Anar al contingut

Estat de Guerrero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Guerrero, oficialment Estat Lliure i Sobirà de Guerrero, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic.[1][2] La seua capital és Chilpancingo dels Bravo i la seua ciutat més poblada és Acapulco de Juárez. Es dividix en 85 municipis, agrupats en 7 regions.

Està ubicat en la regió suroest del país, llimitant al nort en el Estat de Mèxic, Morelos i Pobla, al surest en Oaxaca, al suroest en el oceà Pacífic i al noroest en el ric Basses que ho separa de Michoacán. La geomorfología de l'estat és una de les més accidentades i complexes de Mèxic; el seu relleu és travessat per la Serra Mare del Sur i les Serres del Nort. En térmens cartogràfics, se sol cridar Serra al sector occidental i Montanya a l'oriental.[3] Entre abdós s'ubica la depressió del ric Basses. Els estanys més importants de l'estat són l'estany negre, la estany de Coyuca i la estany de Tres Pals.

Té una superfície territorial de 64,281 km² (aprox. 38 000 el meu²), representant el 3.2% del territori nacional, en la qual viuen 3,542,204 habitants, d'acort en l'últim conteo oficial realisat en 2015 en conjunt en el Institut Nacional d'Estadística i Geografia, el Consell Nacional de Població i la Secretaria de Desenroll Social, #lo que fa que es classifique com la 12.ª entitat més poblada de Mèxic; la majoria de la població es concentra en la Zona Metropolitana de Acapulco, específicament en el municipi de Acapulco.

El llavors president de Mèxic, José Joaquín d'Herrera, va enviar al Congrés l'iniciativa per a crear l'estat de Guerrero el 15 de maig de 1849, en territori dels estats de Michoacán, Pobla i Mèxic. L'iniciativa va ser aprovada per la Cámara el 20 d'octubre i pel Senat el 26 d'octubre. Pero va anar fins al 27 d'octubre de 1849 quan va ser declarat constituït llegalment l'Estat Lliure i Sobirà de Guerrero, i es va nomenar al general Juan Álvarez com a comandant general interí. Des de llavors l'estat de Guerrero té eixe nom.[4]


Les principals activitats econòmiques de Guerrero són la agricultura,[5] en a on es produïxen importants cantitats de dacsa, ajonjolí, sorgo, soya, arròs, jitomates, llimes, café, melons, toronjas, meló d'Algers, cacahuates i mànecs; en el turisme destaca el denominat Triàngul del Sol, al com se li considera el primer destí turístic pel que Mèxic es va donar a conéixer en el món. En temps passats va ser un punt important per al turisme internacional, hui en dia és un dels primers i més importants destins de Mèxic i està conformat per tres ciutats: el port d'Acapulco de Juárez, el binomi de plaja Ixtapa-Zihuatanejo i el poble màgic de Taxco d'Alarcón.


[[Categoria:Pages with disabled graphs ]] [[Categoria:Pàgines en gràfics ]] [[Categoria:Epónimos de Vicente Guerrero ]]

  1. Víctor Chávez. . El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
  2. . Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
  3. . Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2009. Consultat el 26 de setembre de 2016.
  4. Consultat el 19 de novembre de 2018.
  5. Consultat el 19 de novembre de 2018.