Aix-en-Provence
Aix-en-Provence, o Aix en Provença (pronunciat /ɛksɑ̃pʁɔˈvɑ̃s/ (🔊 escoltar), i Ais de Prouvènço en grafia mistraliana), és una ciutat francesa, antiga capital de la regió històrica de Provença. Encara que està a uns 30 km al nort de Marsella, es considera part de la seua àrea metropolitana, sent la tercera aglomeració urbana més gran del país despuix de París i Lió. És una de les subprefecturas del departament de Boques del Ródano, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava.



Ciutat termal, Aix-en-Provence és una ciutat turística, coneguda per la seua autenticitat, el seu patrimoni arquitectural ric i els seus festivals d'art líric.
Geografia
- Aix-en-Provence està situada en el sur de França, a una altitut de 173 m sobre el nivell de la mar, del com dista uns 30 km. La superfície total de la comuna d'Aix-en-Provence és de 18 608 hectàrees sent, d'esta forma, la quinzena comuna més extensa de la França continental.
Localisació
Està enclavada en una depressió formada pel riu Arc i la riera de la Torse, a uns 15 km a l'oest de la montanya Sainte-Victoire i a uns 30 km al nort de Marsella, formant, junt a esta, una vasta aglomeració demogràfica de més d'un milló d'habitants.
Clima
- Aix-en-Provence posseïx un clima mediterràneu: estius càlits i solejats, hiverns frescs i temperatures suaus en primavera i autumne. Les temperatures oscilen entre els 5 °C en giner i entorn als 22 °C en juliol, encara que s'han alcançat sifres negatives en hivern: (-8,5 °C i -12 °C en febrer de 2005) i extremadament elevades (més de 40 °C) en estiu. El promig anual de dies de sol és de 300, mentres que la mija de dies plujosos és d'uns 91. Ya que la ciutat està enclavada en una conca formada pel riu Arc, a una altitut menor que les comarques aledaño, l'aire calent queda contingut sense a penes possibilitat de circulació. L'influència del Mistral produïx ocasionalment raches de vents i borrascas.
Demografia
Història
- Aix-en-Provence va ser fundada el 123 a. C. pel cònsul romà Cayo Sextio Calvino, que li va posar el nom de Aquae Sextiae. En 102 a. C. va tindre lloc la batalla d'Aquae Sextiae entre tropes romanes al mando de Cayo Mario contra les tribus invasoras dels ambrones i teutones, en la que el general romà es va impondre espectacularment en tan sol 37 000 hòmens a més de 100 000 germans.
En el sigle IV va ser nomenada capital de la Narbonensis Secunda. Més vesprada, en 477, va ser ocupada pels visigodos. En 731 va ser arrasada pels àraps. Finalment, en 1487 va passar a la Corona de França. També va ser sèu del Parlament de 1501 a 1793. Va ser ocupada per tropes imperials en 1524 i 1536 durant les guerres italianes i en les guerres de religió de França pel Ducado de Savoya en 1590-1591.[1]
Cultura
Edificis religiosos
- Catedral del Saint-Sauveur: Catedral gòtica en la rue J. de la Roque, front a l'Universitat.
Va ser construïda entre els sigles V i XVIII, lo que es manifesta en l'absència d'homogeneïtat estètica en la frontera principal, influïda per les corrents arquitectòniques dels sigles XII a XVI. Presenta un imponent campanar octogonal construït en dos cossos ahusados, que data de 1323. L'interior presenta tres naus: una romànica, una barroca i una gòtica. L'obra artística més important de la catedral és el Triptyque du Buisson ardent (Tríptic dels albarzers ardents) de Nicolas Froment. Importants tapissos com Vie de la Vierge et de Jesus, de finals d'el XV; del mateix periodo data el Retable de la Légende Saint Mitre. Destaca la falsa caixa d'orgue pintada en relleu front a l'autèntica. Significatiu batisteri prerrománico. El claustre de la catedral està considerat una de les joyes del Romànic en Provença.
- Iglésia de Notre-Dona'm de la Seds.
- Iglésia del Saint-Esprit
- Iglésia de la Madeleine (1691), frontera de 1855
Atres construccions
- Plau dones Quatre-Dauphins: (Plaça dels quatre delfins), construïda en 1667. Situada en la confluència dels carrers rue du 4 Septembre i rue Cardinale. Destaca per la seua font decorada en quatre escultures de delfins en les aletes alçades. Està rodejada de mansions, com la de Boisgelin, que data d'el XVII.
- Font de la Rotonda (1860)
- Ajuntament (1562)
- Torre del Rellonge (1511)
- Font d'aigua calenta (1734)
- Font del Rei Renato (1824)
- Plaça Albertas
- Pont de Saint-Pons, Pont dones Trois-Sautets
- Numerosos hotels, com l'Hotel d'Estienne-de-Saint-Jean
- El Pabelló negre, actualment Centre Nacional de Dansa.
Referències lliteràries
La ciutat és mencionada en Li hussard sur li toit, de Jean Giono, duta al cine per Jean-Paul Rappeneau. La ciutat és citada pel seu nom romà, Aquae Sextiae, per Juliol César en l'àlbum d'Astérix «El regal del César» (1974, guion de René Goscinny i dibuixos d'Albert Uderzo).
Museus, coleccions i biblioteques
- Museu de les Tapisseries
- Museu Granet
- Museu du Vieil-Aix
- Fundació Vasarely
- Vaig citar du Livre
- Museu d'història natural d'Aix-en-Provence
Carrers
- Aix-en-Provence és, ademés, sèu d'un arzobispado, en el pati del qual se celebra anualment el reconegut Festival Internacional d'art líric d'Aix-en-Provence.
Deport
En la ciutat destaca l'equip deportiu de balonmà Pays d'Aix, que competix en la Lliga de França de Balonmà. També és prou conegut el Provence Rugby que juga en les lligues professionals de rugby de França.
Educació
Grans escoles
Una de les més velles escoles de la ciutat és Arts et Métiers ParisTech (ENSAM), una gran escola d'ingenieria. Està situada en el centre des de 1843.
Institucions universitàries
- Universitat d'Aix-Marseille I.
- Universitat d'Aix-Marseille II.
- Universitat d'Aix-Marseille III.
- Institut d'Estudis polítics d'Aix-en-Provence.
Agermanament
- Bath, Regne Unit.
- Baton Rouge, Estats Units.
- Cartago, Tunis.
- Coímbra, Portugal.
- Coral Gables, Miami, Estats Units.
- Filadèlfia, Estats Units.
- Foshan, China.
- Granada, Espanya.
- Macau, China.
- Perugia, Itàlia.
- Uxda, Marroc.
- Tubinga, Alemània.
Referències
- ↑ Redó, Augustin (1976). Antonio de Guevara (1480? - 1545) et l'Espagne de sò temps : (en fr). ISBN 978-2-600-03062-5. Consultat el 2023-02-21.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aix-en-Provence.
- Guia de la Provença.
- [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aix-en-Provence» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.