Crotalus durissus

La cascabel tropical,^[1] escurçó de cascabel o cascabela^[2] (Crotalus durissus) és una espècie venenosa de crótalo, distribuïda en Llatinoamèrica: des de Mèxic a Sudamérica. És la serp més distribuïda del seu gènero^[2] i és molt venenosa, sent un greu problema de resolució mèdica la seua mordedura.^[3] Dotze subespècies són reconegudes actualment, incloent la forma típica.^[4]

Descripció

Creix fins a alcançar una llongitut màxima de prop d'1,8 m.^[2]

El cos està recobert per un escamado molt marcat i presenta protuberàncies o tuberculaciones que s'atenuen progressivament cap a l'extremitat posterior. La columna vertebral és molt prominent fins a la quarta fila.^[5]

Distribució geogràfica

Trobada des de Mèxic (del costat Atlàntic en Tamaulipas, Nou #León, en el costat Pacífic des de Michoacán) a Costa Rica (província de Guanacaste i el Replanell Central), incloent Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua. Hi ha moltes poblacions separades en Sudamérica, Colòmbia, Veneçuela (especialment en Paraguaná), Guyana, Surinam, Guiana, este de Brasil, surest de Perú, Bolívia, Paraguai, Uruguai, nort i centre d'Argentina (Catamarca, Còrdova, Corrents, Chaco, Entre Rius, Formosa,La Pampa, La Rioja, Mendoza, Missions, Sant Joan, San Luis, Santa Fe, Santiago del Estero, Tucumán).^[6] La localitat tipo és "Amèrica".

Verí

Els síntomes d'enverinament són molt diferents en cada zona geogràfica i espècie, particularment en les parts meridionals,^[5] per la presència (concentrada o no) de les neurotoxinas (crotoxina i crotamina) causant una paràlisis progressiva.^[7] Certs espècimen de Brasil, notablement en C. d. terrificus, pot afectar la visió impar, o causar ceguera total, desórdens auditius, ptosis, paràlisis dels músculs perifèrics, especialment del coll, (lo que li dona aspecte de dislocat i trencat), i eventualment paràlisis respiratòries. Els trastorns oculars, que d'acort a Álvaro (1939)^[8] ocorren en el 60 % dels casos de l'espècie, provoquen ceguera permanent.^[5] Una fosfolipasa A₂ neurotóxica també danya músculs esquelètics i cardíacs, provocant astènia (debilitat muscular) i miàlgia (dolors musculars).

Taxonomia

La serp de cascabel de Guayana, prèviament reconeguda com a C. d. dryinus, va ser reclasificada com a part de C. d. durissus. Ademés, la subespècie nominal anterior per al complex durissus es va convertir en l'actual espècie nominal per a la cascabel centroamericana (C. simus) que ara representa als seus membres en Mèxic i América Central. C. d. dryinus es va convertir en la nova espècie nominal per a les serps de cascabel Suramericanes, representada per C. durissus.^[2]^[9] Les subespècies anteriorment conegudes com a C. d. collilineatus i C. d. cascavella varen ser reclasificadas com a part de C. d. terrificus despuix de la publicació d'un artícul de Wüster et al. en 2005.

Conservació

Les serps del gènero Crotalus es troben amenaçades per diversos factors com la pèrdua de l'hàbitat, la colecta illegal i en gran mida per ser percebudes com a organismes amoladors, que no tenen cap funció ecològica, econòmica o cultural.^[10]

Subespècies

Subespècies^[4]	Autor de tàxon^[4]	Nom comú	Distribució
C. d. cumanensis	Humboldt, 1833	Cascabel Veneçolà^[1]	zones àrides baixes de Veneçuela i Colòmbia
C. d. durissus	Linnaeus, 1758	Serp de cascabel, escurçó de cascabel, cascabel^[2]	Sabanes costeres de Guyana, Guayana Francesa i Surinam
C. d. marajoensis	Hoge, 1966	Cascabel de Marajo^[11]	Conegut únicament en l'illa de Marajó, estat de Pará en Brasil
C. d. maricelae	García Pérez, 1995		Bolsón àrit de Lagunillas, Estat de Mèrida, Veneçuela
C. d. ruruima	Hoge, 1966		Conegut de les faldes de Mont Roraima i Mont Cariman-Perú en Veneçuela (Bolívar). Alguns espècimen varen ser també registrats en Brasil (Roraima).^[2]
C. d. terrificus	(Laurenti, 1768)	Cascabel^[1]	Al sur de la selva amazónica de Brasil, extrem surest de Perú, Bolívia, Paraguai, Uruguai, nort d'Argentina
C. d. trigonicus	Harris & Simmons, 1978		Sabanes a l'interior de Guyana
C. d. unicolor	Lidth de Jeude, 1887		Illa d'Aruba (Antilles Neerlandeses).^[5]
C. d. vegrandis	Klauber, 1941	Cascabel de Uracoa^[5]	En Monagas, Falcón, Carabobo en Veneçuela.^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2
↑ Warrell DONA. 2004. Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Crotalus durissus en l'ITIS.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 ^5,5 Klauber LM. 1997. Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5
↑ Distribució en Argentina de la Crotalus durissus terrificus (Laurentius) (Cascabel) - Sertox
↑ Warrell DONA. 2004. Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
↑ Alvaro EM. 1939. Verí de serp en Optomología. Am. Jour. Opth., Vol. 22, No. 10, pp. 1130-1145.
↑ ^{[enllaç trencat]}
↑ https://www.conanp.gob.mx/pace/pace_serpientes_de_cascabel.pdf
↑ Brown JH. 1973. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, Illinois: Charles C. Thomas. 184 pp. LCCCN 73-229. ISBN 0-398-02808-7.

Enllaços externs

Catàlec EMBL d'ofidis
Serp de cascabel albina mexicana (image)
Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus durissus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Meh87-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.

[C&L04-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2

[War-C&L04-3] Warrell DONA. 2004. Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2

[ITIS-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Crotalus durissus en l'ITIS.

[Kla97-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 ^5,5 Klauber LM. 1997. Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5

[6] Distribució en Argentina de la Crotalus durissus terrificus (Laurentius) (Cascabel) - Sertox

[autogenerated1-7] Warrell DONA. 2004. Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.

[8] Alvaro EM. 1939. Verí de serp en Optomología. Am. Jour. Opth., Vol. 22, No. 10, pp. 1130-1145.

[Wu05-9] {[enllaç trencat]}

[10] ttps://www.conanp.gob.mx/pace/pace_serpientes_de_cascabel.pdf

[Bro73-11] Brown JH. 1973. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, Illinois: Charles C. Thomas. 184 pp. LCCCN 73-229. ISBN 0-398-02808-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]