Està ubicada a 90 km de distància de la capital de l'estat, Xalapa i a 400 km de distància de la Ciutat de Mèxic. El seu clima és tropical càlit, en una temperatura mija anual de 25.3 °C i en una precipitació mija anual de 1500 mm.
Va ser fundada per l'explorador Hernán Cortés el 22 d'abril de 1519 en el nom de Vila Rica de la Vora Cruz, sent el primer ajuntament de l'Amèrica continental. Durant tres sigles va ser el port monopolístico de la Carrera d'Índies. Ademés, ha rebut el nomenament de Quatre voltes heròica per decret presidencial, a raïl d'haver enfrontat quatre distintes invasions estrangeres.[4]
El nom de Vila Rica de la Vora-Cruz, es va deure a la cantitat d'or pres en la Batalla de Centla i la paraula Vora Cruz li la varen agregar degut a que els conquistadors varen desembarcar en els arenals, situats front a l'illa de Sant Joan de Ulúa el 22 d'abril de 1519, que va ser Divendres Sant (dia de la Verdadera Creu).
L'emperador Carlos I d'Espanya va otorgar per mig de Real Cèdula l'escut d'armes a la Vila Rica de la Vora Cruz el 14 de juliol de 1523.
L'escut de la Ciutat de Veracruz és d'estil Castellà, es recolza en un motiu medieval, encara que l'heràldica solament fa constar els atributs que existixen en l'orla del centre, està tallat en dos camps: el superior en esmalt vert, l'inferior en blau, coronat per una creu malteada de roig, tenint escrit sobre els brazales Superiors la Paraula Llatina Vora (Verdadera); En el camp Vert i en esmalt en or hi ha un torreón en dos almenas (prismes que coronen els murs de les antigues fortalees); en camp blau es destaquen en esmalt blanc dos columnes d'Hércules, simbolisme netament hispà, el lema del qual Plus Ultra (més allà) ve gravat sobre els cims que la cenyixen; l'orla d'or està tachonada en tretze estreles d'esmalt blau, de cinc puntes cada una que simbolisen el número de províncies que en eixe llavors pertanyien a la jurisdicció del Govern de Veracruz; el torreón d'or en dos almenas significa refugi d'Índies i té tres significats en heràldica, poder, fortalea i grandea; el lema llatí Plus Ultra, gravat sobre les cintes que envolen les columnes d'Hércules, es traduïx per el “Poder més allà ” i com es recuestan en el camp blau, este camp és la mar i açò significa Poder més allà de la mar o de l'Ultramar.
En 1826 se li concedix a Veracruz per primera volta el títul d'Heròica pel seu defensa en 1823. En 1898 la Llegislatura de l'Estat otorga a Veracruz per segona i tercera ocasió el títul d'Heròica. El 16 de decembre de 1948, sent president de la república Miguel Alemà Valdés, es va expedir el decret número 73 declarant-la Quatre Voltes Heròica Veracruz per haver segut escenari de quatre dels acontenyiments més importants en la defensa de la sobirania nacional; en els que la població va lluitar heroicamente contra invasores estrangers:
El 18 de novembre de 1825, en la rendició de les últimes forces espanyoles guarnides en la fortalea de Sant Joan de Ulúa.
Espanyols que no estaven d'acort en l'independència de Mèxic, varen decidir prendre el fort de Sant Joan de Ulúa, i des d'ahí, bombardejar a la ciutat de Veracruz. Els Veracruzanos varen resistir l'atac durant díhuit dies. Els espanyols varen decidir rendir-se despuix d'aplegar a un acort el general Coppinger en Barragán, per a li entrega del fort el 18 de novembre de 1825. Un any més vesprada, el 29 de juliol de 1826, la ciutat va obtindre per decret el primer títul d'Heròica.
El 27 de novembre de 1838, pel bombardeig de les forces franceses durant la Guerra dels Pastiços.
En novembre de 1838, França va enviar una força naval per a invadir Mèxic, en la cridada "Guerra dels pastiços". Entre el 27 i 28 d'eixe més, el comboi, baixe el mando del contralmirante Charles Baudin, va bombardejar el port de Veracruz. Passarien vàries décades, fins que en 1898, la Llegislatura de l'Estat li va concedir el seu segon títul de "Heròica".
Remontant-nos a la Revolució mexicana, el general Victorià Horta va prendre el poder per la força i el seu govern no va ser reconegut per Estats Units; en març de 1914, el president Woodrow Wilson va enviar una floteta novament a Veracruz, per este succés Veracruz va rebre en 1948 el títul de "quatre voltes heròica" de mans del president Miguel Alemà Valdés. És la primera ciutat mexicana en tindre este honor.
La zona va ser reconeguda per primera volta en l'expedició del capità Juan de Grijalva de 1518, donant el nom de Sant Joan de Ulúa a l'illot coster més propenc a terra. La Vila Rica de la Vora Cruz va ser fundada pel conquistador espanyol Hernán Cortés el 22 d'abril de 1519 en les plages que es trobaven front a l'illot de Sant Joan de Ulúa, cridades Chalchihuecan. Es va tractar del primer Ajuntament en l'Amèrica continental i una de les primeres ciutats en ser fundada per europeus en tota l'Amèrica continental. Els seus primers alcaldes i regidors varen ser Francisco de Montejo i Alonso Hernández Portocarrero.[8]
Va ser traslladada durant el periodo de 1525 a 1600 a l'actual Antiga. Veracruz es va convertir en el principal port del virreinato de Nova Espanya. Cada viage de la Carrera d'Índies, única ruta autorisada del comerç en l'imperi Espanyol cap a i des d'Hispanoamèrica establida en 1522, concentrava en Veracruz a multitut de estibadores, arrieros, navegants, marins, asentistas, comerciants i empleats de l'Administració. En 1568 l'almirant Francisco Luján va derrotar ostensiblement als pirates anglesosDrake i Hawkins.[9] Sant Joan de Ulúa contava llavors en una muralla al costat de terra, cases, iglésia i hospital, i la seua fortificació va tindre lloc en 1590. En 1599 el rei Felipe II d'Espanya va decretar l'ubicació definitiva de Veracruz en el seu lloc primitiu.
Des de 1607 el Port de Veracruz va adquirir el títul de ciutat, confirmat en 1640 pel rei Felipe IV, lo que la convertix en una de les ciutats més antigues de Mèxic. A inicis de el XVII varen aparéixer varis edificis, en 1608 es varen construir la casa de cabildo (hui palau municipal) i el convent de La nostra Senyora de la Mercé, a l'hora que es continuava la fortificació de Sant Joan de Ulúa i s'iniciava l'obra de l'Hospital de la nostra Senyora de Loreto. En 1638 el Sant Ofici va condenar a eixecució o expulsió als més rellevants comerciants de Veracruz, acusats de colaboracionisme en l'imperi portugués contra Espanya i judaisme. En 1640 es va organisar l'Armada de Barlovent per a defendre el llitoral dels pirates. En 1683 va sofrir l'amolador atac del pirata holandésLaurens de Graaf.
L'época de major esplendor va tindre lloc en el sigle xviii. Davant l'atac anglés a La Habana (1762), es varen mamprendre ambicioses obres de millora de defensa de Veracruz, en la construcció de la seua muralla (1790), la millora del camí real i la fortalea de Sant Carlos de Perote (1776) en este. Veracruz va ser el centre des d'a on es va planificar la defensa del sen Mexicà, estant presents els més rellevants ingeniers militars de l'época al servici d'Espanya. Entre les obres en la ciutat es troben l'Hospital Militar Real de Sant Carlos (1764) o la catedral de Veracruz (1731), que conformen el centre històric de Veracruz.
El Jornal Econòmic Mercantil de Veracruz va ser el primer periòdic, publicat en 1806. El 8 de decembre de 1816, el governador García Dávila, designa a Antonio López de Santa Anna com a comandant de extramuros per a abatre als insurgents. Cinc anys despuix la ciutat va resistir un sege dels insurgents. Una volta proclamada l'independència de Mèxic en 1821, les últimes tropes espanyoles abandonarien la ciutat la nit del 26 d'octubre. Resguardant-se en la fortalea de Sant Joan de Ulúa. Fins al seu pren per l'armada mexicana el 23 de novembre de 1825.
L'estat de Texas, fins a llavors partix del territori mexicà, havia declarat el seu secessió de Mèxic en 1836 i es va anexar als Estats Units d'Amèrica en 1845. Mèxic no havia reconegut tal independència i en 1847 davant el moviment separatiste del Texas, el president Antonio López de Santa Anna tracta de sofocar-ho enviant tropes al nort del país. Els texano recorren al govern dels Estats Units en busca de respal lo que conduïx a l'enfrontament entre Estats Units i Mèxic. Com a part del conflicte el 22 de març d'eixe any les tropes nortamericanes varen bombardejar el port de Veracruz. La ciutat va ser heroicamente defesa per les forces comandadas pels generals Juan Morales i José Juan Landero, els qui es varen rendir el 27 del mateix més davant les difícils condicions de la batalla. Els invasores es varen retirar el 10 de juny de 1848, despuix de firmar-se els tractats de pau en els que Mèxic va perdre casi la mitat del seu territori.
Francisco Arrillaga obté en 1837 concessió per a construir el ferrocarril La Guadalupe, ferrocarril entre Veracruz i la Ciutat de Mèxic. El 5 de novembre de 1851 es va instalar la primera ret telegràfica del país, la qual comunicava a la Ciutat de Mèxic en Nopalucan; esta es va estendre fins a Veracruz en 1852.[10] El 4 de maig de 1857 Benito Juárez va aplegar al port de Veracruz i ahí promulgaria en 1859 part de les Lleis de Reforma, entre elles, la Llei de Nacionalisació de Bens Eclesiàstics, la Llei de matrimoni civil, Llei de l'estat civil de les persones, Llei de secularisació dels cementeris i la Llei de llibertat de cults. De 10 d'octubre de 1860 data la primera acta de naiximent de Jerónima Francisca Juárez Maza, filla de Benito Juárez.
Veracruz ha segut en dos ocasions sede del Poder Eixecutiu de la Federació: En 1858 i en 1914, estant al front del govern Benito Juárez i Venustiano Carranza respectivament. En 1862 tropes espanyoles al mando del general Juan Prim es retiren del port de Veracruz, el qual havien ocupat en motiu de la suspensió de pagament del deute extern, decretada per Benito Juárez. En 1864 apleguen a la ciutat de Veracruz l'Archiduc Maximiliano de Habsburgo i la seua esposa la princesa Carlota de Bèlgica, els qui varen desembarcar de la fragata Novara. Esta época de Veracruz va ser recreada en 1954 en la famosa película de westernVora Cruz, dirigida per Robert Aldrich en estreles d'Hollywood com Gary Cooper, Burt Lancaster, Cessar Romero i una jove Sara Montiel.
Un succés de transcendència es va produir l'1 de giner de 1873 en l'arribe del primer tren del ferrocarril mexicà, procedent de Ciutat de Mèxic el tren Jarocho va fer el seu viage inaugural duent a bordo al president Sebastián Lerdo de Tejada. En 1897 es funda la Heròica Escola Naval a iniciativa de José María de Vega, cap del Departament de Marina.
En 1911 el general Porfirio Díaz va aplegar de retirada al port per a embarcar en el barco Ypiranga rumbo a Europa. El 21 d'abril de 1914 el port sofrix un nou i injustificat atac per part d'Estats Units.
El 6 de giner de 1915, Venustiano Carranza president de la república, expedix la Llei agrària que va establir la restitució i la dotació de terres.
El 12 de febrer de 1924 el governador interí Ángel Cazarín decreta com a capital provisional de l'estat, a la ciutat de Veracruz.
El clima és tropical càlit, en una temperatura mija anual de 25.7 °C i precipitació mija anual de 1724 mm.
Durant els mesos de setembre, octubre, novembre, decembre, giner i febrer es presenta el fenomen conegut com "nort", que són raches de vent provinents del nort i que alcancen velocitats aproximadament des dels 50 fins als 130 quilómetros per hora. En algunes ocasions la temperatura descendix varis graus, encara que la seua duració és breu; d'un a tres dies.
Regat per les rieres Mig, Gran i Tenoya, contant en bones plages i illes com la de Sacrificis i Vert. Aixina mateix en l'interior de la ciutat es troben numerosos estanys com la de Fardachos, L'Ilusió, Malibrán, Real, Els Lagos, El Vergel, etc.
Situat en la zona central de l'Estat en la costa del Golf de Mèxic, el seu sol és de chicotetes altures insignificants i de valls, en una altitut promig de 10 m s. n. m., contant en bones plages i illes, com les de Sacrificis, Vert, de Pardals, Les Blanquillas, i la Gallega; en a on durant el Virreinato de la Nova Espanya va ser construït el fort de Sant Joan de Ulúa.
Els tipos de sol del municipi són feozem i luvisol. El primer té una capa superficial ric en matèria orgànica i nutrients, susceptible a l'erosió. El segon acumula argila en el subsol, també és susceptible a l'erosió, el seu us està distribuït de la següent manera: En la superfície agrícola 2766 ha, 2241 ha ejidal i 525 ha menuda propietat; en la superfície ganadera 19.379 ha, 5921 ha ejidal i 13.458 ha menuda propietat; en la superfície urbana 1955 ha, lo que fa una superfície total de 24.100 ha.
La seua vegetació és de tipo selva baixa caducifolia, constituïda per arbres que perden els seus fulls durant l'época hivernal i es troben arbres com el liquidámbar i l'ocote.
Hi ha una gran varietat d'animals selvats, entre els que es troben principalment la garza, gavina, conill, tlacuache, farda, jaguar, tuza i manatíes entre uns atres, ademés d'una gran varietat d'insectes.
D'acort en el Cens de Població i Vivenda 2020 efectuat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) la població total de la ciutat de Veracruz era de 405,952 habitants.[12] per la qual cosa és la ciutat més poblada de Veracruz despuix de Xalapa.
És un àrea natural protegida, situada junt a les costes veracruzanas i considerada com un dels secs més importants de Mèxic, en una dimensió de 52.238 hectàrees.
En esta extensa àrea el desenroll de vàries espècies de corals pétreos conformen l'estructura per a l'establiment de moluscs com a pechines i caragols; cucs marins, estreles de mar, erizos i galletes de mar, ademés d'una infinitat de plantes entre les que destaquen les pastures marines. És l'hàbitat de mils de peixos i crustacis com camarones i langostas.[17][18]
És conegut com La Porta de Mèxic al Món, ya que el port és i ha segut el més important del país des dels seus inicis en l'época virreinal fins a l'época actual, durant 250 anys va ser l'únic port pel qual podien entrar i eixir mercaderies d'Amèrica Continental cap a Europa, lo que va propiciar el desenroll d'una rica classe de comerciants.[19]Des del port de Veracruz s'exportaven pavos, dacsa, frijoles, albocats i cotó a Espanya. D'Espanya procedien les faves, el blat, l'arròs, el ganado vacú, els porcs, els teixits, el vi i atres bens. A mitan de el XVI, es va trobar tant or i argent en Veracruz que estos metals preciosos eren la principal exportació a Espanya en lo que es dia barcos del tesor, comunament coneguts com la flota del tesor espanyola. La recompensa va atraure a pirates, en la seua majoria de Gran Bretanya i Holanda, com Francis Drake i John Hawkins, que s'aprofitaven d'eixos barcos. Veracruz va ser invadida durant els conflictes en França i Estats Units.
En la segona mitat de el XIX, l'importància de Veracruz va disminuir a mida que es va reduir el comerç en Europa. El port va ser remodelat a principis de el XX, pero la producció de petròleu era el principal ingrés de l'estat i no del port. Açò va començar a canviar en la segona mitat de el XX, quan el port va tornar a situar-se a la vanguarda econòmica de l'estat.
En 1991, el govern federal va prendre el port de Veracruz per a reestructurar el maneig de mercaderies. Posteriorment eixe mateix any varen iniciar operacions les primeres navieres privades. En 1993 es va aprovar la Llei de Ports que regularisa les operacions dels ports del país. Esta llei va crear l'Administració Portuària de Veracruz (Autoritat Portuària de Veracruz).
En l'actualitat, es planeja l'expansió del Recint Portuari en terrenys guanyats a la mar i atres cedits pel govern federal, i s'espera que de 19.5 millons de tonellades que té de capacitat en l'actualitat passe a 118 millons, i de 19 posicions d'atraque a 48.
Per una atra part, el municipi de Veracruz pertany a la regió econòmica Sotavent. Ademés dels ingressos derivats del port comercial, són molt importants els derivats del turisme, ya que en esta ciutat se celebra el Carnestoltes de Veracruz, el qual és considerat el més important de Mèxic.
Atres activitats destacables són l'indústria automotriz, la siderúrgica i la peixca.
Segons resultats preliminars del cens 2000, es varen trobar edificades en el municipi 123.544 vivendes, en un promig de 3,68 d'ocupants per vivenda, la majoria són pròpies i de tipo fixa, els materials utilisats principalment per a la seua construcció són el ciment, el tabic, la rajola, el block, la fusta i làmina. Aixina com també s'utilisen materials propis de la regió.
El periòdic de major circulació és el Notiver, encara que el Diari Ora-li! també s'ha convertit en un dels més populars, el més antic El Dictamen (reconegut com "el decà de la prensa nacional mexicana"). Un atre mig d'informació és el Periòdic Image de Veracruz, que està prop de complir 30 anys.
La ciutat conta en 10 estacions de AM, entre les que destaca una de les més antigues de Mèxic com lo és la XEU-AM 930 kHz, fundada en 1930 pel senyor Fernando Pazos Moixa; i atres 8 de FM. Aixina com 2 canals de televisió Televisa i TV Azteca (un de local i un atre pel sistema de bloqueig d'una senyal nacional).
En el municipi hi ha servici telefònic per marcació automàtica en la capçalera i 12 localitats, aixina com telefonia celular. El municipi conta en 113 oficines postals i 3 de telégrafs.
Un alt percentage de la població conta en servici de televisió per cable i satelital i internet a velocitats fins a de 1000 Mbps.
El municipi conta en 1000 km aproximadament de vies de comunicació i són comunicacions intermunicipales, estos comuniquen internament al municipi entre sí. Ademés de tindre accés per mig d'importants carreteres i autopistes cap al sur a Coatzacoalcos, cap al nort a Tampico, cap al ponent a Còrdova o Orizaba i a Xalapa. Conta en camins de terracería, recoberts en material reciclat, camins en revestiment d'asfalt i camins de concret hidràulic.
La ciutat de Veracruz conta en tres artèries molt importants com són Rafael Cuervo-Cuauhtémoc, Dellà-Miguel Alemà i Díaz Miró; les avingudes oscilen entre els 6 i 10 carrils de doble sentit; té 6 ponts existents en la ciutat que són: Pont Circumvalació, Cuauhtémoc, Jiménez, Morelos (el més antic de la ciutat), Xalapa, Dellà i 4 distribuïdors vials J.B.Llops (Aeroport), Cap Olmeca, Boticaria i el de l'eixida a Medellín, ademés de la construcció del perifèric veracruzano de Santa Fe a Pas del Bou.
Aixina mateix té servici de terminal de Autotransporte Federal de passagers ADO i una Capitania de Port, conte ademés en el servici del Aeroport Internacional “Heriberto Jara Corona” que és el tercer aeroport més concorregut del sur de Mèxic, solament superat pel de Cancún i el de Mèrida.
Tots aquells que gogen de visitar Veracruz, reben un afectuós tracte per part dels seus habitants coneguts com és de Mèxic
"jarochos", els quals sempre estan prestos a donar la mà i una càlida rebuda a tot aquell que visita esta ciutat. La música tradicional són el danzón i el són, la salsa, la marimba, l'Internacional Bamba, i la música de vent. Artesans veracruzanos fan gran varietat de figures decoratives, utilisant com a matèria primera la fusta, les closques i els caragols de mar, entre les que destaquen els barcos, caraces, velers, collars, alhajas, polseres i aretes. També elaboren artesania típiques de la regió com les alcancías i les figuritas fetes en la corfa del coco.
La ciutat és sèu del Institut Veracruzano de la Cultura, orgue de caràcter estatal fundat en 1987. Aixina mateix, en 2005, es va fundar el Centre Veracruzano de les Arts, en participació dels tres nivells del govern mexicà: federal, estatal i municipal.
L'edifici es va començar a construir el 19 d'octubre de 1908 en el mateix previ que va ocupar el primer edifici de l'Institut (1870-1908) i que va pertànyer a la "casa de la proveeduría", anexant-li un previ adjunt que va pertànyer a l'antic pati "El Carmen" per a major amplitut del proyecte arquitectònic original del Ing. Carlos A. Ferrer. L'elegant i majestuós edifici es va terminar en maig de 1910 havent supervisat les obres el ing. Eulalio Vega i els meritoris servicis del arq. Félix Ravinetti. L'edifici va ser inaugurat en el més de setembre, dins dels festejos del Centenari, pel governador Teodoro Dehesa, gràcies a la perseverante participació de l'Honorable Junta d'Instrucció Pública, conformada per catedràtics i filántropos interessats en el engrandecimiento de l'educació i formació de la joventut veracruzana, alcançant el cresol del seu proyecte educatiu en l'obtenció d'un bell, adequat i digne temple del saber. Dins d'eixes personalitats que posteriorment varen ser directors podem mencionar a Salvador Díaz Miró gran poeta, a Juliol S. Montero, a Esteban Morales, a Cayetano Rivera, al dr. Víctor Sánchez tàpia, Fernando Siliceo, i a Vicente Camp Redó.
Sobre la gastronomia local, esta es distinguix per incloure platillo típics de la regió Olmeca, Totonaca i Huasteca, dels quals el més reconegut és el Zacahuil, ademés d'una gran varietat d'antojitos típics mexicans, entre els que descollen les picades, bocoles, molotes, tlacoyos, enchiladas, blanditas, sense oblidar l'enforfoguida o els tamales com són els de porc, picadillo, carabassa en camarón, zaragalla i els piques, respecte als peixos i mariscs, es troba una gran varietat d'platillo a on pots trobar des dels típics còctels o campechanas, passant pel huatape de camarón, la zaragalla, jaibas o un peix fregit, etc. Tradicionalment afamada nacional i internacionalment per la seua riquea i varietat, la cuina Jarocha és una saborosa síntesis de la cuina espanyola i la costeña, la seua doble riquea naix de la combinació de lo millor del menjar tropical i lo millor del menjar marítim, trobem des dels antojitos típics fins als més exquisits platillo de mariscs i peixos frescs en infinita varietat i tota classe de refrescants i dolces frutes tropicals, com a base d'alimentació es considera la dacsa, ingredient principal en molts dels seus guisos entre els que es poden preparar. Els platillo de terra són tortilles grosses, picades, empanadas, chilaquiles, tamales (de massa colada i de elote, tamal de cazuela, coca de elote, etc.), bocoles, zacahuil, pulacles, glòries, panuchos i bomba torrada. Els platillo de mar són les jaibas reblixes, chilpachole de jaiba, peixcat en escabeche, huachinango a la veracruzana, peixcat a la veracruzana, sopa de mariscs, polps en la seua tinta, jaibas enchilpotladas, hueva de plana i de naca fregida, arròs a la tombada, empanadas de camarón, “torna a la vida” i llagostins al mulle d'all.
Dins de la gastronomia veracruzana hi ha verdures com els quelites, verdolagas, tallos o cojollos de izote, els guajilotes, chompines, calabacitas, pipiancitos i ejotes, d'igual manera la gran varietat de frutes d'acort a la temporada com la pinya, meló d'Alger, coco, mamey, mànec, nanche, papaya, raïms, llimes i llimes, chirimoyes, bananes i guanábanas.
El café pres en una canilla en el Gran Café de la Parròquia que fundat des de 1808 és un icon de la tradició veracruzana, i hi ha un dit que diu: "Si véns a Veracruz i no véns al Café de la Parròquia a prendre un café, és com si no hagueres vingut a Veracruz".
L'anar als portals, a escoltar música des de sons jarochos, danzón, salsa, marimba, acompanyat d'una cervesa i un formage de bri preparat... "si no et vares emborrachar en els portals, és com si no hagueres vingut a Veracruz".
Un dels més importants de Veracruz, és una mescla d'arròs, condiment, ceba, camarón, polp, pechina, ostión, clòchines i jaiba sancera, que el seu nom és perque es “tomba” del fòc i se servix ràpidament per a evitar que se seque. Adquirix el seu color característic en jitomate i se servix en cazuelas o plats fondos, ya que alcança una textura de caldo. Sol acompanyar-se en tortilles i frijoles negres.[25]
És un dels plats que més representa les característiques de l'estat de Veracruz. Combina el marisc en les frutes tropicals, en este cas el coco, i una salsa de mànec. És un plat de camarones reboçats en pa rallado i coco, que després es frigen. Els camarones són reblits en formage cremoso i coco fresc rallado, i s'acompanyen en una salsa de mànec manila, va vindre blanc i formage crema a la parell en una ensalada i una miqueta de frijoles.[26]
Els veracruzanos criden chilpachole a un asopado preparat en chile de chilpaya, un frut redó originari del centre de l'estat, semblat al chile piquín. Hi ha chilpacholes de pollet, camarones, polp, pechines, carrancs i de qualsevol espècie terrestre o marina que es tinga a mà. Els chiles, jitomates i atres ingredients donen al caldo un color roig pujat i un sabor intens, que van be en la jaiba i el toc aromàtic li'l donen els fulls de acuyo.[26]
La versió jarocha de la cazuela de mariscs conta en una mescla de matèries primeres marines com a peix, camarón, polp, jaiba, ostión, acamaya i caragol. l'epazote és l'herba aromàtica que més resalta en el plat, i les tomates produïxen la coloració combinats en ceba i all. Este plat s'elabora en una cazuela de fanc, la qual du una miqueta de chile, epazote i consomé de camarón per a donar-li un millor sabor encara.[27]
cal senyalar que la ciutat de Veracruz és de les poques ciutats del país, els equips del qual han conseguit campeonats en tots els deports professionals, en les lligues de la màxima categoria; ya que l'obtenció dels títuls dels Falcons Rojos Veracruz en la Temporada 2011-2012,[30] i el de la Temporada 2013-2014 de la LNBP,[31] s'unixen als 6 gallardetes que els Rojos de l'Àguila de Veracruz han guanyat en la Lliga Mexicana de Béisbol,[32] i als 2 campeonats de la Primera Divisió Mexicana (ara coneguda com a Lliga MX) que els Taburons Rojos de Veracruz varen conquistar en les Temporada 1945-46 i 1949-50, aixina com dos trofeus de la Copa MX obtinguts en les campanyes 1947-48 i Clausura 2016.[33]
Archivat el 13 de giner de 2013 archivat en Wayback Machine. L'Arquitecte de Veracruz Modern. Pàgina en descripcions de múltiples llocs del Port Jarocho.
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutat i Port de Veracruz.