Anar al contingut

Monopoli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Monopoli



Monopoli (Menòple en dialecte d'Apulia central,[1] és un municipi italià de 47 768 habitants[1] de la ciutat metropolitana de Bari, en la regió sudoriental d'Apulia. El seu característic caixco antic d'orige altomedieval, superpost als restants d'un assentament fortificado de la cultura mesapia ya en el V, aguaita a la mar rodejada d'altes muralles. La ciutat de Monopoli es troba a lo llarc de la costa adriática, a 40 quilómetros al sur de Bari, en la zona geogràfica de la Terra de Bari, concretament en el sector sudoriental de la Conca de Bari, el relleu de la qual, a mida que un s'acosta a la costa, presenta a voltes una pronunciada pendent, formant un escarpado escaló conegut localment com Li Serre (la serra). Esta pendent, que pot apreciar-se a pocs quilómetros del centre, delimita dos paisages ben diferenciats: un de pla, denominat Marina, que s'estén cap a la mar, i un atre elevat, que forma una espècie de replanell que s'adinsa cap a l'interior fins a una altura màxima de 408 metros[5], en la zona dels monts Carbonara, en el districte d'Aratico. Este escaló es deu a l'acció erosiva de la mar i marca una etapa posterior de l'alçament al que es va vore somesa tota la regió de Murge en el Plioceno, quan va emergir en el seu punt més alt. El territori de la ciutat de Monopoli té una superfície total de 157,89 km². Ellitoral, de casi 15 km de llongitut, és baix i retallat: en més de 25 cals i àmplies extensions d'arena, és especialment adequat per al bany i l'exploració de la vida submarina[6], per lo que el turisme de balneari està molt estés en la zona. Segons un estudi recent de 2021, l'àrea urbanisada de Monopoli és la tercera de la província de Bari, despuix d'Altamura i Bari; la dècima de la regió, despuix de Ceriñola. El territori restant es dividix en unitats denominades contrade (districtes), algunes de les quals s'inclouen actualment dins del núcleu habitat. Es caracterisen per la presència d'antigues masserie fortificades (facendes per a portar a terme activitats agrícoles), iglésies i assentaments rupestres, trulli (construccions campestres en pedra que servien de refugi o residència temporal dels llauradors), viles patricias neoclàssiques i granges. El cultiu predominant és l'olivera i l'armeler, pero no falten els frutals (cítrics, cerezos, higueras) i, sobretot, el cultiu extensiu d'hortalices. La vegetació espontànea, principalment xara mediterrànea, seguix present en vàries zones del territori. L'oasis faunístico del Mont Sant Nicola té un important valor natural, també per l'ampli panorama que oferix del port deportiu situat més avall i d'algunes localitats propenques. En l'oasis, situat en una loma en l'extrem de Murge, a uns 6 quilómetros de la ciutat, hi ha valioses espècies botàniques.[2]

Evolució demogràfica

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Luigi Reho, Dizionario etimologic del monopolitano, Schena Editore, Fasano 1988, p. 1027.
  2. Sebastiano llo, Monopoli, Sintesi storico-geografica, Colucci, 1976, pp. 33-35.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Relació OSM