Bristol
Bristol[1] (en inglés: Bristol /ˈbɹɪstəɫ/) és una ciutat i un dels quarantasset comtats d'Anglaterra, Regne Unit. Ubicat en la regió Suroest llimita al noreste en Gloucestershire, al sur i suroest en Somerset i al noroest en el canal de Bristol.[2][3] És un dels dos centres administratius del suroest d'Anglaterra (l'atre és la ciutat de Plymouth). Des dels seus inicis, la seua prosperitat ha estat lligada al seu port comercial, el qual va donar orige al centre de la ciutat.
Bristol és l'octava ciutat d'Anglaterra i l'undècima del Regne Unit en població. Durant mig sigle va ser la segona ciutat en població despuix de Londres, posició que va perdre pel ràpit ascens de Liverpool, Mánchester i Birmingham a finals de 1780. En el món existixen atres 34 ciutats anomenades "Bristol", majorment en Estats Units, pero també en Perú, Canadà, Jamaica i Costa Rica, totes commemorant a l'original.
La ciutat va ser premiada en el títul Capital Verda Europea de 2015 i va ser nomenada pel periòdic The Sunday Claves com el millor lloc en Gran Bretanya per a viure en 2014 i 2017.
Història
[editar | editar còdic]Des de el XII, ha segut un dels ports més importants, sobretot en el comerç entre Anglaterra i la seua veïna Irlanda. En l'any 1247 es va construir un nou pont i la ciutat va escomençar a expandir-se, convertint-se en 1373 en un comtat per dret propi. Durant este periodo, Bristol va anar també una important drassana.
En el XIV, Bristol es va convertir en la tercera ciutat d'Anglaterra, despuix de Londres i York. La seua població es va vore àmpliament mermada per la pesta negra entre els anys 1348 i 1349. La plaga va significar una reculada en la demografia de la ciutat. Bristol va alcançar el ranc de ciutat en 1542, en l'antiga abadia de Sant Agustín convertida en la catedral de Bristol. Durant la Guerra Civil la ciutat va sofrir els atacs dels realistes. En l'any 1497, Bristol va ser el punt d'inici del viage de Juan Caboto cap a Norteamérica.
Bristol, junt en Liverpool, es va convertir en centre del comerç d'esclaus. Durant l'auge del tràfic d'esclaus, entre l'any 1700 i 1807, més de 2000 barcos d'esclaus varen partir del port de Bristol, duent en si a més de mig milló d'esclaus des d'Àfrica fins a Norteamérica. El mecanisme era el següent: els barcos partien des de Bristol cap a Àfrica occidental carregats de bens manufacturados que allí canviaven per esclaus. Despuix es dirigien en la seua càrrega humana cap a les Índies Occidentals, a on venien els esclaus a les plantacions de canya a canvi de carregaments de sucre. Des del Carib retornaven a Bristol en el preciós dolç, que s'intercanviava per bens manufacturados en els que partien de nou a Àfrica per més esclaus. Este comerç triangular (Bristol-Àfrica-Carib) va ser molt lucratiu i la principal font de prosperitat de la ciutat durant més d'un sigle, creant grans fortunes com la d'Edward Colston.
La competència en Liverpool, l'interrupció del comerç marítim en França i l'abolició de l'esclavitut varen contribuir a trencar la pau entre la ciutat i els nous centres comercials del nort i la zona de les Midlands. No obstant, la població de Bristol es va quintuplicar durant el XIX, recolzada en les noves indústries i el creixent comerç.
El centre de la ciutat de Bristol va sofrir importants danys durant els diversos bombardejos que va sofrir en la Segona Guerra Mundial. El centre original, prop del pont i el castell, és hui en dia un parc que conté dos iglésies bombardejades i alguns menuts fragments del castell.
Economia
[editar | editar còdic]En el XX, les activitats de l'indústria de Bristol es varen expandir, incloent la producció aeronàutica en la ciutat de Filton, 10 km al nort del centre de la ciutat, en la que es va instalar la "Bristol Aeroplane Company". La companyia es va fer famosa en construir el Bristol Fighter en la Primera Guerra Mundial i el Bristol Beaufighter en la Segona Guerra Mundial. En els anys 1950, la companyia es va convertir en el principal constructor del sector de l'aviació civil. En els anys 1960, la companyia va construir components de l'avió supersònic Concort colaboració en la companyia francesa Aérospatiale. En l'actualitat, Bristol seguix sent un centre important de l'indústria aeronàutica. També té una presència important el sector dels mijos de comunicació i el de l'indústria tecnològica.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Bristol també conta en produccions de televisió com The Tonight West Country per a ITV Occidental (anteriorment HTV Oest) i ITV Westcountry, BBC Points West, el drama Casualty (que es va traslladar a Cardiff en 2011), la comèdia Only Fools and Horses i produccions d'Endemol com Deal Or No Deal. La ciutat ha segut usada com a localisació per al programa de Channel 4 "Teachers", la série Mistresses de BBC, la serie adolescent Skins de Channel 4 i la comèdia Being Human de BBC Three.
Cultura
[editar | editar còdic]Art
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Edificis i arquitectura de Bristol.
La ciutat és famosa per la seua indústria musical i de cine. Va ser finaliste en la competició per a ser Capital Europea de la Cultura 2008, pero el premi li'l va dur Liverpool.
La companyia de teatre de major importància de la ciutat, la Bristol Old Vic, va ser fundada en 1946 com una filial de l'Old Vic de Londres. El seu local del carrer King està format pel Teatre Real (de l'any 1766, en 607 assents), un modern estudi de teatre cridat el New Vic (en 150 assents), i un vestíbul i zones de bar en la zona anexa de Coopers' Hall (construïda en 1743). El Teatre Real és el teatre més antic d'Anglaterra dels que operen de forma continuada.
El Bristol Hippodrome és un teatre de gran tamany (1981 assents) que alberga espectàculs de produccions nacionals. Atres teatres de la ciutat són el Tobacco Factory (250 assents), QEH (220 assents), el Redgrave Theatre (en el Clifton College, en 320 assents) i l'Ànima Tavern (50 assents).
Des de finals de la década de 1970 la ciutat s'ha convertit en breçol de bandes de punk, folk, dub i concienciació política, entre les quals podem trobar Glaxo Babies, The Pop Group, i artistes de trip hop o "Bristol Sound" com Tricky, Portishead o Massive Attack; encara que la llista de bandes de Bristol és molt extensa. Durant els anys 1990, la música i la cultura urbana de Bristol varen rebre una gran atenció mediàtica internacional.
Bristol té numerosos locals per a actuacions musicals, sent el major d'ells el Colston Hall, que més vesprada es renombró com Edward Colston. Uns atres d'ells són la Bristol Academy, Fiddlers, Victoria Rooms, Trinity Centre, St. George's Bristol, i una atra varietat de locals públics des del jazzístico The Old Duke, fins al roquero Fleece and Firkin. En 2010 PRS for Music va nomenar a Bristol com la ciutat més musical del Regne Unit, basant-se en el número dels seus membres naixcuts en Bristol en relació en la seua població. La ciutat conta en numerosos museus, com el Bristol City Museum and Art Gallery, el qual alberga una colecció d'història natural, arqueologia, ceràmica chinenca i uns atres, o el Bristol Industrial Museum, el qual conserva maquinària portuària, i que va ser tancat en octubre de 2006 i la reobertura de la qual es preveu per a 2011 com el Museum of Bristol. El City Museum també s'ocupa de tres cases històriques: la Tudor Ret Lodge, la Georgian House, i la Blaise Castle.
Sobre lliteratura, Bristol destaca per ser el lloc de naiximent del poeta de el XVIII Thomas Chatterton, i també de Robert Southey, el qual va nàixer en Wine Street, en 1774. Ademés, William Wordsworth va passar algun temps en la ciutat, i Joseph Cottle va publicar ací per primera volta les seues Balades Líriques en 1798.
El pintor de el XVIII i XIX Thomas Lawrence, i l'arquitecte de el XIX Francis Greenway, dissenyador de molts dels primers edificis de Sídney, varen eixir d'esta ciutat. Més recentment trobem al grafitero Banksy, del com es poden vore alguns dels seus molts treballs en la ciutat.
El Watershed Mija Center i la Arnolfini Gallery (abdós en almagasens portuaris) exponen art contemporàneu, fotografia i cine, i la galeria més antiga de la ciutat es troba en la Royal Academy of West Anglia, en Clifton.[4][5] La galeria nómada Antlers va obrir les seues portes en 2010, instalant-se en locals buits de Park Street, Whiteladies Road i Purifier House, en el port de Bristol.[6] En Bristol es roden películes i anuncis d'animació stop-motion (produïts per Aardman Animations),[7] com Wallace i Gromit i Chicken Run, mentres que Aardman també ha incursionado en l'animació per ordenador, com Arthur Christmas.[8] Robert Newton, Bobby Driscoll i atres actors de la película de Walt Disney de 1950 L'illa del tesor (algunes escenes es varen rodar en un lloc front a la mar) varen visitar la ciutat en el propi Disney. Bristol alberga la sèu regional de la BBC West i l'Unitat d'Història Natural de la BBC.[9]
Arquitectura
[editar | editar còdic]L'estil bizantí de Bristol, propi de la ciutat, es va desenrollar a mitan de el XIX i en l'actualitat sobreviuen varis eixemples.[10][11] En la ciutat es poden vore edificis de la majoria dels periodos arquitectònics del Regne Unit. Els elements que es conserven de les fortificacions i del castell daten de l'época medieval, i l'iglésia de Santiago data de el XII.[12]
Els edificis seculars inclouen el Ret Lodge, construït en 1580 per a John Yonge com a porteria per a una casa més gran que una volta va estar en el lloc de l'actual far de Bristol (anteriorment conegut com Colston Hall).[13][14] Posteriorment va ser ampliat en l'época georgiana i restaurat a principis de el XX.[15] L'Hospital de Sant Bartolomé és una casa urbana de el XII que es va incorporar a un hospital monástico fundat en 1240 per Sir John la Warr, 2.º baró De la Warr (c. 1277-1347), i de 1532 a 1767 es va convertir en Bristol Grammar School i després en Queen Elizabeth's Hospital 1767-1847.
Demografia
[editar | editar còdic]En l'actualitat Bristol té una població de 437 500 habitants (2014) i és la sexta ciutat més gran d'Anglaterra, tan sol per darrere de Londres, Birmingham, Liverpool, Leeds i Sheffield, i l'octava del Regne Unit. En 2001 la ciutat contava en 380 615 habitants, lo que supon un considerable aument de la població local en a penes una década (un 15 %), en comparació a atres ciutats similars de Gran Bretanya. Brístol és la ciutat més gran en el suroest i és una de les huit "Core Cities" en Anglaterra. Despuix d'un periodo de disminució de la població en els anys de la posguerra, la població es va estabilisar en els anys 1990 i ha aumentat substancialment durant la década de 2000. Si continuen les tendències recents, la població de Bristol es preveu que aumente en unes 44 800 persones (10,5 %) en 10 anys, entre 2011 i 2021.
El cens de 2011 mostra que en l'última década Bristol s'ha tornat cada volta una ciutat més diversa. La proporció de la població "No blanca Britànica" ha aumentat del 12 % al 20 % de la població total. La proporció de persones que viuen en Bristol que no han naixcut en el Regne Unit ha aumentat del 8 % al 15 % de la població total. En Bristol hi ha ara per lo manco 45 religions, a lo manco 50 països de naiximent representats i a lo manco 91 llengües parlades.
Segons el cens de 2011 el 80 % de la població era Blanca Britànica, el 20 % restant són "Atres blancs, Mestizos, Negres caribenys, Negres africans o Asiàtics. De la comunitat No blanca britànica la més representada és la comunitat Jamaicana; en 2007 residien 20 000 persones d'orige jamaicà en la ciutat, principalment en els barris de St.Pauls i Easton. De la comunitat Somalí, en 2011 residien en la ciutat 4947 habitants.
Educació
[editar | editar còdic]l'Universitat de Bristol està situada en la ciutat.
Deports
[editar | editar còdic]La ciutat conta en el club de fútbol Bristol City FC que participa en l'EFL Championship, la segona divisió del fútbol d'Anglaterra. El seu estadi és el cridat Ashton Gate la capacitat del qual és per a 27 000 espectadors.
L'atre club deportiu és el Bristol Rovers FC, que competix en el tercer nivell del fútbol nacional, l'EFL One. Juga els seus partits de local en el Memorial Stadium.
A la seua volta, el club de rugby Bristol Bears també disputa les seues trobades de local en l'Estadi Ashton Gate, i s'eixercita en la Premiership Rugby, la màxima categoria de les competicions de clubs de rugby en el país.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- FRA Bordeus, França (1947)[16][17]
- DEU Hannover, Alemània (1947)[18]
- POR Porto, Portugal (1984)[19]
- Geòrgia Tiflis, Geòrgia (1988)[20]
- Nicaragua Port Morazán, Nicaragua (1989)[21]
- [[Image:Plantilla:Bandera/Moçambic|border|20px|Moçambic]] Beira, Moçambic (1990)[22]
- [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Guangzhou, China (2001)[23]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons el Diccionari de llengua espanyola el nom de la ciutat és agut. La forma greu en tilde en la i és per a paraules incorporades a l'idioma espanyol derivades del nom de la ciutat «brístol | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-08-17.
- ↑ Office for National Statistics. «United Kingdom: Counties and Unitary Authorities» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ Office for National Statistics. «Counties, Senar-metropolitan Districts and Unitary Authorities» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ «Bristol Art Galleries». www.world-guides.com. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Richard Long: Clave and Space at the Arnolfini Centre for Contemporary Arts, Bristol». aestheticamagazine.com. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Nomadic gallery brings street art indoors». delano.lu. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Bristol’s Economic Success Stories: 20 Thriving Businesses Powering the City’s Growth». www.paperplusmedia.com. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «First Look: Director Sarah Smith Talks Aardman’s Arthur Christmas: Exclusive Photos». www.indiewire.com. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Networks of Nature: Stories of Natural History Film-Making from the BBC». discovery.ucl.ac.uk. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «City Of Bristol Destination Guide». coastradar.com. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Where to Find Byzantine Architecture in England». heritagecalling.com. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Church of St James Priory». historicengland.org.uk. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Secular Buildings: Houses, 251-338». www.british-history.ac.uk. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «The Ret Lodge Well». www.bristolmuseums.org.uk. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Ret Lodge And Attached Rubble Walls And Entrance Steps». historicengland.org.uk. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Bordeaux, ouverte sur l'Europe et sur li monde». Bordeaux. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2013. Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «Twin towns - Complete France». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2013. Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «HANNOVER.DE - Städtepartnerschaften der Landeshauptstadt Hannover». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «BBC - Bristol - Made In Bristol - Porto: Bristol's twin city». www.bbc.co.uk. Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «Tbilisi Municipal Portal - Sister Cities». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2013. Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «Twin towns & local groups – Nicaragua Solidarity Campaign» (en en-gb). Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «City Twinning: Bristol's Unknown Sisters» (en en). Epigram. Consultat el 2023-07-23.
- ↑ «Guangzhou International». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2019. Consultat el 2023-07-23.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bristol.
- Sitie web del Bristol City Council
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bristol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.