Juana I de Castella
És Castell (anteriorment conegut com Villacarlos)[1] és un municipi i localitat espanyola de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Situat a l'est de Menorca, en la boca del port de Maó. El municipi comprén els núcleus de població d'És Castell —capital municipal—, Bell Horisó (Són Vilar), Cala Sant Esteban (Cala Sant Esteve), El Fonduco, Santa Ana (Santa Anna), Sínia d'en Riera, Sol de l'Est (Sol d'Est) i Trebelúger (Trebalúger).
El núcleu urbà principal va ser fundat en 1771 pels britànics en el nom de Georgetown en honor del rei Jorge III d'Anglaterra durant el periodo en que Menorca va estar baix domini britànic i com queda reflectit en l'escut, en el que apareix Sant Jorge matant al dragó. Quan l'illa va ser recuperada per Espanya en 1782, va canviar el seu nom pel de Real Vila de Sant Carlos en honor del rei Carlos III, posteriorment abreviat a Villacarlos. Per la seua situació geogràfica, és el primer poble d'Espanya en vore eixir el sol.
Història
El poble adquirix el nom del Castell de Sant Felipe, prop d'a on s'assentava el primitiu núcleu. Esta fortalea es va construir com a resposta al perill turc i, molt concretament, a que Barbarroja assaltara Maó en 1535 en represàlia per la conquista de Tunis (amagatall de corsarios) a càrrec de Carlos I uns mesos abans. Pero va ser ordenat per Felipe II (regente de les possessions espanyoles del seu pare en aquells anys) i, sobretot, un proyecte de l'italià Giovanni Battista Calvi, que es va escomençar a construir anys despuix. En 1558 les fortificacions del castell ya estaven armades i es va poder repelir l'atac otomà. Açò va estimular a molts mahoneses que buscaren viure prop de les muralles del castell i acabaren conformant un núcleu habitat permanent que, en els anys, va ser creixent i se li coneixia pel nom d'Arraval de Sant Felipe.
Durant la segona dominació britànica de l'illa (1763-1782), es va derribar l'antiga població de l'Arraval de Sant Felipe, ya que estava massa prop de les fortificacions del castell. Durant elloc francés del 19 de maig de 1756 açò havia representat un autèntic problema per a la defensa de la fortalea. Llavors, la població es va traslladar més llunt, alloc conegut en el nom de la Rabal Nova, entre Calç Fonts i Cala Corb. Es va alçar en un traçat ortogonal i deixant en el centre una espaciosa plaça d'armes rodejada de quarters, com lo havien fet anys abans els francesos en Sant Luis. Aixina va nàixer Georgetown. Els britànics també varen ampliar el castell de forma espectacular. Pero l'eixèrcit franc-espanyol, a les órdens del duc de Crillon, va recuperar i va demolir el castell en 1782, tot pensant que intercanviarien despuix l'illa als anglesos per Gibraltar.
Els britànics, durant la tercera dominació de l'illa (1798-1802), varen tornar a reconstruir el castell i els seus baluarts (a pesar de que es varen paralisar les obres quan es va saber que Menorca tornaria als espanyols). Ho varen rebatejar en el nom de Sant Jordi, com li havien posat al poble anys abans i li varen tornar a posar Georgetown. Va ser llavors quan va escomençar a segregar-se de Maó i a gojar d'autonomia municipal. El municipi actual com tal va sorgir com a escissió del de Maó en la segona mitat d'el XIX i va figurar en els censos com Villacarlos fins a 1981.[2] En el cens de 1991, i d'ahí en avant, du el nom És Castell.[2]
Demografia
És Castell conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Administració i política
Des de la finalisació del franquisme, És Castell ha tingut 6 alcaldes diferents. El primer, en 1979, va anar José Tadeo, únic alcalde menorquín del moment que no pertanyia a l'UCD. Li va succeir Jaume Peralta, que va ser alcalde des de 1983 fins a 1991. De 1991 a 1995 es varen alternar en l'alcaldia Bernat Llompart (PP) i Ester Riudavets (PSM), i en 1995, durant dos mandats, va ocupar el càrrec María Borràs (PSOE). En 2003 el PSOE, encapçalat per Irene Coll, va tornar a guanyar les eleccions municipals, pero en 2004 esta va ser expulsada del partit i va passar a governar junt al PP. Despuix de les eleccions de 2007, degut a que no hi ha una majoria absoluta, els partits IPEC, d'Irene Coll, i Partit Popular, pacten l'alcaldia d'És Castell, de tal forma, que Irene Coll, torna a governar la junta local, fins a juny de 2008, per a posteriorment, l'alcaldia passar a Juan Cabrera Valenzuela (PP).
Lluís Camps (PP) substituïx en 2011 a Juan Cabrera Valenzuela com a alcalde d'És Castell despuix de conseguir en les eleccions municipals d'eixe any el 42,85 % dels vots en el municipi pel 19,27 % del PSOE, que va quedar en segona posició. Quatre anys més vesprada, en 2015, Camps revalida l'alcaldia en un 43,98 % dels vots, pero el PSOE conseguix retallar distàncies i aumenta el seu percentage de vots fins al 25,31 %. En 2018, Camps anuncia que no tornarà presentar-se a un tercer mandat,[3] sent Dionisio Marí la persona elegida pel PP per a representar al partit en les eleccions municipals de 2019 i revalidar l'alcaldia.
En 2019, el PSOE i Som És Castell apleguen a un acort per a investir a la socialista Joana Escandell com a nova alcaldesa del municipi[4] despuix de conseguir sumar abdós formacions el 46,73 % dels vots pel 43,98 % del Partit Popular, que va anar novament el partit més votat en la localitat.[5]
Cultura
Les seues festes patronals són en honor a l'apòstol Santiago o Sant Jaime (en català Sant Jaume), i se celebren els dies 24, 25 i 26 de juliol. En dites festes, com en les de totes les poblacions menorquinas, el cavall és el protagoniste. Els ginets o caixers, vestits de blanc i negre, van sobre els seus cavalls adornats i realisen bots alçant les seues pates davanteres, davant una gran multitut de gent. A esta tradició se li denomina l'alevalente. La beguda típica en les festes és la pomada (gin en limonada).
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Es Castell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
- ↑ Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, 5.ª edició, Madrit: Espasa Calp, p. 854. ISBN 978-84-670-3054-9.
- ↑ 2,0 2,1 «Municipis en la denominació de Villacarlos en algun cens anterior». INE. Consultat el 4 d'abril de 2009.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2021. Consultat el 8 de giner de 2020.
- ↑ https://www.menorca.info/menorca/local/2019/06/15/659415/escandell-tiende-mano-sobra-nadie.html
- ↑ elpais.com. «Resultats de les Eleccions Municipals de 2019 en És Castell».
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en És Castell».
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juana I de Castella.- Sitie web de l'Ajuntament d'És Castell
- Institut d'Estadística de les Illes Balears