Porto

Est artícul tracta sobre la ciudad portuguesa. Per a atres usos d'este terme vore Oporto (vino).

Porto (en portugués: Porto <phonos file="LL-Q5146 (por)-Santamarcanda-Porto.wav">[ˈpoɾtu]</phonos>) és una ciudad portuguesa, capital del distrito homónimo en la Región del Norte de Portugal. És la tercera ciudad más poblada de Portugal, despuix de la capital Lisboa i Vila Nova de Gaia. Porto conta en una població de 231 828 habitants en 2021.^[1]^[2]Rodegen el núcleu central de Porto la subregión de Gran Oporto i de manera més àmplia el Área metropolitana de Oporto, en una població de ^{cita requerida} Es troba en la ribera dreta del Duero en la seua desembocadura en el oceà Atlàntic.

El municipi de Porto té sèt freguesias (lliteralment, 'feligresías', equivalents a parroquias, a pedanías, o a distritos en les grans ciutats). Llimita al nort en Matosinhos i Maia, a l'est en Gondomar, al sur en el riu Duero i Vila Nova de Gaia, i a l'oest en el oceà Atlàntic.

Com a moltes ciutats europees, Porto és una ciutat antiga, que conta en un ampli patrimonio histórico, encara que durant les últimes décades ha segut somesa a una àmplia modernisació. Conta en el metro més llarc de Portugal, que cobrix no solament el centre, sino també zones de el seu área metropolitana, com Senhora da Hora o Maia. Aixina mateix, el Aeropuerto Internacional Sá Carneiro ha segut recentment ampliat per a permetre una capacitat de 16 millons de passagers anuals.

Des de molt antic hi ha una rivalitat entre Lisboa i Porto. Diuen que esta ciutat té un cert aire britànic, des de que es varen assentar allí comerciants de vi anglesos. Un refrà popular resa: «Lisboa es divertix, Coímbra estudia, Braga resa i Porto treballa».^[3]

El seu centro histórico va ser declarat Patrimonio de la Humanidad per la Unesco en 1996.^[4] Atres atractius turístic-culturals són la torre de los Clérigos, realisada per Nicolau Nasoni, la Casa de la Música i la Fundación Serralves, dedicada a l'art contemporàneu i que és el museu més visitat de Portugal. En el marge sur del riu Duero es troben els famosos cellers de vins, encara que este sector ya no pertany al terme municipal de Porto, sino a Vila Nova de Gaia. Dista de la frontera gallega uns Plantilla:Unidad, que poden recórrer-se per autopista.

Tant el país com el vino de Oporto deuen els seus noms a la ciutat, que a la seua volta significa «el puerto». Per la seua espenta cultural, demogràfica i industrial és considerada com «la «Capital del Nort» de Portugal.

Símbolos

La aprobación del escudo heráldico, el sello y la bandera de l'ayuntamiento fue publicada el 25 de abril de 1940 en el Diário do Governo.^[5]

Història

[[Archivo:Cais da Ribeira, Oporto, Portugal, 2012-05-09, DD 10.JPG|miniatura|izquierda|Vista de Oporto desde la otra orilla del Duero]]

La llegenda conta que Cale era el nom d'un dels argonautas griegos, que va aplegar fins a ací en un viage que va fer i en el que va fundar un enclavament comercial.^{cita requerida}

Se sap que Cale era un menut assentament que ya coneixien els grecs situat en la vora esquerra del Duero, prop de la seua desembocadura; tenia molt males condicions per a la navegació per lo que els romans varen traslladar la ciutat a un lloc de millors condicions a on es poguera construir un port. Durant les invasions bàrbares, Cale passaria a control suevo.

Cap al 417 els alanos varen invadir el territori dels suevos, espentant-los fins a la vora dreta del Duero a on hui se situa Porto. Els alanos, no obstant, no aplegarien a conquistar la vila. Hermerico I, el rei suevo de Galícia, fortificó un castell en el tossal de Pena Ventosa, construint en la seua interior vivendes per a les tropes. A este burc se li va cridar Cale Castrum Novum (castell nou de Cale) adquirint la denominació de civitas. En la base d'eixe tossal se situava Portus Cale (port de Cale, actual Ribeira), que va donar orige al nom Portucale, que passaria a designar també a la ciutat alta a partir de finals del V. Un atre castell, situat en la vora de Vila Nova de Gaia, va quedar com a defensa alvançada de Cale. Abdós castells figuren des de fa sigles en l'escut d'armes de Porto, situats als costats de la Verge María, protectora del burc des de sempre i raó per la que la ciutat també és coneguda en Portugal com: «ciutat de la Verge».

Despuix de la conquista musulmana de la península ibèrica, Porto va ser reconquistada i poblada per la noblea i pobla gallega des de 868. En esta regió va ser establit el Condado Portucalense que va pertànyer al Reino de Galicia, dependent a la seua volta del Reino de León. La diòcesis de Porto va ser restaurada definitivament en 1112-1114 en l'arribada des de Compostela del bisbe Hugo. El 1123 es va fundar oficialment la ciutat de Porto.^[6] El Comtat es va independisar donant lloc al Reino de Portugal en 1139. Dit comtat s'estenia des del Miño fins al Duero. Alfonso VI va otorgar este comtat a la seua filla bastarda Teresa, casada en Enrique de Borgoña. El fill d'abdós va ser el primer rei independent de Portugal, Alfonso Henríques.

Monuments i llocs d'interés

Artícul principal → Centro histórico de Oporto.

miniatura|Personas en Oporto El caixco vell està dins de la llista del Patrimonio de la Humanidad de la Unesco. Alguns dels seus monuments més importants són el Palacio de la Bolsa, la Catedral, la Iglesia i Torre de los Clérigos, el Palacio Episcopal, l'Ajuntament i els seus ponts sobre el Duero.

Ciudad de los puentes

La ciudad de Oporto cuenta con varios puentes importantes:

Posa't dones Barques

El Ponte das Barcas va ser el primer pont que es va construir sobre el Duero. La necessitat d'establir un pas cap a la marge sur del riu per a la circulació de persones i mercaderies va ser una preocupació permanent a lo llarc dels sigles. La travessia del riu es feya en barcos, pots, barcaces, etc. El Posa't dones Barques va ser proyectat per Carlos Amarante i inaugurat el 15 d'agost de 1806. En el seu disseny original es componia de vint barques amarrades per vetes de acero que es podia obrir en dos parts per a facilitar el tràfic fluvial.

Va ser en eixe pont a on va ocórrer la catàstrofe del Posa't dones Barques, en el que varen morir mils de víctimes quan fugien, a través del pont, de les càrregues de bayoneta de les tropes invasoras franceses del mariscal Soult, el 29 de març de 1809.

Posa't Pênsil (Posa't D. María II)

El Ponte Pênsil va ser un pont sobre el Duero que unia la ciutat de Porto en Gaia. L'aument del tràfic entre Gaia i Porto va exigir la construcció d'un pont per a unir permanentment abdós màrgens. El Pont Pênsil va ser desmantellat despuix de la construcció del puente Don Luis I. Actualment seguixen en peu els dos pilares i restants de la casa del guarda en el costat de Porto.

centro|miniatura|800px|Vista nocturna de la ciudad y del río Duero

Va ser un proyecte dels ingeniers Mellet i Bigot. El Posa't Pênsil estava constituït per dos obeliscs de 18 metros d'altura, situats en cada marge del riu. D'ells pender les vetes de suspensió del tauler, que tenia 6 metros d'ample. El va central era de 150 metros. Huit vetes, en 220 fils de hierro cada u, mantenien el tauler a 10 metros per damunt del nivell de les aigües. El Posa't Pênsil va obrir al públic el 17 de febrer de 1843. En cada extremitat es va construir una casa per als guàrdies que vigilaven el pont i cobraven el peaje: 5 reals per cada transeünt, 20 reals per cavall i 40 per carro. Tots estos preus es duplicaven de nit.

Posa't María Pia

miniatura|Ponte María Pia, en primer plano. Por detrás, el puente ferroviario São João

El Ponte María Pia, aixina cridat en honor a María Pía de Saboya és una obra arquitectònica proyectada per l'ingenier Théophile Seyrig i construïda entre giner de 1876 i el 4 de novembre de 1877 per l'empresa de Gustave Eiffel. Va ser el primer pont ferroviari en unir les dos màrgens del riu Duero.

En l'últim quarto del XX era evident que el pont ya no responia a les necessitats. Està dotat d'una sola llínea i només permetia anar a Plantilla:Unidad, en càrregues molt llimitades.

Es troba en desús des de l'obertura del pont São João, en 1991. Pese a l'importància arquitectònica de l'obra, actualment es troba en procés de degradació per l'abandó causat per la falta d'utilisació pràctica.

Posa't dona Arrábida

El puente de Arrábida, proyectada per l'ingenier de ponts Edgar Cardoso, a la data de la seua construcció, en 1963, era el pont en el major arc de formigó del món. Té Plantilla:Unidad de llarc, i un esgambi de Plantilla:Unidad. És el més occidental de tots els ponts que conecten Porto en Vila Nova de Gaia, estant a curta distància de la foz del Río Duero.

Posa't do Infant

El puente do Infante aixina anomenat en honor de Enrique el Navegante, que va nàixer en Porto en el XIV, és la de més recent construcció dels ponts entre Porto i Vila Nova de Gaia. Substituïx el tauler superior del Ponde Dom Luiz I des de la construcció del Metro de Porto.

Posa't Luis I

El puente Luis I, substituïx l'antic Posa't Pênsil, i va ser proyectat per l'ingenier Teófilo Seyrig, el mateix que hi havia ya proyectat el Posa't María Pia. La seua característica més destacable, és el fet de tindre dos taulers. Actualment pel tauler superior creua la llínea groga del Metro de Porto, i l'inferior està obert al tràfic rodat.

Vista panorámica del puente Luiz I y el centro histórico de la ciudad

Posa't do Freixo

És el més oriental dels ponts que conecten la ciutat Porto i la ciutat de Vila Nova de Gaia. Medix aprox. 3 km en un ample de 150 m.

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Porto

Any	1864	1900	1930	1960	1981	1991	2001	2011	2021
Població	89 349	165 729	229 794	303 424	327 368	302 472	263 131	237 591	231 828

Datos según el nomenclátor publicado por el INE portugués.

Organización territorial

Las freguesias de Oporto son las siguientes:^[7]

Geografia

Clima

La ciudad de Oporto tiene un clima mediterráneo con influencia oceánica (Csb) según la clasificación de Köppen-Geiger. En invierno las temperaturas varían entre los 5 °C y los 14 °C y rara vez bajan los 0 °C. Durante esta estación alternan períodos lluviosos con días fríos y despejados. En verano las temperaturas varían entre los 15 °C y los 25 °C y ocasionalmente pueden registrarse temperaturas superiores a 35 °C. No obstante, temperaturas por encima de los 30 °C son bastante raras debido a la proximidad de la ciudad con el océano. Por su situación geográfica, períodos más frescos y con precipitaciones pueden ser comunes en verano. La baja amplitut térmica se debe a la proximidad del oceà Atlàntic y a la presencia de la corriente del Golfo.

Comunicaciones

miniatura|Línea D del metro miniatura|Estación de Trinidad del Metro de Oporto miniatura|Aeropuerto Sá Carneiro

Transporte urbano

El transporte público en la ciudad de Oporto se remonta al año 1872, fecha en que la Compañía Carril Americano de Oporto inició su operación en Portugal. Un año después fue creada la Compañía Ferrocarriles de Oporto. La fusión de las dos empresas dio origen a la Sociedad de Transportes Colectivos de Oporto (conocida por sus siglas, STCP), que tomó su actual designación en 1946. La STCP tiene a su cargo el manejo de los autobuses y el de las líneas de tranvía que subsistieron a la época dorada de estos transportes; hoy, algunos están en restauración en la parte baja de la ciudad.

La gestió de la ret de metropolità és efectuada per l'empresa del metro de Oporto. Esta posseïx en total 68 estacions distribuïdes a lo llarc de Plantilla:Unidad de llínees comercials en via doble, en Plantilla:Unidad de ret subterrànea, dispostes per tota la metròpoli, lo que la convertix en la major ret metropolitana de transport públic de masses en Portugal. El funicular dos Guindais, operat pel metro de Porto, és un funicular que es troba en una escarpa i que conecta, de forma ràpida, la zona de Batalha en l'avinguda Gustavo Eiffel, en la ribera.

30px Metro de Porto
Llínea		llongitut (km)	Estacions	Inauguració	Vehículo
21px	Plantilla:Tc	15,6	23	7 de decembre de 2002	Flexity Outlook (Eurotram)
21px	Plantilla:Tc	33,6	35	13 de març de 2005	Flexity Swift (Tram-train)
21px	Plantilla:Tc	19,6	24	30 de juliol de 2005	Flexity Swift (Tram-train)
21px	Plantilla:Tc	9,2	16	18 de setembre de 2005	Flexity Outlook (Eurotram)
21px	Estádio do Dragão ↔ Aeroporto 17px	16,7	21	27 de maig de 2006	Flexity Outlook (Eurotram)
21px	Plantilla:Tc	17,4	24	2 de giner de 2011	Flexity Outlook (Eurotram)
21px	Plantilla:Tc	0,3	2	19 de febrer de 2004	Funicular dos Guindais

Transport interurbà i regional

miniatura|Funicular dos Guindais La ciutat dispon, ademés, d'una ret ferroviària interurbana operada per Trens de Portugal: llínees de Aveiro, Braga, Guimarães i Penafiel.

Transport internacional per carretera o ferrocarril

Cap a Espanya, en destí a Vigo i Madrid, partixen autobusos de ALSA i Autna. També partixen trens de CP en destí a Vigo.

Transport aéreu

El Aeropuerto Internacional Francisco Sá Carneiro, despuix de ser radicalment reconstruït, ràpidament es va convertir en el segon aeroport portugués en major tràfic aéreu, en una zona d'influència que s'estén pel noroest de la península ibérica, sent hui un aeroport funcional d'arquitectura contemporànea en capacitat per a rebre fins a 16 millons de passagers per any.

Economía

miniatura|Bolsa de Valores de Oporto Las relaciones económicas de Oporto con el valle del Duero están bien documentadas desde la Edad Media. Nueces, frutos secos y aceite de oliva sustentaron un próspero comercio entre Oporto y la región. De Oporto, estos productos eran exportados a mercados del Viejo y Nuevo Mundo. Sin embargo, el gran impulso al desarrollo de las relaciones comerciales interregionales vino de la agroindustria del vino de Oporto. Esta actividad marcó decididamente la relación de complementariedad entre el gran centro urbano del litoral y la región contigua de enorme potencial agrícola, particularmente consagrada a la producción de vinos fortificados de gran calidad.

El desenroll econòmic de Porto va estar sempre íntimament lligat a la marge sur del Duero, Vila Nova de Gaia, partix integrant dels seus térmens fins a 1834, a on es varen establir les caves per a l'envelliment dels vins fins del Alto Douro.

Porto sempre rivalizó en Lisboa en poder económico. La classe rica d'industrials de la regió va crear, a mitan del XIX, la poderosa Associació Industrial Portuense, hui Asociación Empresarial de Portugal. L'antiga Bossa de Porto es va convertir en la major Bossa de Derivats de Portugal, en fusionar-se en la Bossa de Lisboa, creant la Bossa de Valors de Lisboa i Porto. En 2002, la BVLP (per les seues sigles en portugués) va acabar per integrar-se a Euronext, junt en bosses de Bélgica, Francia, Países Bajos i el Reino Unido. L'edifici que va albergar durant molt temps la bossa portuense, el Palacio de la Bolsa, sèu de la Asociación Comercial de Oporto, és hui una de les principals atraccions turístiques de la ciutat.

Porto és sèu de el Jornal de Notícias, un dels diaris de major tirada nacional, i de Porto Editora, una de les majors empreses editorials del país, coneguda pels seus diccionaris i llibres escolars.

En Porto convergixen vàries carreteras i llínees de ferrocarril, les quals també varen contribuir en convertir a la ciutat en el principal centre comercial de tota la región norteña de Portugal. A pesar de la progressiva terciarización del centre, la actividad industrial continua sent de gran importància gràcies al seu cinturó industrial, que alberga fàbriques de textils, calcer, mobles, ceràmica, metalúrgia, orfebreria i atres activitats fabriles, ademés d'algunes artesanals.

Sent la ciutat més important de l'altament industrialisada zona del llitoral nort de Portugal, molts dels més importants grups econòmics del país de diversos sectors —tals com Altri, el grup Amorim, el Banco BPI, Bial, EFACEC, Frulact, Lactogal, Millennium bcp, Porto Editora, Sonae, Unicer o RAR— tenen la seua sèu en la ciutat de Porto o en la Gran Área Metropolitana de Oporto.

Cultura

miniatura|Rectoría de la Universidad de Oporto [[Archivo:Casa-da-musica(exterior).1000.jpg|miniatura|Casa de la Música]] La ciudad de Oporto posee diversos espacios culturales de referencia en la región y a nivel nacional. Entre los diversos museos de la ciudad, destaca el Museo de Arte Contemporáneo, uno de los museos más visitados del país, donde también son expuestas obras de arte de varios artistas contemporáneos, al lado de la flora típica de la región norte de Portugal, en el envolvente Parque de Serralves.

La «Casa de l'Infant», que data del XIII i lloc a on hauria naixcut el Infante de Sagres, és actualment museu medieval de la ciutat i archiu distrital. Unes atres cases-museu inclouen la Casa-Museu Fernando de Castro, la Casa-Museu Guerra Junqueiro, la Casa-Museo Marta Ortigão Sampaio i la Casa-Taller António Carneiro.

Estajat en l'edifici de la Alfândega Nova, el Museu de Transports i Comunicacions té com a objectiu mostrar l'història dels transports i mijos de comunicació. El Museu del Carro Elèctric, instalat en l'antiga central termoelèctrica de Massarelos, dispon d'una colecció de coches elèctrics i remolcs que circulaven per la ciutat. Anualment, organisa una desfilada dels seus carros elèctrics pels carrers de la ciutat, entre Massarelos i Passeio Alegre.

El Museo Nacional Soares dos Reis, creat en 1833 per Pedro IV, inclou gran part de l'obra de l'escultor. En Porto existixen diversos museus temàtics, de referir: el Museu del Vi de Porto, el Museu de l'Indústria, el Museu d'Història Natural, el Museu del Paper Moneda, el Gabinet de Numismàtica, el Museu d'Art Sacre, el Museu de la Misericòrdia, el Museu Nacional de la Prensa, Diaris i Arts Gràfiques, el Centro Portugués de Fotografía (ubicat en la Cadeia da Relação), el Museu Romàntic de la Quinta dona Macieirinha, el Museu Militar de Porto i el Castell do Queijo, célebre pel seu mirador, a on es realisen vàries exposicions temporals. Porto alberga, ademés, les fundacions de António de Almeida i de Maria Isabel Guerra Junqueiro i Luís Pinte de Mesquita Carvalho.

Els auditoris culturals de la ciutat són, en la seua gran majoria, construccions dels sigles XIX i XX. La construcció rellevant dels últims anys és la Casa de la Música que és considerada la sala musical en millor calitat acústica del món, i és una obra arquitectònica que va ser concebuda per a l'event Porto Capital de la Cultura 2001 (Porto 2001), autoria de Rem Koolhaas i aclamada internacionalment. El Teatre Rivoli, el Teatre Nacional São João i el Teatre Sá dona Bandeira són importants sales d'espectàculs, de rellevància històrica i arquitectònica, localisats en el centre de la ciutat. Ahí es localisen, ademés, atres auditoris, com el Coliseo de Oporto i el Cine-Teatre Batalha, la més destacada i històrica sala de cine de la ciutat, a la que està relacionada l'expressió local: vai no Batalha!. Atres teatres de menció són el Teatre do Camp Alegre i el Teatre Helena Sá i Costa, este últim és naya dels talents en formació de l'Escola de Música i Arts de l'Espectàcul de Porto.

Gastronomía

[[Archivo:Port wine.jpg|miniatura|Una copa de vino de Oporto, al cual la ciudad le dio su nombre]] Varios platos de la tradicional culinaria portuguesa tuvieron origen en la ciudad de Oporto.

Durant la preparació de la conquista de Ceuta en 1415, els ciutadans de Porto varen entregar als expedicionarios tota la carn disponible en la vila, quedant-se solament en les tripas. Des de llavors els portuenses reben el renom de tripeiros, i és raó per la qual el plat tradicional per excelència de la ciutat són les budells à moda do Porto (budells a la portuense) obligatori en els millors restaurants.

L'abadejo, tant a la Gómez de Sá com a la Zé do Pipo són atres plats típics naixcuts en Porto i populars en Portugal. La francesinha (francesita) és, de la culinària recent, el plat més famós i consistix en un emparedado farcidura de vàries carnes, cobert en queso i una salsa especial (molho de francesinha). La beguda que té el nom de la ciutat és el vino de Oporto, el qual és produït en la regió vitivinícola del Alto Douro i exportat internacionalment des de les cavas que se situen en la marge esquerra del riu Duero, en Vila Nova de Gaia.

Fiestas y romerías

Fiesta de San Juan

Deporte

Hoy en día, Oporto cuenta con grandes clubes deportivos, siendo los principales el Fútbol Club Oporto que juega en el Estadio do Dragão que por veces ha sido la casa de la selección de fútbol de Portugal en la Liga de Naciones de la UEFA y el Boavista Futebol Clube, quienes también tienen una importante participación en otros deportes como baloncesto y futsal a nivel nacional y en el caso del Fútbol Club Oporto también a nivel internacional. Existen, además, numerosos clubes de menor dimensión, pero con una función social de gran relevancia.

La personalitat deportiva més famosa, natural de la ciutat de Porto, és l'atleta Rosa Mota, vencedora de la medalla d'or de maratón en els Juegos Olímpicos de Seúl i de bronze en els Juegos Olímpicos de Los Ángeles. El futboliste Bruno Alves és també naixcut en Porto, i hui juga tant en la selecció portuguesa com en el F. C. Porto.

En la ciutat s'organisen molts events deportius de les més distintes modalitats. D'entre ells, el Maratón de Oporto en atletismo. Porto va ser una de les sèus de l'Eurocopa de Portugal en el 2004, i el Estádio do Dragão és un dels més importants del país.