Provença
La Provença (en francés: Provence, ) és una regió històrica i cultural de França, també una antiga província en el surest del país que s'estén des de la vora esquerra del Ródano inferior a l'oest, fins a la frontera en Itàlia, a l'est, i llimita al sur en la mar Mediterrànea. La Provença és ara partix de la regió de Provença-Alps-Costa Blava,[1] i correspon als departaments d'Alps d'Alta Provença, Boques del Ródano, Var i part de Vaucluse, Alps Marítims i Drôme.
Toponímia
[editar | editar còdic]La Provença deu el seu nom a l'época de dominació romana, despuix de la primera conquista de la Galia Transalpina (entre el 58 i el 51 a. C.) quan queda integrada a la província romana la capital de la qual és Narbona, la Galia Narbonense. Aixina, Juliol César durant la guerra de les Galias diu passar de Província a Narbonnensis' 'en el moment en que travessa el Ródano', lo que explica que a partir d'eixe moment només les terres situades a l'est del riu seran cridades Província.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Provença.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]Colonisada ya pels grecs, Marsella va ser una colónia focense establida entorn a l'any 600 a. C., la regió va ser la primera conquista romana fora de la península itálica (Narbona la seua capital va ser fundada en 118 a. C.) , raó per la quali la va denominar Província Nostra o, simplement, Província d'a on deriva el seu nom actual.
Edat Mija
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comtat de Provença.
Va ser dominada successivament per varis pobles germànics com els ostrogodos, els burgundios i els francs. En l'any 876 d. C. l'àrea va ser incorporada com Regne de Provença, a voltes cridat de Baixa Borgoña, per l'emperador carolingio del Sacre Imperi Lotario I en la figura del seu fill Carlos de Provença, i en el X al Regne d'Arlés. Al començament del XII va ser somesa a la jurisdicció dels comtes de Barcelona, va ser perduda a la mort de Ramón Berenguer III de Provença i recuperada en 1166 per a la Corona d'Aragó en la persona d'Alfonso II el Cast.[2] Durant el govern de Pedro II d'Aragó (1177-1213) es va vore afectada per la creuada promoguda pel papa Inocencio III contra els albigenses (Càtars). Posteriorment va perdre tota autonomia, quedant somesa a la Casa d'Anjou que va governar el territori des de 1245 fins a 1482, quan la regió va caure baix el domini del rei Luis XI de França, sent anexionada en 1486.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La regió de Provença va tindre ranc provincial fins a la Revolució francesa, moment en el que es va impondre la dissolució de les seues institucions provincials i va ser dividida entre varis departaments francesos. En l'actualitat el seu territori forma part de la regió administrativa de Provença-Alps-Costa Blava.
Situació geogràfica
[editar | editar còdic]S'estén a l'est del riu Ródano fins a la ciutat d'Antibes, comprén els actuals departaments d'Alps d'Alta Provença, Var, Boques del Ródano i parts dels departaments de Vauclusa i Alps Marítims. Provença llimita a l'est en el Comtat de Niza del com és separada pel riu Var que és la seua frontera natural, al sur en la mar Mediterrànea, a l'oest en el Ródano i al nort en el mont Ventoux, les montanyes de Lure i el curs alt del riu Duranza.
Economia
[editar | editar còdic]El territori posseïx abundants camps d'espliego, vinyes, horts i arboledas d'oliveres i moreres. A lo llarc de la costa es troba la Riviera francesa i els ports de Marsella i Tolón.
Cultura
[editar | editar còdic]Els actuals habitants de Provença conserven la seua pròpia llengua, el provençal. La Senyal Real d'Aragó apareix en Provença en una moneda de Ramón Berenguer V de Provença (1209-1245), membre de la Casa d'Aragó per ser el net d'Alfonso II d'Aragó. Fins a mediats del regnat de Jaime I d'Aragó (cap a 1250) l'emblema heràldic dels pals de gules en camp d'or era exclusivament familiar.[3]
- Escuts d'armes provençals
-
Escut del Consell Regional de Provença-Alps-Costa Blava (1999).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «britannica. com/place/Provence-region-France Provence» (en en). Encyclopædia Britannica. Consultat el 6 de juny de 2020.
- ↑ Ubieto (1987), derechoaragones. es/es/catalogo_imagenes/grupo. cmd? posicion=282&path=1457&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina pág. 240.
- ↑ Cfr. enciclopedia-aragonesa. com/voz. asp? voz_id=20407&tipo_busqueda=1&nombre=Palos%20de%20Arag%F3n&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= «Pals d'Aragó» enciclopedia-aragonesa. com/voz. asp? voz_id=20407&tipo_busqueda=1&nombre=Palos%20de%20Arag%F3n&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= archivat en Wayback Machine., en Gran Enciclopèdia Aragonesa en llínea:En Provença, la primera moneda coneguda —en cronologia dubtosa— que mostra «barres», és de Ramón Berenguer V (1209-1245), en l'época de Jaime I, al regnat de la qual pertanyia una atra peça en les mateixes característiques falcada en Barcelona; en abdós casos, les «barres» ocupen elloc del cap del sobirà ya que en el revers continua la creu i la dignitat que expressa el monarca, explícitament, és la de rex.
Fonts
[editar | editar còdic]- UBIETO ARTETA, Antonio, derechoaragones. es/es/catalogo_imagenes/grupo. cmd? posicion=273&path=1457&forma=&presentacion=pagina «El comtat de Provença», Creació i desenroll de la Corona d'Aragó], Saragossa, Anubar (Història d'Aragó), 1987, págs. 233-241. ISBN 84-7013-227-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Provença en Viquidites.
Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Provença.- la-provenza. es Guia de Provença Portal en castellà sobre la Provença
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provenza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.