Fortalea (arquitectura)
Es diu fortalea a tot punt fortificat capaç de contindre la guarnició convenient i des del qual pot ser defesa una plaça, una porta, un riu o lloc important. En el llenguage militar, se sol cridar a la fortalea plaça, sense dubte prenent-ho del francés, a on també s'usa la paraula plau en este mateix sentit. No obstant, si allí és disculpable l'us de dita paraula, perque plau significa, ademés de plaça, lloc o punt, en espanyol no ho és de la mateixa manera: en la llengua espanyola cal afegir necessàriament el calificatiu: aixina, es diu plaça d'armes, plaça forta, plaça de guerra, plaça fortificada. Una gran part dels escritors ha usat l'expressió fortalea aplicant-la a les grans ciutats fortificades, al pas que els ingeniers militars han reduït la seua significació cridant en preferència fortalees a les ciutats chicotetes fortificades o als forts aïllats.
Història
Les fortalees tenen un orige molt antic i recorts ben notables en l'història. el Capitolio que coronava Roma no era més que una fortalea: i aquella fortalea era l'emblema de la força que dominava al món sancer. Els campaments dels emperadors romans eren, segons es diu, verdaderes fortalees. Cartago, segons Apiano, i Marsella i Bourges, segons Juliol César, eren unes admirables fortalees. Els romans i els bàrbars, cada cual a la seua volta, varen ser aumentant estos mijos de defensa consistint en fortalees els circs i els teatres. Aleixandria defesa per César; Side, en l'Àsia Menor; Orange i Nimes nos oferixen excelents testimonis d'esta veritat.
En l'antiga Europa, els francs, poble de soldats acampats, nació de devastadors, estranya per molt temps a l'art de fortificar, no varen dominar la Galia sino despuix d'haver arrasat les numeroses fortificacions de que estava sembrada. Carlemany, imitador del seu pare, destruïa en una mà els forts que els senyors francesos volien alçar contra ell i en una atra arrasava els que servien de baluarts als sajones. Les irrupcions normandas varen obligar a la noblea francesa a omplir els seus dominis de fortalees, i despuix de l'eixida d'eixos bandits del Nort o durant els armisticis, vénen a ser l'abric de noves legions de devastadors. Els parages més elevats es triaven d'ordinari per a erigir estes fortalees, i d'ací els noms que han quedat a algunes ciutats, com Rochefort i unes atres.
En un temps en que l'art i l'administració estaven tan poc alvançades, les places a penes podien prendre's d'un atre modo que per circumvalació o sege. Pero, a falta de víveres i de temps, la guerra no consistia sino en fer estralls al voltant de la muralla del parage fortificat. Quan els grans condestables varen escomençar pel seu propi interés a restablir el poder suprem a que per tan llarc temps havien combatut el feudalisme i les seues fortalees, varen opondre a estos les fortalees del poder real.
la pólvora va fer ben inútils eixes residències feudals sense abastiment ni artilleria i el sistema de la qual de fortificació era un verdader contrasentit. Des de l'elevació en que es trobaven, les murallas varen descendir fins a enterrar-se: les buhardas es varen convertir ben pronte en un inconvenient en lloc de servir de recurs; els parapetes es varen transformar en cortines; les torrecillas i torreones es varen reduir a bastions; les almenas varen ser reemplaçades per baterias i les cunetas i cups varen ser substituïdes per un ample fos. En el temps, les fortalees senyorials es varen arruïnar o varen quedar desertes. En un atre temps, el poder real i el senyorial podien encastillarse quan millor els semblava perque la fortalea era una espècie de propietat particular de que cada cual usava al seu antoix, amprant-la com a instrument i mig de guerra, pero a fins d'el XVIII les fortalees varen passar de mans del poder real al domini de la llegislació, i esta va ser una de les primeres i més importants restriccions que es varen posar al poder dels monarcas. L'utilitat que en certs casos han dut les fortalees és increible. En elles ha consistit el que una nació o una comarca sancera no caiguera en poder d'una atra nació estranya o d'un eixèrcit enemic.
Vore també
Bibliografia
- Enciclopèdia moderna: diccionari universal. Francisco de P. Mellado. 1851
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza (arquitectura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.