Aveiro
Aveiro <phonos file="Pt-pt Aveiro FF.ogg">[ɐˈvɐjɾu]</phonos> és una ciutat portuguesa, capital del distrito homónimo, en la Región Centro i comunitat intermunicipal de Aveiro, situada prop de 55 km al nort de Coímbra i en prop de 58 142 habitants, casi 80 880 considerant les freguesias de l'extrarradi. Ha segut freqüentment denominada la «Venècia de Portugal» pels seus canals que travessen el centre de la ciutat, lo que la dota d'una gran bellea, conjuntament en el barri vell de Beira Mar, a on es conserven les tradicionals cases i els almagasens de sal de la riga. L'aire antic de la ciutat es mescla perfectament en la modernitat que ha irromput per la vida universitària i fan d'esta ciutat un lloc apetecible en qualsevol época de l'any.
És sèu d'un municipi en 199,77 km² d'àrea i 80 880 habitants (2021), subdividit en dèu freguesias. El municipi llimita al nort en el municipi de Murtosa (ya siga per mig de la ría de Aveiro, ya siga per terra), al noreste en Albergaria-a-Velha, a l'est en Águeda, al sur en Oliveira do Bairro, al surest en Vagos i en Ílhavo (sent els llímits en este últim municipi també terrestres i per mig de la riga), i en una franja relativament estretix de llitoral en el oceà Atlàntic, a l'oest.
És un municipi territorialmente discontinu, ya que comprén algunes illes de la riga de Aveiro, i una porció de la península costera de casi 25 km d'extensió que tanca la riga per occident.
Geografia
miniatura|Puente sobre un canal en Aveiro.
Situada a la vora del oceà Atlàntic, Aveiro és una ciutat industrial en un important puerto marítimo. La sèu del municipi és la ciutat de Aveiro, que comprén cinc parròquies urbanes, en prop de 73.003 habitants. La ciutat de Aveiro és també la capital del Districte de Aveiro, i la ciutat més gran de la subregión de la comunitat intermunicipal de Baixo Vouga. Aveiro és coneguda com "la Venecia portuguesa", pel seu sistema de canals i barcos similar al de la ciutat italiana.
Clima
Aveiro té un clima Csb[1] (templat en estiu sec i templat) segons la classificació climàtica de Köppen, influenciat per la seua proximitat al oceà Atlàntic. L'influència marítima provoca una estreta amplitut térmica, que origina estius en temperatures diürnes d'al voltant de 24 °C en promig, considerablement més baixes que les àrees de l'interior en el mateix paralel en la península ibèrica. Com és habitual en els climes mediterràneus, els estius són secs i els hiverns humits. La seua situació costera dona lloc a que les gelades siguen molt rares i mai severes. La màxima temperatura registrada va ser de 39 °C.[2] Les temperatures superiors a 32 °C són solament ocasionals.[3]
 Paràmetros climàtics promig de 
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
| Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 15.4 | 17.6 | 18.0 | {{{may}}} | 22.7 | 24.2 | 24.4 | {{{sep}}} | 20.9 | 17.5 | {{{dic}}} | 19.5 |
| Temp. mín. mija (°C) | 5.9 | 7.3 | 8.9 | 10.1 | 12.3 | 14.8 | 16.0 | 16.1 | 15.0 | 12.5 | 9.9 | 7.9 | 11.4 |
| Precipitació total (mm) | 111.2 | 85.5 | 46.4 | 89.6 | 89.3 | 27.6 | 11.8 | 17.8 | 56.1 | 110.3 | 129.2 | 131.9 | 906.7 |
| Díes de precipitacions (≥ 1 mm) | 13.3 | 13.0 | 10.4 | 12.7 | 9.5 | 4.8 | 1.9 | 2.5 | 5.8 | 11.0 | 12.2 | 14.9 | 112 |
| Font: Institut de Meteorologia, IP Portugal. Senyes de precipitació i temperatura per al periodo 1971-2000 en Aveiro[4] 27 d'octubre de 2012 | |||||||||||||
Ría
- Artícul principal → Ría de Aveiro.
La riga de Aveiro és considerada una de les més belles i importants de Portugal. S'estén, en el seu interior, en un sentit paralel a la mar, propenca a la costa del oceà Atlàntic, en una llongitut de 47 km. Té un esgambi d'11 km, d'est a oest i aplega des de Ovar fins a Mira en sentit nort-sur. La riga és el resultat de la retirada de l'oceà Atlàntic, lo que ha generat franges costeres que, des del sigle xvi, varen formar un estany que és un dels accidents fluvials més importants i bells en tota la costa Atlàntica.
La riga es compon de quatre grans canals ramificats que rodegen una série d'illes i illots. En esta riga desaguan els rius Voga, Antuã i Boco, tenint com a única comunicació en la mar un canal entre Barra i S. Jacinto, permetent l'accés al port de Aveiro a embarcacions de gran calat. La riga és rica en peixos i aus aquàtiques, i oferix un lloc perfecte per a tots els deports aquàtics.
Història
miniatura|izquierda|Casa flotante en Aveiro [[Archivo:Aveiro - Portugal (16704486410).jpg|miniatura|izquierda|Antigua fábrica cerámica de Aveiro, hui centre de congressos]] miniatura|izquierda|Casetas en Costa Nova El document del llegat fet per la comtesa Muniadona Díaz al monasterio de Guimarães el 26 de giner de 959,[5] conté la referència a Suis terras in Alauario et Salines, la forma més antiga que es coneix del topònim de Aveiro.[6][7] Les primeres mencions que fan referència a la ciutat daten del sigle x, pero fins al sigle xiii no és elevada a la categoria de villa.[7] En aquella época, la població s'agrupava entorn a l'iglésia principal consagrada a San Miguel Arcángel, situada a on està hui la Plaça de la República, encara que este edifici va ser demolit en 1835.
La bona situació geogràfica de Aveiro ha beneficiat el seu creiximent. Les salinas, que abunden en aquella zona, la pesca (particularment la de l'abadejo[8]) i el comercio marítim han constituït la base econòmica de la ciutat.
Més vesprada, el rei Juan I, seguint el consell del seu fill, el príncipe Pedro, qui en eixe moment era donatario de Aveiro, va ordenar que el poblat anara rodejat en muralles que, en el sigle xix, varen ser demolides i part de les seues pedres utilisades en la construcció dels rompeolas de la nova barra.
En 1434, el rei Eduardo I va donar al poble el privilegi de celebrar una fira anual lliure que ha aplegat als nostres dies i és coneguda per Fira de Març.[7]
En 1472, la filla del rei Alfonso V, l'infanta Joana, va entrar en el Convent de Jesús, a on va morir el 12 de maig de 1490, aniversari recordat hui en el dia de festa municipal. L'estància de la filla del rei va tindre repercussions importants per a Aveiro, cridant l'atenció sobre la vila, d'esta manera promovent el seu desenroll.
El primer fuero de Aveiro és manuelino i va ser otorgat en 4 d'agost de 1515, i està inclós en el Llibre de Llectures Noves de Furs de Estremadura.
A finals del sigle xvi i principis del xvii, l'inestabilitat de la vital comunicació entre la riga i la mar va dur al tancament del canal. Açò va impedir l'us del port i va crear condicions d'insalubritat que varen provocar l'estancament de les aigües de l'estany. Molts residents de Aveiro varen emigrar i varen crear nous pobles de peixcadors a lo llarc de la costa portuguesa. Açò va causar una gran disminució de la població i va provocar una important crisis econòmica i social. Va ser, no obstant, i curiosament, en esta fase de recessió que es va construir en ple dominio filipino, l'iglésia de la Misericòrdia, un dels temples més notables de Aveiro. Estos pobles de peixcadors continuen existint com a barris de l'extrarradi aveirense: Gafanha de Nazaré, Gafanha dona Encarnação, etc.
En 1759, Aveiro es va convertir en ciutat per orde del rei José I, uns mesos despuix de ser condenat per traïció, a la horca, l'últim duque de Aveiro. Uns anys despuix. en 1774, a demanat del rei José I, el papa Clemente XIV va convertir Aveiro en sèu de la diócesis que du el mateix nom.
Per estes raons, a petició d'algunes persones notables de la ciutat, la nova ciutat, per Real Decret d'11 d'abril de 1759, se li va donar el nom de Nova Bragança en lloc de Aveiro. Quan el Marqués de Pombal va caure en desgràcia, la reina María I en 1777 va ordenar que la ciutat tornara a cridar-se pel seu antic nom.
Demografia
| Any | 1864 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 10 296 | 24 919 | 31 644 | 46 055 | 60 284 | 66 444 | 73 335 | 78 450 | 80 880 |
Freguesias
Les freguesias de Aveiro són les següents:[9]
- Aradas
- Cacia
- Eixo e Eirol
- Esgueira
- Glória e Vera Cruz
- Oliveirinha
- Requeixo, Nossa Senhora de Fátima e Nariz
- Santa Joana
- São Bernardo
- São Jacinto
Comunicaciones
Autopistes: I1 I80 A1 (Oporto i Lisboa, I80 A25 (Plages, Viseo i España), A17 (Marinha Grande) i A29 Espinho (en obres)
Autobusos urbans.
Tren:estació de Aveiro (llínea del Nort (Ovar, Espinho, Vila Nova de Gaia, Porto i Coímbra, Pombal, Lisboa) i (llínea del Vouga Águeda, Sarnada, Oliveira de Azeméis, São João da Madeira, Santa Maria da Feira i Espinho).
Porto de Aveiro (Aveiro/Ílhavo).
Aeroport regional: Aeròdrom de Aveiro/São Jacinto.
Universitat de Aveiro.
Economía
Aveiro és una de les ciutats en major nivell econòmic en Portugal, en els últims anys ha ocupat el primer lloc en el nivell de calitat de vida i ingressos en el país. L'economia de la ciutat està molt diversificada, actualment partix del motor econòmic gira entorn a l'universitat que és un dels focs d'investigació i docència més importants en el país. L'extracció salina continua sent una basa important per a la ciutat, aixina com l'indústria de la rajoleta i el creixent turisme que cada volta atrau a més persones.
És un districte industrialisat, en el 55 % de la població activa empleada en este sector, mentres que les activitats terciarias ocupen al 35,2 %, i les primàries a penes al 9,8 %, a pesar de l'importància de l'indústria agropecuaria.
Turismo
En els últims anys és cada volta més freqüent l'anar i vindre de viagers interessats en els encants d'esta ciutat, comunament cridada la «Venècia de Portugal» pels canals que solquen la ciutat antiga. El barri de Beira Mar alberga l'essència de l'història de la ciutat; velles cases entre callejuelas i canals inundats d'olor a sal i mar. La Praça do Peixe de dia oferix l'oportunitat de comprar peix fresc i de nit la plaça viu de la algarabía universitària que inunda els seus molts bars i restaurants. Les plages de Costa Nova i Dona Barra són també un atractiu, per la seua bellea, les dunes de São Jacinto i l'oceà Atlàntic. Les passejades en barco (Mercanteis) pels canals són freqüents entre els turistes, en la riga poden contemplar els Moliceiros; abdós són les embarcacions típiques que recorren estos canals i la riga des de fa sigles.[10] Les rajoletes són un atre dels sagells distintius de la ciutat, i pràcticament es pot llegir la seua història a través dels mateixos. Estan presents en tota l'arquitectura Aveirense, des de les antigues cases de peixcadors, fins als moderns edificis, passant per teatres, catedral, iglésies, museus, edificis oficials, etc.
Afores: Plages de península de São Jacinto (Aveiro), Torreira (Municipi de Murtosa) Barra, Costa Nova (municipi de Ílhavo) i Vagueira (municipi de Vagos). 300px|miniatura|centro|Muelles de Aveiro
Ciudades hermanadas
Viseo, Portugal.- Viana do Castelo, Portugal, des de 1910.
Belém, Brasil, des de 1970.- Pelotas, Brasil, des de 1970.
- Erro al crear miniatura: Ōita, Japón, des de 1978.
- Erro al crear miniatura: Bourges, Francia, des de 1989.
Inhambane, Mozambique, des de 1989.- Erro al crear miniatura: Arcachón, Francia, des de 1989.
- Erro al crear miniatura: Ciudad Rodrigo, España, des de 1989.
- Erro al crear miniatura: Forlì, Itàlia, des de 1990.
- Erro al crear miniatura: Santa Cruz, Cabo Verde, des de 1993.
- Pemba, Mozambique, des de 1995.
- Cubatão, Brasil, des de 1997.
.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}
.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}
.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Referències
- ↑ aemet.és, Atles climàtic ibèric.
- ↑ «Climate Normals 1981-2010 - Aveiro». IPMA. Consultat el 2015-03-21.
- ↑ «Aveiro Climate, Weather By Month, Average Temperature (Portugal) - Weather Spark» (en en). weatherspark.com. Consultat el 2022-01-03.
- ↑ «Promedios mensuales - Aveiro, POR (en portugués)». Consultat el 27 de octubre de 2012.
- ↑ Herculano, Alexandre (1868). Acadèmia de Ciències de Lisboa (ed.). Portugaliae Monumenta Historica. Diplomata et chartae (vol. I), Lisboa: Olisipone, p. 46. OCLC 504624362.
- ↑ «Aveiro». mca.cm-aveiro.pt. Archivat des de l'original, el 11 de abril de 2018. Consultat el 19 de noviembre de 2016.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Massada, Jorge (2002). Ao encontro de Aveiro, p. 29.
- ↑ Marques da Silva, Antonio José (2015). «The fable of the cod and the promised siga. About Portuguese traditions of bacalhau», Themudo Barata i João Magalhãés Rocha (ed.). Heritages and Memories from the Siga. Proceedings of the 1st In ternational Conference of the UNESCO Chair in Intangible Heritage and Traditional Know-how: Linking Heritage. 14-16 January 2015 (en en), Évora, pp. 130-143. ISBN 978-989-99442-0-6. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 15 de febrero de 2022.
- ↑ Aveiro, Portugal Turisme en Portugal, realisat en colaboració en l'escola de turisme.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aveiro.- Aveiro en Wikivoyage
- Ajuntament de Aveiro (portugués)
- Universidade de Aveiro
- Portal Ovos Moles
- Aveiro Portugal turisme i gastronomia.