Anar al contingut

Tolón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tolón[1] (en francés Toulon, en occità Tolon) és una ciutat i municipi francés del departament de Var. La ciutat és la tercera en població de la regió Provença-Alps-Costa Blava. Situada a 150 km a l'oest de Niça i a 190 km de la frontera en Itàlia, s'assenta a la vora del mar Mediterrànea a lo llarc de la rada de Tolón. Té una població de 166 537 habitants (segons senyes de 2007) i l'àrea urbana constituïx la dècima de França en 564 823 habitants.

  • Tolón, capital econòmica del departament de Var, es beneficia de numeroses ventages naturals en gojar d'una situació privilegiada entre la montanya i el mar. L'activitat econòmica es concentra en els sectors del turisme, el comerç i l'administració (tant pública com a privada). Acull el major port militar del país, la base naval de Tolón –que encara complix la seua funció d'atarassana– i conte aixina mateix en un aeroport que transporta a més de 620 000 passagers a l'any. El port comercial és el de major trànsit a Còrsega, cobrint aproximadament el 65% de desplaçaments cap a l'illa, lo que es deu en gran part a la creació de la companyia marítima Corsica Ferries en 2001. La ciutat també alberga una universitat i institucions d'ensenyança superior tan importants com el ISEN Toulon (Institut Superior d'Electrònica Digital) o el Supméca Toulon (Institut Superior de Mecànica de París). Ademés, acull un conservatori, numerosos museus i sals de concerts, un gran teatre i una òpera que es troba entre les més famoses de França, despuix de l'Òpera Garnier i de l'Òpera de la Bastilla.

Geografia

Situació

Erro al crear miniatura:
Image de satèlit de la rada de Tolón

La ciutat de Tolón està situada en la partix sur de França, al suroest del departament de Var en ellitoral mediterràneu, a mig camí entre Marsella, a l'oest, i Saint-Tropez, a l'est. Li la considera la ciutat més occidental de la Costa Blava.

La rada

La rada de Tolón està tancada a la mar per la península de Giens a l'est i per la de Saint-Mandrier al sur, que retenen la pujada de la marea. Es dividix en rada gran (o rada dels Vignettes, a l'est) i rada chicoteta, a l'oest, que està unida a Tolón, a La Seyne-sur-Mer i a Saint-Mandrier-sur-Mer. Les dos rades estan separades per un dic dissenyat en el XIX i construït per presidiarios. A lo llarc d'este espai es troben l'atarassana i port de Tolón, la base de submarinisme de l'escola de nàutica de la Saint-Mandrier-sur-Mer i la base científica del IFREMIER (Institut francés d'investigació i explotació de la mar) de La Seyne-sur-Mer. És ací també a on va estar emplaçat el popular balneari d'el XIX de Tamaris, proyectat per Michel Pacha i freqüentat per George Sand i Frédéric Chopin, entre uns atres, aixina com elloc a on varen començar la seua carrera els tres pioners francesos del submarinisme: Philippe Tailliez, Jacques-Yves Cousteau i Frédéric Dumas.

Clima

Tolón i el Faron baix la pluja.

El clima de Tolón és de tipo mediterràneu, es caracterisa per l'abundància de sol, per estius molt secs en pluges infreqüents i temperatures altes; suaus en hivern, per la seua proximitat al mar. La temperatura mija en giner, el més més fret, és de 9,3 °C (la més alta de França), en temperatures miges màximes de 12,7 °C i mínimes de 5,8 °C ; la mija de juliol, el més més calorós, és de 23,9 °C, en màximes de 29,1 °C i mínimes de 18,8 °C.cita requerida

Història

Prehistòria i Història Antiga

Abans de la colonisació romana, Telo Martius (dellatí tolus: peu del tossal, i Martius: deu llatí de la guerra, Arès per als grecs) era un refugi per als navío grecs que passaven entre Massalia i Olbia, i una explotació peixquera de Murex, grans caragols de mar que servien per a teñir togues. Els ligures, els celtes i els grecs comerciaven en ells. Més vesprada varen començar a enfrontar-se fins que estos últims varen apelar a Roma, qui despuix de vàries campanyes contra els celto-ligures, anexionó la regió (cridada des de llavors, any 120 a. C., Província). Dominant en el seu territori, Telo Martius es va convertir en una de les dos tintoreries imperials de púrpura, (colorant natural de color roig), gràcies a l'explotació de Murex i cochinillas de roure.

Edat Mija

Telo, Tholon, Tolon, Touloun, lloc escala dels barcos comercials, es dedicava a protegir este emplaçament excepcional, freqüentment saquejat per pirates i sarracenos. Durant els periodos d'escassea, constituïa la base de les expedicions marítimes de pillage cap a l'est o el sur del Mediterràneu occidental. Despuix de l'anexió de la Provença a França (baix el regnat de Carlos VIII), Tolón es convertix en un emplaçament de construcció naval, i la seua rada s'utilisa per a donar refugi a les flotes militars.

Antic Règim i Revolució

Lloc de Tolón (1793)

Vauban fortifica la ciutat de Tolón. Es va construir una presó; els condenats dormien sobre vells barcos i treballaven la terra durant el dia (no tots estaven encadenats) i uns atres, somesos a penes més severes, eren enviats com remeros a les galeras reals, destí de mortalitat molt elevada. En complir les penes, molts d'ells es quedaven en la regió. En 1707 Víctor Amadeo II realisa el frustrat lloc de Tolón: la nit del 22 al 23 d'agost, els savoyans es repleguen cap a Niça. Tolón era elloc d'eixida i arribada de la majoria de les expedicions militars i colonials franceses cap a Àfrica durant l'Antic Règim i en el XIX: per eixemple, l'expedició d'Egipte, dirigida per Napoleón Bonaparte, va partir de Tolón el 19 de maig de 1798. Bonaparte va guanyar els seus galons de general de brigada el 22 de decembre de 1793 despuix del lloc de Tolón i la reconquista en armes revolucionàries. Els habitants pertanyents a la facció monàrquica varen obrir la ciutat als anglesos, rebatejada per la Convenció Nacional que, pel decret del 24 de decembre de 1793 estipulava: “El nom infame de Tolón se suprimix. Este municipi passarà a cridar-se, a partir d'ara, Port-la-Montagne”.

Edat Contemporànea

Durant el XIX, Tolón acull molta immigració italiana, aixina com numerosos cors, pel desenroll industrial i naval. Les permutes de la Marina Nacional en l'Atarassana de Brest creen una comunitat bretona.

Segona Guerra Mundial

Afonament de la flota francesa en Tolón en 1942.

Posada a prova de forma severa durant la Segona Guerra Mundial durant l'Operació Anton (barreno de la flota el 27 de novembre de 1942, vespra de l'ocupació alemana i els bombardejos nortamericans el 24 de novembre de 1943) Tolón és lliberada el 23 d'agost de 1944 pel 7.º eixèrcit nortamericà del general Alex Match, compost pel 6.º cos nortamericà i l'eixèrcit B francés, comandado pel general Jean de Lattre de Tassigny.

De 1945 a l'actualitat

Despuix de la guerra, el port, arrasat, necessita ser reconstruït, de la mateixa manera que molts atres edificis. Ademés, cap al final de la Guerra d'Argèlia, l'afluència de pieds-noirs expulsats de les seues llars urge la construcció ràpida de vivendes noves. Al voltant del caixco antic, un tant deteriorat, s'alcen nous barris de vivendes socials. Despuix de la Segona Guerra Mundial, “chicotet Chicago” va ser el renom d'un barri de mala fama situat en la zona baixa del caixco antic, a l'eixida de l'atarassana. Varen ser els peixcadors els qui varen posar el renom, alguna cosa que va contribuir a assentar la mala reputació de la ciutat en els anys 1950. A partir dels anys 1970, Tolón sofrix una forta reculada econòmica i social i deu fer front a diversos problemes. Una taxa elevada de desocupació, el desenroll de la delinqüència en el centre de la ciutat que estava en plena deterioració, la saturació del tràfic per carretera relacionat en el pèssim servici de transports i l'especulació en la ciutat, particularment baix el mandat de l'alcalde Maurice Arreckx, varen contribuir a la victòria del Front Nacional en les eleccions de 1995, que va governar fins a 2001. En el XXI, Tolón busca el millorar la seua image i potenciar la seua importància regional per mig d'una revalorisació del seu caixco antic, una millora en les infraestructures de comunicació i un desenroll econòmic.

Heràldica

Escut de Tolón.
Bandera de Tolón.

Les grans armes de Tolón (a la dreta):

d'azur a la creu d'or; adorns exteriors: l'escut sagellat per una corona mural dorada i almenada per cinc torres, és sostingut per dos branques: de roure a la dreta i llorer a l'esquerra, creuades en l'extrem inferior. Entrellaçant-les es troba una banda blava que porta en lletres dorades elema: "concòrdia parva crescunt" ("per mig de la concòrdia, les coses chicotetes creixen"). Ademés de la Creu de Guerra francesa de 1939-1945, suspesa en l'extrem a on es creuen les branques.

Demografia

Economia

El portaavions Charres de Gaulle en la rada de Tolón.

De la mateixa manera que atres ciutats del sur de França, a Tolón li va afectar poc la Revolució industrial. El seu desenroll econòmic es va vore propiciat principalment pel turisme, el comerç i les activitats relacionades en la construcció. Despuix de la Segona Guerra Mundial, les activitats administratives es varen desenrollar àmpliament. Hui, eixerciten un paper important en l'economia de la ciutat. No obstant, la ciutat seguix depenent de l'activitat militar existent des de principis d'el XVI. En 2008, existien més de 23 000 ocupacions depenents de l'eixèrcit, convertint a Tolón en la primera base naval d'Europa.

Sector primari

Hui en dia, el territori tolonés, situat entre la mar Mediterrànea i la falda del Mont Faron, dispon de poca superfície per a la pràctica de cultiu. No obstant, encara subsistix una chicoteta parcela de terra de 3 ha en el barri de Cap Brun que permet a la viticultura subsistir en un mig urbà, similar al de Montmartre en París. En tot Tolón, i més concretament en la rada de Tolón, front al municipi de Saint-Mandrier, seguix desenrollant-se l'acuicultura.

Sector secundari

  • Tolón dispon d'una incineradora de fem, la Incineradora de Lagoubran, situada en l'accés oest de la ciutat. El sindicat intermunicipal encarregat del transport i tractament dels fem domèstics de l'àrea de Tolón, que inclou esta ciutat i atres 25 de l'àrea urbana tolonesa, ho gestiona des de 1979.

Sector servicis

Ajuntament de Tolón

La ciutat de Tolón experimenta una terciarisació creixent de la seua economia en la proliferació del sector servicis. En Tolón es troba la sèu de la Cambra de comerç i d'Indústria de Var. Esta gestiona l'aeroport de Toulon-Hyères, el port comercial de Tolón, el port deportiu de Tolón i els ports de Giens-Porquerolles. El 24 d'abril de 1990, l'alcalde Maurice Arreckx va inaugurar el que hui és un dels principals motors del comerç en el centre de la ciutat de Tolón, el Centre Comercial Mayol, que reunix a un conjunt de marques nacionals i europees. La ciutat conta en tres zones d'activitat econòmica en les seues aproximadament 20 hectàrees de superfície: Sainte Musse, Malbousquet i Général Pruneau.

Turisme

Plaja de Mourillon

Fins fa poc temps, el primer port militar de França no era considerat un destí turístic, sino una ciutat de pas per als turistes provinents de Marsella i d'Aix que es dirigien a Itàlia. Efectivament, la major part de la rada de Tolón estava ocupada, i ho seguix estant, pel port militar. No obstant, Tolón, encaixada entre una magnífica rada i els tossals de les afores, des de les que es pot gojar d'una vista excepcional, comença a atraure a numerosos visitants. Des de 1834, la ciutat acull a numerosos artistes com Joseph Méry, que va quedar prendado d'ella. En la segona mitat d'el XIX, Tolón canvia de cara i la seua activitat turística també. Efectivament, l'ampliació de Tolón, sagellada pel decret de 1852, l'arribada del ferrocarril en la conclusió de la construcció de l'estació de Tolón en 1859 i la creació d'una nova ciutat anomenada «Haute Ville» conferixen una nova dimensió a Tolón. Hui i des de fa casi un sigle, la capital de Var evoluciona molt alluntada de Cannes i de Marsella, a pesar d'una image que ha millorat sensiblement. La ciutat seguix sense identificar-se com a ciutat turística, a pesar de la renovació dels edificis de la Basse Ville, de la renovació del parc hoteler existent i de l'acolliment de travessies durant tot l'any (la ciutat va acollir a 70 000 viagers per a 63 escals en 2008, front a 51 en 2007). A pesar de que la prestigiosa calificació de vila balnearia turística de Tolón encara no és massa coneguda, posseïx plages agradables i en ombra a poca distància del centre de la ciutat, fàcilment accessibles en autobús, com les quatre ensenar artificials constituïdes a pur d'arena i de dics en el barri del Mourillon, en restaurants, tumbonas de lloguer o jocs infantils; i més a l'est, una escola de vela. Atres plages, com la de Sablettes o de Saint-Mandrier, són accessibles directament en barcos de transport públic. En 2009, la ciutat es va vore recompensada per primera volta per la calitat de les seues aigües de bany, obtenint la Bandera Blava.

Vore també

Referències

  1. ↑ (1928) Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu Americana, Espasa-Calp, pp. prenc 62 pags. 523 a 526. ISBN 84-239-4562-6.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tolón&oldid=1515497»