Crotalus simus
La serp de cascabel centroamericana (Crotalus simus) és una espècie de serp venenosa que pertany a la subfamília d'escurçons de foseta. Ocorre en Mèxic i América Central. El seu nom científic significa "nas pla", provablement en alusió al seu cap relativament contundent comparat en la del gènero Bothrops. En l'actualitat, 3 subespecies són reconegudes incloent la subespecie nominal que es descriu ací.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults solen excedir els 130 cm de llongitut. Els machos, que són generalment més llarcs que les femelles, poden alcançar 140-160 cm en algunes poblacions. La llongitut màxima registrada és de 180 cm.
La superfície del cos té una apariència molt asprosa perque les quillas de les escamas dorsals s'accentuen per les seues protuberàncies. Açò és lo més evident en les files de les escamas laterals, en una intensitat decreixent en les escamas inferiors. Les escamas vertebrals té aproximadament la mateixa prominència de les quillas com la quarta fila cap a avall en els flancs (prenent les escamas vertebrals com la primera fila).[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Cascabel centroamericana, cascabel tropical. Escurçó de cascabel (Mèxic), Kwechwah (El Salvador), Chil-chil (Costa Rica),[3] Tzabcan (nom comú local per a la subespecie C. s. tzabcan).
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Trobats en Mèxic en el suroest de Michoacán en la costa del Pacífic, Veracruz i la Península de Yucatán en la costa de l'Atlàntic. Cap al sur en Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua, centre-oest de Costa Rica. Està absent de Panamà, pero segons pareix ocorre en l'alvertent de l'atlàntic en Colòmbia.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Generalment es troben en regions semiáridas, incloent boscs tropicals secs, boscs espinosos i àrides xares. També ocorre en boscs mésicos en àrees secs relativament oberts.
Significat cultural
[editar | editar còdic]Per als mayas i els seus descendents, la subespecie de Yucatán (C. s. tzabcan) va ser molt venerada. La paraula tzabcan significa "serp de cascabel" en el idioma maya. Encara que es desconeix el seu significat simbòlic, s'ha observat que molts temples mayas tenen formes tallades de la serp de cascabel.
Verí
[editar | editar còdic]Les mordeduras de Crotalus simus són similars a la de les serps de cascabel en els Estats Units. Els síntomes locals poden ser severs, en dolor, unflament massiu, formació d'ampolles i necrosis. A sovint requerix fasciotomía i en alguns casos la amputació de les extremitats afectades. Efectes sistémicos, com a disturbis hemostáticos, insuficiència renal i neurotoxicidad, són poc comuns. Només el verí de les crío recent naixcudes conté crotoxina, un component típicament trobat en el verí de C. durissus, que produïx síntomes neurotoxicos.[4]
Subespecies
[editar | editar còdic]| Subespecies[1] | Autor tàxon[1] | Noms comuns[2] | Distribució geogràfica[2] |
|---|---|---|---|
| C. s. culminatus | Klauber, 1952 | En anglés: Northwestern neotropical rattlesnake | Mèxic en el suroest de Michoacán, en el sur i l'oest de Morelos, Guerrero i el suroest d'Oaxaca. Provablement ocorre també en l'extrem occident de Pobla i possiblement en el Districte Federal de Mèxic. |
| C. s. simus | Latreille In Sonnini & Latreille, 1801 | Serp de cascabel centroamericana | El surest de Mèxic (centre de Veracruz, surest d'Oaxaca, Tabasco i Chiapas), centre i sur de Guatemala, oest i sur d'Hondures, sur de Belize, El Salvador, suroest de Nicaragua, i noroest i centre de Costa Rica. |
| C. s. tzabcan | Klauber, 1952 | Tzabcan En anglés: Yucatán neotropical rattlesnake |
Mèxic (Yucatán, Campeche, Quintana Rosegue i l'est de Tabasco), el nort de Guatemala i el nort de Belize. |
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anteriorment, fins a 2004, la descripció d'esta forma va ser catalogada com subespecie nominal de la serp de cascabel tropical, C. durissus. [5]
Noves senyes genètiques moleculars sugerixen que els tàxons culminatus i tzabcan deuen provablement ser considerats com a espècies separades de C. simus[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Crotalus simus en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Klauber LM. 1997. Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. 2 volumes. Reprint, University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5.
- ↑ OMS. Venomous snakes and antivenoms [database]. Consultat el 29 de juliol de 2010
- ↑ Warrell DONA. 2004. Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. En Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ 5,0 5,1 [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crotalus simus.
Wikispecies té un artícul sobre Crotalus simus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus simus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus simus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.