom la qual se situa en el municipi de Tuxpan; en esta zona és possible apreciar inscripcions en roca datades de l'era paleolítica.

Aixina mateix, es pot nomenar a les inscripcions del mateix tipo localisades en una chicoteta localitat del municipi de Compostela denominada "Porta de la Llima", en la riera pròxima a esta població es localisen roques en inscripcions que desafortunadament estan perdent-se pel poc conte que reben.

Centres culturals

Catedrals originàries dels sigles XVIII i XIX com lo és la catedral de Tepic, edificacions colonials, museus d'art, cultura, història entre atres coses d'atractiu cultural en l'Estat de Nayarit i atres més atractius de cultura.

Archiu:EMM1.jpg

Aeroport Internacional Amat Nervo, en Tepic.

Comunicacions i transports

Conta en servicis de correus, telégrafs, teléfons, radiodifusoras, periòdics, Internet i varis canals de televisió digital locals i repetidores; TV per cable i satèlit, telefonia celular, comunicació privada, ona curta i banda civil permisionada.

Transport

Les carreteres en l'Estat de Nayarit són:

• Carretera Federal 15
• Carretera Federal 23
• Carretera Federal 200
• Carretera Federal 76
• Carretera Federal 54
• Carretera Federal 68
• Carretera Federal 72
• Carretera Federal 76
• Carretera Federal 78
• Carreteres Estatals senyalades en NAY i número de la carretera.

Actualment es construïxen les carreteres Tepic-Aguascalientes, Ruiz-Zacatecas, Tepic-Compostela. L'Estat conta en Centrals d'Autobusos en els principals poblats de l'Estat com les capçaleres municipals, la Capital i atres localitats en les quals se situen companyies d'autobusos en destins a nivell estatal i nacional. Cada municipi conta en el seu propi servici de transport públic i de taxis com ACASPEN, TUNAY, TRANSPORNAY entre unes atres.

En Nayarit hi ha estacions del ferrocarril operades per Ferromex.

En transport marítim conta en el Port de Sant Blas que és el principal port en l'Estat de Nayarit ent atres.

En matèria aérea conta en un aeroport que és l'Aeroport Internacional Amat Nervo ubicat en la ciutat de Tepic que pròximament serà internacional, actualment es fan vols a tota la República Mexicana i a unes ciutats en Estats Units. També conta en Aeropistas que fan vols dins de l'Estat i la serra.

Educació

En tot l'estat existixen institucions públiques i privades: de preescolar, primària, secundària, telesecundaria, bachillerat, telepreparatoria, tècnic, mija superior, superior. Dins de les institucions d'educació superior es troben:^{cita requerida}

• Universitat Autònoma de Nayarit
• Universitat Viscaya de les Américas
• Universitat Nova Galícia
• Universitat del Valle de Matatipac
• Institut d'Estudis Tecnològics i Superiors Matatipac A. C.
• Institut Estatal d'Educació Normal de Nayarit
• Institut Tecnològic de Tepic
• Institut Tecnològic del Nort de Nayarit en Ruiz
• Institut Tecnològic del Sur de Nayarit en Jala
• Institut les Américas de Nayarit
• Universitat Tecnològica de Nayarit
• Universitat Tecnològica de la Costa
• Institut Tecnològic de Baïa de Banderes
• Universitat D'Especialitats Campus Tepic.*
• Universitat Autònoma de Guadalajara Campus Tepic
• Universitat Pedagocia Nacional
• Universitat Univer planter Tepic
• Universitat de Ciències de la Mar (Sant Blas, Campus)
• Universitat de Ciències Bioquímiques
• Universitat de Ciències de la Mar (Santa María de l'Or, Matriu)
• Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Nayarit
• Universitat de Califòrnia
• Universitat Marista de Nayarit
• Escola Normal Superior de Nayarit
• Escola Normal Experimental de Acaponeta Nay.
• Institut Superior d'Informàtica i Computació
• Centre Universitari ISIC
• Institut de Gastronomia ISIMA
• Universitat del Valle de Atemajac campus Tepic

Benestar social

En matèria de salut, Nayarit conta en diversos centres de salut operats per la Secretaria de Salut de l'estat de Nayarit, IMSS, ISSSTE, Creu Roja Mexicana i el DIF.

Dins de l'infraestructura de salut es troben:

• La Ciutat de la Salut
• Hospital Civil "Dr. Antonio González Guevara"
• Hospital Regional de Ixtlán del Riu
• Hospital General de Santiago Ixcuintla
• Hospital General de Rosamorada
• Hospital General de Sant Francisco
• Hospital General de Jesús María
• Centre Estatal de Cancerología.
• Centre de salut mental
• Centre Ambulatori de Prevenció i Atenció del sida i Infeccions de Transmissió Sexual.
• Centre Mèdic Porta de Ferro
• ISSSTE.
• Hospital General de Zona de el IMSS "Dr. Luis Ernesto Miramontes Cárdenas".
• Centre Quirúrgic "Sant Rafael".

Persones destacades

Artícul principal → .

Govern

Artícul principal → Anex:Governants de Nayarit.

La Constitució Política de Nayarit establix la forma de govern republicana, representativa i popular; dividint el poder públic en tres: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. Establix també que no podran reunir-se dos o més poders en una sola persona ni el poder llegislatiu depositar-se en un sol individu.

El Poder Eixecutiu es deposita, per vot popular directe, en un ciutadà que es denomina Governador Constitucional de l'Estat Lliure i Sobirà de Nayarit.

Segons la Llei Orgànica de l'Estat de Nayarit les Dependències Estatals són les següents:

• Secretaria General de Govern (SGG)
• Secretaria de Finances (SF)
• Secretaria de Planeación, Programació i Presupost (SPPP)
• Secretaria de la Contraloría General (SGG)
• Secretaria de Cultura (SECAN)
• Secretaria de Desenroll Econòmic (SEDECO)
• Secretaria d'Educació Bàsica (SEB)
• Secretaria d'Educació Mija Superior, Superior i Investigació Científica i Tecnològica (SEMSSICYT)
• Secretaria de Desenroll Rural (SEDER)
• Secretaria d'Obres Públiques (SOP)
• Fiscalia General de l'Estat (FGE)
• Secretaria de Turisme (SEDETUR)

• Secretaria del Mig ambient (SEMANAY)

Sobre Entitats Paraestatales es conta en:

• Patronat de la Beneficencia Pública de l'Estat de Nayarit (PBPNayarit)
• Colege Nacional d'Educació d'Educació Professional- Tècnica de l'Estat de Nayarit (CONALEP Nayarit)
• Consell per a la Ciència i la Tecnologia de l'Estat de Nayarit (COCYTEN)
• Comissió Estatal de l'Aigua (CEA)
• Consell Estatal de Seguritat Pública de l'Estat de Nayarit (CESPNAY)
• Colege d'Educació Científica i Tecnològica de l'Estat de Nayarit (CECYTEN)
• Sistema Estatal per al Desenroll Integral de la Família (DIF Nayarit)
• Institut per a la Capacitació i el Treball de l'Estat de Nayarit (ICATEN)
• Institut Nayarita per al Deport i la Joventut (INDEJ)
• Institut Nayarita per a la Joventut (INJUVE)
• Institut per a la Dòna Nayarita (INMUNAY)
• Institut Promotor de la Vivenda de l'Estat de Nayarit (IPROVINAY)
• Institut Nayarita per a l'Educació dels Adults (INEA)
• Servicis de Salut de Nayarit (SSN)
• Servici Nacional d'Ocupació Nayarit (SNEN)
• Servicis d'Educació Pública de l'Estat de Nayarit (SEPEN)
• Universitat Tecnològica de Nayarit (UTN)

El poder llegislatiu està format pel Congrés de l'Estat de Nayarit, integrat per 18 diputats locals, electes per majoria relativa, i 12 per representació proporcional, per un periodo de 3 anys.

El poder judicial es deposita en un Tribunal Superior de Justícia, Consell de la Judicatura i en 42 Jujats de Primera Instància.

Administració

La base de la divisió territorial, de l'administració pública i de l'organisació política estatals és el Municipi Lliure, administrat per un Ajuntament d'elecció popular, el primer regidor de la qual és l'alcalde o President Municipal; radicant este en la Capçalera Municipal, localitat que també alberga als síndico i regidors del cabildo municipal, un secretari, un tesorer i varis servidors públics més; en una duració en el càrrec de 3 anys.

Segons la Constitució Política de Nayarit, l'estat s'integra per 20 municipis lliures i sobirans en el seu President i cabildos corresponents.

Cultura

Archiu:Vestimenta de Nayarit, México.AP

Vestimenta tradicional de Nayarit, Mèxic

Música

Les majors aportacions musicals de l'estat, són provinents dels grups indígenes que habiten la regió, com lo són els huicholes, coras i tepehuanes.

En la música huichola s'ampren varis instruments autòctons: el raberi, un instrument de quatre cordes similar al violí; el kanari, un tipo de guitarra; idiófonos de sacudimiento,com són els sartales de llavors que amarren en la part inferior de morrales i les maracas de jícara; ademés d'atres artefactes com a cinturons de piteu de venado i sartales de llavors o espines.

Els coras ampren un instrument musical cridat arc cara o tounamaci, que consistix en una carabassa hueca colocada boca baix en el cim de la qual se sosté la curva d'un arc que el ejecutante fixa en el peu. Un gènero musical de funció ceremonial és el minuete cora, tocat en violins i guitarra, pero també existixen els sons de tarima, interpretats en violí i guitarra.

Arts plàstiques

Les artesania dels grups ètnics huicholes i coras han cobrat fama a nivell mundial per la seua elaboració, entre ells podem destacar les artesania fetes en chaquiras i els brodats, els quals són famosos pels seus cridaners colors i patrons geomètrics. Estes artesania tenen una forta influència religiosa, i són inspirats en animals, plantes, i atres elements de l'entorn de Nayarit.

Vore també

• Organisació territorial de Mèxic

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nayarit.
• Govern de l'Estat de Nayarit
• INEGI: Geografia de Nayarit
• INEGI: Informació sociodemogràfica de Nayarit
• Breu Història de Nayarit: Jean Meyer