L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, malnomenat l'Afortunat (Alcochete, 31 de maig de 1469 – Lisboa, 13 de decembre de 1521), va ser rei de Portugal.[1] Va ser fill de l'infant Fernando de Portugal, duc de Viseo i fill d'Eduardo I, i de Beatriz, neta de Juan I. En 1495 va succeir en el tro de Portugal al seu cosí Juan II qui, a l'adop, era també el seu cunyat en estar casat en la seua germana Leonor de Viseo. Se li va malnomenar o Venturoso i o Bem-Aventurat pels grans guanys i acontenyiments ocorreguts durant el seu regnat, entre ells el descobriment de la ruta atlàntica cap a les Índies pel cap de Bona Esperança i el descobriment de Brasil.

Manuel I de Portugal
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Manuel I de Portugal» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 7 de maig de 2020.

Infància

Manuel va créixer en mig d'una guerra d'intrigues i conspiracions entre la noblea aristocràtica portuguesa i Juan II. Va vore com a molts dels que li rodejaven eren eixecutats o exiliats, sent el seu propi germà Diego, duc de Viseo, assessinat pel propi rei. No és d'estranyar puixque, quan va ser cridat en audiència en 1493, tinguera moltes raons per a preocupar-se. Pero sense raó, puix Juan s'havia propost nomenar-ho hereu al tro, despuix de la mort del propi fill del rei, l'infant Alfonso, i de varis intents frustrats de llegitimar al seu fill bastardo Jorge de Lencastre. Per a molts, est va ser el primer event de la seua vida que li valdria el sobrenom de «L'Afortunat».

Época de les exploracions i política exterior

Sense dubte, Manuel I hauria de provar ser un digne successor de Juan II, puix el seu respal va ser fonamental per a l'exploració portuguesa del oceà Atlàntic i el desenroll dels monopolis comercials portuguesos. En este sentit, durant el seu regnat molts acontenyiments varen tindre lloc. Entre ells els següents:

  • 1498 – Vasc de Gama descobrix la ruta marítima atlàntica cap a l'Índia.
  • 1500 – Pedro Álvares Cabral descobrix Brasil.
  • 1505 – Francisco d'Almeida es convertix en el primer virrey de l'Índia.
  • 1504-1511 – L'almirant Alfonso d'Alburquerque assegura per a Portugal el monopoli de les rutes marítimes del oceà Índic i del golf Pèrsic. Tots estos successos varen contribuir a la constitució formal de l'imperi comercial portugués. Els descobriments i empreses portugueses varen ser reforçades en l'establiment de tractats comercials i relacions diplomàtiques en China i Pèrsia. Inclús el propi papa va rebre una monumental embaixada en Roma que pretenia impressionar a tota Europa en les riquees acumulades per la Corona portuguesa. En l'intenció d'atraure a la seua cort lisbonenca als millors científics i artistas, Manuel I va usar part de la riquea obtinguda d'este predomini comercial per a construir diversos edificis reals en un aspecte nou que ara es coneix com a estil manuelino, del que són eixemples notables el monasteri dels Jerónimos i la Torre de Belém, front a la desembocadura del Tajo. El seu matrimoni en l'infanta Isabel d'Aragó va tindre eminents tenyides polítiques. A raïl del Tractat d'Alcaçovas, l'hereu del tro de Portugal, Alfonso, havia segut casat en la filla primogènita dels Reis Catòlics, Isabel d'Aragó. A la mort d'Alfonso, Manuel va quedar com a successor de la corona i en 1497 es va acordar que es casara en la viuda Isabel.[2] Poc temps despuix va morir l'únic fill varó dels Reis Catòlics, Juan, en lo que Isabel va passar a ser l'hereua dels trons de Castella i d'Aragó. Frut del matrimoni entre Manuel i Isabel va nàixer Miguel de Pau i est va ser durant varis anys ellegítim hereu de totes les corones dels regnes ibèrics, llevat Navarra. Pero Isabel va morir durant el part de Miguel, i quan el propi Miguel va morir prematurament en l'any 1500 es va desvanir la possibilitat de que es reuniren en un mateix cap les corones de Portugal, Castella i Aragó. Manuel es va tornar a casar en una atra filla dels Reis Catòlics, María d'Aragó, pero la seua germana major Juana, que estava casada en Felipe I de Castella, era l'hereua directa del tro i no María. Solament una improvable série de morts podria permetre que un fill seu fora hereu llegítim dels regnes de Castella i Aragó.

Qüestions internes

Erro al crear miniatura:
Epistola de victòria contra infideles habita, 1507.

Referent a la política interna, Manuel I va perpetuar els modos del seu antecessor de tendències absolutistas. Les Corts (l'assamblea que reunia al poder real en les diferents classes socials del regne) solament es varen convocar tres voltes durant el seu regnat de més de vinticinc anys, i sempre en Lisboa, un territori no precisament neutral. Va reformar els tribunals de justícia i el sistema tributari, adaptant-els al progrés econòmic que estava vivint el seu regne. En lo tocante a la religió, es pot dir que Manuel I va ser un home prou religiós que va invertir una part important de la fortuna del país en la construcció d'iglésias i monasteris, aixina com en el patrocini de la construcció de missions catòliques i la evangelisació dels natius de les noves colónies. També va intentar promoure una nova creuada contra els turcs. En este context, seguint l'eixemple d'atres regnes europeus com Anglaterra en 1290 o com els veïns de Castella i Aragó en 1492 (Edicte de Granada), entre 1496 i 1498 va promoure accions per a acabar en la presència en el seu regne de judeus i musulmans,[3] obligant a la conversió forçosa d'aquells membres d'abdós religions que volgueren permanéixer en Portugal. Encara que hi ha qui indica que esta política extremista pretenia satisfer als Reis Catòlics en una clàusula que va ser acordada abans del seu matrimoni en Isabel d'Aragó, els quals solament ordenarien les conversió forçades de musulmans despuix de la rebelió de les Alpujarras (1499-1501).[4] Per una atra part, sí que és cert que no va permetre la distinció jurídica entre catòlics i judeus convers, i que aquells que varen decidir ser batejats varen ser protegits de qualsevol abús. Res de lo que va evitar, no obstant, la massacre de judeus del 19 d'abril de 1506, en la que prop de 4000 judeus varen ser assessinats per les turbes en Lisboa. Manuel I de Portugal va morir pacíficament en 1521 i es troba sepultat en el Monasteri dels Jerónimos, que el mateix va manar construir. El seu fill Juan li va succeir en el tro com Juan III.

En la lliteratura

En la novela Les dames del rei (2011), de l'escritora espanyola María Pilar Queralt del Ferro, la figura de Manuel'Afortunat és l'eix sobre el que gira l'intriga dellibre. La novela "Dos germanes per a un rei" (2020), de l'escritora portuguesa Isabel Stilwell, és una obra centrada en la figura del rei Manuel I de Portugal, casi autobiogràfica, relatant les distintes fases de la seua vida, des de la seua joventut en la seua casa familiar en Beja, com el seu regnat, en els fets principals dels descobriments de l'Índia i de Brasil, fins al seu decés, en 1521.

Ancestros

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manuel_I_de_Portugal&oldid=1528296»