Orange (Vaucluse)
Orange () és una localitat i comuna francesa situada en el departament de Vaucluse, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França. Cridada "Vaig citar dones Princes" (ciutat dels príncips), va ser capital del Principat d'Orange. En 2007 la seua població alcançava els 30 025 habitants, als que es coneix com "Orangeois". La seua economia prové de varis sectors: la viticultura (en denominacions d'orige controlades), l'indústria (Fàbrica Saint-Gobain), els servicis i comerços i l'eixèrcit. Queda a uns 21 km al nort d'Aviñón. La seua superfície alcança les 7420 hectàrees i té una altitut mija de 50 m s. n. m.
Geografia
[editar | editar còdic]Orange està situada en la marge esquerra del riu Ródano, al noroest del departament de Vaucluse. Queda a uns 21 km al nort d'Aviñón a uns 600 km al surest de París i 100 km al noroest de Marsella. Orange és « Villes et villages fleuris » de 1º nivell (una flor).
Comunas veïnes
[editar | editar còdic]Clima d'Orange[1]
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]Orange va ser fundada en 35 a. C. pels veterans de la segona legió gálica com Arausio (pel deu de les aigües local celta), en el territori de la tribu gala dels Tricastini. El seu nom complet era Colónia Julia Firma Secundanorum Arausio, açò és, «la colónia juliana de Arausio establida pels soldats de la segona legió». El nom en orige no tenia cap relació en la taronja, fruta (sánscrito nāraṅgaḥ), pero més vesprada es va confondre en ella. Un previ assentament celta en eixe nom existia en el mateix lloc i una gran batalla, que generalment es coneix com la batalla de Arausio, es va celebrar en l'any 105 a. C. entre dos eixèrcits romans i les tribus de cimbrios i teutones. Arausio s'estenia per una zona d'uns 690 000 m² i estava ben dotada de monuments civils, puix ademés del teatre i l'arc, tenia un complex de temples monumentals i un fòrum. Era la capital d'una àmplia regió en el nort de la Provença que es parceló en lots per als colon romans.
La ciutat va prosperar, encara que va ser saquejada pels visigodos en l'any 412. Es va convertir en bisbat en el IV, i el castre dels Cavares celtes va ser rebatejada per sant Eutropio, el primer bisbe de Saintes. L'Orange cristiana va albergar dos sínodo, en 441 i 529. El segon dels Concilios d'Orange va tindre gran importància a l'hora de condenar la herejía pelagiana. La diòcesis d'Orange va perdurar fins a la Revolució francesa, i va anar formalment suprimida en l'any 1801. Els comtes d'Orange carolingios sobirans varen tindre el seu orige en el VIII, i varen passar a la família dels senyors de Baux. Els comtes de Baux d'Orange es varen convertir en plenament independents en la ruptura del Regne de Arlés despuix de 1033. Des de el XII, Orange va ser elevat com un principat menor, el Principat d'Orange, com un feu del Sacre Imperi Romà.
.jpg){kind=link}
Quan Guillermo I el Taciturno, comte de Nassau, en propietats en els Països Baixos, va heretar el títul de príncip d'Orange en 1544, el principat va ser incorporat a les possessions de lo que es convertiria en la Casa d'Orange-Nassau. La ciutat va passar al costat dels hugonotes durant les guerres de religió, en les quals va quedar molt danyada sent ocupada pels catòlics en 1562 i 1571-1572. En 1568 la guerra dels Huitanta Anys va començar en Guillermo com estatúder liderant l'independència dels Països Baixos respecte a Espanya. Guillermo el Taciturno va ser assessinat en Delft en 1584. Va ser el seu fill, Maurici de Nassau (Príncip d'Orange en acabant de que el seu germà major morira en 1618), en l'ajuda de Johan van Oldenbarnevelt, qui apuntaló l'independència de la República Neerlandesa. Les Províncies Unides varen sobreviure per a convertir-se en els Països Baixos, que és encara regida per la Casa d'Orange-Nassau. Guillermo, príncip d'Orange, va governar en Anglaterra com Guillermo III d'Anglaterra. Orange va donar el seu nom a atres parts del món en influències neerlandeses, com l'Estat Lliure d'Orange en Suràfrica.
La ciutat va seguir formant part de les propietats disperses dels Nassau fins que va ser presa per les forces de Luis XIV en 1673 durant la guerra franc-neerlandesa, de nou capturada en agost de 1682, en 1690 i 1697. Sent finalment cedida a França en 1713 (que ya l'ocupava des de 1702) pel Tractat de Utrecht, que va acabar les guerres de Luis XIV. Despuix de la Revolució francesa de 1789, Orange va ser absorbida pel departament francés de Drôme, després Boques del Ródano, despuix finalment Vaucluse. No obstant, el seu títul va permanéixer en els príncips neerlandesos d'Orange.
Orange va atraure l'atenció internacional en els anys 1990, quan va elegir a un membre del partit d'extrema dreta Front National com a alcalde. Actualment ho governa Jacques Bompard, un membre del conservador Moviment per França.
Demografia
[editar | editar còdic]Orange és la segona ciutat més poblada de Vaucluse, despuix d'Aviñón.
| 1791 ! 1800 ! 1820 ! 1840 ! 1860 ! 1880 ! 1900 ! 1920 ! 1940 ! 1960 ! 1980 ! 2000 ! 2008 |
|---|
| 7870 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 30527 |
Cultura
[editar | editar còdic]En 1869, el teatre romà va ser restaurat i ha segut el lloc d'un festival de música. El festival, donat el nom de Chorégies d'Orange en 1902, s'ha celebrat anualment des de llavors, i ara és famós com un festival internacional d'òpera.
En 1971, les "Noves Chorégies" es varen iniciar i es varen convertir en un èxit internacional nocturn. Molts cantants d'òpera internacionals han actuat en el teatre, com Barbara Hendricks, Plácido Dumenge, Montserrat Caballé, Roberto Alagna, René Pape i Inva Mula. Òperes com Tosca, Aida, Faust i Carmen s'han presentat ací, moltes d'elles en una posada en escena suntuosa i que també han segut aclamades.
El teatre romà és un dels tres llocs del patrimoni en el que es conserva la muralla romana.
Monuments
[editar | editar còdic]
La ciutat és coneguda per la seua arquitectura romana i el teatre romà d'Orange, construït sobre els contraforts de la tossal de Saint-Eutrope. Este teatre romà va ser restaurat en 1869 i des de llavors ha segut la sèu d'un festival de música. El festival, al que es va donar el nom de Chorégies d'Orange en 1902 s'ha celebrat des de llavors anualment, i és actualment famós com un festival d'òpera internacional. En 1971 varen començar les Noves Chorégies i es varen convertir en un èxit internacional de la nit al matí. Moltes estreles de l'òpera han actuat en el teatre, entre elles, Barbara Hendricks, Plácido Dumenge o Montserrat Caballé. S'han representat grans òperes com Tosca, Aída o Carmen, totes en espectaculars ambientació.
També destaca l'Arc del Triumfo, del que se sol dir que data de l'época d'Augusto o Tiberio, pero és provablement molt posterior, potser de l'época severa.[2] L'arc, el teatre i les seues afores varen ser incloses en l'any 1981 per l'Unesco en la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat.
Una ciutadella ocupava el tossal Saint-Eutrope abans de ser desmantellada en 1672 per Luis XIV. En el seu lloc es troba actualment el jardí de la ciutat.
El Musée mostra el més gran (7,56 m d'ample, 5,90 m d'alt) mapes romans catastrals mai recuperats, gravats en marbre. Cobrixen la zona entre Orange, Nimes i Montélimar.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Viles associades a Orange:
- Breda (Països Baixos)
- Diest (Bèlgica)
- Dillenburg (Alemània)
- Orange també està hermanada en:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Clima d'Orange
- ↑ King, Anthony, Roman Gaul and Germany, British Museum (1990), pp. 76 & 80–81.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orange (Vaucluse).- Pàgina oficial d'Orange
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orange (Vaucluse)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.